Visita dels 3r ESO a la exposición sobre Francesc Bosch  per Jeremy Lizarro i Fotos d’ Erika Guzmán

 Visita dels 3º a la exposición sobre Francesc Bosch  per Jeremy Lizarro i Fotos d’ Erika Guzmán

El dilluns 7 de octubre ven anar a una exposició que es feia al Centre Cívic Albareda i vam veure fotos de la exposicion que trataba de Francesc Bosch que va néixer al Poble Sec i  que està considerat uns dels primers reporters de guerra i qui va testificar amb les proves de les seves fotografies contra els criminals nazis responsables dels camps de concentració

Biografia

Francesc Bosch i Morata fou un dels personatges més destacats dels valencianisme polític dels anys trenta. Abans de la guerra ocupa càrrecs d’importància al si de les agrupacions polítiques i culturals nacionalistes. Col·laborà en el diari El Mercantil Valenciano, i entre d’altres, en les revistes El Camí i La República de les Lletres.

Una activitat destacada de la Delegació que dirigia Bosch Morata va ser l’atenció dels menors i milers d’evacuats que setmanes després arriben a València. L’esforç més important, malgrat tot, el dedicà a la qüestió dels refugiats, especialment dels orfes que venien de front de Madrid. Assistiren uns 8.000 xiquets, que després passen a aquelles famílies valencianes que desitjaven acollir-los. El País Valencià va rebre un total de 242.000 refugiats, quan el nombre de places teòriques era només de 32.000.

Un cop acabada la guerra, amb 19 anys, es va haver d’exiliar. Va passar pels camps de Vernet d’Ariège i Sètfonts. D’aquest últim va sortir cap al nord el setembre de 1939 juntament amb excombatents republicans enquadrats en la 28 Companyia de Treballadors estrangers. Al maig de 1940 les línies defensives franceses són destrossades per la Wehrmacht Boix és capturat pels alemanys, passa per diversos camps i és conduït al camp d’extermini austríac de Mauthausen, juntament amb més de 7.000 republicans espanyols, on arriben el 27 de gener de 1941. Boix va rebre el número 5185.[2]

En el camp, Boix és destinat a l’Erkennungsdienst (servei d’identificació del camp) gràcies als seus coneixements de fotografia. Oficialment era un laboratori fotogràfic destinat als retrats policials d’identificació dels presos, encara que en la pràctica es feien fotografies de morts per arma de foc, suïcidis, accidents, assumptes de naturalesa mèdica i esdeveniments diversos del camp, com les visites d’altes jerarquies, per exemple les de Himmler i altres alts càrrecs de les SS. Amb la Leica del laboratori va captar la barbàrie quotidiana. Amb la col·laboració d’altres presos, com el fotògraf tortosí Antoni Garcia Alonso que treballava a la mateixa oficina, van ordir un pla per amagar i sostreure en secret del camp unes 20.000 fotografies i negatius.[2] Per fer això, es posaran en contacte amb espanyols que treballaven en l’anomenat Bahnhofkommando, un grup de treball que sortia diàriament des del camp fins a l’estació de Mauthausen. Jacint Cortés, natural del Prat de Llobregat,[4] i altres presos d’aquest kommando havien fet una certa amistat amb una família del poble. Va ser Jacint el que li va demanar a Anna Pointner que ocultés el paquet de fotografies i negatius que havien robat als SS al camp.

Quan Mauthausen és alliberat, Boix marxa a París. Allí dona a conèixer algunes de les fotografies del camp de concentració a periòdics i revistes pròximes al Partit Comunista Francès. Ràpidament es van publicar diversos llibres i les autoritats franceses es van interessar en veure que podia ser un testimoni de gran valor en els judicis contra els criminals de guerra que estava preparant. Boix va ser l’únic testimoni català dels judicis de Nuremberg i Dachau. Les fotografies de Boix van ser proves gràfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.