{"id":3904,"date":"2019-05-16T11:59:02","date_gmt":"2019-05-16T09:59:02","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/?p=3904"},"modified":"2019-05-21T11:10:10","modified_gmt":"2019-05-21T09:10:10","slug":"club-de-lectura-20","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/portada\/club-de-lectura-20\/","title":{"rendered":"Club de lectura"},"content":{"rendered":"<p class=\"western\" style=\"text-align: left;\" align=\"center\"><span style=\"font-family: Verdana, serif;\"><span style=\"font-size: large;\"><span lang=\"ca-ES\"><b><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-3905 size-medium alignleft\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2019\/05\/hans-fallada-294x300.jpg\" alt=\"\" width=\"294\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2019\/05\/hans-fallada-294x300.jpg 294w, https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2019\/05\/hans-fallada.jpg 462w\" sizes=\"auto, (max-width: 294px) 100vw, 294px\" \/>HANS FALLADA<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"text-align: left;\" align=\"center\">\u25ba <span style=\"font-family: Garamond, serif;\"><span style=\"font-size: x-large;\"><span lang=\"ca-ES\"><i><b>Solo en Berl\u00edn<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"text-align: left;\" align=\"center\"><span style=\"font-family: Garamond, serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\">Ed. Maeva (cast.) Ed. de 1984 (cat.)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"text-align: left;\" align=\"center\"><span style=\"font-family: Garamond, serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\">* * *<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"text-align: left;\" align=\"center\"><span style=\"font-family: Monotype Corsiva, serif;\"><span style=\"font-size: large;\"><span lang=\"ca-ES\">Mar\u00e7 2019<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"text-align: left;\" align=\"center\"><!--more--><\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Hans Fallada, pseud\u00f2nim de l\u2019escriptor alemany Rudolf W. Friedrich Ditzen (1893-1947), forma part del corrent literari i art\u00edstic anomenat \u201cNova objectivitat\u201d (Neue Sachlichkeit), un moviment de reacci\u00f3 a l\u2019expressionisme sorgit a Alemanya a la d\u00e8cada de 1910 i que es va extingir amb l\u2019arribada de Hitler al poder.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">La novel\u00b7la que en aquesta ocasi\u00f3 presentem, <\/span><\/span><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Sol a Berl\u00edn<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">, n\u2019\u00e9s un bon exemple dels principis que inspiren aquest corrent: rebuig de tot simbolisme que distorsioni una descripci\u00f3 gaireb\u00e9 fotogr\u00e0fica de la realitat; desinter\u00e8s pel m\u00f3n \u00edntim de la consci\u00e8ncia dels personatges i dels seus sentiments, que a la literatura expressionista donava lloc a llargs mon\u00f2legs, tot preferint plasmar la societat defugint tota idealitzaci\u00f3 deformadora i on\u00edrica; predilecci\u00f3 pels personatges concrets, pels individus reflectits en els trets singulars que els particularitzen, enfront de la creaci\u00f3 d\u2019arquetips o models; \u00fas de la descripci\u00f3 com a element de den\u00fancia de tota injust\u00edcia, com si el simple fet de \u201cmostrar\u201d tingu\u00e9s en si una funci\u00f3 alli\u00e7onadora&#8230;<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Tots aquests trets, d\u00e8iem, els trobem a <\/span><\/span><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\"><i>Sol a Berl\u00edn<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">, la novel\u00b7la que va escriure Hans Fallada pocs mesos abans de morir. Tamb\u00e9 a la g\u00e8nesi de l\u2019obra veiem reflectit l\u2019esperit del corrent de la \u201cNova objectivitat\u201d, car l\u2019autor col\u00b7labor\u00e0 amb la \u201cLliga Cultural per a la Renovaci\u00f3 Democr\u00e0tica d\u2019Alemanya\u201d, fundada l\u2019any 1945, que va tenir acc\u00e9s als expedients processals dels opositors executats pel r\u00e8gim nazi, i els distribu\u00ed entre escriptors i periodistes disposats a escriure sobre el tema. \u00c9s aix\u00ed com Hans Fallada arrib\u00e0 a con\u00e8ixer el cas dels Hampel, un humil matrimoni berlin\u00e8s que pass\u00e0 d\u2019una freda acceptaci\u00f3 del r\u00e8gim hitleri\u00e0 a un rebuig frontal d\u2019aquest a trav\u00e9s d\u2019una peculiar forma de dissid\u00e8ncia: la difusi\u00f3 de missatges manuscrits de reprovaci\u00f3 del govern deixats en edificis de gran aflu\u00e8ncia de p\u00fablic.