{"id":3783,"date":"2018-06-06T16:43:07","date_gmt":"2018-06-06T14:43:07","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/?p=3783"},"modified":"2018-06-23T15:43:00","modified_gmt":"2018-06-23T13:43:00","slug":"espai-teresa-de-calcuta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/espais-ens-parlen\/espai-teresa-de-calcuta\/","title":{"rendered":"Espai Teresa de Calcuta"},"content":{"rendered":"

Aquesta missionera cat\u00f2lica t\u00e9 dedicada l’aula de 1r d’ESO D. Teresa de Calcuta (Agnes Gonxha Bojaxhiu) va n\u00e9ixer el 26 d\u2019agost de 1910 a Skopje, actual Maced\u00f2nia, en una fam\u00edlia cat\u00f2lica albanesa. Des de petita ja havia volgut ser missionera. <\/span><\/p>\n

Al 1928, amb nom\u00e9s divuit anys, va marxar amb una amiga cap a l\u2019abadia de Loreto per aprendre angl\u00e8s, ja que era la llengua en que les germanes de Loreto ensenyaven als nens de l\u2019\u00cdndia. <\/span><\/p>\n

Quan va ser admesa com a postulant, es dirig\u00ed rumb a Calcuta, on hi arrib\u00e0 per via mar\u00edtima al gener de 1929. Aprengu\u00e9 bengal\u00ed i inici\u00e0 el noviciat a m\u00e9s d\u2019ensenyar a l\u2019escola de Santa Teresa. <\/span><\/p>\n

Va fer els seus vots de castedat, pobresa i obedi\u00e8ncia com a monja el 1931 i la traslladaren a un col\u00b7legi a l\u2019est de Calcuta. Aleshores va elegir el nom de Teresa per professar, en refer\u00e8ncia a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux. Va treballar durant vint anys al col\u00b7legi del convent de Loreto, impartint classes d\u2019hist\u00f2ria i geografia i es va convertir en la directora del centre el 1944. <\/span><\/p>\n

Per\u00f2 un dia afirm\u00e0 que va sentir a D\u00e9u dir-li que ajud\u00e9s als m\u00e9s desprotegits, coincidint amb la <\/span>fam de Bengala (1943).<\/span><\/i> Aix\u00ed que comen\u00e7\u00e0 a treballar amb els pobres el 1948, tot ensenyant-los a llegir. Al 1950 reb\u00e9 formaci\u00f3 com a infermera, tot just despr\u00e9s d\u2019aconseguir la nacionalitat \u00edndia. <\/span><\/p>\n

El 7 d\u2019octubre de 1950, despr\u00e9s d\u2019haver estat autoritzada per la Santa Seu, va crear la seva nova congregaci\u00f3, <\/span>les Missioneres de la Caritat.<\/span><\/i> Es dedicaven a curar als m\u00e9s desafavorits. L\u2019orde es va anar expandint cap \u00a0a Roma, Tanz\u00e0nia, \u00c0ustria, Vene\u00e7uela, fins i tot moltes zones d\u2019\u00c0sia i \u00c0frica. <\/span><\/p>\n

El 1982, coincidint amb el Setge de Beirut, Teresa va rescatar a 37 nens atrapats en un hospital. Tamb\u00e9 va viatjar fins a Eti\u00f2pia per assistir a la gent, o a les v\u00edctimes de l\u2019accident de Txern\u00f2bil. <\/span><\/p>\n

Amb el pas del temps, les ajudants de la mare Teresa es van multiplicar. En la fundaci\u00f3 eren nom\u00e9s 13, i van passar a ser milers. <\/span><\/p>\n

Al 1979 li van atorgar el Premi Nobel de la Pau per la seva feina feta per superar la pobresa. Els diners del premi els va donar per als pobres d\u2019arreu del m\u00f3n. <\/span><\/p>\n

Teresa de Calcuta va morir als 87 anys a Calcuta, ciutat on s\u2019havia establit per dedicar-se a l\u2019assist\u00e8ncia i hospitalitat, el 5 de setembre de 1997.<\/span><\/p>\n

Abril Serrano (4t B)<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta missionera cat\u00f2lica t\u00e9 dedicada l’aula de 1r d’ESO D. Teresa de Calcuta (Agnes Gonxha Bojaxhiu) va n\u00e9ixer el 26 d\u2019agost de 1910 a Skopje, actual Maced\u00f2nia, en una fam\u00edlia cat\u00f2lica albanesa. Des de petita ja havia volgut ser missionera.
\nAl 1928, amb nom\u00e9s divuit… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":69,"featured_media":3808,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[167],"tags":[],"class_list":["post-3783","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espais-ens-parlen"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3783","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/69"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3783"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3783\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4071,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3783\/revisions\/4071"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3808"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3783"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3783"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3783"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}