{"id":1799,"date":"2011-04-25T22:33:00","date_gmt":"2011-04-25T20:33:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/general\/maria-angels-anglada-quadern-daram\/"},"modified":"2011-04-25T22:33:00","modified_gmt":"2011-04-25T20:33:00","slug":"maria-angels-anglada-quadern-daram","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/general\/maria-angels-anglada-quadern-daram\/","title":{"rendered":"Maria \u00c0ngels Anglada, Quadern d’Aram"},"content":{"rendered":"

\"\"id=\"BLOGGER_PHOTO_ID_5599639142181867890\"<\/a><\/p>\n

EL GENOCIDI DEL POBLE ARMENI A QUADERN D’ARAM DE MARIA \u00c0NGELS ANGLADA<\/span><\/p>\n

En el primer volum de l’obra completa, de Maria \u00c0ngels Anglada, el de la narrativa, i dins la unitat que porta el t\u00edtol de \u201cMediterr\u00e0nies\u201d, la novel\u00b7la Quadern d’Aram (1997) ocupa un lloc d’excepci\u00f3.
L’obra es centra en el sacrifici cruent del poble armeni que port\u00e0 a terme el govern turc, principalment entre els anys 1915 i 1916. No cal dir el relleu que pren en els moments actuals, quan uns no desitjats vents de guerra ens esgarrifen a tots. El relat de la trag\u00e8dia dels armenis, la reducci\u00f3 al no res de la seva gent i de la cultura pr\u00f2pia, dels llocs sagrats, dels s\u00edmbols que marcaren les seves vides, ens fa girar als ulls cap al seu tros de terra, petit i estimat, i ens ajuda a entendre i a compartir el periple dolor\u00f3s d’un poble abocat a la seva extinci\u00f3.<\/p>\n

\"\"id=\"BLOGGER_PHOTO_ID_5603671760943808930\"<\/a><\/p>\n

Per explicar-lo, Anglada eixampla les dimensions geogr\u00e0fiques de la Mediterr\u00e0nia en relaci\u00f3 a les altres novel\u00b7les hel\u00b7l\u00e8niques. Des d’Arm\u00e8nia fins a Marsella, seguim amb dolor el periple dels protagonistes, Marik i Aram, imatge i emblema del martiritzat poble armeni, fugitius de la masacre turca.<\/p>\n

Com El viol\u00ed d’Auschwitz, la novel\u00b7la que Anglada dedic\u00e0 a l’holocaust perpetrat als camps nazis, Quadern d’Aram \u00e9s una den\u00fancia dels crims contra la humanitat. Entre els dos llibres hi ha per\u00f2 comparativament unes difer\u00e8ncies que cal matisar. L’amarga hist\u00f2ria del luthier d’El viol\u00ed d’Auschwitz pot semblar, en una primera lectura, m\u00e9s dura i m\u00e9s desolada. En canvi a Quadern d’Aram, trag\u00e8dia i poesia emmarquen alhora els dos protagonistes-narradors, Aram i la seva mare, Maryk, que, amb la pres\u00e8ncia de la poesia arm\u00e8nia, conformen els elements m\u00e9s importants de l’obra.
La narraci\u00f3 a diverses veus: la de la narradora-autora, la d’Aram i la seva mare, Marik, els protagonistes, i la dels textos testimonials, s’uneixen formant una molt especial simfonia coral amb les veus dels poetes armenis que encap\u00e7alen cada un dels cap\u00edtols. Veus adolorides, les de la poesia, magn\u00edfiques, emmarcant el fris \u00e8pic paral.lel al de les trag\u00e8dies gregues dels herois hom\u00e8rics ven\u00e7uts.<\/p>\n

