{"id":1788,"date":"2012-01-24T17:04:00","date_gmt":"2012-01-24T16:04:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/general\/llegim-salvador-espriu\/"},"modified":"2012-01-24T17:04:00","modified_gmt":"2012-01-24T16:04:00","slug":"llegim-salvador-espriu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/general\/llegim-salvador-espriu\/","title":{"rendered":"LLEGIM SALVADOR ESPRIU"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n

La poesia d’Espriu \u00e9s densa i herm\u00e0tica, plena de s\u00edmbols de proced\u00e8ncia diversa. Llegir Espriu exigeix un bagatge cultural que permeta desxifrar tot el seu m\u00f3n m\u00edtic.<\/p>\n

\n
ASSAIG DE C\u00c0NTIC EN EL TEMPLE<\/strong><\/p>\n<\/dd>\n
Oh, que cansat estic de la meva<\/dd>\n
covarda, vella, tan salvatge terra,<\/dd>\n
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,<\/dd>\n
nord enll\u00e0,<\/dd>\n
on diuen que la gent \u00e9s neta<\/dd>\n
i noble, culta, rica, lliure,<\/dd>\n
desvetllada i feli\u00e7!<\/dd>\n
Aleshores, a la congregaci\u00f3, els germans dirien<\/dd>\n
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,<\/dd>\n
aix\u00ed l’home que se’n va del seu indret”,<\/dd>\n
mentre jo, ja ben lluny, em riuria<\/dd>\n
de la llei i de l’antiga saviesa<\/dd>\n
d’aquest meu \u00e0rid poble.<\/dd>\n
Per\u00f2 no he de seguir mai el meu somni<\/dd>\n
i em quedar\u00e9 aqu\u00ed fins a la mort.<\/dd>\n
Car s\u00f3c tamb\u00e9 molt covard i salvatge<\/dd>\n
i estimo a m\u00e9s amb un<\/dd>\n
desesperat dolor<\/dd>\n
aquesta meva pobra,<\/dd>\n
bruta, trista, dissortada p\u00e0tria.<\/p>\n
 <\/pre>\n
 <\/pre>\n<\/dd>\n<\/dl>\n
\n
<\/dt>\n
DE TAN SENZILL, NO T’AGRADAR\u00c0<\/strong><\/p>\n<\/dd>\n
Cansat de tants de versos que no fan companyia<\/dd>\n
-els admirables versos de savis excel.lents-,<\/dd>\n
i de mirar com passa l’emperador tot nu,<\/dd>\n
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,<\/dd>\n
i de l’exc\u00e9s de mi, sense missatge,<\/dd>\n
ara us dir\u00e9, amb paraules ben clares,<\/dd>\n
amb crit elemental, lluny d’artifici,<\/dd>\n
que vull nom\u00e9s parar-me en el cam\u00ed,<\/dd>\n
ja decantat amic de l’\u00faltima injust\u00edcia,<\/dd>\n
i aja\u00e7ar-me per sempre, sense recan\u00e7a, mort,<\/dd>\n
damunt la bona terra.<\/p>\n
 <\/pre>\n
 <\/pre>\n<\/dd>\n<\/dl>\n
\n
<\/dt>\n
NOVES PARAULES D’AGUR<\/strong><\/p>\n<\/dd>\n
Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,<\/dd>\n
ni amb mots apresos al m\u00e9s savi l\u00e8xic,<\/dd>\n
ni amb rares pauses o subtils silencis,<\/dd>\n
no esgotar\u00e0s tots els noms de la mort.<\/dd>\n
Nom\u00e9s recorda<\/dd>\n
que es diu vell caminant<\/em> i tamb\u00e9 mur<\/em>,<\/dd>\n
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.<\/dd>\n
Despr\u00e9s, si aix\u00ed ho vols i t’agrada,<\/dd>\n
vist que la lluna encara<\/dd>\n
surt puntual de la fredor del mar<\/dd>\n
i el vent, albard\u00e0 foll,<\/dd>\n
xiscla i s’escampa per les seques vinyes,<\/dd>\n
et ser\u00e0 l\u00edcit de sentir-te culte<\/dd>\n
i, a estones, qui sap si felic\u00edssim.<\/p>\n
 <\/pre>\n
 <\/pre>\n<\/dd>\n
SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU<\/strong><\/p>\n<\/dd>\n
He de pagar el meu vell preu, la mort,<\/dd>\n
i avui els ulls se’m cansen de la llum.<\/dd>\n
Baixats amb mancament tots els graons,<\/dd>\n
m’endinsen pel domini de la nit.<\/p>\n<\/dd>\n
Silenci\u00f3s, m’al\u00e7o rei de la nit<\/dd>\n
i em s\u00e9 servent dels homes de dolor.<\/dd>\n
Ai, com guiar aquest immens dolor<\/dd>\n
al clos de les paraules de la nit?<\/p>\n<\/dd>\n
