{"id":2030,"date":"2017-03-21T11:15:45","date_gmt":"2017-03-21T10:15:45","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/?p=2030"},"modified":"2017-03-21T12:53:01","modified_gmt":"2017-03-21T11:53:01","slug":"club-de-lectura-15","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/club-de-lectura-15\/","title":{"rendered":"Club de lectura"},"content":{"rendered":"

\"sandor-marai\"<\/a>S\u00c1NDOR M\u00c1RAI
\n<\/b><\/span><\/span>\u25ba Divorci a Buda
\n<\/b><\/i><\/span><\/span>Ed. Emp\u00faries (cat.) \/ Ed. Salamandra (cast.)<\/span><\/span> <\/p>\n

FRANZ WERFEL<\/b>\"franz-werfel\"<\/a> <\/b><\/span><\/span>\u25ba Una letra femenina azul p\u00e1lido
\n<\/b><\/i><\/span><\/span>Edicions de 1984 (cat.) \/ Ed. Anagrama (cast.)<\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

S\u00e0ndor M\u00e0rai (1900-1989) va publicar la seva obra <\/span><\/span>Divorci a Buda<\/i><\/span><\/span> l\u2019any 1935. L\u2019\u00e8xit de cr\u00edtica obtingut va fer visible el nom de l\u2019escriptor no tan sols en l\u2019\u00e0mbit de les lletres hongareses, sin\u00f3 en el de les europees en general. Tradu\u00efda a la majoria dels idiomes cultes, signific\u00e0 el reconeixement internacional a una prosa de densitat narrativa inusual capa\u00e7 de copsar en poques l\u00ednies el centre de gravetat d\u2019un \u00e9sser hum\u00e0 amb un llenguatge elegant i conc\u00eds. La profunditat i perspic\u00e0cia de les seves intu\u00efcions sobre els ressorts passionals de l\u2019\u00e0nima humana el van situar en la d\u00e8cada dels anys quaranta al mateix nivell d\u2019autors consagrats com ara Thomas Mann o Stefan Zweig amb els quals rivalitz\u00e0 quant al nombre d\u2019edicions de les seves obres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Divorci a Buda, text anterior a la publicaci\u00f3 de les novel\u00b7les que el van consagrar \u2014La dona justa va ser publicada l\u2019any 1941 i L\u2019\u00faltima trobada va apar\u00e8ixer un any despr\u00e9s\u2014, no tan sols anticipa els principals temes de la literatura de l\u2019autor hongar\u00e8s amb una lucidesa que aquestes \u00faltimes obres igualaran per\u00f2 no superaran, sin\u00f3 que exhibeix una veu que ha conquerit ja en 1935 el tret definitori de la seva identitat narrativa: la saviesa vivencial pr\u00f2pia de qui ha atresorat profunds coneixements sobre la condici\u00f3 humana i en arribar a aquesta plenitud vessa generosament i en prosa densa, gaireb\u00e9 viscosa com la sang, el desenc\u00eds davant la fallida de l\u2019ordre que la ra\u00f3 havia tractat de construir. <\/span><\/span><\/p>\n

Ens trobem, doncs, davant un esquema narratiu d\u2019una gran fecunditat que explora de manera recurrent la dial\u00e8ctica entre la ra\u00f3 i la passi\u00f3 tot donant la veu a una ra\u00f3 desapassionada que recapitula la feblesa del m\u00f3n que havia contribu\u00eft a crear i creia assentat sobre fonaments s\u00f2lids. Una veu que acaba confessant humil: \u00abQu\u00e8 poc sabem de nosaltres mateixos! Qu\u00e8 poc del nostre cos! Qu\u00e8 podem saber, doncs, de la nostra \u00e0nima, la naturalesa de la qual desconeixem per complet i de la qual nom\u00e9s percebem reaccions? I de l’\u00e0nima dels altres, que coneixem menys encara que la nostra? Qu\u00e8 podem saber els homes, nosaltres, els uns dels altres?… (M\u00e1rai, <\/span><\/span>La gavina<\/i><\/span><\/span>, 1943)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els personatges centrals de les obres d\u2019en M\u00e1rai sovint s\u00f3n individus que han enarborat la bandera de la ra\u00f3 i en el seu nom ha defensat l\u2019ordre de la civilitzaci\u00f3 tot custodiant els valors sobre el quals s\u2019aixeca aquesta fins al moment cr\u00edtic en qu\u00e8 el m\u00f3n subterrani dels instints emergeix amb tota la seva for\u00e7a disgregadora fent trontollar aquell edifici fins a l\u2019extrem de fer impossible concebre la realitat com abans.<\/span><\/span><\/p>\n

