“Perqu\u00e8 el car\u00e0cter d’un \u00e9sser hum\u00e0 excepcional mostri les seves veritables qualitats, \u00e9s necessari comptar amb la bona fortuna de poder observar les seves accions al llarg dels anys. Si les seves accions estan desprove\u00efdes de tot egoisme, si la idea que les dirigeix \u00e9s d’una generositat sense comparaci\u00f3, si les seves accions s\u00f3n aquelles que certament no busquen en absolut cap recompensa m\u00e9s que aquella de deixar les seves marques visibles; sense risc de cometre cap error, estem llavors davant d’un personatge inoblidable.” Aix\u00ed comen\u00e7a l’home que plantava arbres de Jean Giono.<\/p>\n
L’home que plantava arbres \u00e9s una breu per\u00f2 bell\u00edssima novel.la escrita per Jean Giono. Explica la hist\u00f2ria d’un pastor analfabet que viu a\u00efllat en una regi\u00f3 deserta i semiabandonada del sud de Fran\u00e7a. S’anomena Elz\u00e9ard Bouffier i cada dia de la seva vida el dedica a plantar arbres. Ho fa de forma desinteressada, sense rebre res a canvi, en un tros de terra que no \u00e9s seu. D’aquesta manera acaba aconseguint, \u00fanicament amb l’ajuda de les seves mans, fer respirar un tros de terra asfixiat per la indifer\u00e8ncia dels homes. El narrador, un excursionista perdut, \u00e9s l’\u00fanic testimoni d’aquesta obra extraordin\u00e0ria.<\/p>\n
Amb els anys aquest tros de terra desert i abandonat durant la guerra torna a ser poblat per habitants que hi planten hortalisses i arbres fruiters. Elz\u00e8ard Bouffier, perseverant, continua plantant arbres fins que els seus dies s’acaben. Mai reclama cap reconeixement per la magn\u00edfica feina a la que va dedicar tota la seva vida. Aquest “atleta de D\u00e9u” (qualificat aix\u00ed per Jean Giono) sap el secret de la felicitat, de la seva felicitat lligada a la de la Terra.<\/p>\n
Aquest personatge vol ensenyar-nos humilitat, perseveran\u00e7a, generositat, esperan\u00e7a i, sobretot, l’acte de sembrar pels altres i no nom\u00e9s per un mateix.<\/p>\n
M’agradaria poder pensar que Elz\u00e8ard Bouffier \u00e9s una persona que ha existit alguna vegada per\u00f2 la realitat \u00e9s que \u00e9s nom\u00e9s un personatge fruit de la imaginaci\u00f3 d’un escriptor com tants d’altres. De totes maneres penso que, repartits pel m\u00f3n, existeixen actualment petits “Elz\u00e8ards Bouffiers” que dediquen les seves vides a sembrar pels altres. Que tenen objectius tan nobles com el seu i que estimen la naturalesa tant com ho fa ell en el llibre. De fet, crec que tots tenim una part d’aquest personatge dins nostre, si fos m\u00e9s gran i li f\u00e9ssim una mica m\u00e9s de cas podr\u00edem solucionar els grans problemes mediambientals actuals.<\/p>\n
Jean Giono ha regalat aquesta hist\u00f2ria a tots els que vulguin llegir-la i permet que qui vulgui la descarregui\u00a0 i la imprimeixi. Tot i no ser gaire coneguda a Fran\u00e7a ha estat tradu\u00efda a tretze idiomes, a m\u00e9s ha inspirat molts projectes de desforestaci\u00f3 i ha causat un canvi de mentalitat en moltes persones i institucions d’arreu del m\u00f3n.<\/p>\n
L’home que plantava arbres \u00e9s una de les meves novel\u00b7les preferides i Elz\u00e8ard Bouffier \u00e9s un dels millors personatges que he tingut la sort de llegir. Crec que, tot i ser tan breu, \u00e9s una hist\u00f2ria d’una bellesa extraordin\u00e0ria que ajuda i seguir\u00e0 ajudant a difondre l’amor cap a la naturalesa.<\/p>\n
Signat: ARKUDAH<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"