{"id":1046,"date":"2010-11-12T13:49:00","date_gmt":"2010-11-12T12:49:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/club-de-lectura-11\/"},"modified":"2016-11-17T11:19:28","modified_gmt":"2016-11-17T10:19:28","slug":"club-de-lectura-11","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/club-de-lectura-11\/","title":{"rendered":"Club de Lectura"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2016\/05\/Saramago-1-e1479051950639.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-1111 alignleft\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-content\/uploads\/usu1465\/2016\/05\/Saramago-1-e1479051950639.jpg\" alt=\"\" width=\"398\" height=\"265\" \/><\/a><span style=\"font-family: Verdana,sans-serif;\"><span style=\"font-size: 130%;\"><b>JOS\u00c9 SARAMAGO<\/b><\/span><\/span><\/p>\n<p>\u25ba <span style=\"font-family: Garamond,serif;\"><span style=\"font-size: 180%;\"><i><b>La caverna<\/b><\/i><\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: Garamond,serif;\"><span style=\"font-size: 130%;\">Edicions 62 (cat.)<\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-family: Garamond,serif;\"><span style=\"font-size: 130%;\">Alfaguara (cast.)<\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"margin-bottom: 0cm; text-align: left;\"><span style=\"font-family: Monotype Corsiva,cursive;\"><span style=\"font-size: 100%;\">* * *<\/span><span style=\"font-size: 130%;\"><br \/>\n<\/span><\/span><\/p>\n<p style=\"margin-bottom: 0cm; text-align: left;\"><span style=\"font-family: Monotype Corsiva,cursive;\"><span style=\"font-size: 130%;\">Desembre 2010<\/span><\/span><!--more--><\/p>\n<p style=\"margin-bottom: 0cm; text-align: left;\">\u00a0<span style=\"font-size: 180%;\">J<\/span>os\u00e9 Saramago, Premi Nobel de literatura l\u2019any 1998 \u2014l\u2019\u00fanic escriptor en llegua portuguesa que l\u2019ha rebut\u2014 t\u00e9 una traject\u00f2ria liter\u00e0ria at\u00edpica. Com a autor va tastar l\u2019\u00e8xit de les seves novel\u00b7les amb quasi seixanta anys, edat en qu\u00e8 la majoria d\u2019escriptors tenen editada ja gran part de la seva obra. B\u00e9 podr\u00edem dir que la seva evoluci\u00f3 liter\u00e0ria \u00e9s la d\u2019un proc\u00e9s de creaci\u00f3 forjat a foc lent, sense aspiracions ni grans objectius, comparable a la d\u2019un fruit que est\u00e0 madurant nodrint-se amb complaen\u00e7a d\u2019una saba que no \u00e9s altra que la d\u2019un humanisme comprom\u00e8s amb la den\u00fancia de tota estructura alienadora de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 en nom d\u2019una vida plena i aut\u00e8ntica.<\/p>\n<p>Mai no ha amagat Saramago la seva ideologia, ni la seva milit\u00e0ncia pol\u00edtica. Mai no ha defugit la seva literatura el comprom\u00eds amb un pensament cr\u00edtic capa\u00e7 de denunciar la deshumanitzaci\u00f3 del treball a qu\u00e8 condueix el desenvolupament tecnol\u00f2gic sota les regles d\u2019un mercat globalitzat. Mai no s\u2019ha aixecat tan alta la veu per reprovar els canvis en els h\u00e0bits quotidians i en les relacions socials de les persones quan aquests canvis porten a difuminar cada rostre sota la pell d\u2019un productor i un consumidor desprove\u00efts d\u2019individualitat.<\/p>\n<p>El pensament de Saramago \u00e9s, tot jugant amb els t\u00edtols de dues de les seves obres, la invitaci\u00f3 intel\u00b7ligent a rec\u00f3rrer el pendent escarpat que condueix de la ceguesa a la lucidesa, reeixida finalment en el cas dels personatges de La caverna quan prenen consci\u00e8ncia que els problemes propis de l\u2019entorn tenen les seves arrels en les estructures econ\u00f2miques que han entronitzat la llei de l\u2019oferta i la demanda com a jutge implacable de les relacions comercials.<\/p>\n<p>De forma premeditada Saramago rescata el mite de la caverna amb qu\u00e8 s\u2019inicia el llibre VII de la Rep\u00fablica de Plat\u00f3 per titular aquesta obra, car el que vol transmetre \u00e9s la idea que l\u2019home de la nostra postmodernitat s\u2019assembla a aquell esclau encadenat condemnat a contemplar l\u2019espectacle d\u2019unes ombres que, en la seva ignor\u00e0ncia, pren per la veritable realitat. La dicotomia que all\u00ed es planteja entre un m\u00f3n d\u2019aparences en el qual es troba sumit el com\u00fa dels mortals i un m\u00f3n real al qual la ra\u00f3 d\u2019aquests, en la seva ceguesa, no accedeix mai cobra vida en la novel\u00b7la de Saramago a trav\u00e9s d\u2019uns personatges enfrontats a un totpoder\u00f3s Centre comercial que esdev\u00e9 l\u2019aut\u00e8ntica caverna actual. Aix\u00ed ho admet el mateix Saramago quan afirma: <span style=\"font-style: italic;\">\u00abFa m\u00e9s de 2300 anys Plat\u00f3 va utilitzar el mite de la caverna per explicar la dicotomia entre el m\u00f3n de les aparences i el m\u00f3n real. Avui, m\u00e9s que mai, vivim a l\u2019interior de la caverna del consum capitalista. La gran superf\u00edcie comercial \u00e9s el paradigma de la nova caverna\u00bb.