{"id":2831,"date":"2018-03-21T13:00:14","date_gmt":"2018-03-21T12:00:14","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/?p=2831"},"modified":"2018-03-21T13:05:29","modified_gmt":"2018-03-21T12:05:29","slug":"club-de-lectura-marc-del-2018","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/portada\/club-de-lectura-marc-del-2018\/","title":{"rendered":"Club de lectura"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>AYN RAND <\/b><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u25ba El manantial<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Ed. Grito Sagrado (cast.)<\/p>\n

* * *<\/span><\/span><\/p>\n

Mar\u00e7 2018<\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Ayn Rand, pseud\u00f2nim de l\u2019escriptora i fil\u00f2sofa nord-americana jueva d’origen rus Allisa\u00a0Zin\u00f3vievna Rosenbaum\u00a0<\/span>(1905-1982), <\/span>va publicar <\/span>El manantial<\/i><\/span> l\u2019any 1943. El t\u00edtol d\u2019aquesta novel\u00b7la, que va tenir un fort impacte sobre l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica nord-americana de l\u2019\u00e8poca, fa refer\u00e8ncia a una convicci\u00f3 molt arrelada en el pensament de l\u2019autora, la idea que l\u2019ego racional de l’home \u00e9s la veritable font del progr\u00e9s hum\u00e0, la deu inexhaurible d\u2019una vitalitat que ha d\u2019impregnar tota obra sortida de les seves mans. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Traumatitzada per la ru\u00efna de la fam\u00edlia despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 d\u2019octubre (el pare era propietari d\u2019una farm\u00e0cia que va ser expropiada pel govern bolxevic), decid\u00ed abandonar la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica l\u2019any 1926 i marxar als Estats Units on desenvolup\u00e0 la seva carrera professional com a escriptora.<\/span><\/span><\/p>\n

Una constant a les seves obres \u00e9s la cr\u00edtica a tota consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva que pretengui anul\u00b7lar la creativitat de l\u2019esperit individual per sotmetre\u2019l a la tirania d\u2019unes regles que incapacitin la seva espontane\u00eftat creadora tot pretenent uniformitzar les consci\u00e8ncies, per naturalesa diverses, necessitades d\u2019un marc de llibertat pel lliure desenvolupament de les seves potencialitats. <\/span><\/span><\/p>\n

