{"id":1032,"date":"2011-10-31T11:55:00","date_gmt":"2011-10-31T10:55:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/club-de-lectura-9\/"},"modified":"2016-11-17T10:53:07","modified_gmt":"2016-11-17T09:53:07","slug":"club-de-lectura-9","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/club-de-lectura-9\/","title":{"rendered":"Club de lectura"},"content":{"rendered":"

<\/a>MARGUERITE YOURCENAR<\/span><\/b><\/span>
\nLas memorias de Adriano<\/span><\/span><\/b>
\n Edhasa ( cast. trad. J. Cort\u00e1zar )<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

THORTON WILDER<\/span><\/b><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/b>
\nEls idus de mar\u00e7<\/span><\/span><\/b>
\nEdicions 62 (cat)\/Edhasa (cast)<\/span><\/span><\/i>
\nDesembre 2011<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Hi ha vins suaus, lleugers, fr\u00e0gils, que acompanyen sense os<\/span><\/span>tentaci\u00f3 una hora morta del dia, tot renunciant al protagonisme d\u2019un moment digne de ser recordat. D\u2019altres, per contra, densos, vells, generosos, ens demanen una atenci\u00f3 exclusiva, conscients que les virtuts que atresoren rivalitzen amb qualsevol altra saviesa sobre la vida que pugui tenir aquell a qui s\u2019ofereixen. Aquests vins exigeixen tastar-los sense presses i en una hora del dia en qu\u00e8 el nostre estat d\u2019\u00e0nim pugui copsar tots els matisos que ens regalen. Han fet, a la seva manera, un esfor\u00e7 condemnat al frac\u00e0s: sintetitzar en forma flu\u00efda totes les contradiccions de la naturalesa, que s\u00f3n les de la pr\u00f2pia vida, destil\u00b7laci\u00f3 en el curs de la qual, inevitablement, s\u2019han fet vells i en el seu intent, venerables.<\/span><\/span><\/div>\n
\n
<\/div>\n
Les lectures que proposem tot seguit recorden aquests \u00faltims vins. Totes dues \u2014<\/span><\/span>Els idus de mar\u00e7<\/i><\/span><\/span>, de Thornton Wilder, i les <\/span><\/span>Mem\u00f2ries d\u2019Adri\u00e0<\/i><\/span><\/span>, de Marguerite Yourcenar\u2014 han estat el resultat d\u2019una fermentaci\u00f3 lenta i parsimoniosa en la ment dels seus autors. Fruit d\u2019una redacci\u00f3 reflexiva, no han estat escrits per llegir-los d\u2019un cop. No es tracta de textos on la urg\u00e8ncia d\u2019un enigma ens impulsi a girar p\u00e0gina rere p\u00e0gina a l\u2019espera d\u2019una soluci\u00f3 calculadament postergada. L\u2019enigma aqu\u00ed \u00e9s massa gran per ser resolt.<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/a><\/span><\/p>\n
En el cas de l\u2019obra de M. Yourcenar, projecte abandonat i reiniciat successives vegades en el decurs de tres d\u00e8cades (1924-1951), l\u2019autora es proposa escriure no un Diari, sin\u00f3 unes Mem\u00f2ries de l\u2019emperador Adri\u00e0. Aix\u00f2 li permet alliberar-se de l\u2019escrupolosa fidelitat als fets del seu regnat per deixar en llibertat la reflexi\u00f3 sobre uns records que no descriuen tant esdeveniments com el significat vital que han tingut en qui els rememora. I en aquest viatge cap a l\u2019\u00e0nima de l\u2019emperador per retratar la seva veu M. Yourcenar ens regala la confessi\u00f3 descarnada i alhora sublim d\u2019un home que, a les portes de la mort, quan la verema ja est\u00e0 feta, recapitula el que ha estat una vida sense contorns definits, on all\u00f2 que no va ser, reconeix ara, \u00e9s potser el que millor la defineix.<\/span><\/div>\n
