Jacint Verdaguer i Santal\u00f3, poeta i prosista, t\u00e9 dedicada l’aula de 4t ESO B.<\/p>\n
Va n\u00e9ixer a Folgueroles, Osona, el\u00a0<\/span><\/span>17 de maig<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0de\u00a0<\/span><\/span>1845 i va morir a<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span>Vil\u00b7la Joana<\/span><\/span><\/span><\/span>,\u00a0<\/span><\/span>Vallvidrera<\/span><\/span><\/span><\/span>, Barcelona, el\u00a0<\/span><\/span>10 de juny<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0de\u00a0<\/span><\/span>1902<\/span><\/span><\/span><\/span>. <\/span><\/span><\/p>\n Va ser un poeta i prevere catal\u00e0. \u00c9s una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta rom\u00e0ntic, unit a la generaci\u00f3 de la Restauraci\u00f3 de 1874, que durant la\u00a0<\/span><\/span>Renaixen\u00e7a<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0torna a usar la\u00a0<\/span><\/span>llengua catalana<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0en la categoria de llengua liter\u00e0ria.<\/span><\/span><\/p>\n Va ser el segon fill de vuit, dels quals nom\u00e9s van sobreviure tres. Els seus pares eren de classe humil per\u00f2 amb un bon nivell cultural. El seu pare, Josep Verdaguer i Ordeix era mestre i pag\u00e8s i la seva mare, Josepa Santal\u00f3 i Planas era una dona aficionada a la lectura i molt creient, va ser ella la que va encaminar al seu fill al cam\u00ed literari i, alhora, al cam\u00ed sacerdotal.<\/span><\/span><\/p>\n El 1855 comen\u00e7a els estudis al Seminari de Vic, on hi estudia durant quinze anys. All\u00e0 s\u2019aficiona per la literatura. Al 1865, quan encara estava cursant els seus anys d\u2019estudi, guanya dos premis de poesia als jocs florals de Barcelona per <\/span><\/span>Els minyons d\u2019En Veciana <\/i><\/span><\/span>i <\/span><\/span>A la mort d\u2019En Rafael de Casanova.<\/i><\/span><\/span> Aquell mateix any publica al peri\u00f2dic Eco de la Monta\u00f1a el poema de dos cants <\/span><\/span>Dos m\u00e0rtirs de ma p\u00e0tria, o siga Lluci\u00e0 i Marci\u00e0 <\/i><\/span><\/span>i aix\u00f2 l\u2019ajuda a donar-se a con\u00e8ixer entre el p\u00fablic i a entrar en contacte amb figures importants com Mil\u00e0 i Fontanals i Mari\u00e0 Aguil\u00f2. Dos anys m\u00e9s tard, al 1867, funda l\u2019Esbart de Vic, format per un grup d\u2019estudiants interessats en la poesia.<\/span><\/span><\/p>\n El 1870 es ordenat sacerdot i enviat a una petita parr\u00f2quia de Vinyoles d\u2019Or\u00eds on comen\u00e7a a escriure el poema de <\/span><\/span>L\u2019Atl\u00e0ntida<\/i><\/span><\/span>. Un dia cau malalt i \u00e9s enviat a Barcelona on hi est\u00e0 vuit mesos, all\u00ed veu els membres de l\u2019Esbart de Vic i participa en tert\u00falies pol\u00edtiques i tend\u00e8ncies liter\u00e0ries. Aquell mateix any entra com a capell\u00e0 de vapor de la Companyia Transatl\u00e0ntica, propietat dels marquesos de Comillas. Als Jocs Florals de 1877 premien el seu poema <\/span><\/span>L\u2019Atl\u00e0ntida, <\/i><\/span><\/span>que rep un \u00e8xit extraordinari. En aquell moment comen\u00e7a la seva etapa de triomfs i prosperitat que dura aproximadament disset anys. A partir del 1876 resideix al palau dels marquesos de Comillas contractar com a capell\u00e0 de la fam\u00edlia i aix\u00f2 el fa arribar a un p\u00fablic de classe social alta.<\/span><\/span><\/p>\n El poeta, gr\u00e0cies al seu prestigi i a l\u2019ajut d\u2019un membre de l\u2019Esbart (Jaume Collell) decideix difondre els ideals de joventut. Publiquen textos, preparen festes i concursos literaris. Durant aquest temps Verdaguer escriu obres com <\/span><\/span>Idil\u00b7lis i cants m\u00edstics<\/i><\/span><\/span>. Tamb\u00e9 s\u2019interessa per la poesia religiosa i escriu poemes com <\/span><\/span>Lo somni de Sant Joan <\/i><\/span><\/span>(1882) o<\/span><\/span> Llegenda del Sagrat Cor de Jes\u00fas <\/i><\/span><\/span>(1887).