http:\/\/www.genocidioarmenio.org\/nota.asp?id=7<\/a><\/p>\n

Com va gestar el llibre M.A. Anglada?<\/p>\n

Ja des de la primera p\u00e0gina trobem unes inc\u00f2gnites que cal desxifrar, uns referents literaris que \u00e9s un plaer cercar. Perqu\u00e8 l’autora, ja al primer cap\u00edtol, ens d\u00f3na els indicis per endevinar com va intuir, comprendre, treballar i en fi capturar aquest llibre, escorred\u00eds com \u201cAgama Stellio\u201d, el llangardaix que senyoreja les ru\u00efnes hist\u00f2riques del castell dels templaris, a l’illa de Rodes; profund com els versos del poeta armeni Ran Nazarian; entranyable com l’avi Kontos de Cadaqu\u00e8s que des de les illes hel\u00b7l\u00e8niques recal\u00e0 a les nostres costes; misteri\u00f3s com l’origen del quadern manuscrit de l’Aram que, amb la seva grafia desconeguda, va dirigir Maria \u00c0ngels cap a la poesia arm\u00e8nia.<\/p>\n

L’enginyosa presentaci\u00f3 d’Aram i el seu amic grec Iorgos, la descripci\u00f3 f\u00edsica i la vinculaci\u00f3 al mar, en el segon cap\u00edtol de sabor hel\u00b7l\u00e8nic -la pres\u00e8ncia del bussos, el misteri dels derelictes, el llegat grec que dormia a la Mediterr\u00e0nia- \u00e9s un punt de claror en contrast amb l’impacte tr\u00e0gic del periple del \u201cQuadern\u201d, nucli de la novel\u00b7la.<\/p>\n

Quan Aram i el seu amic Iorgos, se submergeixen en la profunda blavor del golf de Sirte, a les ribes de Tun\u00edsia (…) Anglada ens diu que:
Els volta el silenci, peixos acolorits es mouen, aquests s\u00ed, ingr\u00e0vids, al seu element, i damunt seu brilla com un mirall la superf\u00edcie del mar. Per\u00f2 els bussejadors no tenen temps per admirar els moviments ondulants de les orades de plata, ni tan sols, avui, el vermell del corall. (…) Ara ja s\u00f3n a vint metres; no davallaran pas m\u00e9s. Saben que \u00e9s la darrera immersi\u00f3 en aquesta zona. Si no descobreixen les restes del vaixell que cerquen des de fa dies, ho provaran des de dem\u00e0 en un altre indret: aix\u00ed ho ha decidit el patr\u00f3. Per aix\u00f2 no veuen, es pot dir, ni les roques que semblen cobertes de floretes grogues -els antozous- aix\u00ed que han atravessat el m\u00f2bil mirall de la superf\u00edcie, mentre les algues fosques onegen sense parar, com flocs que despentin\u00e9s una misteriosa tramuntana.
Acarant-se al misteri del \u201cQuadern\u201d, l’autora ens proposa un final obert per a la novel\u00b7la en l’ep\u00edleg amb un seguit d’hip\u00f2tesis que enclouen tant la proced\u00e8ncia del manuscrit com el desenlla\u00e7 de la vida dels personatges.
I en l’endemig, apareix, de sobte, la trag\u00e8dia pura i dura, amb l’\u00e8xode de Marik i Aram, des de Van per les muntanyes de P\u00e8rsia cap a Ecmiadzin i Jerevan a l’Arm\u00e8nia russa, sempre perseguits, enmig de terribles escenes de fam, violacions, morts… \u00c9s particularment brutal l’obligat desarrelament de la llar. L’allunyament per sempre. Diu Marik:
\u201cEls \u00faltims dies de la fugida a trav\u00e9s de les muntanyes van ser els m\u00e9s penosos, quan ja ens havien pres els cavalls. La meva cosina es va morir, ben poc abans d’arribar a recer. Va morir, realment, de cansament, o del cor? Jo no n’estic pas ben segura. Nom\u00e9s s\u00e9 que tamb\u00e9 va ser una v\u00edctima dels turcs. Era diferent del meu cas; nosaltres, a Trebisonda, f\u00e8iem una vida m\u00e9s moguda que la seva: vull dir que hav\u00edem anat a altres ciutats, a fer excursions, de vegades ens hav\u00edem embarcat una estona, i ja no cal dir Vah\u00e9, que havia sojornat a l’estranger. En canvi la Irina era arrelada a la seva terra com un arbre, que es pot morir si se’l trasplanta. Ella era, justament la mestressa de les terres, tenia els pares enterrats al cementiri de Van, tot el seu m\u00f3n era la casa, els prats i els arbres que veia des de la finestra florida del seu menjador. Jo em penso que es va comen\u00e7ar de morir el dia abans d’anar-se’n, quan el seu marit va engegar els ramats, perqu\u00e8 s’escampessin, i als turcs i als kurds no els fos f\u00e0cil de fer-se’n amos. Quan va perdre de vista les fileres d’arbres que havien plantat quan els havien nascut el fill i la filla, perqu\u00e8 tinguessin fusta, un dia, per fer la seva casa. No hi hauria, per\u00f2, ni casa ni futur, devia pensar, en perdre de vista els arbres: els ja alts i frondosos, d’en Gabriel, i els tendres arbrissons que assenyalaven el naixement de la menuda.
Aquesta \u00e9s la malaltia que s’anava enfonsant al cos i al cor de la Irina: la p\u00e8rdua de tot el seu m\u00f3n, c\u00e0lid, treballat per les seves mans, com per les dels besavis; els prats, els animals manyacs, les ovelles que els donaven llana, les ovelles que ella munyia, la llana que filava amb les seves mans incansables, que tamb\u00e9 feien la mantega, ajudaven a desenfornar el pa, bressaven l’antic llitet de fusta dels fills\u201d. (cap. V , p\u00e0gs. 60-61).
Tot registrat en el quadern d’Aram, escrit amb dolor per guardar-ne la mem\u00f2ria hist\u00f2rica.
……………………………………
Alguns temes recurrents ens ajuden a entendre la novel\u00b7la:<\/p>\n

