{"id":1015,"date":"2012-06-02T11:54:00","date_gmt":"2012-06-02T09:54:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/general\/paraules-de-comiat-als-alumnes-de-2n-de-batxillerat-2\/"},"modified":"2016-11-04T13:59:29","modified_gmt":"2016-11-04T12:59:29","slug":"paraules-de-comiat-als-alumnes-de-2n-de-batxillerat-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/batxillerat\/paraules-de-comiat-als-alumnes-de-2n-de-batxillerat-2\/","title":{"rendered":"Paraules de comiat als alumnes de 2n de Batxillerat"},"content":{"rendered":"

25 maig 2012
\nAntonio Delgado<\/span><\/p>\n

\n
Bona tarda: Anys enrere, en l\u2019acte de comiat de promocions anteriors a la vostra, vam escollir certs autors cl\u00e0ssics com a font d\u2019inspiraci\u00f3 de la nostra reflexi\u00f3. Els cl\u00e0ssics constitueixen sempre un valor segur per la profunditat dels seus plantejaments i l\u2019actualitat de les seves idees. Aix\u00ed que ahir vaig decidir rellegir el llibre cinqu\u00e8 de la Pol\u00edtica d\u2019 Arist\u00f2til per prendre algunes notes sobre el tema de l\u2019educaci\u00f3 i he de dir que, mentre llegia aquestes p\u00e0gines, em vaig trobar amb frases que b\u00e9 podrien formar part de la cap\u00e7alera de qualsevol diari dels nostres dies. A tal punt s\u00f3n vigents. Escriu el vell Arist\u00f2til, en el segle IV abans de Crist, amb la seva habitual lucidesa que \u00aball\u00e0 on l\u2019educaci\u00f3 ha estat desatesa, l\u2019Estat ha rebut un cop funest\u00bb. I m\u00e9s a baix afegeix honestament: \u00abTot i aix\u00ed no tothom es posa d\u2019acord sobre all\u00f2 que els joves han d\u2019estudiar per arribar a la virtut i a la vida perfecta. Ni tant sols hi ha acord sobre si s\u2019ha de donar prefer\u00e8ncia a l\u2019educaci\u00f3 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia o a la del cor i els sentiments; o si s\u2019ha de privilegiar l\u2019estudi de q\u00fcestions te\u00f2riques o s\u2019ha de dirigir tot l\u2019esfor\u00e7 educatiu a les coses d\u2019utilitat pr\u00e0ctica\u00bb.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Havia pensat comentar alguna d\u2019aquestes idees quan un succ\u00e9s d\u2019aquest mat\u00ed ha vingut a trasbalsar per complet el pla que tenia previst, fins al punt d\u2019haver-me vist obligat a reescriure aquestes notes per compartir amb vosaltres una conversa que acabo de mantenir fa unes hores amb una dona que m\u2019ha sorpr\u00e8s pel seu vigor intel\u00b7lectual i la convicci\u00f3 amb qu\u00e8 defensava les seves idees.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Tot ha succe\u00eft aix\u00ed: a la quarta hora, Ernest Alcoba, el professor d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Art de la casa, m\u2019ha demanat si tenia uns minuts per rebre en el Departament a una escriptora jove que acabava de publicar el seu primer llibre i que estava interessada, pel tema que tractava, en parlar amb mi. Li he dit que disposava d\u2019uns minuts i que, ja que havia fet l\u2019esfor\u00e7 de pujar a l\u2019 Institut, la rebria amb gust.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Fetes les presentacions, Ernest s\u2019ha disculpat i m\u2019ha deixat amb la Cristina, que aix\u00ed es deia l\u2019escriptora. M\u2019ha semblat una dona d\u2019uns vint i quatre anys, elegantment vestida, per\u00f2 amb una certa amargura en la mirada. Quan, per cortesia, m\u2019ha somrigut, he vist que, lluny de ser espontani, el somriure resultava for\u00e7at, com si no acostum\u00e9s a practicar-lo \u00faltimament.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014Antonio, m\u2019ha dit, acabo de publicar un llibre en qu\u00e8 reivindico la dignitat de la dona. Creur\u00e0s que es tracta d\u2019un llibre m\u00e9s dels molts que avui en dia es publiquen sobre el tema, per\u00f2 jo l\u2019he ambientat en 1405, a les acaballes de l\u2019Edat Mitjana, i li he donat la paraula a una dona culta d\u2019aquest moment que defensa les virtuts de les dones davant del tracte injust de qu\u00e8 foren objecte per la majoria d\u2019intel\u00b7lectuals de l\u2019\u00e8poca. Un maltractament que ve de lluny, com tu saps.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