<\/span><\/span><\/p>\n Al 1886 arriba al punt m\u00e9s destacat de la seva vida liter\u00e0ria amb la publicaci\u00f3 de<\/span><\/span> Canig\u00f3. <\/i><\/span><\/span>\u00c9s el seu segon gran poema \u00e8pic (despr\u00e9s de l\u2019Atl\u00e0ntida) on rectifica els errors de l\u2019anterior. S\u2019inspira en el Pirineu catal\u00e0 que va resseguir durant 5 anys. A m\u00e9s, aquest mateix any, el coronen a Ripoll com a poeta de Catalunya i viatja a Terra Santa a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva crisi espiritual.<\/span><\/span><\/p>\n Encara que despr\u00e9s d\u2019aquest any segueix escrivint com podem veure amb la publicaci\u00f3 de P\u00e0tria (1888), el poeta viu en una profunda crisi espiritual on decideix dedicar-se m\u00e9s a les tasques eclesi\u00e0stiques que no pas a les d’escriptor cosa que el fa posar en contacte amb un grup d\u2019exorcistes. Es aleshores quan entra en contacte amb la fam\u00edlia Duran, formada per una dona viuda i dues filles a les que promet que no abandonar\u00e0. Finalment, despr\u00e9s de la desconfian\u00e7a per part dels marquesos de Comillas, decideix prescindir dels seus serveis com a capell\u00e0 dom\u00e8stic. A causa d\u2019aix\u00f2 es obligat a abandonar Barcelona encara que al 1895 hi torna a anar d\u2019amagades on transmet un breu comunicat de just\u00edcia a la premsa. Un mes despr\u00e9s, un tribunal eclesi\u00e0stic el susp\u00e8n de poder exercir les seves funcions i Verdaguer contraataca amb un seguit de cartes enviades a la premsa di\u00e0ria anomenades\u00a0<\/span><\/span>Un sacerdot perseguit<\/i><\/span><\/span>, gr\u00e0cies a les quals es publiquen aquests articles amb el t\u00edtol\u00a0<\/span><\/span>Moss\u00e8n Jacinto Verdaguer en defensa pr\u00f2pia<\/i><\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/p>\n El 1896 es publica el llibre\u00a0<\/span><\/span>Flors del Calvari <\/i><\/span><\/span>i escrits i pamflets com ara\u00a0<\/span><\/span>Verdaguer reivindicat<\/i><\/span><\/span>. A m\u00e9s, escriu\u00a0<\/span><\/span>La Pomerola<\/i><\/span><\/span>. El 1897 publica a la premsa una segona s\u00e8rie d’articles encara m\u00e9s agressius que els de 1895. En els darrers quatre anys de vida, Verdaguer torna a l’activitat liter\u00e0ria. Dirigeix algunes revistes liter\u00e0ries de tema religi\u00f3s: “Lo Pensament catal\u00e0”, “L’Atl\u00e0ntida” i “La Creu del Montseny; prepara nous llibres i participa en actes p\u00fablics. Els \u00faltims llibres publicats en vida van ser:\u00a0<\/span><\/span>Santa Eul\u00e0ria. Poemet<\/i><\/span><\/span>\u00a0(1899),\u00a0<\/span><\/span>Aires del Montseny<\/i><\/span><\/span>\u00a0(1901) i\u00a0<\/span><\/span>Flors de Maria<\/i><\/span><\/span>, aquest \u00faltim uns mesos despr\u00e9s de la mort del poeta, el 10 de juny de 1902, a Vallvidrera. Va ser enterrat a Montju\u00efc enmig d’una manifestaci\u00f3 que va acompanyar el poeta per la Rambla de Barcelona.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n Laia Garcia (4rt C)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jacint Verdaguer i Santal\u00f3, poeta i prosista, t\u00e9 dedicada l’aula de 4t ESO B.
\nVa n\u00e9ixer a Folgueroles, Osona, el\u00a017 de maig\u00a0de\u00a01845 i va morir a\u00a0Vil\u00b7la Joana,\u00a0Vallvidrera, Barcelona, el\u00a010 de juny\u00a0de\u00a01902.
\nVa ser un poeta i prevere catal\u00e0. \u00c9s una de les grans figures de la… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":3816,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[167],"tags":[175],"class_list":["post-3931","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espais-ens-parlen","tag-escriptorses"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3931","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3931"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3931\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4065,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3931\/revisions\/4065"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3816"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3931"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3931"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3931"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}