Aquesta exaltaci\u00f3 de la capacitat creadora com a ess\u00e8ncia de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 queda perfectament plasmada en la novel\u00b7la a trav\u00e9s de la tria d\u2019un protagonista, en Howard Roark, arquitecte de professi\u00f3, enfrontat a la Universitat i al seu gremi en la defensa d\u2019uns principis als quals s\u2019aferrissa insubornablement des de la convicci\u00f3 que no hi ha dos edificis que tinguin la mateixa finalitat; que el fi, el lloc i el material determinen la forma; que cap edificaci\u00f3 no esdev\u00e9 racional ni bella si no est\u00e0 feta d’acord amb una idea central que determina necess\u00e0riament els detalls de les seves parts. \u00ab<\/span><\/span><\/span>Un edifici <\/i><\/span><\/span><\/span>\u2014raona Roark\u2014<\/span><\/span><\/span> \u00e9s quelcom viu, com un home. La seva integritat consisteix a seguir la seva pr\u00f2pia veritat, el seu \u00fanic tema, i servir al seu propi i \u00fanic fi<\/i><\/span><\/span><\/span>.\u00bb Alterar un detall, modificar una estructura, substituir un motiu ornamental, \u00e9s arru\u00efnar la unitat del projecte, destruir la seva \u00e0nima, de la mateixa forma que l\u2019home que renuncia a les seves conviccions i adopta altres prestades perd la seva personalitat i viu una vida de segona m\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Per aquesta ra\u00f3 Howard Roark no est\u00e0 disposat a fer concessions als seus clients, ni que siguin poderosos, respecte a l\u2019alteraci\u00f3 del disseny originari la coher\u00e8ncia del qual valora per damunt de tot. A tal extrem arriba el protagonista en la defensa de la inalterabilitat del tra\u00e7at sortit de les seves mans que s\u2019estima m\u00e9s no construir res que fer-ho incorporant suggeriments aliens. En darrer terme, la personalitat d\u2019en Howard Roark \u00e9s la d\u2019aquell arquitecte que prioritza l\u2019obra com a fi en si mateixa, com la materialitzaci\u00f3 fidel del comprom\u00eds amb les pr\u00f2pies conviccions, com el repte d\u2019un esperit que menysprea qualsevol perspectiva aliena a la puresa de la seva soluci\u00f3 en nom d\u2019una integritat a ultran\u00e7a. A tal punt el treball aix\u00ed ent\u00e8s omple la seva vida que res m\u00e9s no sembla necessitar el protagonista per tal de gaudir de la felicitat.<\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019atractiu que les persones m\u00e9s properes a Howard Roark descobreixen en ell t\u00e9 com a fonament la puresa d\u2019aquest estil de vida insubornable, la fermesa de les pr\u00f2pies conviccions i la fidelitat a si mateix. Totes aquestes virtuts fan que en la seva pres\u00e8ncia els personatges que l\u2019envolten se sentin moralment millors, contagiats d\u2019una aureola d\u2019autenticitat i integritat que els fa concloure que la veritable vida, l\u2019\u00fanica digna de ser viscuda, transcorre al seu costat.<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 la galeria de personatges psicol\u00f2gicament interessants no s\u2019esgota amb la figura d\u2019en Howard Roark; particularment suggestiva esdev\u00e9 la de Dominique Fran\u00e7on, la seva amant, una dona ressentida contra una societat que menysprea all\u00f2 que ella venera, la integritat de l\u2019esperit de l\u2019estimat. Turmentada per la incomprensi\u00f3 de la v\u00e0lua de l\u2019obra d\u2019en Roark, immola la seva felicitat en un sacrifici que viu com a ofrena de culte a l\u2019\u00e9sser idolatrat. Tamb\u00e9 resulten captivadors els retrats de Peter Keating \u2014l\u2019amic que viu a l\u2019ombra del protagonista, incapa\u00e7 de transcendir l\u2019afany d\u2019aparentar per decidir-se a ser\u2014 o de Gail Wynand \u2014el propietari c\u00ednic d\u2019un imperi editorial obsessionat amb el poder corruptor del diner, conven\u00e7ut que no hi ha un sol home vivent al qual no pogu\u00e9s obligar a fer qualsevol cosa que ell volgu\u00e9s. <\/span><\/span><\/p>\n

El desenlla\u00e7 de la novel\u00b7la constitueix el punt culminant de l\u2019obra, el cl\u00edmax for\u00e7at per la intransig\u00e8ncia del protagonista a consentir qualsevol modificaci\u00f3 dels seus dissenys. Exasperat per les reiterades alteracions que Peter Keating va introduir en la construcci\u00f3 d\u2019habitatges econ\u00f2mics que generosament va idear Howard Roark perqu\u00e8 Keating guany\u00e9s el concurs d\u2019adjudicaci\u00f3, en Roark va incendiar les cases i es va entregar a les autoritats. \u00c9s en el judici posterior, quan el protagonista pren la paraula en la seva defensa, que llegim algunes de les p\u00e0gines m\u00e9s vibrants de la hist\u00f2ria de la literatura en favor de les personalitats creadores enfront de l\u2019home-massa incapa\u00e7 d\u2019emular la genialitat de les solucions trobades per aquelles grans individualitats. Aquestes l\u00ednies s\u00f3n una mostra abreviada de tan memorable discurs:<\/span><\/span><\/p>\n

