ESTEM LLEGINT M\u00c0RIUS TORRES I ENS TROBEM AMB UNA GRAN RIQUESA ESTR\u00d2FICA, PER AIX\u00d2, CAL QUE REPASSEM ALGUNS CONCEPTES:<\/p>\n
RIMA<\/p>\n
La rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant.
Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal t\u00f2nica coincideixen tots els sons de determinats versos. Cal recordar que quan s’analitzen les rimes \u00e9s costum anar escrivint una lletra (seguint l’ordre alfab\u00e8tic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons (l’ap\u00f2strof que hi ha al costat de cada rima indica que la rima \u00e9s femenina -m\u00e9s avall s’explica el concepte-). La rima consonant \u00e9s la preferida, i pr\u00e0cticament \u00fanica, que feien servir els trobadors. Fixeu-vos que escrivim les lletres min\u00fascules quan la rima correspon a versos d’art menor (fins a 8 s\u00edl\u00b7labes) i les lletres maj\u00fascules en els versos d’art major (de 9 a 12 s\u00edl\u00b7labes).<\/p>\n
En ma terra del Vall\u00e8s a
tres turons fan una serra, b’
quatre pins, un bosc esp\u00e8s, a
cinc quarteres, massa terra. b’
“Com el Vall\u00e8s no hi ha res. a
Pere Quart<\/p>\n
En l’exemple que teniu a continuaci\u00f3 podeu veure com no coincideix cap grafia, tot i aix\u00ed, una lectura correcta ens fa veure que els sons s\u00ed que es corresponen i per tant es tracta d’un exemple de rima consonant.<\/p>\n
Ens banyarem de frac: Som a l’introit. A
Del son, grosser, ja en parla Sigmund Freud A
J. V. Foix<\/p>\n
Rima assonant. A partir de la darrera vocal t\u00f2nica, \u00fanicament coincideixen els sons voc\u00e0lics.<\/p>\n
Si s’allunya i no et mira, a’
si t’\u00e9s advers l’instant, b
de plorar qu\u00e8 en trauries? a’
Si et sent, neci, riur\u00e0. b<\/p>\n
Sense rima. Malgrat que en l’exemple de m\u00e9s avall aparentment (grafies) hi ha for\u00e7a coincid\u00e8ncia, ni els sons voc\u00e0lics ni els conson\u00e0ntics coincideixen en la seva totalitat a partir de la darrera vocal t\u00f2nica. Se suposa que mai no haur\u00edem de trobar versos com els seg\u00fcents:<\/p>\n
M’agrada la noia rossa
dels llavis p\u00e8tals de rosa<\/p>\n
Rima masculina<\/span>. Correspon als versos acabats en paraula aguda: amic, trobador, etc. Rima falsa. S’anomena aix\u00ed aquella rima que \u00e9s aparentment consonant, per\u00f2 que si ens hi fixem veiem que en determinades modalitats de la parla catalana \u00e9s assonant, o es tracta nom\u00e9s d’una rima visual. Rima f\u00e0cil o pobra. \u00c9s la basada en mots provinents d’una arrel comuna, la mateixa paraula amb igual significat, etc. Rima equ\u00edvoca. \u00c9s la formada per mots que sonen igual, per\u00f2 s’escriuen diferent (hom\u00f2grafs) o b\u00e9 mots que s’escriuen i sonen igual (hom\u00f2nims), per\u00f2 tenen diferent significat (no s’ha de confondre amb la rima f\u00e0cil): Signes-cignes, saber (verb)-saber (substantiu, ci\u00e8ncia), cap (testa)-cap (verb cabre).<\/p>\n Jo no el vull saber Rima interna. La que es produeix entre el final del vers i algun mot del seu interior. S\u00f3n una rosa que els meus ulls han desclosa<\/p>\n Versos blancs<\/span>. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sil\u00b7l\u00e0biques o r\u00edtmiques no presenten cap tipus de rima fon\u00e8tica (no s’han de confondre amb els versos lliures). Entre els m\u00e9s coneguts hi ha els estramps: versos sense rima, decas\u00edl\u00b7labs, acabats en paraula plana. Teniu en exemple en aquest conegut poema de J. Verdaguer. Versos lliures<\/span>. No segueixen cap tipus de pauta m\u00e8trica regular.