A l’estiu de 2023, una embarcació va naufragar al mar Jònic intentant arribar a Europa amb 750 persones a bord. Només se n’han rescatat 104. I és un fet que es repeteix una vegada i una altra al llarg de l’any. Podríem considerar, doncs, que la mar Mediterrània és com un cementiri. Segons l’Organització Internacional per les Migracions (OIM) el 2023 van morir 3997 persones a la frontera sud de la Unió Europea.

Es tracta d’una situació insostenible. L’Organització de les Nacions Unides estima que en l’actualitat hi ha 690 milions de persones que pateixen fam al món. Més de 738 milions viuen sota el llindar de la pobresa i la majoria d’elles s’ubiquen a l’Àsia Meridional i l’Àfrica subsahariana. Els fluxos migratoris d’ençà de la globalització (finals del segle XX) són més intensos que mai i les últimes xifres no pronostiquen una disminució: el 2020 un 4% de la població vivia a un país diferent del que va néixer. Davant aquesta problemàtica, cal prendre consciència plena com a societat i plantejar a l’alumnat la següent qüestió:

Europa acull realment les persones immigrants?, fent-se tot de preguntes com ara: d’on venen?, com és el seu viatge?, quines són les seves experiències un cop han arribat a Europa?, es troben amb dificultats posteriors? Quines?

Amb aquest projecte, es proposa als i les joves que analitzin els principals trets del fenomen migratori mundial, especialment aquell centrat en el continent europeu, però també que prengui partit, promovent l’empatia i el desig d’ajuda a les persones més desfavorides de la societat.

Per a fomentar-ho, s’identificaran les desigualtats i injustícies en el context local i global, especialment a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible ( ODS1, ODS2 i ODS10) i l’alumnat participarà en activitats que promoguin actituds de respecte envers persones i col·lectius per mitjà del diàleg i d’una aproximació intercultural.