{"id":3431,"date":"2018-11-20T14:20:21","date_gmt":"2018-11-20T13:20:21","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/?p=3431"},"modified":"2018-11-20T14:22:51","modified_gmt":"2018-11-20T13:22:51","slug":"club-de-lectura-18","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/bibl\/club-de-lectura-18\/","title":{"rendered":"Club de lectura"},"content":{"rendered":"

\"\"HERMANN HESSE<\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u25ba El joc de les granisses<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Edicions 62 (cat.) Al. Editorial (cast.)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

* * *<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Juny 2018<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Hermann Hesse (1877-1962) public\u00e0 <\/span>El joc de les granisses<\/i><\/span> l\u2019any 1943. Per molts cr\u00edtics aquest text esdev\u00e9 el seu \u201cHauptwerk\u201d, l\u2019obra culminant d\u2019una llarga traject\u00f2ria liter\u00e0ria i la ra\u00f3 per la qual li va ser concedit el Premi Nobel l\u2019any 1946.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ambientada en un futur sense ubicaci\u00f3 espacial recognoscible, aquesta novel\u00b7la, gens f\u00e0cil d\u2019interpretar per\u00f2 de lectura imprescindible (sens dubte, una de les grans obres liter\u00e0ries del segle passat), esdev\u00e9 un text premonitori que trasllada el lector a un avenir on els temes que anticipa aquesta posteritat imaginada s\u00f3n alhora un compendi dels arguments que l\u2019autor havia desenvolupat en obres anteriors com ara <\/span>Sidhharta<\/i><\/span>, <\/span>Narziss i Goldmund, Demian <\/i><\/span>o <\/span>Peter Camenzind <\/i><\/span>entre d\u2019altres.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Potser la millor definici\u00f3 del text que comentem sigui la d\u2019un testament literari, una glosa de l\u2019univers eid\u00e8tic de l\u2019autor, una met\u00e0fora del dest\u00ed de tota cultura que aposta per una forta espiritualitat conscient dels enemics d\u2019un m\u00f3n que a certes \u00e8poques dona l\u2019esquena a l\u2019esperit sedu\u00eft per la barb\u00e0rie. No pensem que aquest testament idealitza des d\u2019una perspectiva humanista ing\u00e8nua la for\u00e7a de les facultats superiors de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 enfront els enemics que procuren el seu declivi \u2014en aquest sentit costaria decidir-se a l\u2019hora d\u2019etiquetar el text com a ut\u00f2pic o dist\u00f2pic. M\u00e9s aviat, la proposta de l\u2019autor \u00e9s la de subratllar que aquesta sublimaci\u00f3 \u00e9s un esfor\u00e7 sempre amena\u00e7at per tend\u00e8ncies contr\u00e0ries que provenen d\u2019un m\u00f3n sovint disposat a traslladar el seu centre de gravetat al terreny de la vulgaritzaci\u00f3 i la banalitzaci\u00f3 de la cultura humana. \u00c9s m\u00e8rit de Hermann Hesse haver situat al bell mig de la seva obra el tema cabdal de la lluita entre espiritualitat \u2014simbolitzada per la vida a Cast\u00e0lia al voltant del joc de les granisses\u2014 i mundanitat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