Per tant, no hem d\u2019esperar univocitat de sentit, coher\u00e8ncia for\u00e7ada en la reconstrucci\u00f3 de la figura de l\u2019emperador. Cap lli\u00e7\u00f3 \u00faltima ens espera en aquestes belles p\u00e0gines; m\u00e9s aviat caldria parlar d\u2019una successi\u00f3 de lli\u00e7ons que renuncien a sintetitzar-se en una f\u00f3rmula \u00faltima, car una vida que no renuncia a si mateixa no es deixa tancar en la petita pres\u00f3 d\u2019un pensament.<\/span><\/div>\n
Sota la forma liter\u00e0ria d\u2019una extensa ep\u00edstola que a mode de testament espiritual l\u2019emperador adre\u00e7a a un Marc Aureli adolescent, l\u2019obra comen\u00e7a repassant la seva relaci\u00f3 amb l\u2019emperador Traj\u00e0, a qui va succeir, i amb Plotina, esposa d\u2019aquest \u00faltim, a qui Adri\u00e0 es va obrir com no ho va fer amb ning\u00fa i a la qual va venerar fins a la seva mort; una mort que res no va canviar d\u2019una intimitat que des de feia molts anys havia prescindit de la pres\u00e8ncia.<\/span><\/div>\n
D\u2019altres pres\u00e8ncies, per contra, Adri\u00e0 no va saber prescindir-ne m\u00e9s que vessant ll\u00e0grimes amargues i embogint de dolor. N\u2019\u00e9s el cas d\u2019Ant\u00ednoo, el favorit, la p\u00e8rdua del qual, als vint anys, va suposar el cop sentimental m\u00e9s dur que l\u2019emperador experiment\u00e0 al llarg de la seva vida i suscit\u00e0 aquella profunda reflexi\u00f3 sobre el sentit de la mort que ocupa una part destacada del final de l\u2019obra.<\/span><\/div>\n
Enamorat de la cultura grega, de la qual se sentia fill espiritual, Adri\u00e0 mai no va tenir la sensaci\u00f3 de pert\u00e0nyer per complet a cap lloc, ni tan sols a l\u2019estimada Atenes. Estrany a totes parts, enlloc se sentia a\u00efllat car la seva \u00cdtaca era interior. Amant de la llibertat, no es va interessar tant a reflexionar-hi com a descobrir una t\u00e8cnica per gaudir-ne. Per aix\u00f2 va legislar per millorar la miserable condici\u00f3 de vida dels esclaus a l\u2019imperi redimint-los de les vexacions de qu\u00e8 eren objecte i afavorint l\u2019arreplec familiar. Tot i aix\u00ed, Adri\u00e0 era esc\u00e8ptic respecte de la possibilitat de desarrelar definitivament l\u2019esclavitud entre els homes; sota noms i modalitats diferents, amb rostres encara no imaginats i formes sempre renadives, veia transfigurar-se perp\u00e8tuament la servitud en la hist\u00f2ria. Conscient, finalment, de l\u2019atrocitat de la vida, admirava els breus per\u00edodes de felicitat, els progressos parcials, els esfor\u00e7os d\u2019aquells que veuen amb clarivid\u00e8ncia el cam\u00ed civilitzador i compensen les atrocitats i els crims tot fent que entre dos per\u00edodes de guerra i fanatisme regnin les paraules llibertat, humanitat i just\u00edcia, ideals pels quals va lluitar Adri\u00e0 fins els \u00faltims dies.<\/span><\/p>\n
Amb el segon dels textos que proposem \u2014l\u2019obra de T. Wilder titulada <\/span><\/span>Els idus de mar\u00e7<\/i><\/span><\/span>, un dels exponents m\u00e9s destacats del g\u00e8nere epistolar del segle XX\u2014 continuem immersos a l\u2019antic m\u00f3n rom\u00e0 ja que fets i personatges ens porten a les acaballes de la Rep\u00fablica, escassos mesos abans de la mort de l\u2019home que havia de posar fi al r\u00e8gim.<\/span><\/span><\/div>\n