La Cristina tenia ra\u00f3. Amb not\u00f2ries excepcions, els arguments mis\u00f2gins abunden fins i tot entre els autors que anomenem cl\u00e0ssics. I aix\u00f2 \u00e9s el pitjor: que els grans referents de la cultura occidental hagin caigut en el menyspreu de la dona, en la defensa de les diferents capacitats d\u2019homes i dones perqu\u00e8, sota aquesta difer\u00e8ncia de capacitats, s\u2019ha fonamentat la diferent educaci\u00f3 que han de rebre, i aquesta diferent educaci\u00f3 ha perpetuat la marginaci\u00f3 de les dones.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Aleshores la Cristina ha afegit una afirmaci\u00f3 que m\u2019ha deixat perplex:\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014L\u2019Ernest m\u2019ha comentat que, sovint, en acabar el curs, has pronunciat unes paraules de comiat a les promocions d\u2019alumnes de 2n de Batx. d\u2019aquesta casa, tot cercant la inspiraci\u00f3 en Arist\u00f2til, Quintili\u00e0, Plutarc o S\u00e8neca. No ho critico, per\u00f2 trobo a faltar entre aquestes la veu d\u2019una dona reflexionant sobre l\u2019educaci\u00f3.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Tornava a tenir ra\u00f3. Jo m\u2019he disculpar tot argumentant que quan les reflexions d\u2019aquells autors no feien esment a les dones, jo universalitzava els seus plantejaments per donar-los legitimitat. Tamb\u00e9 els cl\u00e0ssics paguen tribut al seu temps, li he dit. I el fet de no poder subscriure totes les p\u00e0gines d\u2019 Arist\u00f2til o S\u00e8neca, perqu\u00e8 al costat de reflexions l\u00facides sobre la condici\u00f3 humana en llegim d\u2019altres discriminat\u00f2ries on es defensa la superioritat d\u2019un sexe sobre l\u2019altre, no ens ha de portar a l\u2019oblit del seu pensament, sin\u00f3 a una lectura cr\u00edtica capa\u00e7 de descobrir en mig d\u2019all\u00f2 inacceptable el que constitueix una aportaci\u00f3 digna de ser valorada. La veritat, com els metalls, se\u2019ns presenta barrejada d\u2019impureses, i les vetes pures no abunden. Amb el temps, m\u2019he tornat m\u00e9s tolerant amb els autors antics. I els jutjo m\u00e9s per les p\u00e0gines l\u00facides que ens han deixat, que no pas per aquelles plenes de falsedats i anacronismes, en les quals no m\u2019aturo massa.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Per\u00f2 la Cristina no estava disposada a assumir aquesta actitud benvolent amb l\u2019error. I amb un cert ressentiment m\u2019ha dit:\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014Si haguessis patit com jo la burla dels te\u00f2legs de la Universitat de la Sorbona de Par\u00eds…\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Aquesta frase inacabada m\u2019ha sorpr\u00e8s, perqu\u00e8 fa molts anys que la Sorbona no t\u00e9 una Facultat de Teologia. De fet la Sorbona es va convertir a l\u2019Edat Moderna en un fre del pensament cient\u00edfic, i va censurar Descartes, el naturalista Buffon i el mateix Rousseau, fins que va ser clausurada durant la Revoluci\u00f3 Francesa, i el 1808 Napole\u00f3 va donar els seus edificis a la Universitat de Paris, posant punt i final al seu vincle amb el pensament escol\u00e0stic. Per aquesta ra\u00f3 m\u2019ha estranyat molt que la Cristina es lament\u00e9s d\u2019haver estat objecte de burles per part dels te\u00f2legs de la Sorbona.