<\/span><\/p>\n<p>La trama de l\u2019obra gira precisament al voltant de les relacions comercials entre un petit terrissaire de seixanta-quatre anys, en Cipriano Algor, i un gran Centre a qui ven en r\u00e8gim contractual d\u2019exclusivitat la seva producci\u00f3. La depend\u00e8ncia del terrissaire respecte de la gran superf\u00edcie \u00e9s tal que el dest\u00ed de la petita empresa familiar cau irremissiblement en mans del totpoder\u00f3s Centre que, un bon dia, amb despietada l\u00f2gica, decideix prescindir del seus plats i les seves gerres, incapaces de competir amb les produ\u00efdes per economies llunyanes a costos molt inferiors.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, si el marc de la novel\u00b7la \u00e9s el d\u2019aquesta lluita desigual entre la petita empresa familiar i la gran superf\u00edcie comercial, el tema de fons va molt m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta superviv\u00e8ncia laboral amena\u00e7ada. Saramago, amb un llenguatge po\u00e8tic sublim que s\u2019eleva en certs fragments al nivell de les millors p\u00e0gines de Pessoa, la literatura del qual coneixia molt a fons, fa dels di\u00e0legs de Cipriano Algor amb la seva filla reflexions molt profundes sobre q\u00fcestions capitals de la condici\u00f3 humana. I \u00e9s que els temes s\u2019encavalquen sense temps per assimilar el que esdev\u00e9 una veritable simfonia de saviesa on qualsevol objecte que pare o filla tenen entre mans esdev\u00e9 s\u00edmbol que condensa en el llenguatge de la imatge una lli\u00e7\u00f3 apresa en la terrisseria de la vida. I aix\u00ed, a la meditaci\u00f3 sobre la necessitat d\u2019aferrissar-nos al treball en certs moments de la nostra vida, tot i tenir consci\u00e8ncia de la seva inutilitat, perqu\u00e8 intu\u00efm que perdre\u2019l \u00e9s perdre una ra\u00f3 de viure, li succeeix la consci\u00e8ncia sobre l\u2019estima per les obres defectuoses que surten de les nostres pr\u00f2pies mans i que, tot i la seva imperfecci\u00f3, acabem conservant al costat de les m\u00e9s reeixides, incapa\u00e7os de destruir all\u00f2 en qu\u00e8 un dia vam posar l\u2019\u00e0nima, potser creient, amb Cipriano Algor, que les figures d\u2019argila deformes tal vegada tinguin la seva oportunitat quan els fragments es desprenguin, caiguin i amb el temps all\u00f2 que ja no \u00e9s sin\u00f3 pols es transformi en argila ressuscitada. I la simfonia continua: a la reflexi\u00f3 sobre el record dolor\u00f3s de l\u2019\u00e9sser estimat perdut i el ren\u00e9ixer d\u2019una promesa de felicitat que renova la confian\u00e7a en la vida quan s\u2019esperava ja poc d\u2019ella segueix la meditaci\u00f3 sobre el desassossec mai no confessat que s\u2019allunyi la filla estimada, b\u00e0cul de la vellesa, i davant del crepuscle de la nostra exist\u00e8ncia no tinguem cap m\u00e9s companya que la del silenci d\u2019una vella terrisseria.<\/p>\n<p>Escriu Saramago en la novel\u00b7la que <span style=\"font-style: italic;\">\u00abtornar a ser vespra, si m\u00e9s no per una hora, n\u2019\u00e9s el desig impossible de cada ahir passat i de cada avui que est\u00e0 passant; cap dia no aconsegueix romandre vespra durant el temps que somiava\u00bb<\/span>. No \u00e9s pot expressar amb m\u00e9s bellesa el goig que tota expectativa crea. La caverna no defraudar\u00e0 la d\u2019un lector intel\u00b7ligent. [A.D.]<\/p>\n<p style=\"margin-bottom: 0cm;\">\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>JOS\u00c9 SARAMAGO \u25ba La caverna Edicions 62 (cat.) Alfaguara (cast.) * * * Desembre 2010<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[106,1],"tags":[137],"class_list":["post-1046","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bibl","category-general","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1046","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1046"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1046\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1590,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1046\/revisions\/1590"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1046"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1046"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1046"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}