{"id":1769,"date":"2016-04-25T09:57:00","date_gmt":"2016-04-25T07:57:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2016-11-16T11:39:27","modified_gmt":"2016-11-16T10:39:27","slug":"alguns-comentaris-sobre-els-poemes-de-vinyoli","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/general\/alguns-comentaris-sobre-els-poemes-de-vinyoli\/","title":{"rendered":"ALGUNS COMENTARIS SOBRE ELS POEMES DE VINYOLI"},"content":{"rendered":"

http:\/\/www.ara.cat\/premium\/tema_del_dia\/Centenari-dun-poeta-retrobat-Vinyoli_0_1168083281.html<\/a>

<\/a>
DIES AL CAMP<\/p>\n

\u00e9s un homenatge a la vida de pag\u00e8s, amb tot el que significa de lligam amb la terra i l’escatologia natural, pr\u00f2pia dels cicles de la natura, amb un sentiment d’enyor de l’antigor…<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

HORA FIXA DEL POEMA<\/p>\n

La Torre, o potser les construccions dels homes, les seves fantasies, les elucubracions, les construccions reals o imagin\u00e0ries, els somnis, les grandeses…tot s’esfondra, vanitat de vanitats<\/i>, la Torre \u00e9s com un s\u00edmbol del pas del temps, un Temps destructor, devastador, tempus fugit, <\/i>un temps devorador, anihilador, nom\u00e9s la poesia, EL POEMA,  pot fer etern l’insant<\/p>\n

SORDEJO<\/p>\n

El poeta manifesta la seva dificultat per sentir i escoltar la m\u00fasica de l’amor. Expressa una incapacitat per estimar i ser estimat. I conscient de la seva “pobresa” desitja una paradoxa, un miracle, que de la seva pobresa en pugui fer alguna…Fer alguna cosa, qu\u00e8 vol dir?…tal vegada  Crear.<\/p>\n

El poema en angl\u00e8s \u00e9s extret de Shakespeare. He de fer alguna cosa amb la meva pobresa…<\/p>\n

EN BONA COMPANYIA<\/p>\n

El poeta, en el tombant del dia, celebra l’arribada de la nit, perqu\u00e8 esdev\u00e9 un espai i un temps per a l’amistat. Aix\u00ed acomiada el dia, que ha estat ple de desesperan\u00e7a ( s’allunya la tartana del desesper). i es troba en  bona companyia, celebrant l’amistat, amb el vi com un s\u00edmbol d’aquesta invitaci\u00f3 a la confid\u00e8ncia i alegria. La nit \u00e9s tota per nosaltres.<\/p>\n

Hem observat de nou la pres\u00e8ncia de la natura, amb aquestes flors del jard\u00ed, odorants, les sinest\u00e8sies sensuals, com la llum abaixa la veu…o el darrer vers magn\u00edfic: Enc\u00e9n el vi.On juga amb el paral.lelisme amb la foscor i la llum, el vi com una ll\u00e0ntia que esvaeix les foscors de l’anima.<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

PERFECTAMENT RECORDO<\/p>\n

El poeta evoca amb precisi\u00f3 la trobada furtiva amb una amant, el desig que els empeny a trobar un carrer apartat i a sadollar-lo sense paraules. Hi ha un componenet salvatge, instintiu, passional, m\u00e9s profund que un flirteig convencional. A Aquest encontre clandest\u00ed, imperatiu, li segueix un altre tipus de retrobament, a dist\u00e0ncia de la intimitat, obligats al joc social ( com si f\u00f3ssim uns altres)i alhora, secretament, units per sempre.L’amor carnal esdev\u00e9 un record i una uni\u00f3 eterna, si m\u00e9s no en la paraula po\u00e8tica.En el propi poema.<\/p>\n

LA FARINERA ABANDONADA<\/p>\n

lliga amb l’anterior, es veu amb la repetici\u00f3 del primer vers.Parla d’Un amor furtiu. dEl desig acomplert.  dEl record d’un desig acomplert.Assumple: La trobada dels amants a la farinera abandonada,el desig carnal que els porta a la uni\u00f3 carnal. I com el poeta expressa un record tamb\u00e9 mol n\u00edtid, que d’aquest encontre en sorgien nets, amb pensaments transparents. Sense ser expl\u00edcit, aquesta sensaci\u00f3 i expressi\u00f3  contrasta amb el pensament d’arrel judeocristiana, on el sexe s’equipara a brut\u00edcia o pecat, en aqu\u00ed,en canvi, la sexualitat esdev\u00e9 sagrada.\u00c9s vida.<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