Si f\u00e9ssim l\u2019exercici de llegir aquest conjunt de cartes creuades entre Juli C\u00e8sar i Cicer\u00f3, Catul, Luci M. Turrini, Cl\u00f2dia P\u00falquer, Citeris, Cleopatra…, \u00e9s a dir, entre el personatges amb els quals el dictador es va relacionar l\u2019any de la seva mort, sense con\u00e8ixer l\u2019advertiment de T. Wilder que ens recorda que tot i que els personatges s\u00f3n reals l\u2019obra no \u00e9s una reconstrucci\u00f3 fidedigna dels \u00faltims dies de Juli C\u00e8sar, que tots els textos s\u00f3n fruit de la seva imaginaci\u00f3, creur\u00edem que el conjunt de la correspond\u00e8ncia \u00e9s aut\u00e8ntica: tal \u00e9s la qualitat liter\u00e0ria d\u2019aquestes cartes i a tal extrem de versemblan\u00e7a i penetraci\u00f3 arriben en la recreaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima dels seus remitents.<\/span><\/div>\n
Sense necessitat d\u2019un fil conductor, de la pres\u00e8ncia d\u2019un narrador que vagi embastant l\u2019argument de les diverses cartes, T. Wilder aconsegueix donar unitat a totes aquestes veus enlla\u00e7ant-les, en darrer terme, en torn a la figura d\u2019un Juli C\u00e8sar omnipresent, sobre el qual conflueixen els interessos de la resta d\u2019interlocutors del di\u00e0leg epistolar. <\/span><\/div>\n
No \u00e9s aquest el lloc per reconstruir aquest nodrit cor de veus. Tot i aix\u00ed voldr\u00edem destacar-ne dos pel seu paper assenyalat en el conjunt de la polifonia: la de Luci M. Turrini i la de Juli C\u00e8sar. La primera correspon a la de l\u2019amic de la inf\u00e0ncia d\u2019en C\u00e8sar i company de moltes batalles, finalment malferit. \u00c9s una veu silent, coneguda \u00fanicament per refer\u00e8ncies indirectes; per\u00f2 en el seu silenci, en la seva abs\u00e8ncia, esdev\u00e9 protagonista per la noblesa, saviesa i dignitat que tots li reconeixen. \u00danicament a ella descobreix C\u00e8sar el seu veritable rostre, aquell que a tots amaga sota l\u2019ef\u00edgie aureolada de la seva llegenda. La segona veu, la del propi C\u00e8sar, ofereix dos registres: la veu \u00edntima, la que mira de portes endins i confessa dubtes davant el dest\u00ed de Roma i el seu paper en aquest dest\u00ed \u2014aquesta veu tan sols la coneix L. M. Turrini\u2014, i la que, segura de si, configura aquell dest\u00ed i parla en nom del c\u00e8sar.<\/span><\/div>\n
Reserveu, en fi, per aquests dos textos, com per aquells vins generosos, l\u2019hora del dia en qu\u00e8 el vostre estat d\u2019\u00e0nim pugui copsar tots el matisos que ens regalen. Han fet un esfor\u00e7 condemnat al frac\u00e0s: sintetitzar en unes poques l\u00ednies totes les contradiccions d\u2019una exist\u00e8ncia humana, i en la bellesa de la seva prosa han esdevingut venerables. [A.D.]<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

MARGUERITE YOURCENAR Las memorias de Adriano Edhasa ( cast. trad. J. Cort\u00e1zar ) THORTON WILDER\u00a0 Els idus de mar\u00e7 Edicions 62 (cat)\/Edhasa (cast) Desembre 2011<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[106,1],"tags":[137],"class_list":["post-1032","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bibl","category-general","tag-clubdelectura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1032","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1032"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1032\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1578,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1032\/revisions\/1578"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1032"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1032"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1032"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}