\"\"id=\"BLOGGER_PHOTO_ID_5604793858010585042\"<\/a><\/p>\n

Les roses, sempre vinculades a la mare, Marik, al record del jard\u00ed a Trebisonda. Les roses que s\u00f3n de Maryk que intenta retrobar-les a Marsella, talment com la poesia era de Vah\u00e8 el seu marit. Tot un m\u00f3n de bellesa i harmonia desfet per sempre.
El mar (a Atenes, Rodes, Symi, Marsella, Tunis, Cadaqu\u00e9s) que ens recorda el Josep Pla d’Aigua de mar, i que \u00e9s la llibertat i el record de la mar Negra on Aram aprengu\u00e9 a submergir- se. <\/p>\n

\"\"id=\"BLOGGER_PHOTO_ID_5604794223900035986\"<\/a>El mar i Gr\u00e8cia, la presencia de la vida en mar dels Konto, els pescadors d’esponges que esdevenen pescadors de corall. L’amistat i la vida a l’acollidora illa grega de Symi.
El gran tema, el m\u00e9s colpidor \u00e9s, per\u00f2, el de la terra porpra. El del mont Ararat. Els cants i els costums que s\u00f3n les arrels del poble armeni, la seva perman\u00e8ncia. La veu de protesta enfront d’aquells que negaren la seva existencia i la revenja i el testimoni: tot vinculat a la poesia arm\u00e8nia que encap\u00e7ala els cap\u00edtols III, IV, V i VII (Ram Nazarian, Nahabed Kucak,) i sobretot Daniel Varudjan (1884-1915), el pare d’Aram, Vah\u00e8 en la novel\u00b7la, v\u00edctima innocent del genocidi. Una veu que no pogu\u00e9 ofegar la mort i ressona en un magn\u00edfic cant d’esperan\u00e7a.<\/p>\n

