En el futur serem + humans?

Redacció ___ [ 1r Batx. Artístic ]

L’alumnat de l’artístic ha tingut l’encàrrec de visitar pel seu propi compte l’exposició + Humans, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i donar la seva opinió per convènce’ns, o no, de visitar-la, tenim de temps fins el 10 d’abril del 2016.

Aquesta exposició continua la visió sobre el futur de l’espècia que es va iniciar l’any passat amb Big Bang Data, on es pretenia reflexionar sobre el control de les dades i el valor d’aquestes.

Sofia García

La exposición de +HUMANS me ha resultado muy interesante no tanto como me esperaba, pero la verdad que la recomendaría. Porque nos enseña una especie de visión exagerada de cómo sería nuestro futuro si continuamos con algunos de nuestros gustos tan extravagantes, tanto en nuestros cuerpos o en nuestro entorno. También vemos en la sección de transformaciones faciales que se realizaban a los recién nacidos para que en su futuro tuviesen un nivel de salud excelente. La ideología que se tiene en la actualidad sobre el cuerpo perfecto y cómo nos dejamos influenciar sobre ello y nos vemos defectos donde no los han y para solucionar esos problemas imaginarios caemos en la tentación de pasar por un cirujano y corregir esos errores para ser felices.

El primer espacio que nos encontramos en la exposición es el de las prótesis. Según mi punto de vista fue de los que me causó más interés, tanto por su nivel educativo, como informativo. Ver a esa gente que pierde una de sus extremidades y continúan su vida aún más fuertes, és una de las cosas que me alegran mucho e idolatro para ser sincera. Los proyectos de prótesis lowcost que se crean para poder ayudar a las personas que no se pueden permitir una prótesis de calidad… me pareció una de las mejores ideas que se han podido crear y ojalá se pudiera extender por todo el mundo.

La siguiente pieza que me causó más interés fue los autorretratos creados por Bryan Lewis Saunders bajo el efecto de diferentes tipos de drogas. Es increíble ver cómo las drogas pueden llegar a causar tales efectos, sorprendiéndome aún más, cuando vi las 50 maneras totalmente distintas de autoretratarse, así cómo las diferentes técnicas utilizadas en cada obra.

En resumen, creo que en toda la exposición se pueden encontrar locas e increíbles creaciones que el hombre construye respecto a su cuerpo y salud, para hacerlo aún más suyo. Y no solo se ve en los cuerpos humanos también en un entorno incierto, pero posiblemente el futuro que nos explican con cunas que se balacearán solas por un brazo mecánico, clones que nos sustituirán, mantener relaciones sexuales con un ordenador… En el fondo, el hombre se está preparando para encontrar un sustituto, a cualquier pérdida que se le venga encima.

Jaume V. Miró.

Hoy, finalmente, mi amigo David y yo nos hemos decidido a visitar la exposición de + HUMANS en el CCBB, cerca del Museo de Arte Contemporaneo de la ciudad. Al ver la publicidad de la exposicion a los dos nos ha -incluso- apetecido entrar a verla, pero la verdad es que, una vez dentro, tanto a él como a mi nos a decepcionado bastante. En general no me ha gustado demasiado pero a continuación describiré las obras que mas me han agradado y por qué me han interesado.

La primera ha sido al principio, junto en la entrada, había un par de prótesis para piernas de una artista que me gusta mucho. Viktoria Modesta, surgió hace un par de años cómo cantante Pop aprovechando su discapacidad (tiene una pierna amputada) para decorar un poco más su cuerpo añadiendo abalorios y brillos a su extremidad ortopédica. Aquí tienes su videoclip Prototype.

La segunda pieza que me ha parecido interesante ha sido una tumba que, al morir procesa tus fluidos corporales para convertilos en energía e introducirlos en una pila para su posterior uso corriente así que, después de la muerta hay algo y además algo útil, energía para los vivos.

Para terminar me ha gustado y a la vez me ha parecido macabra la idea de una montaña rusa ideada para practicar la eutanasia. Esta, produce emociones tan fuertes que el cuerpo humano no puede aguantar. Muerte asegurada por paro cardíaco antes de que la atracción cese. Las demás obras de la exposición no me han parecido aburridas pero bastante irrelevantes para mi, por lo general pero, ha sido una exposición bastante innovadora e interactiva en comparación con otras visitadas durante el curso.

