{"id":972,"date":"2013-04-22T12:41:00","date_gmt":"2013-04-22T10:41:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/club-de-lectura-6\/"},"modified":"2016-10-25T10:12:17","modified_gmt":"2016-10-25T08:12:17","slug":"club-de-lectura-6","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/club-de-lectura-6\/","title":{"rendered":"Club de lectura"},"content":{"rendered":"
<\/a><\/div>\n

JAVIER MAR\u00cdAS<\/span><\/b><\/p>\n

\u25baLos enamoramientos<\/span><\/i><\/b><\/div>\n
Ed. Alfaguara. (cast<\/span>.)<\/span><\/div>\n
Maig 2013<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/div>\n

\n<\/span>
\n<\/span>La novel\u00b7la que proposem tot seguit, Los enamoramientos<\/i>, de Javier Mar\u00edas, constitueix una obra de maduresa liter\u00e0ria, un d\u2019aquells textos exquisits que desperten des de les primeres p\u00e0gines la certesa de tenir a les mans un escrit intel\u00b7ligent, subtil, l\u00facid, una aut\u00e8ntica obra d\u2019art. Precedida per l\u2019aval d\u2019un premi prestigi\u00f3s \u2014el Premio Nacional de Narrativa de l\u2019any 2013\u2014\u00a0 i per una pol\u00e8mica \u2014el rebuig que en va fer l\u2019autor, gens complaent amb qualsevol guard\u00f3 promogut per l\u2019Estat\u2014 les seves p\u00e0gines se situen, aix\u00ed ho ha valorat la cr\u00edtica, entre les millors escrites per l\u2019autor.<\/div>\n
Deia Umberto Eco (Opera aperta<\/i>, 1962) que \u00abla veritable obra d\u2019art aporta un missatge fonamentalment ambigu, una pluralitat de significats per mitj\u00e0 d\u2019un sol significant\u00bb; que en comptes d\u2019una \u00fanica estructura se\u2019ns presenta com una pluralitat d\u2019elles superposades que inciten a interrogar-nos pel seu veritable sentit, per la correcta interpretaci\u00f3 car \u2014leg\u00edtimes totes elles\u2014 plantegen el repte d\u2019esbrinar quina esdev\u00e9 fonamentadora de la resta. Neix aquesta ambig\u00fcitat de la profunditat amb qu\u00e8 el geni de l\u2019artista tracta una diversitat de temes nuats al voltant d\u2019una trama que els connecta subtilment sense que el desenlla\u00e7 resolgui l\u2019ordre i jerarquia en qu\u00e8 s\u2019han d\u2019entendre ni el t\u00edtol esgoti la riquesa dels seus plantejaments. <\/span><\/div>\n
\u00c9s amb aquesta ambig\u00fcitat transformada en virtut amb la qual es trobar\u00e0 el lector de Los enamoramientos<\/i>, la mateixa que dificulta qualsevol intent de resoldre la q\u00fcesti\u00f3 sobre el prop\u00f2sit \u00faltim de les obres d\u2019aquest autor elogiat dins i fora de les nostres fronteres.<\/span><\/div>\n
No rau la dificultat en el fet que la trama sigui tan complexa que no es pugui resumir en poques paraules; ans al contrari, l\u2019argument de les seves obres es podria compendiar en poc m\u00e9s d\u2019unes quantes l\u00ednies, potser amb un par\u00e0graf en tindr\u00edem prou per explicar el de Los enamoramientos<\/i>. <\/span><\/div>\n
El problema n\u2019\u00e9s un altre: consisteix a constatar com qualsevol frase, situaci\u00f3 o record d\u2019un dels protagonistes \u00e9s ocasi\u00f3 perqu\u00e8 la prosa elegant de Javier Mar\u00edas es demori en un ventall gener\u00f3s de q\u00fcestions cabdals sobre la condici\u00f3 humana mitjan\u00e7ant per\u00edodes amplis de sintaxi elaborada i reflexi\u00f3 parsimoniosa, trencats sovint per par\u00e8ntesis i digressions que aturen inevitablement el temps narratiu tot distanciant el lector de la immediatesa de l\u2019acci\u00f3 i els di\u00e0legs en favor d\u2019un coneixement vivencial i introspectiu de la consci\u00e8ncia dels protagonistes \u2014coneixement que no porta curiosament a la identificaci\u00f3 amb ells, sin\u00f3 m\u00e9s aviat a un cert distanciament emocional.<\/span><\/div>\n
I \u00e9s que Javier Mar\u00edas <\/span>\u00e9s mestre en l\u2019art de parlar de les emocions sense suscitar-les, de descriure l\u2019esquin\u00e7ament sense provocar dolor, de narcotitzar la mirada del lector perqu\u00e8, anestesiada, transiti descal\u00e7a per les senderes de la vida sense sentir els c\u00f2dols i les espines, els claus i les estelles, fascinada per una prosa culta que es recrea en la seva bellesa formal. I aix\u00ed, un retrobament no commou, un ad\u00e9u no emociona, una tra\u00efci\u00f3 no entristeix ni desespera; no s\u2019atabala el cor en veure com se\u2019n trenquen d\u2019altres, ni s\u2019atordeix davant l\u2019expectativa joiosa, car la bellesa de la seva prosa \u00e9s freda. Filtrada tota emoci\u00f3 pel pensament reflexiu de qui l\u2019experimenta, queda com a subst\u00e0ncia del relat la reflexi\u00f3 sobre la vida, no la pr\u00f2pia vida. <\/span><\/div>\n