M\u00e9s endavant veurem que aquests dos pols en eterna tensi\u00f3 \u2014espiritualitat i mundanitat\u2014 troben la seva encarnaci\u00f3 liter\u00e0ria en els personatges de Josef Knecht i Plini Designori respectivament.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La hist\u00f2ria que relata <\/span>El joc de les granisses<\/i><\/span> \u00e9s la biografia ap\u00f2crifa precisament de J. Knecht, un nen d\u2019elevades qualitats intel\u00b7lectuals descobert per les autoritats acad\u00e8miques de Cast\u00e0lia i seleccionat per incorporar-se a les escoles superiors d\u2019aquesta prov\u00edncia on es cultiven totes les arts en el seu m\u00e9s alt nivell. Trobat pel <\/span>Magister Musicae,<\/i><\/span> la m\u00e0xima autoritat acad\u00e8mica de Cast\u00e0lia en aquesta mat\u00e8ria en el curs d\u2019una visita a les escoles prim\u00e0ries de la prov\u00edncia, Knecht demostr\u00e0 aviat un perfil idoni per ascendir als m\u00e9s alts nivells de responsabilitat en aquest selecte m\u00f3n de l\u2019esperit que esdev\u00e9 la prov\u00edncia pedag\u00f2gica de Cast\u00e0lia i aviat destac\u00e0 en el joc de les granisses, una mena d\u2019exercici de mem\u00f2ria i improvisaci\u00f3 on l\u2019enginy dels concursants havia de trobar analogies entre un tema musical, una f\u00f3rmula matem\u00e0tica, una teoria astron\u00f2mica, un raonament l\u00f2gic… des de la premissa de la interconnexi\u00f3 de tots els sabers com a ideal del coneixement. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El text recorre els anys de formaci\u00f3 de Knecht amb un doble objectiu: explicar l\u2019adaptaci\u00f3 del protagonista a l\u2019exig\u00e8ncia disciplin\u00e0ria de l\u2019Ordre Cast\u00e0lia (renuncia a la seva personalitat, als bens materials, a l\u2019ambici\u00f3 de poder, als lla\u00e7os familiars, als honors, a les comoditats del m\u00f3n exterior a la recerca d\u2019una perfecci\u00f3 de l\u2019esperit), i destacar alhora la forta personalitat de certs individus amb els quals es va creuar al llarg de la seva formaci\u00f3 tot determinant-la. I aquest doble objectiu no \u00e9s contradictori car planteja la tensi\u00f3 dial\u00e8ctica, recurrent a les obres de l\u2019autor, entre subjecte i instituci\u00f3, entre personalitat i jerarquia, entre individu i ordre. H. Hesse no resol la tensi\u00f3 en favor de cap dels dos pols; m\u00e9s aviat tracta d\u2019harmonitzar-los sense sacrificar all\u00f2 que de valu\u00f3s roman en cadascun d\u2019ells. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un dels personatges que major petjada exerc\u00ed sobre l\u2019\u00e0nima del protagonista va ser el <\/span>Magister Musicae<\/i><\/span>, amb el qual establ\u00ed una comuni\u00f3 espiritual a trav\u00e9s de la m\u00fasica i en qui vei\u00e9 reflectida aquella saviesa que no precisa paraules per manifestar-se. Recorda la figura del <\/span>Magister Musicae<\/i><\/span> al final de la seva vida a aquella altra de Vasudeva, el barquer que va ajudar a Siddharta a creuar el riu i amb el qual compart\u00ed els \u00faltims anys de la seva exist\u00e8ncia. La saviesa de tots dos personatges \u00e9s fa palesa gaireb\u00e9 amb els mateixos signes: una inefable alegria interior, la irradiaci\u00f3 d\u2019una intangible pau i el menyspreu de les paraules per expressar el sentit profund de les coses.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Al costat de l\u2019ermit\u00e0 que va introduir Knecht a la cultura xinesa i el va ajudar a \u201cdespertar\u201d, cal fer esment de la figura del Pater Jacobus, aquell benedict\u00ed que va con\u00e8ixer el jove Knecht durant la seva estada al monestir de Mariafels i que li va retreure que li mancava sentit hist\u00f2ric, que analitzava la cultura sense la perspectiva de la temporalitat, encara m\u00e9s, que el joc de les granisses s\u2019assemblava m\u00e9s a un joc regit per f\u00f3rmules matem\u00e0tiques que no pas a una aproximaci\u00f3 seriosa a la veritable subst\u00e0ncia de la hist\u00f2ria. L\u2019acusaci\u00f3, que no va deixar indiferent a Knecht i el for\u00e7\u00e0 a acceptar el punt de vista del monjo benedict\u00ed, era contundent: una intel\u00b7lig\u00e8ncia ensinistrada en la recerca de relacions per construir un sistema que integri totes les ci\u00e8ncies \u00e9s deficient si oblida que l\u2019esser hum\u00e0 \u00e9s hist\u00f2ria i la seva ess\u00e8ncia, historicitat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Finalment, cal esmentar un darrer personatge important a la novel\u00b7la, Plini Designori \u2014el jove mund\u00e0 que Knecht va con\u00e8ixer a la seva joventut i amb qui torn\u00e0 a trobar-se passat el temps\u2014 que tot defensant la naturalitat del m\u00f3n ali\u00e8 a Cast\u00e0lia i qualificant com a aberracions les pr\u00e0ctiques d\u2019aquesta prov\u00edncia pedag\u00f2gica, va fer dubtar el jove Knecht sobre les seves conviccions i el va fer reflexionar sobre el seu l\u2019a\u00efllament elitista. H. Hesse certament troba en Plini el representant de la mundanitat, per\u00f2 d\u2019una mundanitat que es reconeix insuficient i en comptes de tancar-se en si mateixa i menysprear l\u2019espiritualitat de Cast\u00e0lia enyora aquest m\u00f3n del qual va tenir coneixement un dia. Designori, que va entrar en contacte amb Knecht a la seva joventut i es va iniciar en el joc de les granisses tot experimentant en el curs d\u2019aquesta iniciaci\u00f3 el sentit d\u2019una vida dedicada a l\u2019estudi i al perfeccionament de l\u2019esperit, malgrat que es va burlar d\u2019ell en un primer moment, el marc\u00e0 profundament a l\u2019extrem de fer-lo sentir-se un castali exiliat en el seu propi m\u00f3n. I \u00e9s que la serietat amb la qual conegu\u00e9 la recerca d\u2019aquell perfeccionament a Cast\u00e0lia el va fer sentir el car\u00e0cter venerable d\u2019aquest indret, tot proporcionant-li un sentit per la seva vida que no va aconseguir trobar enlloc m\u00e9s. \u00c9s amb aquesta confessi\u00f3 mai no feta a si mateix que P. Designori retorna a Cast\u00e0lia a la recerca de Knecht, que als seus ulls representa l\u2019encarnaci\u00f3 d\u2019aquest ideal i l\u2019assoliment d\u2019una beatitud desconeguda.