{"id":2178,"date":"2017-05-22T08:35:07","date_gmt":"2017-05-22T06:35:07","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/?p=2178"},"modified":"2017-05-22T11:39:42","modified_gmt":"2017-05-22T09:39:42","slug":"club-de-lectura-16","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/portada\/club-de-lectura-16\/","title":{"rendered":"Club de lectura"},"content":{"rendered":"<p class=\"western\" lang=\"en-US\" style=\"text-align: justify;\" align=\"center\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><b><a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2017\/05\/orwell-1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-2180 size-thumbnail\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2017\/05\/orwell-1-150x150.jpg\" alt=\"orwell\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a>GEORGE ORWELL<\/b><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES\" style=\"text-align: justify;\" align=\"center\">\u25ba <span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\"><i><b>Homenatge a Catalunya<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"text-align: justify;\" align=\"center\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">Debolsillo (cast.) Labutxaca (cat.)<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" style=\"text-align: justify;\" align=\"center\">\n<p class=\"western\" lang=\"it-IT\" style=\"text-align: justify;\" align=\"center\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><b><a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2017\/05\/pesoa.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-2181 size-thumbnail alignleft\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2017\/05\/pesoa-150x150.jpg\" alt=\"pesoa\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a>FERNANDO PESSOA<\/b><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES\" style=\"text-align: justify;\" align=\"center\">\u25ba <span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\"><i><b>El banquer anarquista<\/b><\/i><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES\" style=\"text-align: justify;\" align=\"center\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"it-IT\">Quaderns Crema (cat.)<\/span><\/span><\/span><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><span lang=\"ca-ES\"> Ed. Berenice (cast.)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES\" align=\"center\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">* * *<\/span><\/span><!--more--><\/p>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES\" style=\"text-align: justify;\" align=\"center\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">Maig 2017<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: Consolas, monospace;\"><span style=\"font-size: small;\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">Fernando Pessoa (1888-1935) va publicar <\/span><\/span><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><i>El banquer anarquista<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"> l\u2019any 1922. La cr\u00edtica ha considerat el text \u201cuna s\u00e0tira dial\u00e8ctica, un sofisma financer\u201d, desenvolupat amb un estil l\u00f2gic deductiu on l\u2019ordre de les raons segueix una concatenaci\u00f3 necess\u00e0ria que pret\u00e9n demostrar que la forma m\u00e9s conseq\u00fcent de ser anarquista \u00e9s convertir-se en banquer. A Pessoa \u2014escriptor d\u2019una fina intel\u00b7lig\u00e8ncia a qui la ideologia anarquista no li era aliena des del punt de vista te\u00f2ric\u2014 li agraden les paradoxes, les cabrioles liter\u00e0ries on les contradiccions l\u00f2giques es difuminen mitjan\u00e7ant una argumentaci\u00f3 subtil que demostra la conciliaci\u00f3 entre all\u00f2 que \u00e9s incompatible; \u00e9s per aix\u00f2 que Pessoa troba en aquest desafiament pel sentit com\u00fa que suposa la confessi\u00f3 entre la teoria anarquista i la pr\u00e0ctica del banquer no hi ha diverg\u00e8ncia sin\u00f3 identitat un repte perqu\u00e8 el seu talent brilli amb llum pr\u00f2pia. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">Paga la pena aturar-se en el raonament.