{"id":1788,"date":"2012-01-24T17:04:00","date_gmt":"2012-01-24T16:04:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/general\/llegim-salvador-espriu\/"},"modified":"2012-01-24T17:04:00","modified_gmt":"2012-01-24T16:04:00","slug":"llegim-salvador-espriu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/general\/llegim-salvador-espriu\/","title":{"rendered":"LLEGIM SALVADOR ESPRIU"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

<\/div>\n
<\/div>\n

La poesia d’Espriu \u00e9s densa i herm\u00e0tica, plena de s\u00edmbols de proced\u00e8ncia diversa. Llegir Espriu exigeix un bagatge cultural que permeta desxifrar tot el seu m\u00f3n m\u00edtic.<\/p>\n

\n
ASSAIG DE C\u00c0NTIC EN EL TEMPLE<\/strong><\/p>\n<\/dd>\n
Oh, que cansat estic de la meva<\/dd>\n
covarda, vella, tan salvatge terra,<\/dd>\n
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,<\/dd>\n
nord enll\u00e0,<\/dd>\n
on diuen que la gent \u00e9s neta<\/dd>\n
i noble, culta, rica, lliure,<\/dd>\n
desvetllada i feli\u00e7!<\/dd>\n
Aleshores, a la congregaci\u00f3, els germans dirien<\/dd>\n
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,<\/dd>\n
aix\u00ed l’home que se’n va del seu indret”,<\/dd>\n
mentre jo, ja ben lluny, em riuria<\/dd>\n
de la llei i de l’antiga saviesa<\/dd>\n
d’aquest meu \u00e0rid poble.<\/dd>\n
Per\u00f2 no he de seguir mai el meu somni<\/dd>\n
i em quedar\u00e9 aqu\u00ed fins a la mort.<\/dd>\n
Car s\u00f3c tamb\u00e9 molt covard i salvatge<\/dd>\n
i estimo a m\u00e9s amb un<\/dd>\n
desesperat dolor<\/dd>\n
aquesta meva pobra,<\/dd>\n
bruta, trista, dissortada p\u00e0tria.<\/p>\n
 <\/pre>\n
 <\/pre>\n<\/dd>\n<\/dl>\n
\n
<\/dt>\n
DE TAN SENZILL, NO T’AGRADAR\u00c0<\/strong><\/p>\n<\/dd>\n
Cansat de tants de versos que no fan companyia<\/dd>\n
-els admirables versos de savis excel.lents-,<\/dd>\n
i de mirar com passa l’emperador tot nu,<\/dd>\n
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,<\/dd>\n
i de l’exc\u00e9s de mi, sense missatge,<\/dd>\n
ara us dir\u00e9, amb paraules ben clares,<\/dd>\n
amb crit elemental, lluny d’artifici,<\/dd>\n
que vull nom\u00e9s parar-me en el cam\u00ed,<\/dd>\n
ja decantat amic de l’\u00faltima injust\u00edcia,<\/dd>\n
i aja\u00e7ar-me per sempre, sense recan\u00e7a, mort,<\/dd>\n
damunt la bona terra.<\/p>\n
 <\/pre>\n
 <\/pre>\n<\/dd>\n<\/dl>\n
\n
<\/dt>\n
NOVES PARAULES D’AGUR<\/strong><\/p>\n<\/dd>\n
Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,<\/dd>\n
ni amb mots apresos al m\u00e9s savi l\u00e8xic,<\/dd>\n
ni amb rares pauses o subtils silencis,<\/dd>\n