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">\u00c9s precisament la desigualtat d\u2019aquesta lluita entre el matrimoni Hampel i l\u2019aparell de l\u2019Estat, que a trav\u00e9s de la Gestapo iniciar\u00e0 una met\u00f2dica recerca dels autors de les postals, all\u00f2 que atragu\u00e9 l\u2019autor i inspir\u00e0 la trama policial de la persecuci\u00f3 que narra la novel\u00b7la. Per\u00f2 f\u00f3ra inexacte reduir l\u2019argument de l\u2019obra a la intriga suscitada per aquesta persecuci\u00f3; m\u00e9s aviat la tensi\u00f3 generada per aquest acorralament n\u2019\u00e9s l\u2019ocasi\u00f3 per descriure les diferents actituds del individus davant d\u2019un r\u00e8gim totalitari que transforma en enemic a tot aquell que no se n\u2019adhereix incondicionalment. I aqu\u00ed \u00e9s on l\u2019expedient Hampel esdev\u00e9 l\u2019ocasi\u00f3 que H. Fallada aprofita per denunciar no tan sols la irracionalitat del r\u00e8gim sin\u00f3 la perversi\u00f3 de tota una societat que aprofita la adhesi\u00f3 al partit en el poder per obtenir impunitat en els abusos contra qui no manifesta entusiasme, ni milita a les organitzacions del r\u00e8gim. <\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">L\u2019objectiu \u00e9s posar de manifest com un estat totalitari com ara el hitleri\u00e0 corromp moralment el teixit social en exculpar les injust\u00edcies i els crims comesos pels seus partidaris en contra dels ciutadans que no s\u2019identifiquen amb ell. Radiografiar aquesta corrupci\u00f3 moral dels estrats m\u00e9s humils de la societat propiciada pel poder, evidenciant com la simple milit\u00e0ncia en qualsevol de les organitzacions emparades pel r\u00e8gim actua com a salconduit per justificar l\u2019exc\u00e9s com\u00e9s contra els que manifesten la seva discrep\u00e0ncia; denunciar la prepot\u00e8ncia i el menyspreu envers aquells que no combregaven amb l\u2019ideari pol\u00edtic nacionalsocialista, considerats sospitosos pel simple fet de no defensar-ho; retratar, en fi, la mis\u00e8ria progressiva d\u2019una societat a mida que es va anar apropant cada cop m\u00e9s a aquell ideari esdev\u00e9 el veritable tema de la novel\u00b7la. Per\u00f2 al costat d\u2019aquesta fotografia social s\u00f2rdida, H. Fallada ens recorda que hi va haver altres individus, veritables herois an\u00f2nims, que van mantenir una actitud de resist\u00e8ncia i lluita, en la qual molts van perdre la vida, per restablir la dignitat a aquells a qui se\u2019n treia, en un gest de valor que ens fa recordar les paraules de S. Zweig: \u00abTota opressi\u00f3 genera una for\u00e7a de reacci\u00f3 que condueix, tard o d\u2019hora, a una rebel\u00b7li\u00f3. A la llarga \u2014etern consol\u2014, resulta indestructible la independ\u00e8ncia moral de la humanitat\u00bb.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">El matrimoni Hampel est\u00e0 representat a la novel\u00b7la per Otto i Anna Quangel. Otto \u00e9s un treballador exemplar, el cap de secci\u00f3 d\u2019una f\u00e0brica de mobles berlinesa, exigent amb els seus treballadors per\u00f2 just en el tracte amb ells, ja que no feia distincions segons que militessin en el partit o no. Parc de paraules, poc sociable, honest i osc alhora, insubornable, mant\u00e9 una relaci\u00f3 poc efusiva amb la seva dona. L\u2019esmentada relaci\u00f3 rep un cop dur en arribar a la llar la carta que els anuncia la mort en el camp de batalla del seu \u00fanic fill, trauma aquest que els converteix de ciutadans passius en r\u00e8gim tot i no mantenir contacte amb cap grup de resist\u00e8ncia clandestina, excepci\u00f3 feta de la n\u00favia del fill mort, integrada en una c\u00e8l\u00b7lula comunista. Tots dos, Otto i Anna Quangel, no tenen fusta de sabotejadors