{"id":1035,"date":"2011-05-31T16:00:00","date_gmt":"2011-05-31T14:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/paraules-de-comiat-als-alumnes-de-2n-de-batxillerat-3\/"},"modified":"2016-11-17T10:55:28","modified_gmt":"2016-11-17T09:55:28","slug":"paraules-de-comiat-als-alumnes-de-2n-de-batxillerat-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/batxillerat\/paraules-de-comiat-als-alumnes-de-2n-de-batxillerat-3\/","title":{"rendered":"Paraules de comiat als alumnes de 2n de Batxillerat"},"content":{"rendered":"
27 MAIG 2011<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
M\u2019agrada visitar sovint les llibreries de llibres antics i tenir entre mans textos que no han estat reeditats i que conserven <\/span><\/span>l\u2019aroma d\u2019un temps passat, textos que et fan respirar una atmosfera que ja no hi \u00e9s i que et fan viatjar en el temps a l\u2019any de la seva edici\u00f3. \u00c9s una experi\u00e8ncia apassionant obrir un llibre qualsevol \u2014un manual, un assaig, unes mem\u00f2ries\u2014 de finals segle XIX i llegir al pr\u00f2leg les expectatives, el reptes, les il\u00b7lusions del seu autor i constatar qu\u00e8 hi ha de vigent, d\u2019actual, fins i tot d\u2019intemporal en les seves paraules i qu\u00e8 resulta desfasat, ingenu i clarament superat d’all\u00f2 que diu. El temps \u00e9s un jutge implacable que condemna a l\u2019oblit tota obra que no va m\u00e9s enll\u00e0 de la seva \u00e8poca i no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019enunciar un missatge per totes les \u00e8poques o, com diem en filosofia, el temps \u00e9s cruel amb aquelles obres que no s\u00f3n capaces d\u2019obrir-se a all\u00f2 universal. <\/span><\/span><\/div>\n
Hi ha una d\u2019aquestes llibreries al <\/span><\/span>carrer del Carme a Barcelona. Conec el seu propietari, l\u2019Anselm, des de fa uns anys i en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 li he fet comandes. L\u2019\u00faltima ha estat la traducci\u00f3 que Carles Card\u00f3 va fer el 1924 del <\/span><\/span>Tractat de la Provid\u00e8ncia<\/i><\/span><\/span> de S\u00e8neca per la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019escriptors llatins de la Fundaci\u00f3 Bernat Metge. <\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

Quan marxava, l\u2019Anselm, que coneix el meu inter\u00e8s per S\u00e8neca, em va agafar pel bra\u00e7 i, baixant el to de veu, em va dir que tenia una cosa que em podia interessar<\/span><\/span>; es tractava d\u2019una carta que S\u00e8neca va escriure a Lucili, per\u00f2 que no va incloure en el recull de cartes que ell mateix va editar. La versi\u00f3 d\u2019Anselm \u00e9s que d\u2019aquesta carta es van fer poqu\u00edssimes c\u00f2pies i una d\u2019elles fou inclosa, per equivocaci\u00f3, en un c\u00f2dex d\u2019obres de Plini on ha restat oblidada al llarg dels segles i on s\u2019identifica misteriosament com la cent vint-i-cinquena Carta. Sabeu que les <\/span><\/span>Cartes a Lucili<\/i><\/span><\/span> de S\u00e8neca integren un total de 124 ep\u00edstoles i que res no sabem del seu destinatari. Qui era en realitat Lucili esdev\u00e9, encara avui, un enigma no resolt. Fins i tot es dubta que exist\u00eds com a personatge real.<\/span><\/span><\/div>\n
All\u00f2 que Anselm m\u2019oferia era una <\/span><\/span>transcripci\u00f3 llatina d\u2019aquesta Carta feta a partir d\u2019una edici\u00f3 del segle XVII de la <\/span><\/span>Hist\u00f2ria natural<\/i><\/span><\/span> de Plini. Com havia arribat la Carta a les seves mans ho ignoro. El que si sabia era el preu que em demanava per la Carta: dos-cents euros. Com a bon venedor, me la va deixar llegir una estona i vaig comprovar que comen\u00e7ava com les 124 cartes que ja coneixia: \u00abSENECA LUCILIO SUO SALUTEM\u00bb, \u00abS\u00e8neca saluda al seu Lucili\u00bb. Em vaig decidir finalment a pagar el que em demanava Anselm i durant aquesta setmana l\u2019he tradu\u00efda. La Carta diu aix\u00ed:<\/span><\/span><\/div>\n