<\/p>\n La rima pot tenir diverses estructures dintre de les estrofes . Les m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n les creuades (rima creuada)-abba- i les encadenades (rima encadenada)-abab-; la rima caudada -ccdd- es pot trobar en els darrers quatre versos de les octaves. Aquestes modalitats poden produir diverses combinacions: rima cadenocreuda -ababcddc-, rima creucaudada -abbaccdd-, etc.<\/p>\n NOMBRE DE S\u00cdL\u00b7LABES I COMBINACIONS DE VERSOS<\/p>\n Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s’anomenen estrofes. En general podem fer una divisi\u00f3 entre els conjunts de versos amb el mateix nombre de s\u00edl\u00b7labes o de diferent nombre.<\/p>\n M\u00e8trica isosil\u00b7l\u00e0bica. Tots els versos tenen el mateix nombre de s\u00edl\u00b7labes.<\/p>\n Art menor (versos curts). Fins a 8 s\u00edl\u00b7labes Normalment sense cesura Cal tenir en compte que en catal\u00e0 (i en proven\u00e7al) es compta \u00fanicament fins la darrera s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica.<\/span> Aix\u00ed, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una s\u00edl\u00b7laba, i deixarem de comptar dues s\u00edl\u00b7labes si acaba en paraula esdr\u00faixola. Els exemples de m\u00e9s avall us mostraran aquesta pr\u00e0ctica. A l’hora de comptar les s\u00edl\u00b7labes cal fixar-se en la possible exist\u00e8ncia de sinalefes (uni\u00f3 en una sola s\u00edl\u00b7laba m\u00e8trica de la vocal final d’una paraula amb la vocal inicial de la seg\u00fcent: “i una dama…”), elisions (supressi\u00f3, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducci\u00f3 en una sola: “la dama \u00e9s” – “la dam\u00e9s”). Quan es tracta de vocals en contacte dintre d’una mateixa paraula pot produir-se sin\u00e8resi o di\u00e8resi: a\/i\/re, enlloc d’ai\/re, en el primer cas; e\/mo\/ci\u00f3, enlloc d’e\/mo\/ci\/\u00f3, en el segons cas. I encara es podria parlar d’altres conceptes; de totes maneres, una lectura atenta hauria de permetre no pensar gaire en aquests conceptes i resoldre perfectament l’an\u00e0lisi sil\u00b7l\u00e0bica. Per altra banda, en cas de dubtes es pot comen\u00e7ar per comptar aquells versos que no ofereixen possibilitats de sinalefes, elisions, etc., per exemple, els quatre primers versos en el poema de m\u00e9s amunt de Pere Quart, i aix\u00ed podr\u00edem concloure, amb molt poques probabilitats d’error, que el cinqu\u00e8 vers tamb\u00e9 \u00e9s heptas\u00edl\u00b7lab.<\/p>\n Segons el nombre de s\u00edl\u00b7labes els versos s’anomenen: monos\u00edl\u00b7labs, bis\u00edl\u00b7labs, tris\u00edl\u00b7labs, tetras\u00edl\u00b7labs, pentas\u00edl\u00b7labs, hexas\u00edl\u00b7labs, heptas\u00edl\u00b7labs, octos\u00edl\u00b7labs, enneas\u00edl\u00b7labs, decas\u00edl\u00b7labs, hendecas\u00edl\u00b7labs i alexandrins (dodecas\u00edl\u00b7labs). Els versos de 5 i 7 s\u00edl\u00b7labes s\u00f3n molt freq\u00fcents en la poesia popular; <\/p>\n en canvi, la poesia amorosa culta se sol servir dels versos decas\u00edl\u00b7labs; mentre que els alexandrins es reserven normalment per a la poesia narrativa. Dintre dels versos d’art major, els menys utilitzats en catal\u00e0 s\u00f3n els enneas\u00edl\u00b7labs i els hendecas\u00edl\u00b7labs. La cesura \u00e9s una pausa m\u00e8trica, que