{"id":1145,"date":"2015-12-04T14:30:14","date_gmt":"2015-12-04T13:30:14","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesconselldecent\/?p=1145"},"modified":"2018-05-06T07:17:21","modified_gmt":"2018-05-06T05:17:21","slug":"espai-13-quan-les-linies-son-temps","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesconselldecent\/general\/espai-13-quan-les-linies-son-temps\/","title":{"rendered":"Rub\u00e9n Grilo a l’Espai 13 – Projecte MMS (I)"},"content":{"rendered":"

Redacci\u00f3 ___ [ 1r Batx. Art\u00edstic ]<\/p>\n

Parlar in-situ a l’espai 13 sempre \u00e9s sorprenent perqu\u00e8 la ment defuig de les seves parets. Tota una experi\u00e8ncia viscuda i narrada per l’alumnat de l’art\u00edstic. En aquesta ocasi\u00f3 Quan les l\u00ednies son temps ens ofereix l’obra de Rub\u00e9n Grilo, que justament a la fira d’art ARCO, ha obtingut el premi de la Comunitat de Madrid 2016<\/a>.<\/p>\n

Lydia Le\u00f3n<\/p>\n

La Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3<\/a> de Barcelona porta quaranta anys mostrant al m\u00f3n la col\u00b7lecci\u00f3 d’un dels artistes m\u00e9s importants d’Espanya, el qual li d\u00f3na nom.\u00a0\"imatge_cicle_web_330_1432886793_330\"<\/span><\/p>\n

Divendres passat, 4 de desembre, l\u2019alumnat de 1r de Batxillerat Art\u00edstic vam rec\u00f3rrer els passadissos mitjan\u00e7ant una visita guiada, dividida en dues parts. La primera part es va dedicar exclusivament a l’Espai 13, i la segona, va consistir en rec\u00f3rrer la planta baixa de l’edifici, observant amb deteniment diverses obres de Mir\u00f3. Jo, que ja havia visitat la fundaci\u00f3 anteriorment, em centrar\u00e9 a l’Espai 13, l’exist\u00e8ncia del qual desconeixia fins aquest dia.<\/span><\/p>\n

L’Espai 13 <\/a>\u00e9s una sala d’exposicions temporals, creada amb la idea de promoure les obres de joves que experimenten amb l’art. \u00c9s un rac\u00f3 subterrani on els artistes s\u00f3n lliures de posar, pintar i il\u00b7luminar el que ells vulguin, ja que tota l’habitaci\u00f3 t\u00e9 l\u2019opci\u00f3 de formar part de la seva obra.<\/span><\/p>\n

Al baixar les escales fins el citat rac\u00f3, el primer que ens va cridar l’atenci\u00f3 van ser els colors de la paret del fons. No eren colors potents, sin\u00f3 m\u00e9s aviat colors pastelosos i clars que es diferenciaven en forma de rectangles. A mida que ens hi acost\u00e0vem ens adonem que eren motlles de rajoles de xocolata. Llavors es va sentir un soroll s\u00faper estrident, i tots ens vam comen\u00e7ar queixar. Alguns vam comen\u00e7ar a llegir del rev\u00e9s les marques d’aquells dol\u00e7os, mentre que d\u2019altres s\u2019encaminaren cap a un pilar que tenia un munt de pintures. <\/span><\/p>\n

La Mari Carme i la Montse ens van fer seure en rotllana, i van fer un petit inc\u00eds sobre qu\u00e8 consistia l’Espai 13, per acabar preguntant-nos sobre l’obra de Rub\u00e9n Grilo.<\/a> Les conclusions que alguns vam treure van ser interessants, ja que van intentar donar amb la relaci\u00f3 entre els pots de pintura i els motlles. Per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2, elles ens van fer adonar-nos que els llums de la sala i el soroll (que semblava la botzina d’un cotxe) tamb\u00e9 formaven part de l’obra. No vam aconseguir trobar una relaci\u00f3 s\u00f2lida entre aquests quatre elements, per\u00f2 ells ens van proposar enviar-li un correu electr\u00f2nic a l’artista preguntant-li-ho, unes q\u00fcestions que van proposar entre tots, i ara estem en espera per con\u00e8ixer les seves idees. Tot i aix\u00ed, vam proposar teories curioses, i una estona despr\u00e9s de desfer la rotllana, van passar a ser paranoies.<\/span><\/p>\n

En definitiva, segueixo sense con\u00e8ixer la veritable intenci\u00f3 de l’artista, per\u00f2 si la tingu\u00e9s al davant probablement li reclamaria un soroll menys estrident. I despr\u00e9s li donaria les gr\u00e0cies, perqu\u00e8 ha aconseguit que mogui les femelles del meu cap, preguntant, per exemple, si els pots de pintura caiguts i destapats eren cosa seva, o l’acte rebel d’un nen de prim\u00e0ria.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