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Aix\u00ed doncs li he preguntat sobre aquests te\u00f2legs i els arguments que feien servir. Per\u00f2 la Cristina, amb la mirada perduda, no ha sentit les meves paraules, i ha continuat dient:\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014Estic tan dolguda amb ells que la meva obra, La ciutat de les dames, l\u2019he escrita per combatre\u2019ls. A ells i a tots els qui neguen que D\u00e9u hagi concedit a la dona una ment capa\u00e7 de comprendre, con\u00e8ixer i retenir totes les coses de les m\u00e9s diverses disciplines. L\u2019he escrita per criticar els que neguen la nostra capacitat de jutjar de forma raonada, quan, en realitat, aquesta capacitat \u00e9s un do que la naturalesa atorga d\u2019id\u00e8ntica forma a homes i dones, per\u00f2 en un grau que varia d\u2019un individu a un altre, sense que la seva condici\u00f3 d\u2019home o dona tingui res a veure. I afirmo, per \u00e8poques m\u00e9s magn\u00e0nimes que la nostra, que tot all\u00f2 que \u00e9s possible fer i aprendre es troba a l\u2019abast de les dones, en qualsevol camp, material i intel\u00b7lectual, requereixi for\u00e7a f\u00edsica, intel\u00b7lig\u00e8ncia o qualsevol altra facultat.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014Naturalment, Cristina, \u00bfcom negar el que est\u00e0s dient? Forma part dels valors que tots defensen \u2014vaig afegir.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Per\u00f2 la Cristina ja no escoltava cap veu que no fos la pr\u00f2pia:\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014Torno a dir \u2014ha continuat\u2014, que si el costum fos enviar les noies a l\u2019escola i ensenyar-los les ci\u00e8ncies amb m\u00e8tode com es fa amb els nois, aprendrien i entendrien les dificultats i subtileses de totes les arts i ci\u00e8ncies tan b\u00e9 com ells, ja que tenen la ment m\u00e9s lliure i aguda. Que tantes dones visquin en la postraci\u00f3 intel\u00b7lectual es deu exclusivament a la manca d\u2019estudis i oportunitats d\u2019accedir a la cultura. Tot i aix\u00ed, el seu enginy i la seva sagacitat les ha portat a descobrir grans invents de tot tipus.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
A aquestes al\u00e7ades de la conversa jo havia perdut l\u2019esperan\u00e7a de mantenir un di\u00e0leg amb la Cristina. Semblava com si, sortida d\u2019una altra \u00e8poca, no tingu\u00e9s ulls per l\u2019actual. \u00bfA tal extrem l\u2019havia portat el viatge literari cap aquell temps que no sabia ja tornar a l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia? \u00bfTan afectada havia quedat per la immersi\u00f3 en el segle XV que la seva \u00e0nima rest\u00e0 apressada sis cents anys enrere en mig d\u2019un combat amb els te\u00f2legs de la Sorbona?\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Pobre Cristina, he pensat.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
M\u00e9s calmada ha continuat el seu mon\u00f2leg.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014La meva obra tracta d\u2019una ciutat habitada per dones i constru\u00efda sobre els pilars de la Ra\u00f3, la Rectitud i la Just\u00edcia. De fet, personifico la Ra\u00f3, la Rectitud i la Just\u00edcia com a tres dames que es presenten en el meu estudi per ajudar-me a construir sobre bases s\u00f2lides aquesta ciutat ideal, tot comen\u00e7ant aquesta tasca netejant, en primer lloc, el terreny de quantes cr\u00edtiques infundades circulen sobre les dones. La ra\u00f3 m\u2019ha il\u00b7luminat en aquest fi. M\u00e9s tard, la rectitud m\u2019enseny\u00e0 el material amb el qual s\u2019han de construir els edificis, un material que no es altre que la virtut. I la just\u00edcia, finalment, em va recordar que ella ha d\u2019imperar per tot arreu, perqu\u00e8 sense ella cap projecte com\u00fa resulta viable.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014Em sembla un projecte molt avan\u00e7at per 1405 \u2014li he comentat\u2014. La teva protagonista \u00e9s una dona envejable, per\u00f2 em costa representar-me-la a les acaballes de l\u2019Edat Mitjana. No puc evitar percebre un clar anacronisme entre les idees que defensa i el moment en qu\u00e8 ho fa.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014\u00bfI saps quan la veig m\u00e9s avan\u00e7ada al seu temps? \u2014m\u2019ha preguntat\u2014. Doncs quan li retreu a un te\u00f2leg que D\u00e9u va crear l\u2019\u00e0nima humana id\u00e8ntica en el cos d\u2019una dona i en el d\u2019un home; que les difer\u00e8ncies corp\u00f2ries i sexuals no ens identifiquen, car les \u00e0nimes es diferencien \u00fanicament pel grau d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
