Dijous 26 de febrer vam assistir a l\u2019espai dels Costals, a la presentaci\u00f3 titulada Mem\u00f2ria dibuixada. L\u2019acte va consistir en una xerrada de l\u2019autora del llibre, la Roser Rius, escriptora i testimoni directe de la dictadura franquista (1939-1975), que ens va parlar sobre els 14 mesos que va estar a la pres\u00f3. Per als alumnes de 4t d\u2019ESO, que durant les darreres setmanes hem estat estudiant aquest per\u00edode a classe, va ser una oportunitat excepcional per aprofundir en l\u2019\u00e8poca del r\u00e8gim franquista, una \u00e8poca que va ser tan influent que a hores d\u2019ara les seves conseq\u00fc\u00e8ncies ens segueixen afectant.<\/p>\n
Al llarg de la xerrada, la Roser va tractar nombrosos i interessants temes. Primer va contextualitzar el que va passar quan la van arrestar. Va explicar que, com ella, nombrosos republicans van ser detinguts. Alguns van ser torturats al carrer i despr\u00e9s passejats com a advert\u00e8ncia als altres. Segons ens va relatar, el r\u00e8gim franquista va utilitzar la por com a eina de control social. Aquelles tortures psicol\u00f2giques mantenien la poblaci\u00f3 sotmesa, sense pr\u00e0cticament cap esperan\u00e7a de recuperar la llibertat. \u201cEt feien sentir que tu no eres ning\u00fa\u201d, va recordar, descrivint com els obligaven a viure en una posici\u00f3 humiliant i els agredien. Mentre ho explicava, ens feia entendre qu\u00e8 era sense drets ni llibertats: \u201cTu no tenies dret a res i t\u2019ho feien saber\u201d. Aquell ab\u00fas d\u2019autoritat i brutalitat policial van generar una societat dominada per la por, on el r\u00e8gim s\u2019aprofitava de l\u2019estat de feblesa i de manipulabilitat de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Despr\u00e9s va centrar-se en la censura art\u00edstica durant la dictadura. Va explicar que va ser una control ferri i institucionalitzat, pensat per eliminar qualsevol expressi\u00f3 contr\u00e0ria al r\u00e8gim. A la pres\u00f3, ella va trobar en el dibuix una via d\u2019expressi\u00f3. Va dibuixar els fragments de paisatge que aconseguien veure i els seus sentiments d\u2019enyoran\u00e7a. L\u2019art, va dir, la va ajudar a expressar el que no podia dir amb paraules. Un dels dibuixos que ens va descriure em va cridar l\u2019atenci\u00f3 per la seva simbologia: un mirall trencat, que la representava a ella mateixa, una dona ferida. Al centre hi havia una persona cridant, s\u00edmbol de la seva incapacitat d\u2019expressar-se per culpa del r\u00e8gim. Al voltant, apareixen les tortures que havia patit i la seva lluita interior per resistir. Finalment ens va explicar que, quan va sortir de la pres\u00f3, va participar en les Jornades de la Dona, el primer gran acte de debat p\u00fablic i obert de la dictadura per exposar reivindicacions feministes (recuperar drets i llibertats). En aquesta nova etapa, la Roser va crear un dibuix que simbolitzava la seva recuperaci\u00f3 i renaixement com a dona. Els dibuixos van ser, per la Roser, una eina d\u2019a\u00efllament i representaci\u00f3 de la realitat, en qu\u00e8 va poder transformar el dolor i la por en art, convertint-lo en una forma de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n
Mar\u00eda Ortega Palacios (4tC)<\/strong><\/em><\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescastellbisbal\/wp-content\/uploads\/usu1\/2026\/03\/26_roser_rius_1.jpg\")
<\/a><\/td>\n![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescastellbisbal\/wp-content\/uploads\/usu1\/2026\/03\/26_roser_rius_2.jpg\")
<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"