Paraules de comiat als alumnes de 2n de Batxillerat
31/05/1127 MAIG 2011
M’agrada visitar sovint les llibreries de llibres antics i tenir entre mans textos que no han estat reeditats i que conserven l’aroma d’un temps passat, textos que et fan respirar una atmosfera que ja no hi és i que et fan viatjar en el temps a l’any de la seva edició. És una experiència apassionant obrir un llibre qualsevol —un manual, un assaig, unes memòries— de finals segle XIX i llegir al pròleg les expectatives, el reptes, les il·lusions del seu autor i constatar què hi ha de vigent, d’actual, fins i tot d’intemporal en les seves paraules i què resulta desfasat, ingenu i clarament superat d’allò que diu. El temps és un jutge implacable que condemna a l’oblit tota obra que no va més enllà de la seva època i no és capaç d’enunciar un missatge per totes les èpoques o, com diem en filosofia, el temps és cruel amb aquelles obres que no són capaces d’obrir-se a allò universal.
Hi ha una d’aquestes llibreries al carrer del Carme a Barcelona. Conec el seu propietari, l’Anselm, des de fa uns anys i en més d’una ocasió li he fet comandes. L’última ha estat la traducció que Carles Cardó va fer el 1924 del Tractat de la Providència de Sèneca per la col·lecció d’escriptors llatins de la Fundació Bernat Metge.