Joana Demàs

L’exposició + HUMANS tracta sobre l’evolució de l’ésser humà conjuntament amb les noves tecnologies.
Segons el meu parer, destacaré tres projectes interessants i xocants. El primer de tots és un vídeo d’un home que, per deixar presència de la seva existència decideix construir una muntanya russa. Aquesta muntanya constava de quatre espirals més una muntanya d’uns 523 metres d’alçada aproximàdament. És tant alta i es va a tanta velocitat que en el descèns es provoca la mort dels seus ocupants, a causa de falta d’oxigen. Em va impressionar la força que desprenien els seus ulls, com si estigués molt decidit pel seu projecte. Jo mai em pujaria en una muntanya rusa tan gran, i molt menys al saber què se sent.

El segon és un experiment que el públic de l’exposició pot realitzar. Consisteix en posar-se un gorro ple de cables electromagnètics i un altre cable al canell. Així detecten si en aquell moment et sents concentrat, actiu o desconcentrat. Segons l’estat en el que estiguis, sonarà una cançó diferent. Aquest invent s’ha realitzat perquè es puguin expressar les persones amb minusvalies i així poder-se fer entendre millor.

Finalment, i el que més em va impactar, son les deformacions dermatològiques cirúrgicament que se’ls hi farà als nadons d’aquí uns anys. Com per exemple l’extirpació del dit mitjà, per amainar l’asma, en cas de que el nen neixi amb ella. O la modificació d’un esfínter a la part inferior del cap, a prop de l’orella, per tal que quan la criatura ingereixi masses medicaments, hi haurà un lloc per extreurel’s més còmodament. O l’estirament de la pell del cap, creant plecs per a una major ventilació del cervell i ja d’adult podrà treballar a altes temperatures exteriors.

Tot plegat, em va semblar bastant esgarrifós, però en el fons l’exposició et fa plantejar-te molts aspectes vers la nostra evolució de l’espècie.

Cristina Callado

L’exposició em va semblar molt interessant, em va fer pensar si el futur seria com el de les pel·lícules.

En conjunt, les obres eren genials, unes destacaven més que d’altres però en vaig sortir molt contenta. Hi van haver un parell d’obres que em van cridar molt l’atenció, una de les primeres que son les pròtesis de cames i braços decorades, en sí la peça no és tanta cosa, però el que em va agradar va ser el seu significat, si has perdut una part del teu cos no ho has d’amagar, simplement has d’ensenyar-ho, cal estar orgullosa d’aquesta nova part del teu cos.

També vaig veure un vídeo de persones amb malformacions que havien fet un calendari en el qual es mostraven sense roba, per demostrar que ells també estan orgullosos del seu aspecte. Ells també poden ser estimats i estimar.

Àlex Canela

L’exposició mostra diferents instal·lacions on s’explora la interacció del món cibernètic amb els cos humà, tant actualment com en el futur. És una exposició multidisciplinar on podem trobar una barreja d’obres d’art, aparells històrics, robots i prototips, recerca científica, marques comercials, etc. Es divideix en quatre espais: Capacitats augmentades, Trobar-se amb d’altres, Dissenyant l’entorn i La vida en els límits.

Podem destacar diferents obres com els avenços que han presentat les pròtesis, des de les primeres fetes de fusta fins a les dissenyades amb impressores 3-D; el disseny de la ciutat de Hong Kong un cop extingida la humanitat; una muntanya russa que provoca la mort de 84 persones a causa de l’excés de gravetat o els autoretrats sota els efectes de diferents drogues.

L’exposició pretén que reflexionem sobre els límits i les possibilitats de la tecnologia sobre el desenvolupament d’humans. Jo crec que alguns apartats ratllen allò desagradable i d’altres, sorprenen per les opcions que presenten, però, en general, és una exposició força recomanable.

Valeria Marca

Aquestes festes de Nadal vaig anar al Centre Cultural Contemporània de Barcelona, a veure l’exposició + Humans, que estarà fins el 10 d’Abril. És veritat que a vegades, només de pensar en una exposició, ens fa una mica de mandra, però ja a l’entrar em va entusiasmar. Sota aquell títol tant gran de ‘’+ Humans’’ i el canvi de fons sobre les lletres, juntament amb el so, va ser inpressionant.

