Com es fa un programa de televisi\u00f3?<\/strong><\/p>\n Exemples de televisi\u00f3 innovadora arreu del m\u00f3n<\/strong><\/p>\n En la confer\u00e8ncia del 9 d\u2019abril, Ricard Llenas ens va venir a parlar sobre la feina de guionista i dels nous camins de la televisi\u00f3. I em vaig adonar que la televisi\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s per entretenir; tamb\u00e9 pot servir per fer pensar, per crear i per ajudar a canviar la societat.<\/p>\n Llenas ens va explicar com es crea un programa de televisi\u00f3 des de zero: primer es comen\u00e7a amb una idea pr\u00f2pia o aliena, un concepte que tingui una l\u00ednia clara. A partir d\u2019aqu\u00ed, cal saber vendre aquesta idea, formar un equip, dissenyar un plat\u00f3 i estructurar tot el contingut de manera atractiva i coherent. Una de les tasques m\u00e9s importants del guionista \u00e9s imaginar com es desenvolupar\u00e0 el programa, anticipar-se al que pot passar i convertir-ho en un gui\u00f3 visualment atractiu. El gui\u00f3, en molts casos, es divideix per temes, i s\u2019organitza mitjan\u00e7ant una escaleta on es detallen la durada, els participants i les c\u00e0meres implicades en cada moment.<\/p>\n Una de les claus \u00e9s que la imatge sempre acompanya el contingut. Llenas ens va mostrar un fragment d\u2019un programa sobre el franquisme on una \u00e0via relatava la desaparici\u00f3 del seu pare. Despr\u00e9s se la podia veure a ella per\u00f2 la c\u00e0mera s\u2019allunyava progressivament, transmetent la sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua i la quasi impossibilitat de trobar les cendres del seu pare probablement perdudes a la Serra de P\u00e0ndols, al que va ser el front de l\u2019Ebre durant la guerra civil. Un exemple clar de com la imatge pot refor\u00e7ar i donar profunditat emocional al relat.<\/p>\n Tamb\u00e9 vam veure exemples de televisi\u00f3 innovadora arreu del m\u00f3n. Un dels m\u00e9s impactants va ser un programa que deia que no hi havia donants d\u2019\u00f2rgans, per fer prendre consci\u00e8ncia a l\u2019audi\u00e8ncia i provocar un canvi social real. En aquesta l\u00ednia, es va mencionar Roc\u00edo: contar la verdad para seguir viva<\/em>, una s\u00e8rie documental que va trencar esquemes explicant una hist\u00f2ria de viol\u00e8ncia masclista amb una for\u00e7a que potser un text acad\u00e8mic no hauria aconseguit.<\/p>\n Finalment, vam parlar de Generaci\u00f3 D<\/em>, un v\u00eddeo que grava les mateixes persones cada 5-9 anys per mostrar com canvien al llarg del temps i, alhora, perqu\u00e8 ens adonem de com canvia la societat. Aquest \u00e9s un exemple clar d\u2019innovaci\u00f3 audiovisual per reflectir la transformaci\u00f3 d\u2019un pa\u00eds a trav\u00e9s de les persones.<\/p>\n En s\u00edntesi, com ens va dir Llenas, hi ha un pacte impl\u00edcit entre l\u2019espectador i el creador: el comprom\u00eds de fer una televisi\u00f3 que no nom\u00e9s entretingui, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ens ajudi a comprendre el m\u00f3n on vivim.<\/p>\n Aroa S\u00e1nchez Caballero (2n Batxillerat C)<\/p>\n Ha tingut lloc la segona confer\u00e8ncia de tarda d’aquest curs, amb una participaci\u00f3 destacable d’alumnat de Batxillerat i de professorat. En aquest cas, la xerrada va ser a c\u00e0rrec d’en Ricard Llenas i Farr\u00e0s, exalumne de l’institut que hi va acabar els seus estudis l’any 2010. Actualment, \u00e9s guionista de programes com Col\u00b7lapse, que s’emet els dissabtes al vespre per TV3. Ens n’ha fet la cr\u00f2nica una alumna de 2n de Batxillerat.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":21132,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29,143],"tags":[],"class_list":["post-21131","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","category-textures"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21131","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21131"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21131\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21181,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21131\/revisions\/21181"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21132"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21131"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21131"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21131"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-content\/uploads\/usu559\/2025\/04\/Foto-de-Eduard.jpg\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"