En aquest punt interessa recordar que Maria \u00c0ngels Anglada estava treballant en la traducci\u00f3 d’aquest poeta en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’hel\u00b7lenista Armenia Maria Ohannesian. L’estiu de 1998, em va deixar llegir la part de l’obra que ja tenia enllestida , o sigui la traducci\u00f3 i una primera classificaci\u00f3 de les poesies. Publicada en edici\u00f3 p\u00f2stuma, l’octubre de 2000, porta tal i com vaig llegir aquella tarda d’agost de 1998, el t\u00edtol tan emblem\u00e0tic de Terra porpra, la terra d’Arm\u00e8nia, de l’Aram, de Daniel Varudjan.
Tinc aqu\u00ed damunt la meva taula, un xic de terra d’Arm\u00e8nia. L’amic que me l’ha regalada es pensava que m’oferia el seu cor \u2013 sense imaginar-se que alhora em donava el dels seus avis. <\/p>\n

Terra porpra. Em pregunto: d’on li ve aquesta vermellor? .
Color de sang, em dic, terra porpra, de segur, car \u00e9s Arm\u00e8nia!
..veient aquest \u00ednfim boc\u00ed d’Arm\u00e8nia, rugeixo \u2013encloent l’\u00e0nima dintre de la meva m\u00e0,
armo el meu puny!<\/p>\n

Daniel Varudjan<\/p>\n

Un altre tema molt estimat, i vinculat amb la defensa de les nacionalitats era el d’Alb\u00e0nia. Ja n’havia escrit alguna cosa, per exemple a Parad\u00eds amb poetes. Hav\u00edem parlat molt d’Isma\u00efl Kadar\u00e9 i de l’\u00e8pica albanesa tan rica… De les llegendes que he vist comentades per Anglada en un dels seus darrers escrits, l’\u201dEp\u00edleg\u201d a Balades gregues d’Eusebi Ayensa
…………………………………….
Gr\u00e0cies a Quadern d’Aram, de Maria \u00c0ngels Anglada, sabem que la poesia arm\u00e8nia, que \u00e9s l’\u00e0nima del seu poble, perdura. Que per damunt dels genocidis pot perdurar l’\u00e0nima dels pobles. Que els poetes no moren mai. Ho llegim, ho sentim en les veus d’Aram i de Marik. I en la pr\u00f2pia veu del poeta Daniel Varudjian, veu que no pogu\u00e9 ofegar la mort i que ressona en aquest magn\u00edfic cant d’esperan\u00e7a:<\/p>\n

Que a l’Orient regni la pau Que els solcs s’impregnin de suor
no pas de sang! Que el poble m\u00e9s petit, al so de la c\u00edtara s’ompli de cants de lloan\u00e7a! Que a Ponent la terra sigui fecunda. Que l’estel es fongui en rosada, que l’espiga esdevingui or! Damunt les muntanyes, mentre les ovelles pasturen, que brotin els borrons i les flors! Que al Nord brilli l’abundor, que la fal\u00e7 s’enfonsi sense parar en l’oce\u00e0 dels forments! I els graners, obrint-se a la collita escampin alegria! Que a Migdia els fruits siguin innombrables, la mel brilli al cor dels ruscos, que el vi ragi a doll, que les copes es desbordin! I quan la muller jove enforni el bon pa, que s’il\u00b7lumini d’amor!
<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"id=\"BLOGGER_PHOTO_ID_5603671041236843458\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<\/a>
\nEL GENOCIDI DEL POBLE ARMENI A QUADERN D’ARAM DE MARIA \u00c0NGELS ANGLADA
\nEn el primer volum de l’obra completa, de Maria \u00c0ngels Anglada, el de la narrativa, i dins la unitat que porta el t\u00edtol de \u201cMediterr\u00e0nies\u201d, la novel\u00b7la Quadern d’Aram (1997) ocupa un lloc… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":135,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1799","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1799","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/135"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1799"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1799\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1799"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1799"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1799"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}