<\/a>\u00a0<\/span>\u00ab<\/span><\/span>Estimat Lucili: Avui has fet divuit anys i tot coincidint amb aquesta edat que posa fi a la teva adolesc\u00e8ncia m\u2019has escrit una carta estranya. En ella renuncies a continuar mantenint la correspond\u00e8ncia que m\u2019ha fet sentir pare d\u2019un jove a qui he estimat com a un fill en els darrers quatre anys d\u2019una vida, la meva, que intueixo propera a la seva fi. Argumentes que has crescut, que ha arribat el moment d\u2019experimentar, de posar en pr\u00e0ctica el que has apr\u00e8s, d\u2019allunyar-te dels mestres que has tingut, incl\u00f2s jo mateix. Dius que ara \u00e9s moment de viure en el m\u00f3n dels adults, de jugar el seu joc, d\u2019experimentar les seves passions i em demanes que, en una darrera carta, sintetitzi els consells que m\u2019han estalviat de naufragar en aquest m\u00f3n. Qu\u00e8 t\u2019anima a pensar que he sortit il\u00b7l\u00e8s i no pas greument ferit? Creus que apropar-se al poder com ho he fet jo no deixa cicatrius en el cos i en l\u2019\u00e0nima? Altrament, quin cr\u00e8dit pot tenir un vell que amb la seva vida fastuosa desmenteix la rigorosa austeritat que ha predicat en els seus escrits? Qui em coneix, no obstant, sap que tot i la fortuna personal que he atresorat com a conseller privat de l\u2019emperador Ner\u00f3, no he canviat la sobrietat dels meus h\u00e0bits ni la convicci\u00f3, que dia a dia he tingut, que la veritable felicitat rau en la pr\u00e0ctica de la virtut, de la qual he procurat no allunyar-me malgrat viure envoltat de llops i de bojos. He aportat seny on no n’hi havia, he tractat d\u2019educar amb principis morals un deixeble, Ner\u00f3, l\u2019\u00e0nima del qual es movia per les disbauxes de la lux\u00faria i la crueltat i, he fracassat. Intueixo que, aviat, qui ha estat el meu deixeble imperial em demanar\u00e0 que pagui amb la vida la meva desaprovaci\u00f3 de les seves inf\u00e0mies. I malgrat tot, em demanes a la teva carta que resumeixi els consells que m\u2019han estalviat de sotsobrar en aquest m\u00f3n!<\/span><\/span><\/div>\n
Oh Lucili! Si et digu\u00e9s que les m\u00e9s de cent cartes que t\u2019he escrit constitueixen la meva veritable fortuna i que en la teva educaci\u00f3 moral m\u2019he apropat al \u00abjo\u00bb que volia ser i no al \u00abjo\u00bb que he estat, te n\u2019adonaries que cap tasca ha estat tan important a la meva vida com la de fer-te arribar la saviesa que he acumulat per estalviar-te els meus errors. I ara em demanes que m\u2019acomiadi de tu, que et digui ad\u00e9u. <\/span><\/span><\/div>\n
Doncs b\u00e9, has de saber que de la possibilitat de perdre els bens materials, i amb ells la felicitat, he sabut defensar-me. En algun lloc he escrit que si visqu\u00e9s en la casa m\u00e9s opulenta, on abund\u00e9s l\u2019or i la plata, no mostraria admiraci\u00f3 per aquest bens, que, tot i que adornessin les estances, estarien fora de mi. Tot all\u00f2 que el dest\u00ed posa en les meves mans ho considero ali\u00e8. I perdre el que m\u2019\u00e9s ali\u00e8 no em dol. Per\u00f2 perdre el que considero una part meva, un tros de la meva vida, renunciar a la teva educaci\u00f3 \u00e9s quelcom tan dolor\u00f3s que no he sabut descobrir l\u2019ant\u00eddot enmig de les meves reflexions. He apr\u00e8s a moderar les meves alegries, per\u00f2 no he apr\u00e8s a reprimir aquest dolor. Saps per qu\u00e8 em costa tant de posar fi a la relaci\u00f3 epistolar que he mantingut puntualment amb tu? Imagines la ra\u00f3 d\u2019aquest dol? T\u2019ho dir\u00e9. No em demanaves consells en la teva carta de comiat? Apr\u00e8n aquest: Quan eduquem a un altre, ens eduquem a nosaltres mateixos. Tu, Lucili, has estat l\u2019ocasi\u00f3 per continuar educant-me a mi mateix i no trobo cap dest\u00ed m\u00e9s