{"id":1786,"date":"2012-03-12T18:51:00","date_gmt":"2012-03-12T17:51:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/general\/marius-torres-video\/"},"modified":"2012-03-12T18:51:00","modified_gmt":"2012-03-12T17:51:00","slug":"marius-torres-video","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/general\/marius-torres-video\/","title":{"rendered":"M\u00c0RIUS TORRES v\u00eddeo"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

.2 M\u00e0rius Torres: ‘Com un foc invisible… Antologia po\u00e8tica’<\/h3>\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n

M\u00e8trica i tem\u00e0tica<\/span><\/p>\n


<\/span><\/o:p><\/span><\/p>\n

<\/o:p><\/span><\/p>\n

En les formes compositives que utilitza el poeta Marius Torres trobem un \u00fas de les formes fixes com el sonet, amb les mostres dels sonet angl\u00e8s, amb composicions polim\u00e8triques o tirades d\u2019alexandrins apariats que es refereix a l\u2019estrofa composta de dos versos d’art major (decas\u00edl\u00b7labs i alexandrins) de rima consonant. Tamb\u00e9 trobem combinacions polim\u00e8triques on aquests metres s\u2019alternen amb versos d\u2019art menor, \u00e9s a dir, vers de vuit o menys s\u00edl\u00b7labes.<\/span><\/p>\n

<\/o:p><\/span><\/p>\n


<\/span><\/o:p>Les diferents varietats de ritmes com estrofes i formes compositives, sempre acompanya el sentit del poema, ja que el refor\u00e7a i ajuda a fer de cada poesia un art on forma i contingut es ajunten. Per exemple, la forma fixa del sonet, amb decas\u00edl\u00b7labs o alexandrins, en poemes de to m\u00e9s \u00edntim, de tem\u00e0tica religiosa (com \u2018Pelegrins<\/i>\u2019, \u2018L\u2019abisme de llum<\/i>\u2019), filos\u00f2fica (com \u2018Al Present<\/i>\u2019) o urb\u00e0 (com \u2018La galerna i el llamp…\u2018). Les estructures polim\u00e8triques que tracten experi\u00e8ncies lligades a l\u2019art (ex. \u2018Couperin, a l\u2019hivern\u2019, \u2018Venus\u2019<\/i>).<\/o:p><\/span><\/p>\n

El poeta fa mostrar els recursos m\u00e8trics per subratllar el sentit dels versos; a la \u2018Can\u00e7\u00f3 a Mahalta<\/i>\u2019 de l\u2019antologia, la disposici\u00f3 dels versos alexandrins, agrupats de dos en dos, suggereix el curs paral\u00b7lel dels rius, d\u2019encavalcaments que reflecteix un ritme tranquil de les vides calmes. <\/i>I en \u2018Couperin, a l\u2019hivern<\/i>\u2019 les tres estrofes de versos polim\u00e8trics, amb canvis d\u2019art major (a partir de 9 s\u00edl\u00b7labes) i menor (8 o menys s\u00edl\u00b7labes), suggereixen una connexi\u00f3 visual amb les tecles de l\u2019instrument que \u00e9s tocat<\/span>\"\"<\/a><\/span> al poema: versos llargs\/ tecles blanques, versos curts\/tecles negres.<\/span><\/p>\n


<\/span><\/o:p><\/span><\/p>\n

<\/o:p><\/span><\/p>\n

Per acabar, l\u2019habilitat <\/span>en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, aconsegueix evitar la igualtat en el to de la veu o en la m\u00fasica<\/span> (com \u2018Els n\u00favols<\/i>\u2019), dels domini <\/span>t\u00e8cnic quan cal que la forma subratlli o faci m\u00e9s vist\u00f3s el sentit del vers i de la musicalitat aconseguida amb la disposici\u00f3 dels accents i el joc d\u2019encavalcaments.<\/span><\/p>\n


<\/span><\/p>\n


<\/span><\/o:p><\/span><\/p>\n

<\/o:p><\/span><\/p>\n

Pel que fa la tem\u00e0tica de l\u2019obra de Marius no \u00e9s gaire extensa i fa reflectir molt l\u2019amor, la mort, la religiositat, l\u2019esperan\u00e7a, la natura i les arts i, especialment, la m\u00fasica.<\/o:p><\/span><\/p>\n

En la part de la natura i l\u2019art, podem dir que no tenen entitat pr\u00f2pia, sin\u00f3 que funcionen <\/span>com a vehicles, correlats objectius, \u00e9s a dir, <\/span>que correspon a un altre en relaci\u00f3 (com imatges que intervenen en una emoci\u00f3 propi que expressa els trets d\u2019aquella emoci\u00f3)<\/span> per poder expressar estats d\u2019\u00e0nim, sentiments, sensacions…<\/o:p><\/span><\/p>\n

L\u2019\u00fas que fa el poeta del tema de la natura, trobem seq\u00fc\u00e8ncies descriptives com l\u2019expressi\u00f3 d\u2019un estat d\u2019\u00e0nim (ex. \u2018Dia clar\u2019\u2019, \u2018Abendlied\u2019\u2019<\/i>): els motius del batec secret de les estacions i els \u00e0nims profunds en la naturalesa (ex. \u2018Febrer<\/i>\u2019), els motius del reflex, de tot all\u00f2 que es mou sempre i que pot confegir o reflectir imatges (ex. \u2018Els n\u00favols<\/i>\u2019, \u2018Can\u00e7\u00f3 a Mahalta\u2019, \u2018Un altre abril\u2019<\/i>). La uni\u00f3 de la natura i m\u00fasica en un mateix poema intensifica la potencialitat suggeridora del correlar (ex. \u2018En el silencia obscur…\u2019). La natura que pot significar al poeta \u00e9s la predilecci\u00f3 pel capvespre i la nit per la tardor <\/span>i la primavera; en els poemes escrits a partit de 1939: la import\u00e0ncia dels cels i la figura dels ocells, amb diferents valors simb\u00f2lics.<\/span><\/p>\n