no esgotar\u00e0s tots els noms de la mort.<\/dd>\n
Nom\u00e9s recorda<\/dd>\n
que es diu vell caminant<\/em> i tamb\u00e9 mur<\/em>,<\/dd>\n
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.<\/dd>\n
Despr\u00e9s, si aix\u00ed ho vols i t’agrada,<\/dd>\n
vist que la lluna encara<\/dd>\n
surt puntual de la fredor del mar<\/dd>\n
i el vent, albard\u00e0 foll,<\/dd>\n
xiscla i s’escampa per les seques vinyes,<\/dd>\n
et ser\u00e0 l\u00edcit de sentir-te culte<\/dd>\n
i, a estones, qui sap si felic\u00edssim.<\/p>\n
 <\/pre>\n
 <\/pre>\n<\/dd>\n
SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU<\/strong><\/p>\n<\/dd>\n
He de pagar el meu vell preu, la mort,<\/dd>\n
i avui els ulls se’m cansen de la llum.<\/dd>\n
Baixats amb mancament tots els graons,<\/dd>\n
m’endinsen pel domini de la nit.<\/p>\n<\/dd>\n
Silenci\u00f3s, m’al\u00e7o rei de la nit<\/dd>\n
i em s\u00e9 servent dels homes de dolor.<\/dd>\n
Ai, com guiar aquest immens dolor<\/dd>\n
al clos de les paraules de la nit?<\/p>\n<\/dd>\n
Passen el vent, el triomf, el rep\u00f2s,<\/dd>\n
per rengles d’altes flames i d’arquers.<\/dd>\n
Presoner dels meus morts i del meu nom,<\/dd>\n
esdevinc mur, jo caminat per mi.<\/p>\n<\/dd>\n
I em perdo i s\u00f3c, sense missatge, sol,<\/dd>\n
enll\u00e0 del cant, enmig dels oblidats<\/dd>\n
caiguts amb por, nom\u00e9s un somni fosc<\/dd>\n
del qui sort\u00ed dels palaus de la lluna.<\/dd>\n<\/dl>\n
 <\/pre>\n
\n
Les can\u00e7ons d’Ariadna<\/em><\/h2>\n
<\/em><\/p>\n
 <\/pre>\n
 <\/pre>\n
\n
<\/dt>\n
JA MAI M\u00c9S NO PODR\u00c9 DORMIR<\/strong><\/p>\n
\n
\n
\n
<\/dt>\n
Homenatge a Jos\u00e9 Luis L. Aranguren<\/em>.<\/dd>\n<\/dl>\n<\/dt>\n<\/dl>\n<\/dd>\n
Avui el cel<\/dd>\n
\u00e9s ja nom\u00e9s<\/dd>\n
ofec, buidor,<\/dd>\n
ploguda nit<\/dd>\n
al mar, al camp,<\/dd>\n
dolenta m\u00e0.<\/dd>\n
Com que no puc<\/dd>\n
mai m\u00e9s dormir,<\/dd>\n
faig del meu llit<\/dd>\n
por de pres\u00f3.<\/dd>\n
A poc a poc,<\/dd>\n
com un aflor<\/dd>\n
sense perfum,<\/dd>\n
sense color,<\/dd>\n
creix, de l’arrel<\/dd>\n
del pensament,<\/dd>\n
l’\u00faltima mort.<\/dd>\n
Dalt, al teulat,<\/dd>\n
urpes de gat<\/dd>\n
esqueixen llargs<\/dd>\n
drapots del gla\u00e7<\/dd>\n
del sentiment.<\/dd>\n
N’estic content<\/dd>\n
i veig el fum<\/dd>\n
de l’extingit<\/dd>\n
ram del neguit<\/dd>\n
de llibertat.<\/dd>\n
Indiferent<\/dd>\n
al temps, el vent<\/dd>\n
de zenc, mesell,<\/dd>\n
em bat, penell,<\/dd>\n
rovell enll\u00e0<\/dd>\n
del brut llindar<\/dd>\n
d’un moll dolor.<\/dd>\n
Negat al plor,<\/dd>\n
al plany, al crit,<\/dd>\n
est\u00e8s al llit,<\/dd>\n
<\/div>\n<\/dl>\n
<\/span><\/p>\n