<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">Anarquista, raona el banquer en el curs d\u2019un sopar amb un periodista, \u00e9s aquell que es rebel\u00b7la contra la injust\u00edcia que naixem socialment desiguals, ra\u00f3 per la qual s\u2019imposa lluitar contra les ficcions socials que possibiliten dita desigualtat i anul\u00b7len all\u00f2 que de natural hi ha en l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Per tant, els diners, l\u2019Estat, la fam\u00edlia o la religi\u00f3, en tant que ficcions socials, s\u00f3n condemnables. Pr\u00f2piament parlant, natural \u00e9s tot all\u00f2 que pertany a l\u2019instint; la ficci\u00f3 natural que m\u00e9s s\u2019assembla a l\u2019instint \u00e9s l\u2019h\u00e0bit, i el sistema burg\u00e8s \u00e9s una ficci\u00f3 social feta ja h\u00e0bit entre nosaltres. Com promoure el pas d\u2019una societat burgesa a una altra anarquista i lliure? S\u2019obren dues alternatives: una violenta, la revoluci\u00f3 social, que en comptes de conduir a la societat lliure porta a una dictadura, a un r\u00e8gim militar desp\u00f2tic l\u2019objectiu del qual \u00e9s eternitzar all\u00f2 que havia de ser transitori tot oblidant l\u2019ideal de la llibertat; l\u2019altre \u00e9s pac\u00edfica i consisteix en una propaganda intensa que predisposi els esperits a lluitar per l\u2019alliberament de tota la humanitat. Ara b\u00e9, en el si d\u2019aquesta acci\u00f3 propagand\u00edstica els individus, que es diferencien per naturalesa quant a les seves qualitats i aptituds, generen involunt\u00e0ria i naturalment tirania entre ells mateixos ja que espont\u00e0niament els m\u00e9s intel\u00b7ligents s\u2019imposen sobre la resta \u2014efecte indesitjable per la teoria anarquista. No hi ha doncs m\u00e9s alternativa que l\u2019acci\u00f3 individual. A m\u00e9s, si la lluita contra les desigualtats socials implica l\u2019altruisme i el deure de ser solidari, per una mentalitat materialista que no creu en la vida eterna, ni admet cap altra llei que no sigui la de la naturalesa \u2014tot oposant-se a l\u2019Estat, el matrimoni i als diners en la mesura en qu\u00e8 s\u00f3n ficcions socials\u2014 tamb\u00e9 el deure de la solidaritat esdev\u00e9 una ficci\u00f3 social, car l\u2019home neix per ser ell mateix i per tant \u00e9s naturalment egoista. En definitiva, l\u2019anarquista conseq\u00fcent \u00e9s qui promou la llibertat sense generar tirania i combat la principal ficci\u00f3 social, el diner, per tal d\u2019alliberar-se de la seva influ\u00e8ncia mitjan\u00e7ant l\u2019acaparament d\u2019una quantitat tal que s\u2019alliberi del seu efecte tir\u00e0nic, cam\u00ed que el condueix a triar la pr\u00e0ctica del banquer. Subtil&#8230;<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: Consolas, monospace;\"><span style=\"font-size: small;\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">L\u2019altre text, l\u2019obra de George Orwell <\/span><\/span><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><i>Homenatge a Catalunya<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">, escrita entre juny i desembre de 1937 i publicada l\u2019any seg\u00fcent, ha esdevingut una obra d\u2019imprescindible lectura per tot aquell que vulgui con\u00e8ixer la primera fase de la guerra civil a Catalunya. L\u2019estil d\u2019Orwell s\u2019apropa en aquesta ocasi\u00f3 al g\u00e8nere period\u00edstic de ploma \u00e0gil amb voluntat documentalista i descriptiva on el llenguatge retrata all\u00f2 que uns ulls intel\u00b7ligents veuen a la Barcelona convulsa dels primer mesos de 1937 des de la milit\u00e0ncia en el POUM, perspectiva que en el seu cas \u00e9s premissa declarada i no amagada en nom d\u2019una suposada objectivitat a la qual honestament l\u2019autor renuncia per impossible en el relat dels fets descrits, tot conferint un vern\u00eds de credibilitat a l\u2019obra. El propi Orwell declara que pel que fa a uns esdeveniments com aquests \u201cning\u00fa no \u00e9s ni pot ser completament vera\u00e7\u201d, ja que \u201ctots escrivim amb parcialitat\u201d, i adverteix amb lucidesa: \u201ccura amb la meva parcialitat, els meus errors o la deformaci\u00f3 que inevitablement es deriva del fet que nom\u00e9s hagi pogut veure una part dels fets. Per\u00f2 cura tamb\u00e9 amb aquesta mateixa q\u00fcesti\u00f3 en llegir qualsevol altre llibre sobre aquest per\u00edode de la guerra espanyola\u201d. Honesta declaraci\u00f3 de principis de la qual hauria de partir tot aquell que, integrat en qualsevol dels b\u00e0ndols en litigi, pretengui escriure la hist\u00f2ria d\u2019una lluita en la qual va participar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">El relat s\u2019inicia en el mes de desembre de 1936 quan Orwell arriba a Barcelona amb la intenci\u00f3 d\u2019escriure articles period\u00edstics i pren la decisi\u00f3 de militar al POUM \u2014partit oposat a la burocratitzaci\u00f3 creixent de l\u2019estalinisme sovi\u00e8tic i partidari d\u2019un control obrer tant de les forces productives com de l\u2019ex\u00e8rcit (aquesta l\u00ednia ideol\u00f2gica apropava el POUM d\u2019Andreu Nin als