De les coses que més em va sorprendre va ser la figura de Neil Harbisson i Moon Ribas, els cyborgs. Ja sabia de la seva existència i dels aparells que tenen per a detectar els colors amb el so com en Neil, o de les petites ones sísmiques amb una polsera en el braç. Hi havia figures recreades amb els mateixos símptomes, és increïble!  En aquell apartat també hi havia quelcom una mica estrany, per mí, com per exemple: implantant d’orella dins d’un braç -estrany però emocionant.

En conclusió, recomanaria a la gent anar-hi, sigui de l’edat que sigui, ja que tracta del futur. Alhora de la veritat, l’exposició va estar bastant bé, entretinguda i amb varietats d’exemples que podríem veure d’aquí prop, ja que totes les ‘’figures’’ tenen un tema en comú, el futur.

Kim Romero

El passat dimecres 20 de gener uns companys de classe i jo vam anar a l’espectacular exposició de +HUMANS al CCCB. Hi ha tantes coses que m’han agradat, que no sé ni per on començar, tota la informació i les maquetes que es mostren està molt bé i són molt completes, a més, una de les coses bones és que pots participar en alguns dels projectes exposats.

Un altre apartat es centra més en el cos en general, on actualment hi ha gent que es dedica a ornamentar les parts del cos que els hi falten. També cal destacar els “experiments” dels bebés amb mètodes estranys perquè el nadó creixi d’una manera o d’una altre, em van sorprendre molt, fins on avança la ciència?

Per altre banda i gràcies a l’ADN, podries arribar a saber si una altre persona és competen amb tu, o fins i tot, que podríem arribar a polinitzar-nos en el cas de que s’extingeixin les abelles. Vull destacar les preguntes i frases que es plantegen al llarg de l’exposició, ja que et fan pensar i reflexionar, com per exemple: “La gente no mira lo que te falta si no lo lleva”. Hi ha moltes coses interessant, i tornaria a pagar per una exposició així.

Noélia Soler

Des de la meva perspectiva +Humans ha sigut una exposició impressionant. Tant les coses que estan en procés o aquelles que ja funcionen en altres països son increïbles. Personalment no pensava que m’agradés, ja que dubtava de si hi hauria infinites obres o molta informació que no entengués, però ha estat tot el contrari.

Alguns projectes m’han semblat molt interessants, però d’altres no, com l’utilitat de tenir l’ADN de les persones, per tal d’aconseguir una parella…, això em sembla ridícul, igual que fabricar una bateria per quan t’hagis mort,que després d’aquesta puguis viure uns anys, o  un aparell que et provoca orgasmes.

La tecnologia i l’avançament de les coses per fer un intent de millorar el món està bé, però fins a un límit. Hi ha projectes que són innecessaris a la nostra vida i d’altres que per moltes coses que inventis aquella situació acabarà passant, doncs la química i la tecnologia no podran resoldre aspectes bàsics com allargar fins a 150 anys de vida. És impossible, nosaltres hem de morir, quan hagi de ser i punt.

Nahuel Costa

L’exposició + Humans és molt curiosa, tot està relacionat amb l’espècie humana, els robots i els cyborgs. M’ha agradat molt perquè aquests temes m’interessen i em semblen molt entretinguts.

Totes les obres eren molt rares, però em va cridar l’atenció una en concret, era una muntanya russa com les de Port Aventura, però aquesta, tenia una funció diferent, estava planificada expressament per suïcidar-se, tant per la gran alçada que hi havia, com per les voltes que donava, segur que mories a causa dels atacs de cor que patiria el teu cos. Però em va semblar escoltar, que no es va permetre construir-la.