ni d\u2019activistes. Solitaris, com sempre han viscut, no troben cap altra via d\u2019exterioritzaci\u00f3 del seu descontentament que la d\u2019escriure postals amb frases que expressen idees subversives per incitar, qui sap si a la rebel\u00b7li\u00f3, els seus compatriotes. A mesura que redacten les seves postals, els Quangel descobreixen cada cop m\u00e9s raons per censurar al r\u00e8gim, inclosa la persecuci\u00f3 que fa dels jueus i la devastaci\u00f3 a la qual condueix al pa\u00eds. Per\u00f2 all\u00f2 que no sospita el matrimoni \u00e9s que els seus missatges, en comptes d\u2019inspirar la complicitat desitjada, acaben sent lliurats a la Gestapo al poc de ser descoberts, que posa en marxa la maquin\u00e0ria policial per descobrir a qui anomenen \u201cel Duende\u201d, encarregant al comissari Escherich la investigaci\u00f3 del cas. Certament, \u00e9s aquesta una figura cabdal de la novel\u00b7la, ja que esdev\u00e9 l\u2019\u00fanic personatge de l\u2019obra que, tot i formar part de la Gestapo i confessar que ell \u00e9s un \u201cca\u00e7ador d\u2019homes\u201d, desaprova l\u2019\u00fas de la for\u00e7a bruta en el curs de la investigaci\u00f3 i defensa el servei de la intel\u00b7lig\u00e8ncia i de l\u2019ast\u00facia com a \u00faniques eines de recerca policial. \u00c9s aquesta actitud la que porta el comissari a distanciar-se dels seus superiors, en particular del <\/span><\/span><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><i>Obergruppenf\u00fchrer<\/i><\/span><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"> Pr<\/span><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">all, i a q\u00fcestionar-se el sentit de treballar en una organitzaci\u00f3 que far\u00e0 servir amb ell, tard o d\u2019hora, els mateixos mitjans brutals que ha vist aplicar a les v\u00edctimes. En darrer terme, Escherich descobreix en Otto Quangel l\u2019actitud d\u2019un home digne, tot confessant amb amargura que l\u2019\u00fanic a qui aquest ha conven\u00e7ut amb les seves postals \u00e9s a ell mateix, al comissari Escherich, consci\u00e8ncia insuportable que li porta finalment al su\u00efcidi.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">La resta de l\u2019obra \u00e9s la descripci\u00f3 del judici, si aix\u00ed \u00e9s pot anomenar el proc\u00e9s penal contra els Quangel i la seva condemna. <\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">Un darrer apunt. En els mesos que Otto i Anna Quangel passen a la pres\u00f3 a l\u2019espera de l\u2019execuci\u00f3 coneixen un sacerdot, el pastor Friedrich Lorenz, un home malalt que, oblidant la seva malaltia, es desviu pels altres, tinguin fe o no, tractant d\u2019ajudar-los tot arriscant la seva vida en un exemple de valor que ens reconcilia amb l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Figures com la del pastor Lorenz o les d\u2019Otto i Anna Quangel, finalment reconciliats en un amor profund acceptada la inevitabilitat de la mort, esdevenen un raig de llum que fa suportable la lectura d\u2019unes l\u00ednies que retraten amb cruesa el cap\u00edtol m\u00e9s fosc de la hist\u00f2ria d\u2019Alemanya. <\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\"><span style=\"font-family: Georgia, serif;\"><span lang=\"ca-ES\">[A. Delgado]<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>HANS FALLADA \u25ba Solo en Berl\u00edn Ed. Maeva (cast.) Ed. de 1984 (cat.) * * * Mar\u00e7 2019<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1119,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[106,29],"tags":[137],"class_list":["post-3904","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bibl","category-portada","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3904","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3904"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3904\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3926,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3904\/revisions\/3926"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3904"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3904"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3904"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}