{"id":4529,"date":"2020-04-17T17:08:34","date_gmt":"2020-04-17T15:08:34","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/?p=4529"},"modified":"2020-04-17T17:10:31","modified_gmt":"2020-04-17T15:10:31","slug":"club-de-lectura-23","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/portada\/club-de-lectura-23\/","title":{"rendered":"Club de Lectura"},"content":{"rendered":"<p><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-4530\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2020\/04\/Isaac-Bashevis-300x174.jpg\" alt=\"\" width=\"329\" height=\"191\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2020\/04\/Isaac-Bashevis-300x174.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2020\/04\/Isaac-Bashevis.jpg 696w\" sizes=\"auto, (max-width: 329px) 100vw, 329px\" \/>ISAAC BASHEVIS SINGER<\/strong><\/p>\n<p><strong><em>\u25baL\u2019esclau<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Ed. Debolsillo. (cast.)<\/p>\n<p>***<\/p>\n<p>Febrer 2020<\/p>\n<p><!--more--><\/p>\n<p>Isaac Bahevis Singer (1902-1991) va n\u00e9ixer a Pol\u00f2nia en el si d\u2019una fam\u00edlia de rabins de parla \u00eddix \u2014llengua materna de milers de jueus alemanys i de l\u2019Europa oriental des del segle XIV\u2014 que aquest autor convert\u00ed en llengua liter\u00e0ria de tan alt nivell po\u00e8tic que va ser guardonat l\u2019any 1978 amb el Premi Nobel de Literatura. Precisament en el discurs d\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019aquest premi reflexionava en aquests termes sobre la seva llengua: \u00ab<em>La gent em pregunta sovint per qu\u00e8 escric en una llengua moribunda, i vull explicar-ho en poques paraules. L\u2019\u00eddix \u00e9s l\u2019idioma de la di\u00e0spora. \u00c9s una llengua on no existeixen paraules que defineixin les armes o les estrat\u00e8gies de guerra. Va ser una llengua enfortida pels jueus dels guetos. En \u00eddix es poden trobar expressions que reflecteixin el plaer, l\u2019amor a la vida, les esperances messi\u00e0niques, la toler\u00e0ncia, i una profunda valoraci\u00f3 de la singularitat humana. En \u00eddix hi ha humor i valoraci\u00f3 de cada dia de la vida, de cada petit \u00e8xit, de cada trobada d\u2019amor, i sap sobreposar-se a les forces de la destrucci\u00f3. A m\u00e9s, <\/em><em>les paraules pesen en \u00eddix m\u00e9s que en qualsevol altra llengua.<\/em>\u00bb<\/p>\n<p>I precisament aquesta va ser la llengua triada per publicar en el Jewish Daily Forward de Nova York al llarg dels anys 1960-1961 la seva obra <em>L\u2019esclau<\/em>, text que tradu\u00eft a l\u2019angl\u00e8s un any m\u00e9s tard va obtenir gran \u00e8xit de cr\u00edtica. L\u2019obra relata una de les m\u00e9s belles hist\u00f2ries d\u2019amor de la hist\u00f2ria de la literatura: la protagonitzada per un jueu (Jacob) una gentil (Wanda) a la Pol\u00f2nia feudal del segle XVII, cent\u00faria particularment dram\u00e0tica per la comunitat jueva de l\u2019Europa Oriental. En el transcurs de la d\u00e8cada que va de l\u2019any 1648 al 1658 es van desencadenar a Ucra\u00efna una s\u00e8rie de matances de jueus d\u2019una crueltat, virul\u00e8ncia i abast tan sols superades pel genocidi nazi. L\u2019arist\u00f2crata Bogd\u00e0n Jmelnitski, al capdavant dels cosacs i amb alian\u00e7a amb dels t\u00e0rtars, es va embarcar en una guerra a mort per a alliberar a Ucra\u00efna de l\u2019opressiu domini polon\u00e8s. Aquest odi visceral el va estendre als jueus, de tal forma que despr\u00e9s de la seva vict\u00f2ria va difondre entre els serfs polonesos l\u2019engany que els seus amos els havien venut als jueus, tot revoltant-los aix\u00ed contra ells. L\u2019alian\u00e7a entre els cosacs ucra\u00efnesos i els pagesos polonesos va delmar la poblaci\u00f3 jueva en aquest territori.