\"Fund.<\/a> \"Fund.<\/a>\u00a0\"Fund.<\/a><\/p>\n

Neus \u00c1lvarez<\/p>\n

L\u2019exposici\u00f3 de Rub\u00e9n Grilo<\/a> a l\u2019Espai 13<\/a> de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3<\/a>, \u00e9s una petita mostra de com l\u2019artista expressa a patir de la creaci\u00f3 industrial el tema de les l\u00ednies com a\u00a0temps. Per\u00f2, el seu projecte no \u00e9s una obra acabada. <\/span><\/p>\n

Aquest s\u00edmil el veiem clarament a l\u2019utilitzar materials industrials que estan mal fets i amb errors, com \u00e9s el cas dels motlles de tauletes de xocolata o la pintura amb una etiqueta on hi diu \u201cpintura que mai s\u2019asseca\u201d, i per tant fa que una obra mai estigui acabada, perque sempre es pot pintar. <\/span>Pel que fa a l\u2019espai, donava sensaci\u00f3 d\u2019estar buit, inacabat. Tamb\u00e9 hi intervenia molt la llum, que a l\u2019estar distribu\u00efda en petites aglomeracions ajudava a crear aquesta efecte. I<\/span>\u00a0la m\u00fasica que ambientava la sala era l\u2019afinaci\u00f3 de l\u2019Obo\u00e8<\/a>, (instrument pel qual es fixa tota la resta d\u2019una orquestra) aquest so\u00a0donava una sensaci\u00f3 d\u2019error.<\/span>
\nAix\u00ed que individualment, tots els conceptes que presenta Rub\u00e9n Grilo tenen alguna tara o estan inacabats, i en el seu conjunt formen una l\u00ednia en el temps d’inacabament constant.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

\"Fund.<\/a> \"Fund.<\/a> \"Fund.<\/a><\/p>\n

Val\u00e8ria Marca<\/p>\n

Despr\u00e8s dels ex\u00e0mens trimestrals que acab\u00e0vem de fer a l\u2019institut vam visitar la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3, aix\u00f2 s\u00ed que va ser tot un bon comen\u00e7ament de cap de setmana<\/strong>. All\u00e0 vam con\u00e8ixer l\u2019Espai 13<\/a>. Qu\u00e8 es aquest espai?<\/em> De que tracta?<\/em> B\u00e9, aquest espai actualment t\u00e9 un cicle d\u2019exposicions sota el t\u00edtol de: Quan les l\u00ednies s\u00f3n temps<\/a>, del comisari Mart\u00ed Manen.<\/p>\n

A l\u2019hora d\u2019entrar, tothom, es va quedar bocabadat <\/strong>al no veure quadres a les parets -com s\u2019espera en gaireb\u00e9 tots els museus d\u2019art, per\u00f2 aquest va ser diferent. Els rostres dels companys van ser \u00e8pics.\u00a0A l\u2019entrar vam veure un espai vuit, mancat de vida. En qu\u00e8 consistia aquella obra? Doncs, hi havia quatres coses a destacar, tot i que alg\u00fa nom\u00e9s en veur\u00e0 una.<\/p>\n

La paret del fons contenia un munt motlles de xocolata, amb errors de f\u00e0bricaci\u00f3, eren de colors pastels. A l\u2019esquerra es trobaven uns envasos de pintura acr\u00edlica que mai s\u2019assecaven, o aix\u00f2 deia l\u2019etiqueta. En una zona del sostre hi havia diferents bombetes amb diverses formes i tipus d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3 i entre tot aix\u00f2, t\u2019acompanyava un so no gaire agradable -com si fos a cau d\u2019orella- que era un instrument musical desafinat.<\/p>\n

L\u2019alumnat va arribar a la conclusi\u00f3 que aquesta obra era industrial, ja que tant els elements ho eren. Si alg\u00fa es pregunta qu\u00e8 van aprendre els futurs artistes?<\/em> No fa falta que un espai d\u2019art estigui ple de quadres<\/strong> i sigui molt colorit, amb simples coses que es complementin n\u2019hi ha prou. Cal deixar-se portar per les sensacions.<\/p><\/blockquote>\n

\"Fund.<\/a> \"Fund.<\/a> \"Fund.<\/a><\/p>\n

Viky Tortato<\/p>\n

Joan Mir\u00f2 was a Spanish artist that lived in Barcelona during the XXth century. He found this city a source of inspiration but what really shaped his art were the landscapes of Mont Roig, Paris, Majorca, New York and Japan.
\nWhen he was in the advanced age, some of his friends told him to expose this art, not to leave it in an attic getting dust , and he said that he will do it only if they make a foundation and there will be a space for new young artists where they may expose their art. So they did and now we have this amazing place full of his art and a basement called ‘espai 13’ where new-born artists show their work.<\/p>\n

