{"id":894,"date":"2014-11-02T14:23:00","date_gmt":"2014-11-02T13:23:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/club-de-lectura-4\/"},"modified":"2016-10-19T17:09:34","modified_gmt":"2016-10-19T15:09:34","slug":"club-de-lectura-4","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/club-de-lectura-4\/","title":{"rendered":"Club de Lectura"},"content":{"rendered":"
<\/a><\/div>\n
STEFAN ZWEIG<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\u25ba <\/span>Mar\u00eda Antonieta<\/b><\/i><\/span><\/span>
\n
\n<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span>Ed. Acantilado (cast.)<\/span><\/div>\n


\n<\/span>* * *<\/span><\/p>\n

Octubre 2014<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

\n
Quatre anys despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del seu estudi sobre la figura de Fouch\u00e9 (1928) \u2014pe\u00e7a cabdal del partit jacob\u00ed i Ministre d\u2019Interior d<\/span><\/span><\/span>el Directori despr\u00e9s de Napole\u00f3 i finalment del rei Llu\u00eds XVIII\u2014<\/span><\/span><\/span>S. Zweig emprengu\u00e9 l\u2019ambici\u00f3s projecte de repensar la personalitat de Maria Antonieta, d\u2019aprofundir el perfil psicol\u00f2gic de l\u2019esposa de Lluis XVI, tot emmarcant la seva figura en el context pol\u00edtic i social de la Fran\u00e7a de l\u2019Antic R\u00e8gim a la defensa del qual la reina rest\u00e0 fidel fins els seus \u00faltims dies.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
El lector familiaritzat amb els estudis biogr\u00e0fics d\u2019aquest autor sap que S. <\/span><\/span><\/span><\/span>Zweig no es conforma amb les aparences, amb all\u00f2 insubstancial o accidental del car\u00e0cter del biografiat; que la seva <\/span><\/span><\/span><\/span>forma mentis<\/span><\/i><\/span><\/span><\/span>el porta a esbrinar l\u2019essencial, la clau que dona intel\u00b7ligibilitat a l\u2019\u00e0nima dels seus personatges, el ressort que actua des del rerefons de la seva conducta i esdev\u00e9 principi hermen\u00e8utic capa\u00e7 d\u2019il\u00b7luminar-la. Tamb\u00e9 n\u2019\u00e9s conscient que a l\u2019autor \u2014un cop assolit aquest objectiu\u2014 li agrada fer \u00fas del m\u00e8tode comparatiu, seguint l\u2019exemple de Plutarc a les seves <\/span><\/span><\/span><\/span>Vides paral\u00b7leles<\/span><\/i><\/span><\/span><\/span>, per tal de contrastar les virtuts d\u2019un personatge amb els defectes d\u2019un altre, cercant efectes de llum i contrallum que posin de manifest qualitats <\/span><\/span><\/span><\/span>que d’una altra manera romandrien ocultes. En el cas de la biografia del reformador Calv\u00ed, Zweig trob\u00e0 el contrapunt en la figura del humanista Castellio; en el de Fouch\u00e9, el contrast es planteja amb Talleyrand; en el de Maria Antonieta, amb la seva mare, l\u2019emperadriu Maria Teresa d\u2019\u00c0ustria, exemple d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia pol\u00edtica i de rectitud moral.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
En aquest sentit, s\u00f3n clarificadores les p\u00e0gines introduct\u00f2ries de l\u2019obra on Zweig contraposa el car\u00e0cter heroic al mitj\u00e0. Aquest \u00faltim \u2014amb el qual identifica Maria Antonieta\u2014 inclinat de forma natural a una pac\u00edfica forma de vida,<\/span><\/span><\/span><\/span>no vol, no necessita grans fites; s\u2019estima m\u00e9s viure tranquil\u00b7lament i en la foscor. No vol responsabilitats d’Hist\u00f2ria Universal; en t\u00e9 por: \u00ab<\/span><\/span><\/span><\/span>De fora i no de dins ve all\u00f2 que li obliga a sobrepassar la seva pr\u00f2pia mesura<\/span><\/i><\/span><\/span><\/span>\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
El car\u00e0cter mitj\u00e0, raona l\u2019autor, necessita primerament ser llan\u00e7at fora de si mateix per arribar a ser tot el que \u00e9s capa\u00e7 de ser i no sospitava abans; per aconseguir-ho, el dest\u00ed no t\u00e9 un altre est\u00edmul que la desgr\u00e0cia, com si es propos\u00e9s demostrar de tant en tant que amb una mat\u00e8ria inadequada, amb un heroi insignificant, \u00e9s capa\u00e7 d’obtenir l’efecte m\u00e9s alt i, d’un \u00e0nima feble i mal disposada, una gran trag\u00e8dia.<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0Doncs b\u00e9, una <\/span><\/span><\/span><\/span>d\u2019aquestes trag\u00e8dies d\u2019un heroisme no volgut \u00e9s la de Maria Antonieta.<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