<\/p>\n<p>Doncs b\u00e9, en aquest context hist\u00f2ric d\u2019intens sofriment i desesperaci\u00f3 transcorre la trama de la novel\u00b7la. El protagonista, Jacob, que aconsegueix evadir-se d\u2019una massacre en qu\u00e8 ha perdut la seva dona i els tres fills, acaba sent atrapat en el bosc per bandolers polonesos i venut com a esclau. Els avatars del dest\u00ed van fer que aquest mestre i estudi\u00f3s de la comunitat jueva de\u00a0Josefov arrib\u00e9s aix\u00ed a con\u00e8ixer a la pagesa\u00a0Wanda, filla del seu amo, que volunt\u00e0riament s\u2019encarreg\u00e0 d\u2019alimentar-lo a la muntanya.<\/p>\n<p>Tot i que Wanda no oculta l\u2019atracci\u00f3 que sent per Jacob, la difer\u00e8ncia de religi\u00f3 i \u00e8tnia, l\u2019abisme entre les cultures de proced\u00e8ncia de tots dos, s\u2019interposen com un obstacle insalvable en el que podr\u00edem anomenar un xoc de civilitzacions.\u00a0I \u00e9s que mentre Jacob\u00a0prov\u00e9 d\u2019un m\u00f3n regit des d\u2019una perspectiva \u00e8tica pels manaments de la Tor\u00e0\u00a0\u2014no sempre respectats en la seva integritat per la comunitat jueva, com b\u00e9 denuncia l\u2019autor\u2014, d\u2019una cultura en la qual es concedia tal import\u00e0ncia a l\u2019estudi que ni el nen m\u00e9s pobre quedava sense alfabetitzar,\u00a0Wanda prov\u00e9 d\u2019una societat primitiva i analfabeta de serfs encara no emancipats. En gran mesura, les seves pr\u00e0ctiques religioses continuen sent de caire pag\u00e0, amb un cristianisme els valors del qual no havien arrelat entre la poblaci\u00f3. B\u00e9 podr\u00edem dir que \u00e9s precisament des d\u2019un punt de vista moral on l\u2019origen de tots dos protagonistes contrasta amb major intensitat. En la societat de\u00a0Wanda\u00a0regeix la llei del m\u00e9s fort inspirada per unes baixes passions que arrosseguen els individus a una vida no gens allunyada de la de les b\u00e8sties. En aquest m\u00f3n embrutit, on els crims i violacions dels poderosos queden freq\u00fcentment impunes, ha de sobreviure Jacob, esporuguit per l\u2019odi manifest envers els jueus. Que l\u2019amor sorgeixi entre dos \u00e9ssers pertanyents a col\u00b7lectius tan diferents sembla inversemblant i el matrimoni, de fet, materialment impossible. Si la llei polonesa castigava la uni\u00f3 entre membres de religions diferents amb la pena de mort, la comunitat jueva exigia del convers al judaisme que ho fes motivat per l\u2019amor a D\u00e9u i no per l\u2019amor a un \u00e9sser hum\u00e0. Tot i aix\u00ed, l\u2019atracci\u00f3 f\u00edsica inicial entre els dos joves va donant pas a un amor m\u00e9s profund que els don\u00e0 forces per lluitar contra aquest entorn advers i raons per oposar-se\u2019n, com si l\u2019entorn no fos m\u00e9s que la superf\u00edcie i el lligam amor\u00f3s l\u2019ess\u00e8ncia mateixa de les persones.<\/p>\n<p>Jacob\u00a0i\u00a0Wanda\u00a0se\u2019ns revelen com a \u00e9ssers excepcionals dins de les seves respectives cultures. Tots dos estan dotats d\u2019una singular bellesa, d\u2019una eleg\u00e0ncia natural i d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia innata. Amb tot, insistim en aquest punt, \u00e9s la seva dimensi\u00f3 \u00e8tica la que fa possible el seu amor.