elevat en la vida de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 que fer progressos en la seva educaci\u00f3, un repte que no acaba mai i del qual ens examinem cada dia. Entens aix\u00f2? T\u2019ho dir\u00e9 amb altres paraules. He reflexionat molt sobre l\u2019educaci\u00f3. I tot i que en certs aspectes les meves conclusions s\u00f3n provisionals, en molts d’altres he arribat a conclusions definitives. Una d\u2019aquestes conclusions \u00e9s que l\u2019educaci\u00f3 se’ns presenta com un assumpte dif\u00edcil mentre vulguem educar els nostres fills o els nostres alumnes sense haver-nos educat a nosaltres mateixos. Ara b\u00e9, si entenem que nom\u00e9s podem educar als altres educant-nos alhora a nosaltres mateixos, el problema de l\u2019educaci\u00f3 desapareix i nom\u00e9s queda el problema de la vida. La pregunta ja no \u00e9s \u00abCom he d\u2019educar?\u00bb, sin\u00f3 \u00abCom he de viure jo com educador?\u00bb No conec cap cap\u00edtol de l\u2019educaci\u00f3 dels joves que no impliqui la nostra pr\u00f2pia educaci\u00f3. <\/span><\/span><\/div>\n
Aviat, Lucili, ser\u00e0s adult i formar\u00e0s una fam<\/span><\/span>\u00edlia. Vindran els fills i amb ells aquestes preguntes: \u00bfCom inculcar-los bons h\u00e0bits? \u00bfCom ensenyar-los a distingir all\u00f2 que \u00e9s important del que no ho \u00e9s? I et contesto: amb el teu exemple. Quan et vegi sacrificar el teu temps d\u2019oci, la teva hora de descans, per ajudar-lo a aprendre una petita lli\u00e7\u00f3, el teu fill aprendr\u00e0 el valor i la import\u00e0ncia d\u2019aquest esfor\u00e7, i ho aprendr\u00e0 no per all\u00f2 que tu li hagis dit, sin\u00f3 per all\u00f2 al qual tu has estat disposat a renunciar per ell. Com defraudar als qui sacrifiquen els seus somnis per ajudar-nos a nosaltres? Aquesta \u00e9s la primera lli\u00e7\u00f3: les coses cobraran import\u00e0ncia als ulls del teu fill en funci\u00f3 del que tu com a pare estiguis disposat a sacrificar per ell. I quan deixis d\u2019anar a aquells espectacles abominables que tenen lloc als amfiteatres, en contra dels quals m\u2019has sentir parlar en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3, i ho facis en ares de la seva educaci\u00f3, t\u2019estar\u00e0s educant tu mateix en prioritzar la cura d\u2019ell per damunt de l\u2019excitaci\u00f3 violenta i les baixes passions que volies gaudir en contemplar aquelles lluites. <\/span><\/span><\/div>\n
De les emocions m\u2019has sentit parlar en altres ocasions. Sovint les he qualificat com malalties de l\u2019\u00e0nima i t\u2019he exhortat a allunyar-te d\u2019elles, a curar-te dels seus excessos, a no prendre decisions sota el seu imperi. Sempre les he temudes<\/span><\/span>. Ara m\u2019he traslladat a viure a un altre barri de Roma. Has de saber que als baixos s’instal\u00b7len cada mat\u00ed uns mercaders que anuncien vociferant les seves mercaderies, generant un soroll que em dificulta la concentraci\u00f3. Per\u00f2 aquests crits acaben cap al mig dia, i al vespre, per la finestra del meu estudi, nom\u00e9s hi arriba una brisa fresca que em permet treballar. Ara b\u00e9, quan una passi\u00f3 rugeix en la meva \u00e0nima no conec la forma de silenciar-la, i no nom\u00e9s no em deixa pensar durant el dia, sin\u00f3 que, en arribar la nit, em turmenta obsessivament sense trobar la forma de silenciar aquest soroll. Tot i aix\u00ed, vell com s\u00f3c, he de recon\u00e8ixer que en algunes emocions viscudes he descobert el sabor de la vida i en comptes de condemnar-les totes, ara et recomano de viure-les amb moderaci\u00f3.<\/span><\/span><\/div>\n