anarquistes de la CNT amb els quals Orwell declarava sentir-se m\u00e9s identificat). Aviat se n\u2019adona amb lucidesa que dins de la guerra civil s\u2019est\u00e0 produint una revoluci\u00f3 obrera i que les forces que lluiten a favor d\u2019ella s\u00f3n els militants del POUM i la CNT, mentre que la resta de formacions, incl\u00f2s el PSUC, proper a una l\u00ednia pol\u00edtica estalinista, s\u2019oposen a la revoluci\u00f3. <\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">Doncs b\u00e9, aquest \u00e9s l\u2019ambient revolucionari que Orwell troba a Barcelona al desembre de 1936, ciutat en qu\u00e8 \u2014malgrat l\u2019escassetat d\u2019aliments b\u00e0sics\u2014 vivia, en paraules de l\u2019autor, \u201cun moment de llibertat i igualtat propiciat pel control obrer i sindical de la situaci\u00f3\u201d.<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">Amb clarivid\u00e8ncia descriu Orwell les setmanes de formaci\u00f3 a la mil\u00edcia del POUM a la caserna Lenin de Barcelona, on la manca d\u2019armament, la supressi\u00f3 d\u2019un ordre jer\u00e0rquic de comandament (en teoria cada mil\u00edcia era democr\u00e0tica i rebutjava la tradicional organitzaci\u00f3 militar), o la inutilitat de la formaci\u00f3 militar rebuda li fan concloure amb amargor: \u201c\u00bfcom dimonis es pret\u00e9n guanyar la guerra amb un ex\u00e8rcit aix\u00ed?\u201d. <\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">Cal subratllar que en cap moment la seva milit\u00e0ncia li porta a una idealitzaci\u00f3 de les mil\u00edcies del POUM, ans al contrari, car si demolidora resulta la descripci\u00f3 que fa de les condicions organitzatives de la mil\u00edcia \u2014\u00abNo ten\u00edem cascos ni baionetes, mancaven rev\u00f2lvers o pistoles i no hi havia m\u00e9s que una granada de m\u00e0 per cada cinc o deu homes. A l&#8217;escassetat d&#8217;armes se sumava la de tots els altres elements d&#8217;import\u00e0ncia en una guerra. No ten\u00edem mapes ni pl\u00e0nols, per exemple&#8230;\u00bb\u2014, no menys esgarrifosa esdev\u00e9 la descripci\u00f3 de la lluita en les trinxeres del front d\u2019Osca on romangu\u00e9 en les pitjors condicions imaginables, tot descrivint una situaci\u00f3 que actua com a relat antibel\u00b7licista per qualsevol generaci\u00f3 que pugui caure en el parany de la idealitzaci\u00f3 de la guerra.<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">A la segona part del text assistim a la cr\u00f2nica dels esdeveniments de maig de 1937 a Barcelona que van culminar amb la repressi\u00f3 dels anarquistes i del POUM per part de les forces comunistes contr\u00e0ries a la revoluci\u00f3. S\u00f3n aquestes unes p\u00e0gines escrites amb ritme trepidant que tenen la virtut infreq\u00fcent de mantenir-se fresques i actuals \u2014tan sols la bona literatura \u00e9s capa\u00e7 de suprimir el vel del temps.<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: Consolas, monospace;\"><span style=\"font-size: small;\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">En definitiva, lli\u00e7\u00f3 magistral de periodisme de guerra la que ens regala aquest angl\u00e8s que va salvar miraculosament la vida lluitant per uns ideals ben lluny de la seva p\u00e0tria, i que anticipa molts dels temes que despr\u00e9s desenvolupar\u00e0 a la seva obra mestra: <\/span><\/span><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\"><i>1984<\/i><\/span><\/span><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"justify\"><span style=\"font-family: Consolas, monospace;\"><span style=\"font-size: small;\"><span style=\"font-family: 'Palatino Linotype', serif;\"><span style=\"font-size: medium;\">[A. Delgado] <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>GEORGE ORWELL \u25ba Homenatge a Catalunya Debolsillo (cast.) Labutxaca (cat.) FERNANDO PESSOA \u25ba El banquer anarquista Quaderns Crema (cat.) Ed. Berenice (cast.) * * *<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[106,29],"tags":[137],"class_list":["post-2178","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bibl","category-portada","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2178","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2178"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2178\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2187,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2178\/revisions\/2187"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2178"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2178"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2178"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}