\u00a0Wanda, malgrat la crueltat que l\u2019envolta, \u00e9s sensible i compassiva. I precisament aquesta sensibilitat \u00e9s la que li permet connectar amb la integritat i la saviesa de l\u2019esclau. Abans de trobar-se, cadascun d\u2019ells se sentia integrat en la seva respectiva comunitat; per\u00f2 es tractava de societats que no concedien gran valor a l\u2019amor hum\u00e0, un veritable amor que cap d\u2019ells havia conegut, car tots dos havien viscut matrimonis desgraciats: ella, casada amb un home borratxo de qui nom\u00e9s rebia maltractaments, i\u00a0Jacob\u00a0unit en matrimoni, pr\u00e8viament concertat, a una dona gemegaire i\u00a0fr\u00edgida.<\/p>\n<p>Els protagonistes viuen el descobriment de l\u2019amor passional com un miracle i en sacrificar-se cadascun d\u2019ells en nom del seu amor \u2014ell arriscant la vida per a tornar a buscar-la, i ella abandonant tot per ell\u2014, la seva relaci\u00f3 evoluciona fins a la uni\u00f3 entre dues \u00e0nimes afins.<\/p>\n<p>Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta sublim hist\u00f2ria d\u2019amor, la novel\u00b7la desenvolupa un altre tema que esdev\u00e9 una constant a les obres de I. Bashevis Singer: la seva conflictiva i desafiadora relaci\u00f3 amb D\u00e9u. A la seva autobiografia, <em>Amor i Exili<\/em>, narra que des d\u2019una edat molt primerenca l\u2019obsessionava el tema del sofriment, sobretot de les persones m\u00e9s febles i, per extensi\u00f3, dels animals. Des d\u2019aquell moment va intuir que \u00abel veritable enigma no era la mort, sin\u00f3 el sofriment. S\u00ed, quin lloc ocupa el sofriment en la Creaci\u00f3 de D\u00e9u?\u00bb. I tot i que mai va perdre la seva fe, no va cessar de q\u00fcestionar-se, igual que el protagonista d\u2019aquesta novel\u00b7la, sobre el sentit del sofriment dels justos, dels innocents, si la Provid\u00e8ncia divina governa el m\u00f3n. Adm\u00e8s aix\u00f2, Jacob es pregunta: quina \u00e9s la seva l\u00f2gica? Per qu\u00e8 havia creat D\u00e9u el m\u00f3n? Per qu\u00e8 va creure necessari que existissin el dolor, el pecat, el mal? Un creador totpoder\u00f3s no necessitava, per a mantenir-se, el sofriment dels nens petits ni el sacrifici del seu poble a les mans de les hordes d\u2019assassins, consci\u00e8ncia aquesta que porta Jacob a confessar a D\u00e9u: \u00abNo dubto que siguis el Totpoder\u00f3s, ni que tot el que Tu fas sigui amb la millor de les finalitats, per\u00f2 jo no puc obeir el manament segons el qual haig d\u2019estimar el meu D\u00e9u. Senzillament no puc. Almenys en aquesta vida.\u00bb<\/p>\n<p>Potser sigui veritat que \u00ab<em>les paraules pesen en \u00eddix m\u00e9s que en qualsevol altra llengua.<\/em>\u00bb\u00a0\u00a0 [A. Delgado]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>ISAAC BASHEVIS SINGER \u25baL\u2019esclau Ed. Debolsillo. (cast.) *** Febrer 2020<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[106,29],"tags":[],"class_list":["post-4529","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bibl","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4529","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4529"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4529\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4532,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4529\/revisions\/4532"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}