Verónica Bezares

Per començar diré que l’exposició està molt bé, però pel meu gust, li falta alguna cosa que em cridi l’atenció. Al llarg de la visita hi ha diverses seccions, totes elles separades per parets amb preguntes que et fan pensar i creen més expectació. Alguna d’elles era: 

• Creus que els robots seran una nova raça?Personalment crec que tot això depen de com vagi evolucionant la tecnologia i també de com nosaltres tractem la nova tecnologia.
• Tindries fills amb un robot (en el cas que es pogués)? Radicalment no, els robots en sí no m’agraden. Reconec que hi ha avenços que van molt bé pel món, però els robots no poden sentir ni molt menys el que sent un humà, no tenen sang per les seves venes, ells estan programats nosaltres no.
• Deixaríes que els teus pares definicin abans de que neixéssis, el teu caràcter i la teva forma d’actuar? Si de mi depengués jo no ho faria, considero que els pares el que farien és crear el nen o nena perfecte per ells que seria un clon de la mare o del pare o de tots dos, i al final no seria res, no tindria personalitat propia. En el meu cas, jo físicament m’assemblo al meu pare i de gestos m’assemblo a la meva mare, però en personalitat sóc totalment diferent a tots dos, sóc jo mateixa o almenys lluito per això. No m’amago de res aprendre a equivocar-se i saber valdre’t per tu mateixa.

L’obra de l’exposició que més em va agradar va ser la d’un noi que es dibuixava a sí mateix un i un altre cop, però en cada autorretrat havia consumit un tipus diferent de droga amb una quantitat variant. Em va agradar perquè és extrany, com el cervell ens fa canviar en diferents situacions i amb diverses drogues al cos. En els diferents resultats es veia un reflex de la “felicitat”, algunes eren una imatge trencada amb forats com si fossin bales, i un altre que tenia tota la cara deformada. Dóna molta por però expressa una quantitat de sentiments que no es pot explicar amb paraules. Realment aquell recull d’obres, em va agradar i no m’esperava veure allò allá. En canvi amb altres projectes de l’exposició, em va semblar pobre perquè m’esperava coses més interessants i entretingudes, com per exemple que hi hagués la imatge del cartell de l’exposició. Sense dir que un 70% del presentat ja ho coneixia des d’internet, per aixó em vaig quedar amb ganes de veure més.

Neus Álvarez

Personalment l’exposició em va agradar molt, ja que trobo interessant el que pot passar d’aquí a 100 anys, encara que no es del tot segur perquè mai se sap realment. Una cosa que em va sobtar molt va ser veure l’aparell que utilitza el Neil Harbinson per veure els colors, em vaig recordar d’ell des del vídeo colors en sèrie de Tv3.

També em va semblar interessant les pròtesis, alguns models portaven altaveus inclosos. Per altre banda vaig veure coses a simple vista sobrenaturals com és el cas de la noia que movia el bressol, ja que ho veig com per gent amb molta vagància. Per últim, hi van haver tres espais que em van donar molt males vibracions i que no hi tornaria a passar, com és la sala on hi ha les cares de robots que et van mirant, els nens acabats de néixer amb malformacions i per últim les gàbies telfòniques amb animals.

Quelcom que em va agradar va ser que al llarg de l’exposició hi havien frases que et feien pensar i molt a dir. En general, em va agradar molt l’exposició i recomanaria veure-la a tothom.

Viky Tortato

Imagine the XVIII century’s people could look at us now. Will they be impressed or scared? Who would have ever imagined that people and machines could work and live together like if we were made of the same materials.

This exhibition showed how biotechnology, genetics and robots will help humans through everydays life. It showed that cyborgs really exist and are no more only a cinema invention.

Now let’s do a flashfoward to the XXV century. What if now this biotechnologies will be available to everybody because time made it cheap, how can we be sure that no one will ever go nuts and decide to create a robotic-biotechnological-enviromental army ready to rule the world, and even paid nothing for it? If this ever happens, will it bring the human specie to extinction or will we still have a little of instinct to survive and praise Darwin’s theory?

Humanity always wanted to invent, create, find, discover and believe in new things that will helps us through the struggles of normal life. Obviously, by creating new things that can save lives we surely will give a big help, for example, if we could be able to create organs in laboratory, people won’t have to wait for others to die and to gently donate them their guts.

About this argument there are so many pros and cons that probably the list would be infinite, so, my only real comment will be: don’t pretend to play God because otherwise we may end up sooner than it’s meant to be.

Competències generals del batxillerat assolides amb aquesta activitat:

• Competència en gestió i tractament de la informació
• Competència personal i interpersonal
• Competència en coneixement i interacció amb el món