\u00ab<\/span>A trav\u00e9s dels segles hi ha hagut homes que han donat passos en camins nous sense m\u00e9s armes que la seva pr\u00f2pia visi\u00f3. Les seves finalitats seran diferents, per\u00f2 tots ells tenien en com\u00fa el cam\u00ed nou, la visi\u00f3 pr\u00f2pia i la resposta que rebien: l\u2019 odi. Els grans creadors, els pensadors, els artistes, els homes de ci\u00e8ncia, els inventors han estat sols contra els homes de la seva \u00e8poca. Tot pensament nou ha sofert una oposici\u00f3. Per\u00f2 els homes de visi\u00f3 pr\u00f2pia van continuar avan\u00e7ant. Van lluitar, van sofrir i van pagar un preu molt alt per la seva grandesa; per\u00f2 van v\u00e8ncer.<\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cap creador ha estat impulsat pel desig de servir als seus germans. La seva veritat va ser l’\u00fanic m\u00f2bil. La seva pr\u00f2pia veritat i el seu propi treball per realitzar-ho a la seva pr\u00f2pia manera. Una simfonia, un llibre, una m\u00e0quina, una filosofia, un\u00a0avi\u00f3\u00a0o un edifici; aix\u00f2 era per a ell la seva meta i la seva vida. Li interessava la creaci\u00f3, no els seus consumidors. La creaci\u00f3 que donava forma a la seva veritat. Ell mantenia la seva veritat en contra de tot i en contra de tots. La seva visi\u00f3, la seva for\u00e7a, el seu valor, procedien del seu propi esperit. L’esperit de l’home \u00e9s, no obstant aix\u00f2, el seu propi \u00e9sser. Els creadors no eren altruistes. El secret total del seu poder era la pr\u00f2pia creaci\u00f3: la causa primera, la font d’energia, la for\u00e7a vital, el Primer Motor. El creador no serveix a res ni a ning\u00fa. Viu per a si mateix. I solament vivint per a si mateix ha estat capa\u00e7 de realitzar aquestes coses que s\u00f3n la gl\u00f2ria del g\u00e8nere hum\u00e0.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

No existeix una cosa tal com un cervell col\u00b7lectiu. No hi ha una cosa tal com el pensament col\u00b7lectiu. El proc\u00e9s de la ra\u00f3 ha de ser executat per cada home sol. Aquesta facultat creadora no es pot donar o rebre, participar o concedir en pr\u00e9stec. Pertany a l’home sol, a l’individu. All\u00f2 que ell crea \u00e9s propietat del seu creador. <\/i><\/span><\/span><\/p>\n

El creador produeix, el par\u00e0sit pren en pr\u00e9stec. L’inter\u00e8s del creador \u00e9s la conquesta de la naturalesa. L’inter\u00e8s del par\u00e0sit \u00e9s la conquesta de l’home. La seva fi essencial est\u00e0 en si mateix. El par\u00e0sit viu de segona m\u00e0, necessita dels altres. Els altres arriben a ser el seu m\u00f2bil essencial. La necessitat b\u00e0sica del creador \u00e9s la independ\u00e8ncia. La seva ment no pot ser reprimida, sacrificada, subordinada a cap consideraci\u00f3, sigui la que sigui. Exigeix una independ\u00e8ncia total en la seva funci\u00f3 i en el seu m\u00f2bil (…)<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

He vingut aqu\u00ed per manifestar que no reconec a ning\u00fa cap dret sobre un minut de la meva vida. Ni sobre una part de la meva energia. Ni sobre cap obra meva. He volgut venir aqu\u00ed per dir que s\u00f3c un home que no existeix per als altres. He volgut venir aqu\u00ed per manifestar que la integritat del treball creador d’un home t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia que qualsevol esfor\u00e7 caritatiu. Aquells de vost\u00e8s que no comprenguin aix\u00f2 formen part dels homes que estan destruint el m\u00f3n. No reconec obligacions cap als homes, excepte una: respectar la seva llibertat i no formar part d’una societat esclava\u00bb.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

[A. Delgado]<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

AYN RAND \u25ba El manantial Ed. Grito Sagrado (cast.) * * * Mar\u00e7 2018<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1119,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[137],"class_list":["post-2831","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2831","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2831"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2831\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2834,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2831\/revisions\/2834"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2831"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2831"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2831"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}