Potser darrera d\u2019aquesta \u00abfredor\u00bb es trobi la certesa <\/span>\u2014<\/span>plantejada ja a la seva novel\u00b7la Ma\u00f1ana en la batalla piensa en m\u00ed<\/i><\/span>\u2014 que <\/span>l<\/span>a fragilitat de la consci\u00e8ncia, sempre canviant, porta a oblidar el valor de les passions viscudes en el passat i a contemplar el mateix present sota un cert grau d\u2019irrealitat, com si tot viatg\u00e9s cap a la seva difuminaci\u00f3 i poques coses deixessin petjada. D\u2019aquest convenciment neix aquella confessi\u00f3 feta a Coraz\u00f3n tan blanco <\/i>sobre la radical inaprehensibilitat de la realitat, un lloc com\u00fa al qual retorna en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 l\u2019autor i que esdev\u00e9 clau hermen\u00e8utica no tan sols per aquella obra sin\u00f3 tamb\u00e9 per la que ens ocupa: <\/span><\/div>\n
\u00ab<\/span>A veces tengo la sensaci\u00f3n de que nada de lo que sucede sucede, porque nada sucede sin interrupci\u00f3n, nada perdura ni persevera ni se recuerda incesantemente, y hasta la m\u00e1s mon\u00f3tona y rutinaria de las existencias se va anulando y negando a s\u00ed misma en su aparente repetici\u00f3n hasta que nada es nada ni nadie es nadie que fueran antes, y la d\u00e9bil rueda del mundo es empujada por desmemoriados que oyen y ven y saben lo que no se dice ni tiene lugar ni es cognoscible ni comprobable. Lo que se da es id\u00e9ntico a lo que no se da, lo que descartamos o dejamos pasar id\u00e9ntico a lo que tomamos y asimos, lo que experimentamos id\u00e9ntico a lo que no probamos, y sin embargo nos va la vida y se nos va la vida en escoger y rechazar y seleccionar, en trazar una l\u00ednea que separe esas cosas que son id\u00e9nticas y haga de nuestra historia una historia \u00fanica que recordemos y pueda contarse. Volcamos toda nuestra inteligencia y nuestros sentidos y nuestro af\u00e1n en la tarea de discernir lo que ser\u00e1 nivelado, o ya lo est\u00e1, y por eso estamos llenos de arrepentimientos y de ocasiones perdidas, de confirmaciones y reafirmaciones y ocasiones aprovechadas, cuando lo cierto es que nada se afirma y todo se va perdiendo. O acaso es que nunca hubo nada<\/span><\/i>\u00bb.<\/span><\/div>\n
\u00a1Ah, me n\u2019oblidava! Los enamoramientos<\/i> narra la hist\u00f2ria d\u2019una relaci\u00f3 d\u2019amor d\u2019una parella que \u00e9s observada per una jove cada mat\u00ed des de la taula ve\u00efna a la cafeteria on habitualment el matrimoni prenia el desdejuni. Trencada la relaci\u00f3 arran de l\u2019assassinat del marit, la jove observadora, narradora en primera persona del relat, es decideix a entrar a la vida de la v\u00eddua donant-se a con\u00e8ixer com la desconeguda ve\u00efna de taula que gaudia mirant aquella entranyable relaci\u00f3. Coincideix en la visita a la v\u00eddua amb un amic de la fam\u00edlia secretament enamorat d\u2019aquella, del qual s\u2019enamorar\u00e0 al seu torn la jove narradora i amb el qual iniciar\u00e0 una relaci\u00f3 tot i no tenir esperances. \u00c9s en el decurs d\u2019aquesta quan la jove arribar\u00e0 a con\u00e8ixer els sentiments foscos, \u201cambiguament\u201d foscos,\u00a0 de Javier D\u00edaz-Varela, veritable coprotagonista de l\u2019obra. <\/span><\/div>\n
Al llarg de la novel\u00b7la Javier Mar\u00edas, en un exercici metaliterari (la literatura nodrint-se de la literatura), fa ampli esment de dos textos \u2014El coronel Chabert<\/i>de H. Balzac, i Els tres mosqueters<\/i>, de A. Dumas\u2014 que aporten certes claus per la comprensi\u00f3 de la trama. El primer li permet introduir una reflexi\u00f3 sobre la legitimitat de for\u00e7ar un retorn al passat per part de qui ha estat absent quan les persones i els sentiments dels \u00e9ssers estimats han canviat; el segon aborda el problema de la for\u00e7a d\u2019esperit necess\u00e0ria per exercir just\u00edcia quan el culpable \u00e9s la persona estimada.<\/span><\/div>\n
I aix\u00ed, la que semblava una novel\u00b7la sobre l\u2019amor, la relaci\u00f3 de parella o l\u2019amistat paulatinament es transforma en un relat sobre la mort, la culpabilitat, la impunitat, la mem\u00f2ria, la\u00a0 dificultat\u00a0 radical de con\u00e8ixer la veritat, els subterfugis de la consci\u00e8ncia per defugir la responsabilitat, les mentides cregudes com a veritat i la falta de forces per desemmascarar-les. <\/span><\/div>\n

\u00a1Sublim ambig\u00fcitat!\u00a0 [A.D.]<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

JAVIER MAR\u00cdAS \u25baLos enamoramientos Ed. Alfaguara. (cast.) Maig 2013<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[106,1],"tags":[137],"class_list":["post-972","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bibl","category-general","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/972","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=972"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/972\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1404,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/972\/revisions\/1404"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=972"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=972"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=972"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}