L\u00b4\u00daLTIM NUS<\/p>\n

En una descripci\u00f3 de l’acte sexual,els amants arriben a \u00e8xtasis final, que esdevindr\u00e0 el final de la recerca del nus, del lligam darrer. EL lligam entre ells dos, m\u00e9s enll\u00e0 de la uni\u00f3 f\u00edsica.Despr\u00e9s dels crits convulsos, del coit,, arriben a l’abra\u00e7ada m\u00e9s \u00edntima, m\u00e9s enll\u00e0 de la carnalitat. Per aix\u00f2 el t\u00edtol del poema juga amb el doble sentit de “nus”, es despullen de les identitats, dels cossos individuals, per assolir, en la nuesa, la uni\u00f3, “l’\u00faltim   nus”.<\/p>\n

PROJECTES DE FELICITAT<\/p>\n

Els amants, immersos en el seu locus amoenus<\/i>, un paisatge d’ullastres i gavians, mantenen una llarga conversa, mentre contemplen la natura. Hi ha una sensaci\u00f3 de calma i compenetraci\u00f3, de rep\u00f2s. En una segona part  marcada per una disjuntiva,”per\u00f2”,el poema expressa l’instant en qu\u00e8 es va encendre la passi\u00f3, expressada en una imatge de dansa primitiva, un gran foc,ells amb teies a las boca, fins a esdevenir “cremats”, per aquest foc-passi\u00f3. Aquesta cremada \u00f1d’\u00fatlim grau meusra la for\u00e7a, la profunditat del seu amor.<\/p>\n

SANG TRA\u00cfT<\/p>\n

Aix\u00ed com a APLEC el poeta dir\u00e0 “Inventa'” l’alegria”, amb un clma a dotar de sentir l’exist\u00e8ncia, en aquest poema el poeta en un plural que suggereix la veu d’uns amants proposa inventar un sol que no es pongui mai, un intent d’etetrnitzar la passi\u00f3, tot i que inevitablement, “un dia escalf\u00e0 menys, un altres, lentament…”, i la nit, ineludible…i amb tot, “encara veig un sangtra\u00eft a l’horitz\u00f3”.<\/p>\n

Esmenta tamb\u00e9 “Feli\u00e7os pocs”:
 Nosaltres pocs, feli\u00e7os pocs, nosaltres, colla de germans,<\/span><\/p>\n

perqu\u00e8 els que avui vessin la seva sang amb mi<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
seran els meus germans. Qui sigui baix de rang<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
ser\u00e0, des d’aquell dia, al\u00e7at a la noblesa.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
Molts cavallers anglesos que s’han quedat al llit<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
maleiran el fet de no trobar-se aqu\u00ed<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
i trobaran vulgar el seu rang quan escoltin<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
alg\u00fa que hagi lluitat el dia de Sant Crispini\u00e0.<\/o:p><\/span><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
[Enric V<\/i>. Acte IV, escena III. traducci\u00f3 de Salvador Oliva] <\/span><\/span><\/div>\n

<\/span><\/span><\/div>\n

Quin sentit li donem a la citaci\u00f3? En el context, hi ha un mon\u00f2leg on el pr\u00edncep encoratja els seus cavallers perqu\u00e8 lliurin una batalla que esdevindr\u00e0 cruenta, per\u00f2 que al mateix temps, els donar\u00e0 honor perqu\u00e8 s’hi hauran arriscat. Mostraran en la vellesa, amb orgull, les cicatrius. Feli\u00e7os pocs. La resta, la majoria, els covards, no tindran aquesta felicitat…En un altre sentit, la passi\u00f3 \u00e9s un risc del qual en pots sortir ferit,  ( sangtra\u00efts), per\u00f2 alhora, feli\u00e7 d’haver-la experimentat. Viscut. Resta en el cel del record, la ferida, el sangtra\u00eft.<\/p>\n

PER MOLT QUE ENS ABRACEM<\/p>\n

Expressa ara la  impossibilitat d’una uni\u00f3  total, d’una fusi\u00f3 abosluta i perenne…El mite de Plat\u00f3 pel qual conta que les \u00e0nimes, dividides per d\u00e9us gelosos, quan es troben s\u00f3n felices per sempre, no esdev\u00e9 possible.<\/p>\n

