{"id":633,"date":"2015-05-28T08:42:00","date_gmt":"2015-05-28T06:42:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2016-11-17T13:38:28","modified_gmt":"2016-11-17T12:38:28","slug":"paraules-de-comiat-de-2n-de-batxillerat-2015","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/rebombori\/paraules-de-comiat-de-2n-de-batxillerat-2015\/","title":{"rendered":"Paraules de comiat de 2n de Batxillerat 2015"},"content":{"rendered":"
<\/a><\/div>\n
P<\/span>otser va ser un dia com aquest, un 22 de maig, per\u00f2 de l\u2019any 416 a. C., que Agat\u00f3, un dels grans poetes tr\u00e0gics de l\u2019Atenes del segle V, va celebrar a casa seva un banquet amb uns amics. Hi eren entre els invitats Aristodemo, Pausanias, el metge Erix\u00edmac, Fedre i S\u00f2crates, entre altres. La tarda era agradable i ning\u00fa no comptava les hores mentre dialogaven sobre un tema que havia proposat Erix\u00edmac: fer un elogi de l\u2019amor, un d\u00e9u al qual els grecs tenien en gran estima, per\u00f2 del qual el poetes se n\u2019havien oblidat.<\/span><\/div>\n
A les acaballes de la reuni\u00f3, quan els discursos havien estat declamats, passada ja la mitjanit, aparegu\u00e9 Alcib\u00edades, de bellesa reconeguda entre el atenencs i va ser invitat tamb\u00e9 a fer una apologia de l\u2019Eros, de l\u2019amor, invitaci\u00f3 que declin\u00e0 ja que reconeixia haver begut immoderadament i, embriagat, no es veia amb cor d\u2019ordenar coherentment unes quantes idees sobre el tema. <\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Alcib\u00edades no havia sentit tot el que aquella nit s\u2019havia dit sobre l\u2019amor. No havia escoltat la distinci\u00f3 que Pausanias havia fet entre un amor sublim o celeste, on l\u2019objecte que estima l\u2019amant ja no \u00e9s el cos sin\u00f3 el car\u00e0cter virtu\u00f3s de l\u2019estimat, i un amor terrenal que persegueix la possessi\u00f3 del cos d\u2019aquest. Tampoc no havia escoltat el discurs d\u2019Erix\u00edmac, que va rec\u00f3rrer al mite per explicar l\u2019origen d\u2019aquest sentiment d\u2019atracci\u00f3. Segons el mite, en un passat remot els g\u00e8neres dels \u00e9ssers humans eren tres: mascul\u00ed, femen\u00ed i un tercer que era barreja de tots dos i constitu\u00efa els andr\u00f2gins, uns \u00e9ssers estranys amb quatre cames, quatre bra\u00e7os i dos rostres oposats sobre un mateix cap. La seva fortalesa els feia ser arrogants i un dia van tractar d\u2019ascendir a la llar dels d\u00e9us. Aquests van castigar la seva insol\u00e8ncia tallant aquells \u00e9ssers per la meitat, de forma que, des d\u2019aquell moment, van caminar sobre dues cames, i la seva for\u00e7a es va reduir considerablement. Per\u00f2 el tall va produir un efecte inesperat, perqu\u00e8 les dues parts dels andr\u00f2gins es buscaven desesperadament per enlla\u00e7ar-se en una abra\u00e7ada i recuperar la unitat perduda. I un cop trobaven la seva part amputada morien de fam i d\u2019inanici\u00f3 perqu\u00e8 res no volien fer separats l\u2019un de l\u2019altre. Com tamb\u00e9 moria de tristesa i desesperaci\u00f3 la part que sobrevivia a l\u2019altra. L\u2019amor, per tant, nasqu\u00e9 en aquell passat remot en qu\u00e8 els andr\u00f2gins, castigats per Zeus, van perdre la unitat origin\u00e0ria del seu \u00e9sser. De forma que l\u2019eros esdevingu\u00e9 el desig de recuperar l\u2019altra part d\u2019un mateix, la part escindida arran del c\u00e0stig.