Passen el vent, el triomf, el rep\u00f2s,<\/dd>\n
per rengles d’altes flames i d’arquers.<\/dd>\n
Presoner dels meus morts i del meu nom,<\/dd>\n
esdevinc mur, jo caminat per mi.<\/p>\n<\/dd>\n
I em perdo i s\u00f3c, sense missatge, sol,<\/dd>\n
enll\u00e0 del cant, enmig dels oblidats<\/dd>\n
caiguts amb por, nom\u00e9s un somni fosc<\/dd>\n
del qui sort\u00ed dels palaus de la lluna.<\/dd>\n<\/dl>\n
 <\/pre>\n
\n
Les can\u00e7ons d’Ariadna<\/em><\/h2>\n
<\/em><\/p>\n
 <\/pre>\n
 <\/pre>\n
\n
<\/dt>\n
JA MAI M\u00c9S NO PODR\u00c9 DORMIR<\/strong><\/p>\n
\n
\n
\n
<\/dt>\n
Homenatge a Jos\u00e9 Luis L. Aranguren<\/em>.<\/dd>\n<\/dl>\n<\/dt>\n<\/dl>\n<\/dd>\n
Avui el cel<\/dd>\n
\u00e9s ja nom\u00e9s<\/dd>\n
ofec, buidor,<\/dd>\n
ploguda nit<\/dd>\n
al mar, al camp,<\/dd>\n
dolenta m\u00e0.<\/dd>\n
Com que no puc<\/dd>\n
mai m\u00e9s dormir,<\/dd>\n
faig del meu llit<\/dd>\n
por de pres\u00f3.<\/dd>\n
A poc a poc,<\/dd>\n
com un aflor<\/dd>\n
sense perfum,<\/dd>\n
sense color,<\/dd>\n
creix, de l’arrel<\/dd>\n
del pensament,<\/dd>\n
l’\u00faltima mort.<\/dd>\n
Dalt, al teulat,<\/dd>\n
urpes de gat<\/dd>\n
esqueixen llargs<\/dd>\n
drapots del gla\u00e7<\/dd>\n
del sentiment.<\/dd>\n
N’estic content<\/dd>\n
i veig el fum<\/dd>\n
de l’extingit<\/dd>\n
ram del neguit<\/dd>\n
de llibertat.<\/dd>\n
Indiferent<\/dd>\n
al temps, el vent<\/dd>\n
de zenc, mesell,<\/dd>\n
em bat, penell,<\/dd>\n
rovell enll\u00e0<\/dd>\n
del brut llindar<\/dd>\n
d’un moll dolor.<\/dd>\n
Negat al plor,<\/dd>\n
al plany, al crit,<\/dd>\n
est\u00e8s al llit,<\/dd>\n
<\/div>\n<\/dl>\n
<\/span><\/p>\n
    \n
  • \n
    Els temes recurrents s\u00f3n la mort d’\u00e9ssers estimats, de la llengua i del pa\u00eds, tractada amb to eleg\u00edac, i el comprom\u00eds del poeta amb el seu poble, per al qual demana respecte i toler\u00e0ncia. Predomina el pessimisme en contemplar l’enfonsament del seu m\u00f3n, que, de vegades, es veu atenuat per la ironia i la s\u00e0tira.<\/div>\n<\/li>\n
  • \n
    La recraci\u00f3 mitol\u00f2gica no \u00e9s un recurs utilitzat per a evadir-se de la realitat, sin\u00f3 per a satiritzar, denunciar i moralitzar.<\/div>\n<\/li>\n
  • \n
    La mitologia ofereix un gran nombre de s\u00edmbols: Esther, Ant\u00edgona, el cec (D\u00e9u), Sepharad (Espanya), Sinera (la llibertat perduda), etc. Altres s\u00edmbols s\u00f3n producte d’expressions repetides constantment i posades en relaci\u00f3 amb algun significat abstracte, normalment relacionat amb la mort (pedra, marbre, pous, cisternes…) o amb la llengua (mot, paraula, llavis, etc.).<\/div>\n<\/li>\n<\/ul>\n
    <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
    La poesia d’Espriu \u00e9s densa i herm\u00e0tica, plena de s\u00edmbols de proced\u00e8ncia diversa. Llegir Espriu exigeix un bagatge cultural que permeta desxifrar tot el seu m\u00f3n m\u00edtic. ASSAIG DE C\u00c0NTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enll\u00e0, on diuen que la […]<\/p>\n","protected":false},"author":135,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1788","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1788","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/135"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1788"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1788\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1788"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1788"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1788"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}