{"id":666,"date":"2013-05-24T11:05:00","date_gmt":"2013-05-24T09:05:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/paraules-de-comiat-als-alumnes-de-2n-de-batxillerat\/"},"modified":"2016-10-25T09:47:33","modified_gmt":"2016-10-25T07:47:33","slug":"paraules-de-comiat-als-alumnes-de-2n-de-batxillerat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/rebombori\/paraules-de-comiat-als-alumnes-de-2n-de-batxillerat\/","title":{"rendered":"Paraules de comiat als alumnes de 2n de Batxillerat"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

17 maig 2013<\/span>
\n
\n<\/span><\/p>\n
<\/a><\/div>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n<\/div>\n

<\/p>\n

Bona tarda: Anys enrere, en l\u2019acte de comiat de promocions anteriors a la vostra, vaig escollit certs autors cl\u00e0ssics com a font d\u2019inspiraci\u00f3 de la reflexi\u00f3. Sempre han estat autors amb conviccions fermes, de respostes clares als problemes que es plantejaven. No hi ha dubtes en la postura d\u2019un Arist\u00f2til, o en la del mateix S\u00e8neca, quan parlen de l\u2019educaci\u00f3 o quan defineixen all\u00f2 que entenen per una exist\u00e8ncia feli\u00e7. Han pensat molt els temes i ens comuniquen les conclusions a les quals han arribat. Torno a dir, no hi ha fissures, ni hi ha titubeig a les seves p\u00e0gines. Hi ha convicci\u00f3, certesa. I he pensat aquests anys que aix\u00f2 \u00e9s precisament all\u00f2 que necessiten els nostres alumnes en el moment en qu\u00e8 marxen: paraules fermes, s\u00f2lides. Res de dubtes. Paraules que fossin pilars en les quals recolzar-se en un context social d\u2019incerteses, al final d\u2019una etapa de la seva formaci\u00f3 que han compartit amb nosaltres.<\/span><\/div>\n
Per\u00f2 m\u2019adonava que havia de buscar en el passat els autors que havien pronunciat aquestes paraules fermes, perqu\u00e8 la nostra \u00e8poca \u2014all\u00f2 que en diem \u00abpostmodernitat\u00bb\u2014 no \u00e9s una \u00e8poca de grans certeses. M\u00e9s aviat la podr\u00edem definir com un per\u00edode de pensament feble que fuig de veritats absolutes i que creu, m\u00e9s aviat, que no hi ha de veritats. Que tan sols hi ha perspectives, diverses formes d\u2019interpretar la realitat, sense que cap d\u2019elles desvetlli una veritat oculta. Evidentment, el punt d\u2019arribada d\u2019aquest perspectivisme \u00e9s el relativisme, segons el qual res no \u00e9s absolutament bo ni dolent, on tota perspectiva \u00e9s leg\u00edtima, precisament perqu\u00e8 no hi ha res objectiu, s\u00f2lid, sin\u00f3 tant sols diferents interpretacions sense que tinguem un \u00e0rbitre que decideixi quina \u00e9s la correcta i quina no. La postmodernitat no vol \u00e0rbitres, no vol autoritats. Vol anivellar les diverses veus, legitimar-les totes, en darrer terme perqu\u00e8 hem perdut una imatge s\u00f2lida d\u2019all\u00f2 que \u00e9s l\u2019home. Curiosament, enmig de tants discursos com tenim avui sobre el ser de l\u2019home, mai no hem sabut menys qu\u00e8 \u00e9s l\u2019home.<\/span><\/div>\n
Un autor del segle XVI, Michel Montaigne, \u00e9s un bon precedent d\u2019aquesta mentalitat postmoderna dels nostres dies. Us parlar\u00e9 breument d\u2019ell per subratllar una actitud que em sembla v\u00e0lida en el context actual.<\/span><\/div>\n