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Tampoc Alcib\u00edades havia pogut escoltar el discurs de S\u00f2crates, on en comptes de fer un elogi sobre l\u2019amor, li treu tot car\u00e0cter div\u00ed. L\u2019amor no \u00e9s un d\u00e9u. \u00c9s m\u00e9s aviat un geni, un daemon. \u00c9s fill de Poros (l\u2019aud\u00e0cia, el valor) per\u00f2 tamb\u00e9 de Penia (la pobresa), per aix\u00f2 \u00e9s un captaire, no t\u00e9 llar, mendica l\u2019almoina d\u2019una car\u00edcia, d\u2019una trobada, i a estones viu i revifa, i d\u2019altres s\u2019afebleix i mor. L\u2019amor \u00e9s desig de quelcom que no es posseeix . No \u00e9s un d\u00e9u. Als d\u00e9us no els manca res. L\u2019amant, pel contrari, sempre insatisfet, desitja posseir all\u00f2 que no t\u00e9: l\u2019objecte del seu amor. En aquest sentit \u00e9s fil\u00f2sof. Perqu\u00e8 tamb\u00e9 el fil\u00f2sof anhela una saviesa que no t\u00e9. <\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Ara b\u00e9, el que S\u00f2crates vol plantejar \u00e9s que, en el cas de l\u2019amor, aquest vagabund a la recerca d\u2019all\u00f2 que no t\u00e9 pot dignificar-se si l\u2019objecte del seu desig \u00e9s un objecte digne, elevat, per\u00f2 pot tamb\u00e9 envilir-se si en comptes d\u2019aquest objecte digne tria un altre que no ho \u00e9s. Cap objecte m\u00e9s digne troba S\u00f2crates que la virtut. No hi ha al seu parer un objecte de desig m\u00e9s elevat que el de perseguir la virtut. I no tant sols la virtut, sin\u00f3 la mateixa veritat. De fet la bellesa m\u00e9s sublim, la m\u00e9s elevada, no \u00e9s la d\u2019un cos bell, creu S\u00f2crates, sin\u00f3 la d\u2019un \u00e0nima bella, \u00e9s a dir, la d\u2019un \u00e0nima la conducta de la qual \u00e9s en tot moment moral. <\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Quan Alcib\u00edades pren la paraula curiosament no ho fa per parlar de l\u2019amor, de l\u2019eros. Ell parlar\u00e0 de S\u00f2crates, perqu\u00e8 per ell S\u00f2crates exemplifica la conducta moral perfecta, l\u2019objecte d\u2019amor m\u00e9s sublim que Alcib\u00edades ha trobat. S\u2019ha creuat amb S\u00f2crates i ha quedat enlluernat per la bellesa de la seva \u00e0nima tancada en el cos d\u2019un home ja vell. I si Alcib\u00edades no vol parlar de l\u2019amor, sin\u00f3 de S\u00f2crates, \u00e9s perqu\u00e8 ha compr\u00e9s finalment la identitat que hi ha entre S\u00f2crates i l\u2019objecte del seu amor. I no \u00e9s evidentment el cos de S\u00f2crates, tan allunyat de l\u2019ideal de bellesa grega, all\u00f2 que atreu a Alcib\u00edades, sin\u00f3 el valor que aquell va demostrar a la batalla de Potidea en salvar-li la vida quan estava ferit, i la generositat en renunciar a la condecoraci\u00f3 per tal que aquesta fos atorgada a Alcib\u00edades, tot i que S\u00f2crates n\u2019era el veritable mereixedor. \u00c9s aquesta generositat de S\u00f2crates de renunciar a l\u2019homenatge merescut perqu\u00e8 un altre en gaudeixi el fet que fa n\u00e9ixer l\u2019amor d\u2019Alcib\u00edades cap a S\u00f2crates.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Com tamb\u00e9 s\u2019excita aquest sentiment en Alcib\u00edades cada cop que veu com S\u00f2crates reconeixia p\u00fablicament la seva ignor\u00e0ncia sobre totes les coses, per investigar una veritat l\u2019enemic m\u00e9s gran de la qual \u00e9s la vanitat de creure que ja sabem. <\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Per\u00f2, curiosament, all\u00f2 que m\u00e9s admira Alcib\u00edades en S\u00f2crates \u00e9s el seu autocontrol, que parla del govern de la ra\u00f3 sobre les pr\u00f2pies passions. \u00c9s paradoxal que Alcib\u00edades, en ser rebutjat per S\u00f2crates en la seva pretensi\u00f3 de convertir-lo en el seu amant, acabi admirant-lo precisament per aquest rebuig. I \u00e9s que l\u2019\u00fanic eros que interessa a S\u00f2crates \u00e9s el que sent pels seus deixebles quan engendra la virtut en ells. O dit en altres termes: S\u00f2crates \u00e9s admirable perqu\u00e8 t\u00e9 la virtut de fer millors a aquells que l\u2019envolten, i en veure com creix la virtut en els seus deixebles se sent ja recompensat. Dedicar una vida a fer millors els joves i no reclamar res a canvi perqu\u00e8 res no pot compensar la satisfacci\u00f3 d\u2019haver vist un progr\u00e9s en ells \u00e9s el que S\u00f2crates ha apr\u00e8s i ens ha transm\u00e8s. Aquest \u00e9s l\u2019eros m\u00e9s sublim: l\u2019enamorament de la bellesa de la virtut i la satisfacci\u00f3 de difondre-la i engendrar-la en els que t\u2019envolten.