No he pogut evitar de pensar en el vell Plat\u00f3, quan defensava que les nostres \u00e0nimes no tenen sexe i que en successives reencarnacions han quedat tancades en els cossos d\u2019homes i de dones, sense que els d\u00e9us hagin volgut que record\u00e9ssim els cossos que hem estat. Pocs pensadors han defensat l\u2019 igualitarisme entre homes i dones amb tanta contund\u00e8ncia com ho fa Plat\u00f3, que creu que l\u2019\u00e0nima del governant perfecte pot caure tancada en el cos d\u2019un noi o en el d\u2019una noia, sense que el cos resti m\u00e8rits a uns o als altres, ja que no governem amb el cos, sin\u00f3 amb la prud\u00e8ncia, i aquesta \u00e9s una virtut an\u00edmica.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
En aquest moment la Cristina ha esbossat un lleu somriure:\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014\u00bfM\u2019haur\u00e9 de creure llavors la doctrina de la reencarnaci\u00f3? No m\u2019importa, si defensa aquesta identitat asexuada dels \u00e9ssers intel\u00b7ligents. No vull robar-te m\u00e9s temps, Antonio. He d\u2019agrair-te els minuts que m\u2019has dedicat. Algun dia, en unes paraules de comiat als alumnes de 2n de Batx., d\u00f3na-li la veu a una dona i sentir\u00e0s el ress\u00f2 de la ra\u00f3, la rectitud i la just\u00edcia.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u2014Aix\u00ed ho far\u00e9 \u2014li vaig prometre.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
A trav\u00e9s d\u2019un missatger la Cristina m\u2019ha fet arribar un llibre, el seu llibre. A la portada diu: LA CIUTAT DE LES DAMES, per Cristina de Pisan. I a la contraportada es pot llegir: L\u2019escriptora Cristina de Pisan va n\u00e9ixer a Ven\u00e8cia l\u2019any 1364 i va morir a Fran\u00e7a, la p\u00e0tria adoptiva d\u2019aquesta poetessa medieval, l\u2019any 1430. Filla d\u2019un f\u00edsic bolon\u00e8s al servei del rei Carles V de Fran\u00e7a, va rebre del pare l\u2019est\u00edmul per la cultura i va ser educada en l\u2019amor per l\u2019estudi. Assol\u00ed una cultura tan estesa que es va enfrontar als clergues i te\u00f2legs de la Sorbona en defensa de la dona, tot denunciant la misog\u00ednia de molts cl\u00e0ssics. Als vint-i-quatre anys va perdre al seu marit i va haver d\u2019educar als seus tres fills tot inculcant-los el respecte a la dignitat de tot \u00e9sser hum\u00e0…\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
La ressenya biogr\u00e0fica continuava amb una relaci\u00f3 dels seus escrits.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Perplex i sense recuperar-me encara de la lectura d\u2019aquestes l\u00ednies, no em trec del cap la imatge de la dona que, amb una certa amargura en la mirada, m\u2019ha vingut a veure aquest mat\u00ed. S\u2019ha presentat com Cristina, i ha dit que havia escrit una obra titulada La ciutat de les dames, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s impossible perqu\u00e8 l\u2019autora d\u2019aquest text, Cristina de Pisan, va morir l\u2019any 1430. Tamb\u00e9 deia que se sentia dolguda per la cr\u00edtica dels te\u00f2legs de la Sorbona, donant a entendre que ella era la vertadera Cristina de Pisan, quan fa m\u00e9s de dos-cents anys que no resten te\u00f2legs a la Sorbona.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
No puc aclarir aquest misteri.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00danicament em resta confiar que l\u2019Ernest em doni alguna pista sobre una dona de somriure for\u00e7at que ha vingut a veure\u2019m aquest mat\u00ed. Sigui qui sigui aquesta Cristina, ha aconseguit despertar en mi l\u2019admiraci\u00f3 per una dona que al 1405 va comen\u00e7ar el seu llibre dient:\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00abAsseguda un dia en el meu estudi, envoltada tota la meva persona dels llibres m\u00e9s dispars, segons \u00e9s el meu costum, ja que l\u2019estudi \u00e9s un h\u00e0bit que regeix la meva vida, em trobava fatigada i decid\u00ed abandonar els llibres m\u00e9s dif\u00edcils per entretenir-me amb la lectura dels poetes\u00bb\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