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Al seu torn, Knecht, que es va sentir interpel\u00b7lat per la mundanitat reivindicada pel seu amic, paulatinament desenvolup\u00e0 la convicci\u00f3 que el seu dest\u00ed com a <\/span>Magister ludi<\/i><\/span>, c\u00e0rrec que finalment assol\u00ed, no havia de ser el de perpetuar aquella tradici\u00f3 elitista tancada en si mateixa que representava la prov\u00edncia pedag\u00f2gica de Cast\u00e0lia, sin\u00f3 que passava m\u00e9s aviat per apropar-se a l\u2019altre pol, a la mundanitat, per impregnar-la a trav\u00e9s de l\u2019educaci\u00f3 dels m\u00e9s petits, del nens, de l\u2019espiritualitat que ell havia conegut. Aquest \u00e9s el missatge de Hesse: reconciliar les tradicions oposades, denunciar la parcialitat de tota perspectiva, integrar en unitat els pols divergents. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que Knecht, que havia estat <\/span>Magister ludi<\/i><\/span> i havia arribat al cim de la jerarquia acad\u00e8mica de Cast\u00e0lia, abandon\u00e0 finalment la seva elevada responsabilitat i accept\u00e0 fer-se c\u00e0rrec de l\u2019educaci\u00f3 d\u2019un jove, el fill de Plini Designori, en un gest que dignifica el valor de l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019individu a un nivell sublim.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Un darrer apunt. En acomiadar-se de Cast\u00e0lia tot presentant la seva dimissi\u00f3 com a <\/span>Magister ludi<\/i><\/span>, Knecht deix\u00e0 per escrit una reflexi\u00f3 de la qual extraiem certes paraules on, paradoxalment, considera que el m\u00f3n de Cast\u00e0lia est\u00e0 en declivi: <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00ab<\/span>Estem en decad\u00e8ncia, en una decad\u00e8ncia que podria per ventura perllongar-se per molt temps encara; per\u00f2, en tot cas, ja no podem esperar que ens caiguin en sort belleses majors, m\u00e9s altes o m\u00e9s de desitjar que les que hem posse\u00eft; el cam\u00ed presenta un declivi. Hist\u00f2ricament, crec, estem madurs per a la desaparici\u00f3, i aquesta arribar\u00e0 sense remei, no avui, no dem\u00e0, per\u00f2 s\u00ed dem\u00e0 passat. Despr\u00e9s, sens dubte, prendr\u00e0 impuls una ideologia bel\u00b7licista, embolicar\u00e0 sobretot a la joventut i conduir\u00e0 una altra vegada a una concepci\u00f3 del m\u00f3n basada en t\u00f2pics i frases fetes, segons la qual, savis i saviesa, llat\u00ed i matem\u00e0tiques, cultura i atencions de l’esperit, nom\u00e9s tindran dret a viure en funci\u00f3 dels serveis que prestin per a finalitats guerreres. L’onatge comen\u00e7a a avan\u00e7ar; un dia ens atropellar\u00e0. Potser sigui just i necessari que aix\u00ed succeeixi. <\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El nostre \u00fanic deure ha de ser oposar-nos i salvar la veritat \u2014\u00e9s a dir l’aspiraci\u00f3 a la veritat\u2014, equivalent als nostres suprems dogmes de fe. L’home de ci\u00e8ncia que, com a orador, escriptor o mestre, diu a gratcient una falsedat, no nom\u00e9s obra contra lleis org\u00e0niques fonamentals, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, malgrat totes les aparences d’actualitat, no fa cap b\u00e9 al seu poble; \u00e9s m\u00e9s, li infereix un greu dany, li corromp l’aire i la terra, l’aliment i la beguda, li enverina el pensament i el dret, en fi, ajuda a tot quant de dolent i hostil gravita sobre els pobles amena\u00e7ant-los de destrucci\u00f3.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019home de Cast\u00e0lia, doncs, no ha de convertir-se en pol\u00edtic; deu, s\u00ed, en cas de for\u00e7a major, sacrificar la seva persona, per\u00f2 mai la fidelitat a l’esperit. L’esperit \u00e9s noble nom\u00e9s dins de l’obedi\u00e8ncia a la veritat; si la traeix, si li perd el respecte, si es torna\u00a0condescendent\u00a0o es ven, deixa de ser esperit i es transforma en quelcom demon\u00edac en pot\u00e8ncia, molt pitjor que la\u00a0bestialitat\u00a0animal i instintiva, ja que aquesta, malgrat tot, conserva sempre un residu de la innoc\u00e8ncia natural\u00bb.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Testament literari, certament.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

[A. Delgado]<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

HERMANN HESSE \u25ba El joc de les granisses Edicions 62 (cat.) Al. Editorial (cast.) * * * Juny 2018<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1119,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[106],"tags":[137],"class_list":["post-3431","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bibl","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3431","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3431"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3431\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3434,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3431\/revisions\/3434"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3431"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3431"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3431"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}