Montaigne, que rebutja els escrits sistem\u00e0tics, les veritats definitives, que no vol dogmes ni preceptes, escriu en els seus Assajos<\/i> sobre una gran diversitat de temes. Sent predilecci\u00f3 per Plutarc, i s\u2019estima m\u00e9s una bona an\u00e8cdota que tot un sistema del m\u00f3n. Anota els llibres que va llegint. Subratlla les l\u00ednies m\u00e9s significatives. Escriu en els marges la seva opini\u00f3. I per tot arreu aflora el seu esperit cr\u00edtic, la seva veu personal, independent, aut\u00f2noma. Es veu que Montaigne no vol deixar de ser Montaigne. Mai no s\u2019ha sentit tan inc\u00f2mode com quan a l\u2019escola l\u2019obligaven a recitar de mem\u00f2ria textos que no entenia. Era aleshores quan sentia que la seva veu no li pertanyia, que era un altre, i desitjava que el segrest del seu jo acab\u00e9s el m\u00e9s aviat possible per recuperar la pr\u00f2pia veu, conscient que la cosa m\u00e9s valuosa del m\u00f3n \u00e9s saber ser un mateix. <\/span><\/div>\n
M\u00e9s endavant escriur\u00e0: \u00abNi la posici\u00f3 en el m\u00f3n, ni els privilegis de la sang o la noblesa heretada, res de tot aix\u00f2 no \u00e9s important si ho comparem amb la decisi\u00f3 de preservar la pr\u00f2pia personalitat i viure la pr\u00f2pia vida. Per aix\u00f2, l\u2019art m\u00e9s important \u00e9s el de la conservaci\u00f3 d\u2019aquest jo, d\u2019un mateix.\u00bb<\/span><\/div>\n
\u00c9s veritat que en el volum segon dels seus Assajos<\/i> es descriu com un \u00e9sser contradictori: \u00abS\u00f3c vergony\u00f3s, insolent, cast, luxuri\u00f3s, xerraire, taciturn, labori\u00f3s, delicat, enginy\u00f3s, maldestre, aspre, bondad\u00f3s, mentider, vera\u00e7, savi, ignorant, liberal, avar, pr\u00f2dig… Tot all\u00f2 ho trobo en mi. I si vosaltres feu el mateix, haureu de recon\u00e8ixer que all\u00f2 que\u00a0 veieu dins vostre \u00e9s volubilitat i disc\u00f2rdia. Res s\u00f2lid no hi trobareu. Estem formats per trossos. S\u00f3c ondulant, voluble i discordant.\u00bb<\/span><\/div>\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que enmig d\u2019aquesta barreja contradict\u00f2ria d\u2019actituds, Montaigne sent la urg\u00e8ncia de saber qui \u00e9s ell, quina \u00e9s la proporci\u00f3 en la qual es troba cadascun d\u2019aquells elements en ell, perqu\u00e8 aquesta proporci\u00f3 que ens defineix \u00e9s \u00fanica i constitueix la nostra ess\u00e8ncia, le moi-essentiel<\/i>. I \u00e9s aix\u00f2 el que li agrada de la hist\u00f2ria: vol estudiar les grans \u00e0nimes del passat per comparar-se amb elles, vol con\u00e8ixer les proporcions en qu\u00e8 es troben barrejades en el jo essencial de cada personatge aquells ingredients, que s\u00f3n comuns a tots els individus, per\u00f2 en proporcions diverses. Ell sap que aquesta barreja es forma cap els vint anys i que hem de respectar aquesta composici\u00f3 que identifica cada individu. L\u2019\u00fanic error \u00e9s no estimar aquesta diversitat; l\u2019\u00fanic crim \u00e9s voler uniformitzar all\u00f2 divers, for\u00e7ar els altres a estimar all\u00f2 que no estimen, ignorar que aquests ingredients, barrejats en proporcions diverses en cadasc\u00fa, originen gustos i prefer\u00e8ncies tamb\u00e9 diversos. Prendre consci\u00e8ncia d\u2019aquest perill, conjurar aquesta amena\u00e7a d\u2019uniformitzar els \u00e9ssers humans, \u00e9s el favor m\u00e9s gran que li podem fer a la llibertat, una planta que necessita per cr\u00e9ixer de l\u2019aliment de la toler\u00e0ncia. Aquest aliment \u00e9s el que ens fa entendre, diu Montaigne, que la diversitat \u00e9s bona, i que el seu respecte \u00e9s l\u2019\u00fanica garantia d\u2019estendre la felicitat entre els homes.<\/span><\/div>\n