Hem <\/span><\/span>parlat sovint de la import\u00e0ncia de mostrar valor davant l\u2019adversitat, de no renegar de la Provid\u00e8ncia quan ens envia les desgr\u00e0cies. Recordes? Un dia em vas preguntar per qu\u00e8 la Provid\u00e8ncia, que ho regeix tot, \u00e9s a vegades tan cruel amb els homes i les dones que han estat justos. I vaig contestar-te que has de prendre tota adversitat, per dura que sigui, com una prova per superar-te a tu mateix, tot creient que la virtut es marceix quan no t\u00e9 adversari, i es fa palesa quan demostra el que \u00e9s capa\u00e7 de resistir. Considera tota adversitat com una oportunitat per demostrar el teu valor. Sigues exigent, molt exigent amb tu mateix, i condescendent amb els altres. I no oblidis mai que ning\u00fa no et treu la dignitat; no tinguis por que cap insult, cap humiliaci\u00f3, cap inf\u00e0mia et facin perdre-la; la dignitat nom\u00e9s la pots perdre tu mateix amb els teus actes.<\/span><\/span><\/div>\n
I acabo. F\u00f3ra ingrat com a mestre, Lucili, si amagu\u00e9s la meva gratitud per totes les preguntes que m\u2019has fet, per tots els reptes que m\u2019has plantejat. He vist canviar la teva lletra amb els anys: infantil, insegura al principi; ferma, en\u00e8rgica<\/span><\/span> i auda\u00e7 al final. Acompanyar-te ha estat una recompensa; escriure\u2019t, una ra\u00f3 per viure. Ignoro si he aconseguit l\u2019objectiu d\u2019educar-te; per\u00f2 si s\u00e9 que has estat la millor ocasi\u00f3 per educar-me jo.<\/span><\/span><\/div>\n
Viu en pau, <\/span><\/span>estimat Lucili, i que la teva amistat sigui el meu pagament.\u00bb<\/span><\/span><\/div>\n
Aix\u00ed acabava la cent<\/span><\/span> vint-i-cinquena carta. Deia al principi que el temps \u00e9s un jutge implacable que condemna a l\u2019oblit tota obra que no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019enunciar un missatge per totes les \u00e8poques. Deixo a criteri de cadasc\u00fa de vosaltres la determinaci\u00f3 del grau d\u2019universalitat de les propostes de S\u00e8neca. El que s\u00ed crec que compartirem \u00e9s la sinceritat de l\u2019afecte des del qual estan escrites. Quedeu-vos com a promoci\u00f3 que acaba el Batxillerat amb la sinceritat del nostre afecte com a professors que hem compartit amb vosaltres aquests darrers anys. I si no sempre l\u2019hem sabut expressar, ens heu de disculpar: no \u00e9s f\u00e0cil expressar-se com S\u00e8neca.<\/span><\/span><\/div>\n
Finalment, us he de demanar un favor. La Carta cent<\/span><\/span> vint-i-cinquena \u00e9s una trobada filol\u00f2gica valuosa. La penso publicar amb una introducci\u00f3; per\u00f2 tinc un problema: l\u2019he perduda. Crec que ha d\u2019estar traspaperada entre els ex\u00e0mens que us he repartit. Si us plau. Mireu a casa, i si la trobeu, deixeu-la al Departament o a la meva gaveta. Si no, haur\u00e9 perdut dos-cents euros i l\u2019oportunitat de millorar el meu curr\u00edculum.<\/span><\/span><\/div>\n
Gr\u00e0cies.\u00a0<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
Antonio Delgado<\/i><\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

27 MAIG 2011 \u00a0 \u00a0 M\u2019agrada visitar sovint les llibreries de llibres antics i tenir entre mans textos que no han estat reeditats i que conserven l\u2019aroma d\u2019un temps passat, textos que et fan respirar una atmosfera que ja no hi \u00e9s i que et fan viatjar en el temps a l\u2019any de la seva […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[112,8],"tags":[168],"class_list":["post-1035","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-2n-de-batxillerat","category-batxillerat","tag-filosofia"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1035","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1035"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1035\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1579,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1035\/revisions\/1579"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1035"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1035"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1035"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}