{"id":4170,"date":"2019-12-03T18:03:28","date_gmt":"2019-12-03T17:03:28","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/?p=4170"},"modified":"2019-12-03T18:23:02","modified_gmt":"2019-12-03T17:23:02","slug":"club-de-lectura-22","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/portada\/club-de-lectura-22\/","title":{"rendered":"Club de lectura"},"content":{"rendered":"

\"\"NAGUIB MAHFUZ<\/b><\/span><\/span><\/h2>\n

\u25ba El carrer\u00f3 dels miracles<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Ed. Bromera (cat.) Ed. Mart\u00ednez Roca (cast.)<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\n

\n

\n

<\/p>\n

Naguib Mahfuz (1911-2006), el primer escriptor en llengua \u00e0rab que va rebre el Premi Nobel de Literatura l\u2019any 1988, \u00e9s sens dubte el m\u00e0xim exponent de les lletres eg\u00edpcies de la segona meitat del segle XX. De la seva extensa producci\u00f3 liter\u00e0ria, <\/span><\/span><\/span>El carrer\u00f3 dels miracles<\/i><\/span><\/span><\/span>, novel\u00b7la publicada l\u2019any 1947 pertanyent a l\u2019etapa de l\u2019anomenat realisme cr\u00edtic de la seva obra liter\u00e0ria, esdev\u00e9 junt amb la Trilogia del Caire (<\/span><\/span><\/span>Entre dos palaus, Palau de les passions, La sucrera<\/i><\/span><\/span><\/span>) l\u2019obra que obtingu\u00e9 major ress\u00f2 entre els lectors occidentals.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Es tracta d\u2019un text escrit en un estil senzill, \u00e0gil, despullat de tot element superflu, com senzilla resulta la vida humil dels ve\u00efns d\u2019aquest carrer\u00f3 del casc antic del Caire que observem a trav\u00e9s de la finestra que ens obre un narrador omniscient per mostrar-nos el mosaic hum\u00e0 que l\u2019habita. Si hagu\u00e9ssim d\u2019escollir d\u2019entre els nombrosos personatges que desfilen per les seves p\u00e0gines quins esdevenen actors principals de la trama, haur\u00edem de confessar que aquest mosaic precisament \u00e9s el veritable protagonista de l\u2019obra.<\/span><\/span><\/span>Principio del formulario<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El carrer\u00f3 dels miracles<\/i><\/span><\/span><\/span> neix de la voluntat de fotografiar tota una societat amb la seva complexitat de perfils i car\u00e0cters moguts pels eterns ressorts que empenten l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. \u00c9s una hist\u00f2ria de perdedors, d\u2019individus derrotats per la vida, arru\u00efnats, per\u00f2 que no renuncien a freq\u00fcentar els quatre murs adornats de colorits arabescos del caf\u00e8 que regenta Kirsha per compartir els petits drames i les mis\u00e8ries de les seves exist\u00e8ncies an\u00f2nimes. \u00c9s en aquest caf\u00e8, veritable \u00e0nima del carrer Midaq \u2014un carrer\u00f3 totalment a\u00efllat de la bull\u00edcia de la resta de la ciutat, \u00ab<\/span><\/span><\/span>les arrels del qual<\/i><\/span><\/span><\/span> connecten b\u00e0sica i fonamentalment amb un m\u00f3n profund del qual guarda secrets molt antics<\/i><\/span><\/span><\/span>\u00bb\u2014, <\/span><\/span><\/span>on els diferents personatges confessen les seves esperances i les seves frustracions, on maquinen els seus negocis foscos i tracten de justificar els seus vicis, on el desig de sortir d\u2019alguns d\u2019aquest indret conviu amb la resignaci\u00f3 de la resta per no haver-ho aconseguit.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Midaq \u00e9s una met\u00e0fora de la mis\u00e8ria de les classes humils. D\u2019una mis\u00e8ria que nodreix somnis i que cruelment els frustra, perqu\u00e8 de la mis\u00e8ria no se\u2019n surt, car sovint les oportunitats que ens ofereix s\u00f3n trampes, paranys ordits per un dest\u00ed despietat que sembla alegrar-se castigant a qui pret\u00e9n sortir de la pen\u00faria: \u00ab<\/span><\/span><\/span>Aquell carrer\u00f3, rel\u00edquia del passat, era injust amb els seus habitants, perqu\u00e8 mai no els recompensava en la justa mesura de l\u2019amor que ells li professaven. Somreia als qui li feien mala cara i feia mala cara al que li somreien.<\/i><\/span><\/span><\/span>\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El fatalisme que recorre les p\u00e0gines de l\u2019obra es tradueix en l\u2019acceptaci\u00f3 resignada del dest\u00ed, que no \u00e9s sin\u00f3 la llei amb la qual D\u00e9u governa la vida d\u2019aquests personatges, sacsejant-los amb promeses de felicitat que aviat s\u2019esvaeixen, com si el dest\u00ed volgu\u00e9s transmetre\u2019ls una lli\u00e7\u00f3: que tot desig somiat en el llit de la mis\u00e8ria conclou en un amarg despertar. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Mahfuz no ofereix consol al lector; la seva visi\u00f3 \u00e9s crua, sense concessions. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El contrapunt llumin\u00f3s d\u2019aquest m\u00f3n corrupte on les passions entrecreuades dels personatges conclou inevitablement en el drama \u2014els marits odien les seves esposes, que al seu torn maltracten els seus marits; els pares s\u00f3n incapa\u00e7os de mostrar tendresa envers els fills als quals acaben expulsant de casa enmig de tremendes baralles; la n\u00favia compromesa traeix el comprom\u00eds amb el nuvi enlluernada per la riquesa d\u2019un de nou; els captaires es posen en mans d\u2019un especialista en deformar cossos per suscitar la compassi\u00f3 que augmenti l\u2019almoina; els dentistes presumeixen de t\u00edtols que no tenen…\u2014; el contrapunt d\u00e8iem a la foscor d\u2019uns desitjos mai no satisfets, d\u2019unes exist\u00e8ncies a la recerca d\u2019una felicitat sempre malmesa, l\u2019ofereix Radwan Hussainy, l\u2019home devot que amb la seva profunda fe captivava els ve\u00efns del carrer\u00f3 als quals oferia la seva generositat, rectitud i compassiva tendresa. Totes aquestes virtuts no naixien en el seu cas d\u2019una fortuna favorable; en realitat, la seva vida havia transcorregut enmig de la trag\u00e8dia: havia perdut la seva dona i tots els seus fills. I malgrat aquesta vida particularment <\/span><\/span><\/span>dura, plena de fracassos i de dolor, va trobar refugi en la fe, tot experimentant en el seu cor una transformaci\u00f3 que el port\u00e0 a procurar que no pass\u00e9s cap dia sense fer una bona acci\u00f3, o acollir a la seva casa una persona desgraciada o v\u00edctima d’una injust\u00edcia. Doncs b\u00e9, si la fe havia rescatat el seu cor de la foscor tot portant-lo a la llum de l\u2019amor va ser, escriu Mahfuz, perqu\u00e8 entengu\u00e9 la veritable naturalesa de D\u00e9u, que no \u00e9s la d\u2019un \u00e9sser venjatiu, sin\u00f3 savi i compassiu, disposat a perdonar i no a castigar el pecador amb la mort dels seus fills innocents. En el lliurament absolut a la voluntat d\u2019aquest D\u00e9u compassiu trob\u00e0 la pau <\/span><\/span><\/span>Radwan Hussainy<\/span><\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Tot i aix\u00ed, el bons consells que surten dels seus llavis no capgiren a la novel\u00b7la el dest\u00ed d\u2019aquells personatges dominats per passions intenses. Mahfuz planteja a trav\u00e9s del personatge de <\/span><\/span><\/span>Radwan Hussainy<\/span><\/span><\/span> el vell problema de la lluita entre la ra\u00f3 assenyada i la passi\u00f3 cega, el conflicte entre virtut i desig al si de l\u2019Islam. La seva postura sembla inclinar-se per concedir a les passions una for\u00e7a superior a la de la fe i a la bondat, incapaces de v\u00e8ncer aquestes inclinacions corp\u00f2ries.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