no coincideix necess\u00e0riament amb un signe de puntuaci\u00f3, que divideix el vers en dues (o m\u00e9s) parts anomenades hemistiquis. Tenint en compte aix\u00f2, el recompte de s\u00efl\u00b7labes es far\u00e0 com si el final de l’hemistiqui fos el final del vers, \u00e9s a dir, si l’hemistiqui acaba en paraula aguda, comptarem fins al final, si acaba en paraula plana, deixarem de comptar una s\u00edl\u00b7laba … En color verd teniu marcades les s\u00edl\u00b7labes que no s’han de contar en els finals dels hemistiquis dels exemples de m\u00e9s avall.<\/p>\n En els versos decas\u00edl\u00b7labs la cesura produeix els models seg\u00fcents: 6+4 (decas\u00edl\u00b7lab \u00e8pic o franc\u00e8s) 5+5 (decas\u00edl\u00b7lab castell\u00e0) En canvi els alexandrins gaireb\u00e9 estan formats sempre per dos hemistiquis de 6+6 s\u00edl\u00b7labes: Finalment, els octos\u00edl\u00b7labs de vegades tenen una cesura al mig (4+4): ESTEM LLEGINT M\u00c0RIUS TORRES I ENS TROBEM AMB UNA GRAN RIQUESA ESTR\u00d2FICA, PER AIX\u00d2, CAL QUE REPASSEM ALGUNS CONCEPTES:
Rima femenina.<\/span> Es diu d’aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdr\u00faixola: noia, \u00e0nima, etc.<\/p>\n
ahir-migpart\u00ed, estimar-mar, nom\u00e9s-mariners<\/p>\n
porta-comporta, estimava-cantava, saber-saber<\/p>\n
tot el teu saber<\/p>\n
Salvem esculls entre cants i re\u00fclls<\/p>\n
Versos esparsos. Els qui dintre d’un conjunt de versos rimats no tenen rima.<\/p>\n
Art major (v. llargs). Tenen de 9 a 12 s\u00edl\u00b7labes Normalment amb cesura
M\u00e8trica anisosil\u00b7l\u00e0bica. Els versos tenen diferent nombre de s\u00edl\u00b7labes<\/p>\n
Com ja hem vist, els versos llargs tenen habitualment cesura. <\/p>\n
4+6 (decas\u00edl\u00b7lab catal\u00e0)
M’exalta el nou\/ i m’enamora el vell (J. V. Foix)<\/p>\n
Lo comte Tallaferro,\/ timbes avall,
davalla com lo n\u00favol\/ del temporal (J. Verdaguer)<\/p>\n
Si n’\u00e9s una dona\/ qui canta en la nit (L\u00f3pez Pic\u00f3)<\/p>\n
Brots de migrades fulles\/ coronen el boc\u00ed
obert i sense entranyes\/ que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya;\/ com fumerol de festa
al cel he vist anar-se’n\/ la millor part de mi. (J. Alcover)
Rarament la cesura en els alexandrins ocupa altres posicions, com en aquests casos:
4+8: Crien les monges\/ una gentil sotabarbeta (Carner)
4+4+4 (vers trimembre): Re no em distreu;\/ dubte no m’heu;\/ desig no em crida (Carner)<\/p>\n
S\u00e9 que \u00e9s un somni\/ la vida entera.
Tr\u00e0fec, pensades,\/ fugiu d’ac\u00ed.
Embriagar-se:\/ la gran carrera.
Jeure tot dia\/ sota l’ombr\u00ed. (Carner)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nRIMA
\nLa rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant.Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal t\u00f2nica coincideixen tots els sons… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":135,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1807","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1807","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/135"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1807"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1807\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1807"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1807"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1807"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}