\u00bfQuina \u00e9s l\u2019actitud de Montaigne a la qual em referia abans com a v\u00e0lida en el nostre temps? Aquesta actitud la podr\u00edem condensar en uns quants imperatius: Protegiu el vostre jo essencial, aquesta barreja singular de bondat, saviesa, vergonya o laboriositat que us identifica. Estimeu-lo. Desenvolupeu la vostra pr\u00f2pia veu; doneu-li un criteri i enfortiu aquest criteri amb la lectura; no oblideu que els llibres s\u00f3n les millors provisions que podem trobar pel viatge de la vida, un viatge en el qual el punt de partida i el d\u2019arribada coincideix, ja que ets tu. Quan veia Montaigne atabalar-se a un conegut li deia: \u00abPer qu\u00e8 t\u2019apresses si cap a on has d\u2019anar \u00e9s cap a tu mateix?\u00bb Encara avui, 420 anys despr\u00e9s de la mort de Montaigne, continua sent v\u00e0lid aquest reclam: no renuncieu a la vostra pr\u00f2pia independ\u00e8ncia; doneu tanta llibertat com la que reclameu per vosaltres, i tingueu present que la veritable llibertat consisteix en el domini d\u2019un mateix.<\/span><\/div>\n
L\u2019any 1568, a la mort del pare, Montaigne va heretar el castell familiar i s\u2019hi va instal\u00b7lar. A prop del castell hi havia una torre que el pare havia constru\u00eft com a fortificaci\u00f3. Montaigne la va rehabilitar i la va convertir en la seva biblioteca i lloc de meditaci\u00f3. All\u00ed va traslladar els llibres que li havia regalat el seu amic, La Bo\u00e9tie, poc abans de morir. A les bigues del sostre va pintar 45 m\u00e0ximes que li feien reflexionar quan, fatigat, aixecava el cap. La que feia 45 deia aix\u00ed: \u00abQu\u00e8 \u00e9s el que s\u00e9?\u00bb<\/span><\/div>\n
Montaigne sabia que tan sols aquell que no renuncia a l\u2019\u00fanica cosa indeleble que tenim, el nostre jo m\u00e9s \u00edntim, malgrat les adverses circumst\u00e0ncies externes, conserva i augmenta la llibertat a la terra i triomfa en la m\u00e9s dif\u00edcil de totes les arts: continuar essent un mateix. \u00c9s curi\u00f3s que un esc\u00e8ptic com Montaigne parli d\u2019un jo essencial. Ell, que dubta de tot, s\u2019aferra a aquest jo com el m\u00e9s preuat tresor. I si no el veiem disposat a entrar en el combat de les ideologies, \u00e9s perqu\u00e8 dona aquest combat per perdut. No l\u2019interessa. Desconfia dels reformadors. Sap que, a la fi, aquests no li deixaran ser ell mateix.<\/span><\/div>\n
Per aix\u00f2, la veritable educaci\u00f3, deia aquest humanista, \u00e9s la que ensenya a pensar d\u2019una forma cr\u00edtica, perqu\u00e8 d\u2019aquesta saba es nodreix l\u2019arbre de la nostra llibertat. <\/span><\/div>\n
Tant de bo al llarg d\u2019aquests anys que heu estat amb nosaltres h\u00e0giu trobat en els professors i professores persones que us hagin ajudat en el dif\u00edcil art de ser un mateix. <\/span><\/div>\n
L’\u00fanic dubte que em queda, i aqu\u00ed pago un preu a la postmodernitat, \u00e9s saber fins a quin punt hem contribu\u00eft a millorar el vostre jo essencial o si, pel contrari, simplement l\u2019hem acompanyat en el seu desenvolupament. Sigui com sigui, del resultat n\u2019estem satisfets. Heu demostrat inter\u00e8s, \u00a0respecte i voluntat de superaci\u00f3, condicions que fan de l\u2019ensenyament un plaer.<\/span><\/div>\n
\u00a0 <\/span><\/div>\n
Gr\u00e0cies<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
Antonio Delgado, professor de Filosofia<\/i><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/a><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  17 maig 2013 \u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[112,135,107],"tags":[168],"class_list":["post-666","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-2n-de-batxillerat","category-ciencies-naturals","category-rebombori","tag-filosofia"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=666"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/666\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1392,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/666\/revisions\/1392"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}