En termes sociol\u00f2gics dir\u00edem que Maria Antonieta va assumir el rol de reina sense adonar-se del deure associat a l\u2019exercici d\u2019aquest rol i sense les aptituds personals adients pel seu desenvolupament. I aix\u00ed, en comptes de governar veritablement, de rec\u00f3rrer el seu pa\u00eds interessant-se per les condicions materials de vida dels seus s\u00fabdits, port\u00e0 una vida fr\u00edvola i de balafiament, on la preocupaci\u00f3 per la seva indument\u00e0ria i pentinats \u2014referents per tota l\u2019\u00e8poca del rococ\u00f3\u2014 cops\u00e0 el seu inter\u00e8s per davant de les responsabilitats pr\u00f2pies del seu c\u00e0rrec.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Dures ressonen les paraules amb qu\u00e8 Zweig descriu el tarann\u00e0 de la reina: \u00ab<\/span><\/span><\/span><\/span>Maria Antonieta xerra exclusivament amb la boca i no amb el cervell. Quan se li parla, escolta distreta i a estones; en la conversa, on captiva amb la seva encantadora amabilitat i la seva volubilitat centellejant, deixa que es perdi tota idea amb prou feines expressada; no diu res, no pensa res, no llegeix res fins al final, no aferra fermament cap cosa per extreure\u2019n un sentit o una aut\u00e8ntica experi\u00e8ncia. Per aix\u00f2 no li agrada cap llibre, cap assumpte d’Estat, res seri\u00f3s que exigeixi paci\u00e8ncia i atenci\u00f3, i nom\u00e9s de mala gana, amb una lletra improvisada i il\u00b7legible, despatxa les cartes m\u00e9s indispensables. No complicar-se la vida; res que pugui produir tristesa, malenconia o avorriment<\/span><\/i><\/span><\/span><\/span>.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Aquesta \u00e9s la seva culpa: haver exercit la tasca m\u00e9s dif\u00edcil en la Hist\u00f2ria amb una frivolitat incomparable; tot i aix\u00ed, admesa la innegable culpa, Zweig no dubta de qualificar-la de venial, donada la immaduresa del seu car\u00e0cter en el moment d\u2019accedir al tro de Fran\u00e7a, quan encara no estava formada espiritualment, i la magnitud de la temptaci\u00f3 que l\u2019entorn adulador de Versalles exerc\u00ed tot idolatrant la seva figura \u2014com no convertir-se en lleugera on tot \u00e9s lleuger?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Ara b\u00e9. A mesura que el lector s\u2019endinsa en l\u2019obra aviat se n\u2019adona que el to de la primera part, clarament cr\u00edtic respecte del paper de Maria Antonieta com a reina de Fran\u00e7a, d\u00f3na pas, quan s\u2019inicien els esdeveniments revolucionaris, a un de ben diferent: el de la compassi\u00f3 per la reina que ho perd tot i que, enmig de la desgr\u00e0cia, tracta d\u2019aferrissar-se amb orgull als seus or\u00edgens per r<\/span><\/span><\/span><\/span>esistir les humiliacions constants de qu\u00e8 va ser objecte amb coratge, en un intent de mostrar-se filla digna de l\u2019emperadriu Maria Teresa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Finalitzem amb el judici equilibrat de S. Zweig sobre la figura de la reina que, com tot judici equ\u00e0nime, resulta versemblant : \u00ab<\/span><\/span><\/span><\/span>A<\/span><\/i><\/span><\/span><\/span>qu\u00ed, com a la majoria dels casos, la veritat psicol\u00f2gica ve a trobar-se entre els dos extrems. Maria Antonieta no era ni la gran santa del monarquisme, ni la perduda, la <\/span><\/i><\/span><\/span><\/span>grue<\/span><\/span><\/span><\/span>, de la Revoluci\u00f3, sin\u00f3 un car\u00e0cter de tipus mitj\u00e0: una dona en realitat vulgar; ni massa intel\u00b7ligent ni massa n\u00e8cia; sense especial tend\u00e8ncia cap al b\u00e9 i sense la menor inclinaci\u00f3 cap al mal<\/span><\/i><\/span><\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Un darrer apunt. Brollen en el text frases inspirades per una gran lucidesa que parlen del profund coneixement de la condici\u00f3 humana a qu\u00e8 havia arribat S. Zweig. \u00c9s dif\u00edcil desfer-se del pressentiment que la biografia de Maria Antonieta, com altres que va escriure, \u00e9s ocasi\u00f3 per transcendir la singularitat del personatge tot prestant la veu a una saviesa que va m\u00e9s enll\u00e0 del coneixement d\u2019una simple vida, com quan escriu despr\u00e9s de l\u2019execuci\u00f3 de Maria Antonieta: \u00ab<\/span><\/span><\/span><\/span>Nom\u00e9s la deessa de la Llibertat amb els seus somiadors ulls de pedra, ha rom\u00e0s imm\u00f2bil en el seu lloc, i contempla sense pestanyejar una meta invisible. No ha vist ni o\u00eft gens. Severament, afigura una eterna llunyania m\u00e9s enll\u00e0 de les salvatges i boges accions dels homes. No sap ni vol saber qu\u00e8 coses es fan en el seu nom. <\/span><\/i><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
[A. Delgado]<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

STEFAN ZWEIG \u25ba Mar\u00eda Antonieta Ed. Acantilado (cast.) * * * Octubre 2014<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[137],"class_list":["post-894","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/894","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=894"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/894\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1357,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/894\/revisions\/1357"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=894"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=894"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=894"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}