B\u00e9. Siguin aquestes paraules de comiat un homenatge a la figura de Cristina de Pisan, les idees de la qual es van avan\u00e7ar molts segles al seu temps. Les paraules del di\u00e0leg que l\u2019altra Cristina ha mantingut amb mi corresponen paraula a paraula, coma a coma, a par\u00e0grafs del text de Cristina de Pisan\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Gr\u00e0cies.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Enmig de les p\u00e0gines del llibre d\u2019aquesta autora he trobat aquesta carta manuscrita adre\u00e7ada a Xavier Pietx, director de l\u2019 Institut de Corbera.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Carta a Xavier Pietx,\u00a0director de l\u2019Institut de Corbera<\/b>\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Estimat Xavier: Aquest adjectiu, \u201cestimat\u201d, adre\u00e7at a un home, t\u00e9 un valor redoblat venint de mi. Per\u00f2 tinc raons per fer servir tan elogi\u00f3s ep\u00edtet en el teu cas, perqu\u00e8 les tres dames que m\u2019han guiat en la construcci\u00f3 de la meva ciutat ideal \u2014la Ra\u00f3, la Rectitud i la Just\u00edcia\u2014 no han abandonat el teu despatx d\u2019en\u00e7\u00e0 que el vas ocupar. Elles m\u2019han ponderat generosament la teva figura; tant ho han fet que, ara que estem construint una escola a la meva ciutat ideal, havia pensat en tu per dirigir-la. \u00danicament poso una condici\u00f3: que portis amb tu a Teresa Canals, Imma Rib\u00e9, Marta P\u00e0mies i Judit Centelles, perqu\u00e8 tenen reservat un lloc d\u2019honor a la meva ciutat. Confesso la meva enveja: jo no puc comptar amb elles aqu\u00ed, per\u00f2 all\u00e0 on s\u00f3n han contribu\u00eft a fer realitat el meu somni, i \u00e9s per aix\u00f2 que les admiro, car no imagino unes \u00e0nimes m\u00e9s valuoses.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Xavier, els plans de l\u2019escola encara no estan fets, per\u00f2 no et necessito com arquitecte d\u2019espais, sin\u00f3 com a constructor d\u2019\u00e0nimes dignes. Emporta\u2019t el comp\u00e0s de la paci\u00e8ncia i la regla de la toler\u00e0ncia, que tan b\u00e9 saps fer servir, i ajuda\u2019m a fer realitat La ciutat de les dames, que, com pots imaginar, no exclou els homes \u00edntegres.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Aprofito l\u2019ocasi\u00f3 per demanar-te consell, com a cap de personal, sobre certs professors del claustre per incorporar-los al meu projecte. El que m\u00e9s dubtes m\u2019ofereix \u00e9s l\u2019Antonio Delgado. \u00bf\u00c9s de fiar un fil\u00f2sof? Espero la teva resposta.\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Atentament,\u00a0<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n
Cristina de Pisan<\/span><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

25 maig 2012 Antonio Delgado Bona tarda: Anys enrere, en l\u2019acte de comiat de promocions anteriors a la vostra, vam escollir certs autors cl\u00e0ssics com a font d\u2019inspiraci\u00f3 de la nostra reflexi\u00f3. Els cl\u00e0ssics constitueixen sempre un valor segur per la profunditat dels seus plantejaments i l\u2019actualitat de les seves idees. Aix\u00ed que ahir vaig […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[112,8],"tags":[168],"class_list":["post-1015","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-2n-de-batxillerat","category-batxillerat","tag-filosofia"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1015","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1015"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1015\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1526,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1015\/revisions\/1526"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1015"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1015"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescorbera\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1015"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}