His art is influenced from the folk art and Romanesque church frescoes of his native Catalan region, to the XVII century Dutch realism and more contemporany favism, cubism and surrealism. In his artthe wanted to express rebelliounosness but with a sensitive touch to the political and social life.\u00a0Nobody can, nobody knows how to define him in a single movement because he made art in his own way: his aim was to explore a new meaning to the traditional precepts. He was usesual [?]to take normal objects and make art out of them, like the work created with a feather, a hatpin and a cork: he saw this objects like no one else does and composed a dancer from them.<\/p><\/blockquote>\n

\"Fund.\u00a0\"Fund.<\/a>\u00a0\"Fund.<\/a><\/p>\n

Cristina Callado<\/p>\n

Crec que ser\u00e0 dif\u00edcil trobar les paraules adequades per expressar la meva opini\u00f3.<\/span><\/p>\n

Al veure les obres de l\u2019exposici\u00f3 Mir\u00f3 i l\u2019objecte, em vaig parar a pensar en qu\u00e8 es considerava Art i vaig arribar a indignar-me molt, perqu\u00e8 li donem molta import\u00e0ncia al nom i no a l\u2019obra, potser en la seva \u00e8poca aquestes obres eren molt reconegudes i valorades, per\u00f2 des de el meu punt de vista estan sobrevalorades. Trobo que la gran majoria, costen molt d\u2019entendre i no hi veig cap valor est\u00e8tic en elles.<\/span><\/p>\n

A continuaci\u00f3 desatacar\u00e9 dues obres de l\u2019exposici\u00f3, la que menys, i la que m\u00e9s em va agradar, per aix\u00ed acabar de forma positiva la dissertaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

L\u2019obra que menys em va agradar va ser la que es suposava que era una ballarina, la qual nom\u00e9s era una agulla de cap clavada a un suro amb una ploma, aquesta obra la pot fer tothom, son tres simples objectes que tots podem obtenir f\u00e0cilment i juntar-los d\u2019una forma \u201cart\u00edstica\u201d, per\u00f2 aquesta, no \u00e9s tant reconeguda com obra de Mir\u00f3 t\u00edpica, s\u00e9 que ell va destacar per innovar per\u00f2 igualment trobo que l\u2019obra est\u00e0 sobrevalorada, en canvi una altre obra em va agradar molt, no s\u00e9 com s\u2019anomena per\u00f2 eren dos llen\u00e7os, els quals havia pintat i posteriorment cremat, aquesta part no la trobo molt interessant per\u00f2 l\u2019obra t\u00e9 un factor m\u00e9s a valorar, la llum, el forat que havia creat el foc deixava passar la llum construint un ombra a la paret de l\u2019exposici\u00f3, i all\u00e0 es podia observar clarament el contrast entre l\u2019ombra del llen\u00e7 i la lluminositat del forat fet pel foc.<\/span><\/p>\n

En general l\u2019exposici\u00f3 em va indignar, per\u00f2 vaig gaudir molt de la sortida.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

\"Fund.<\/a> \"Fund.<\/a> \"Fund.<\/a><\/p>\n

\"Fund.<\/a>\u00a0\"Fund.<\/a>\u00a0\"Fund.<\/a><\/p>\n

Joana Delmas<\/p>\n

L\u2019exposici\u00f3 Mir\u00f3 i l\u2019objecte mostra el transcurs cronol\u00f2gic de les obres de Joan Mir\u00f3, com va comen\u00e7ar fent petites escultures que despr\u00e9s el portarien fins a l\u2019el\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019obres de grans dimensions. <\/span><\/p>\n

Era un artista que formava part dels moviments abstractes del S XX. Feia obres amb tot tipus de materials, passant per la pintura fins a l\u2019escultura, i totes elles sense identificar-ho en l\u2019objecte original. En l\u2019exposic\u00f3 es mostren tamb\u00e9, els passos previs que feia abans d\u2019arribar a l\u2019obra final i on hi descobrim els colors i formes que anaven canviant per aconseguir l\u2019objecte desitjat.<\/span><\/p>\n

Tot i que Mir\u00f3 \u00e9s reconegut arreu del m\u00f3n, amb un bon nombre d\u2019obres ben curioses, a mi no m\u2019agrada aquest estil, potser \u00e9s perqu\u00e8 no l\u2019entenc en la seva totalitat, per\u00f2 em resulta desagradable.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

Compet\u00e8ncies generals del batxillerat<\/a>\u00a0assolides amb aquesta activitat:<\/p>\n