La trama narrativa de <\/span><\/span>Divorci a Buda<\/i><\/span><\/span> respecta aquest esquema general: Kristoff K\u00f6mives, jutge encarregat de resoldre expedients de divorcis, es troba davant d\u2019un on el matrimoni que ha acordat la separaci\u00f3 li \u00e9s conegut. Es tracta d\u2019un antic company d\u2019estudis, ara metge, i la seva dona, Anna, a la qual el jutge va con\u00e8ixer anys enrere i per la qual va sentir una passi\u00f3 no confessada. M\u00e1rai genera en aquest punt una tensi\u00f3 argumental la resoluci\u00f3 de la qual demora amb calculada subtilesa per tal de descriure l\u2019\u00e0nima d\u2019aquest jutge que, membre d\u2019una nissaga de jutges, ha assolit la profunda convicci\u00f3 que la missi\u00f3 de la just\u00edcia era la de sufocar els instints que es rebel\u00b7len contra la disciplina de la societat per tal de preservar-la. I en la creen\u00e7a que la seva professi\u00f3, alhora sublim i sobrehumana, dignifica la societat, va configurant el seu car\u00e0cter i sobre aquest aixeca conseq\u00fcentment la seva vida familiar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Dues terceres parts de la novel\u00b7la constitueixen una magn\u00edfica reflexi\u00f3 sobre la figura del jutge, el grau de veritat al qual pot accedir i la seva capacitat de penetrar els veritables ressorts de la conducta humana per decidir la culpabilitat d\u2019un acusat a la llum de les lleis. Conscient que \u00abjust\u00edcia\u00bb i \u00abfets\u00bb s\u00f3n coses diferents, que all\u00f2 que passa cada dia davant els seus ulls \u00e9s la vida canviant a la recerca de noves formes, moltes d\u2019elles amena\u00e7adores de l\u2019ordre que la just\u00edcia procura preservar, Kristoff K\u00f6mives se sent baluard inexpugnable d\u2019aquell ordre social, defensor en definitiva d\u2019un mode racional de viure .<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 a la tercera part de la novel\u00b7la el marit d\u2019Anna es presenta a casa del jutge el dia abans del judici, quan ja ha caigut la nit, per confessar-li que ha matat la seva esposa \u2014en realitat l\u2019ha deixat morir: homicidi per omissi\u00f3 d\u2019ajut. I en el curs de la nit un llarg mon\u00f2leg del metge \u2014confessi\u00f3 a cor obert\u2014 posa en coneixement de l\u2019amfitri\u00f3 que Anna, lluny d\u2019haver-lo oblidat, no ha deixat mai de pensar en ell i que la seva trobada anys enrere va ser per ella \u00abcom si la terra s\u2019hagu\u00e9s obert sota els seus peus\u00bb. Feta la confessi\u00f3, tan sols li resta al metge saber una cosa: si el jutge, rec\u00edprocament, no ha deixat mai de pensar en Anna. I el reconeixement d\u2019aquest pensament mai no confessat per part del jutge provoca la fallida del seu m\u00f3n.<\/span><\/span><\/p>\n

Una lletra femenina blau p\u00e0l\u00b7lid<\/i><\/span><\/span> \u00e9s una novel\u00b7la curta que Franz Werfel va publicar l\u2019any 1941 potser a Buenos Aires, ja en l\u2019exili (era jueu nascut a Praga), en la qual amb un to intimista i crepuscular retrata amb subtil malenconia la fi d\u2019una \u00e8poca. La trama es situa a l\u2019octubre de l\u2019any 1936 a Viena i t\u00e9 com a focus narratiu la mala consci\u00e8ncia d\u2019un alt funcionari de l\u2019estat austr\u00edac que rep un dia una carta que el fa retrocedir a un passat que hagu\u00e9s desitjat que no es recuper\u00e9s mai. La missiva \u2014la lletra de la qual reconeix immediatament\u2014 l\u2019escriu una antiga n\u00favia jueva (Vera) que li demana, en nom de la seva antiga relaci\u00f3 i donada la import\u00e0ncia del seu c\u00e0rrec, que intercedeixi a favor d\u2019un jove de divuit anys del qual el funcionari (Leon) sospita que podria ser el fruit d\u2019aquella relaci\u00f3. Es tracta d\u2019una carta que manifesta tots els fantasmes socials i ideol\u00f2gics de l\u2019\u00e8poca d\u2019entreguerres, totes les angoixes i urg\u00e8ncies d\u2019aquest temps de tribulacions, i t\u00e9 l\u2019efecte de remoure en la mem\u00f2ria de Leon \u2014i tamb\u00e9 en la seva consci\u00e8ncia\u2014 un passat inc\u00f2mode at\u00e8s que Leon havia abandonat Vera feia vint anys.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Sorpr\u00e8n com F. Werfel aconsegueix amb tanta austeritat formal un dibuix demolidor d\u2019un personatge protot\u00edpic del burg\u00e8s vien\u00e8s dels anys trenta: un personatge uf\u00e0 dels seus mesquins assoliments personals, covard i pat\u00e8ticament teatral, casat amb una bella dona m\u00e9s jove que ell, que gaudeix d\u2019una vida acomodada per\u00f2 que no ha trobat la veritable felicitat al costat d\u2019aquesta.<\/span><\/span><\/p>\n

En realitat \u00e9s conscient que la relaci\u00f3 amb Vera va ser una promesa de felicitat que va deixar passar i no tornar\u00e0 a presentar-se mai m\u00e9s.<\/span><\/span><\/p>\n

Potser el nexe d\u2019uni\u00f3 entre l\u2019obra d\u2019en M\u00e1rai i la d\u2019en Werfel sigui el de les oportunitats perdudes… <\/span><\/span><\/p>\n

A. Delgado<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00c1NDOR M\u00c1RAI \u25ba Divorci a Buda Ed. Emp\u00faries (cat.) \/ Ed. Salamandra (cast.)  FRANZ WERFEL \u25ba Una letra femenina azul p\u00e1lido Edicions de 1984 (cat.) \/ Ed. Anagrama (cast.)<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[137],"class_list":["post-2030","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2030","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2030"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2030\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2043,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2030\/revisions\/2043"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2030"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2030"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2030"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}