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
No mesureu als vostres professors pel paradigma d\u2019all\u00f2 que S\u00f2crates representa, perqu\u00e8 en algun cas, com \u00e9s el meu, la dist\u00e0ncia es torna infinita. Per\u00f2 no dubteu que ens heu donat ocasions, en aquests anys que hem estat al vostre costat, d\u2019experimentar aquella satisfacci\u00f3 de la qual parlava abans, perqu\u00e8 heu fet f\u00e0cil la tasca de difondre els valors i els coneixements que ens hav\u00edem proposat. I en aquest punt vull agrair a les fam\u00edlies el suport de la tasca docent que hem vist reflectit en les actituds dels vostres fills i filles. Sense aquest ajut caldria tot un S\u00f2crates per arribar al punt en qu\u00e8 en aquest moment estem: el final dels estudis del Batxillerat.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
El discurs arriba al final. El mateix eros del qual hem parlat ha inspirat aquestes paraules que tracten de ser un reconeixement del vostre esfor\u00e7 i un agra\u00efment per la vostra dedicaci\u00f3. Tot aquest acte no \u00e9s m\u00e9s que una manifestaci\u00f3 de l\u2019eros en la mesura en qu\u00e8 exaltem la virtut de la vostra perseveran\u00e7a i l\u2019esperit de superaci\u00f3. <\/span><\/span><\/span><\/div>\n
Les persones educades tenen sempre en els llavis dues paraules que repeteixen moltes vegades al llarg del dia: una la fan servir per manifestar gratitud (gr\u00e0cies); l\u2019altra, per demanar disculpes (perdoneu). S\u00f2crates sabia que el veritable eros \u00e9s aquella for\u00e7a divina que ens fa viure honestament i posa en els nostres llavis la paraula que fa a l\u2019altre sentir-se digne. Tant de bo l\u2019eros hagi inspirat la nostra tasca docent. Lluny d\u2019ell, la paraula es torna mediocre i buida. <\/span><\/span><\/span><\/div>\n

 <\/p>\n

Gr\u00e0cies.<\/span><\/span><\/div>\n
22 de maig de 2015<\/i><\/div>\n
Antonio Delgado<\/i><\/span><\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Potser va ser un dia com aquest, un 22 de maig, per\u00f2 de l\u2019any 416 a. C., que Agat\u00f3, un dels grans poetes tr\u00e0gics de l\u2019Atenes del segle V, va celebrar a casa seva un banquet amb uns amics. Hi eren entre els invitats Aristodemo, Pausanias, el metge Erix\u00edmac, Fedre i S\u00f2crates, entre altres. La […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":692,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[112,107],"tags":[168],"class_list":["post-633","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2n-de-batxillerat","category-rebombori","tag-filosofia"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/633","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=633"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/633\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1345,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/633\/revisions\/1345"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media\/692"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=633"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=633"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=633"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}