<\/span><\/p>\n

La m\u00fasica apareix per diversos motius: la interpretaci\u00f3 i l\u2019int\u00e8rpret (com \u2018Variacions sobre un tema de H\u00e4ndel\u2019<\/i>) i l\u2019int\u00e8rpret i l\u2019auditori (com \u2018Couperin, a l\u2019hivern<\/i>\u2019). En el poema \u2018Couperin a l\u2019hivern\u2019 <\/i>i \u2018Mozart<\/i>\u2019 ens porta a un m\u00f3n de m\u00fasica des de dues perspectives diferents: la de l\u2019int\u00e8rpret i el salt d\u2019un ocell; i la de l\u2019associaci\u00f3 del fluir de les peces musicals d\u2019un compositor que les fa volar i somriure, <\/i>amb el fluir de les nostres vides.<\/span><\/p>\n


<\/span><\/o:p><\/span><\/p>\n

<\/o:p><\/span><\/p>\n

El tema de l\u2019esperan\u00e7a \u00e9s desenvolupat, especialment, en els poemes de tema c\u00edvic i religi\u00f3s. Torres parla de la voluntat de sobreviure com a membre d\u2019un poble, ja que \u00e9s significatiu en els poemes d\u2019aquesta tem\u00e0tica per l\u2019\u00fas de la primera persona en plural, davant les malvestats hist\u00f2riques. Per exemple, \u2018La galerna i el llamp…<\/i>\u2019 el tema de l\u2019esperan\u00e7a \u00e9s plantejat a partir de la contraposici\u00f3 entre quatre f\u00faries destructores de la natura i un element feble: la flor de l\u2019esperan\u00e7a. <\/i>En \u2018La Ciutat Llunyana<\/i>\u2019 el lema del poeta Baudalaire ens situa en el tema de la guerra i com en el sonet anterior des de la viv\u00e8ncia dels ven\u00e7uts.<\/o:p><\/span><\/p>\n

En el poema \u2018Pelegrins<\/i>\u2019, \u2018Tot \u00e9s lluny en la nit…<\/i>\u2019, \u2018L\u2019abisme de llum<\/i>\u2019 reflecteix el tema de la religiositat des de tres perspectives: el ref\u00fas de dogmes concrets i rituals, l\u2019\u00f2ptica del dubte, interrogaci\u00f3 sobre la vacu\u00eftat del cosmos i la bandera de l\u2019esperan\u00e7a. A partir de \u2018Dol\u00e7 \u00e0ngels de la Mort…<\/i>\u2019 i \u2018Arbor Mortis<\/i>\u2019, M\u00e0rius presenta dos acostament for\u00e7a diferents al tema de la mort. Primer ofereix una invocaci\u00f3 a la mort en un moment desesperan\u00e7at; i segon, en canvi , proposa un reflexi\u00f3 <\/span>sobre el fet ineludible de morir. La s\u00e8rie de \u2018Can\u00e7ons a Mahalta<\/i>\u2019 i el poema \u2018Lorelei<\/i>\u2019 mostren dues maneres diferents de tractar el tema de l\u2019amor. Mentre que \u2018Lorelei<\/i>\u2019 es canta la creaci\u00f3 i la mort de l\u2019amor passional, per\u00f2 en \u2018Can\u00e7ons a Mahalta<\/i>\u2019 es canta la impossibilitat d\u2019una relaci\u00f3 amorosa, les qualitats de la dama objecte de l\u2019amor.<\/span><\/p>\n


<\/span><\/o:p><\/span><\/p>\n

<\/o:p><\/span><\/p>\n

Els t\u00edtols dels poemes aporten pistes sobre la sona que s\u2019hi canta i el tipus d\u2019amor; el referent del mite germ\u00e0nic a \u201cLorelei<\/i>\u201d que pot ser un nom inventat que actua com elsenhal<\/i> dels trobadors que ens remet a un tipus d\u2019amor m\u00e9s idealitzat.<\/o:p><\/span><\/p>\n

Senhal <\/span><\/i><\/span>\u00e9s una interpretaci\u00f3 del senhal Mahalta que van des de les refer\u00e8ncies a una reina medieval catalana, l\u2019esposa del Compte d\u2019Estopes, enterrada a la catedral de Girona, el nom de la qual podia agradar al poeta.<\/o:p><\/span><\/p>\n


<\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n

<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

.2 M\u00e0rius Torres: ‘Com un foc invisible… Antologia po\u00e8tica’<\/p>\n

M\u00e8trica i tem\u00e0tica<\/p>\n

En les formes compositives que utilitza el poeta Marius Torres trobem un \u00fas de les formes fixes com el sonet, amb les mostres dels sonet angl\u00e8s, amb composicions polim\u00e8triques o tirades d\u2019alexandrins apariats que es… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":135,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1786","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1786","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/135"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1786"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1786\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1786"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1786"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1786"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}