Expressa tamb\u00e9 una desconfian\u00e7a envers les paraules, perqu\u00e8 el llenguatge traeix les emocions intenses, no poden abastar la magnitud d’una passi\u00f3, i per aix\u00f2, prefereix el silenci o la suggesi\u00f3 de les petites coses que  desvetllen secrets d’una manera obliq\u00fca…
Com el llenguatge po\u00e8tic, que insinua per\u00f2 no diu… intentant expressar, suggerir  l’inefable…
Tanmateix, “Un dia clar de somnis i de foc”, el poeta pot tornar a l’inici, on els amants tornen a comen\u00e7ar, en un cicle etern d’amor, malgrat la impossibilitat d’una fusi\u00f3 complerta.<\/p>\n

UNA VEU DES DEL FOSC<\/p>\n

La veu po\u00e8tica reclama ser escoltada, talment una pres\u00e8ncia eterna, llunyana, fosca,d’un mar que els amants ( tu i jo) en saben la tempesta,com a met\u00e0fora de la passi\u00f3 que entre ells dos es desferma.
Li reclama , doncs, que es mantinguin units per aquesta veu, la paraula com una pres\u00e8ncia que els comunicar\u00e0 sempre.Hi ha la possibilitat que hi hagi un desdoblament del poeta, que parli amb ell mateix, i es recordi que ha d’escoltar la veu llunyana que el lliga a un mar ( s\u00edmbol de la passi\u00f3 amorosa, d’una passi\u00f3 salvatge, en tant que apareix en ocasions la tempesta i despr\u00e9s s’amanseix ( es guarda)<\/p>\n

EL BANC DE PEDRA<\/p>\n

El poeta expressa el goig d’una passi\u00f3 compartida, en aquesta met\u00e0fora del bany en un gorg, i alhora, la necessitat inevitable de separar-se i “servir”, en el sentit de posar-se al servei de, treballar, exercir un ofici, o la tasca de ser un mateix…Lliga amb el poema anterior “per molt que ens abracem”, en tant que la uni\u00f3 perp\u00e8tua no \u00e9s possible, i cal aprendre la solitud i esdevenir un. I saber que hi ha un temps per cada cosa…<\/p>\n

LA DARRERA PARAULA<\/p>\n

Quina \u00e9s la darrera paraula? Qui la diu?
s’acostael comiat… la mort de l’amor, tal vegada?<\/p>\n

“EL QUE DIEM MORIR”<\/p>\n

La mort \u00e9s el tema,una mort sense bellesa, sense sentit…la vida, una colla d’infelicitats. No hi batega ni un bri de sentit. Ni tan sols cal les trompetes.<\/p>\n

EL SILENCI DELS MORTS<\/p>\n

Que els morts esdevinguin presents en la vida dels vius…recordats, com pres\u00e8ncies vives, mesclats…I insinua que pot ser una ficci\u00f3, una manera de trobar un sentit “usa dels morts aix\u00ed”<\/p>\n

PIET\u00c0<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

La mort del fill. El dolor m\u00e9s insondable. Tot i que la mare en la mort el porta sempre a les entranyes, com en un recular del temps, fins al ventre on el va parir, dins, el nad\u00f3 \u00e9s mort i nom\u00e9s hi ha un abisme, la mort, com un misteri, sense esperan\u00e7a d’una resurrecci\u00f3, d’una vida m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n

VELLES DONES FOSQUES<\/p>\n

Aquests \u00e9sseres que poblen les esgl\u00e9sies, dones fosques, com parques, que lliguen aquest m\u00f3n amb el m\u00e9s enll\u00e0, amb la mort ( com les llums morades, m\u00e9s enll\u00e0 del cementiri)<\/p>\n

NO TINC ARA TEMPS<\/p>\n

el poeta expressa que ja no li resta temps per viure passions, “cdavalls encesos”. I buscarrefugi en el bar, abans d’arreplegar-se a casa. La mort aqu\u00ed com <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

http:\/\/www.ara.cat\/premium\/tema_del_dia\/Centenari-dun-poeta-retrobat-Vinyoli_0_1168083281.html<\/a><\/a>DIES AL CAMP
\n\u00e9s un homenatge a la vida de pag\u00e8s, amb tot el que significa de lligam amb la terra i l’escatologia natural, pr\u00f2pia dels cicles de la natura, amb un sentiment d’enyor de l’antigor…
\n<\/a>
\nHORA FIXA DEL POEMA
\nLa… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":135,"featured_media":1836,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1769","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1769","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/135"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1769"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1769\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1840,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1769\/revisions\/1840"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1836"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1769"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1769"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescasablancas\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1769"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}