D\u00e8iem abans que aquesta novel\u00b7la t\u00e9 com a tret destacat la penetraci\u00f3 de la mirada de Mahfuz en descriure el perfil psicol\u00f2gic dels diferents personatges, tot dibuixant models caracterials arquet\u00edpics a trav\u00e9s de la t\u00e8cnica de destacar la passi\u00f3 dominant en l\u2019\u00e0nima de cadascun d\u2019ells. Es crea d\u2019aquesta manera personatges purs que en ser moguts per les grans passions \u2014l\u2019ambici\u00f3, l\u2019afany de controlar, la cobd\u00edcia, l\u2019amor, el desig sexual, la c\u00f2lera\u2014, confereixen al text el regust de la literatura cl\u00e0ssica en abordar temes universals i intemporals. \u00c9s aquest el motiu pel qual el fort accent musulm\u00e0 de l\u2019obra no la torna llunyana al lector occidental, que veu reflectida en els diferents personatges la pr\u00f2pia condici\u00f3 humana.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

[A. Delgado]<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

NAGUIB MAHFUZ \u25ba El carrer\u00f3 dels miracles Ed. Bromera (cat.) Ed. Mart\u00ednez Roca (cast.)<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4167,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[106,29],"tags":[137],"class_list":["post-4170","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bibl","category-portada","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4170","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4170"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4170\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4180,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4170\/revisions\/4180"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4167"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4170"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4170"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4170"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}