Avui acabem amb la publicaci\u00f3 dels premis literaris de Sant Jordi amb el treball guardonat amb el segon premi en la modalitat de prosa i categoria de Batxillerat i Cicles Formatius. \u00c9s el text “La cinta de M\u00f6bius”, de la Bruna Da Silva Cuenca, de 1r de Batxillerat D. Una bella mostra de com es poden fondre ci\u00e8ncia i literatura.<\/p>\n
LA CINTA DE M\u00d6BIUS<\/strong><\/p>\n Una cinta de M\u00f6bius \u00e9s una superf\u00edcie d\u2019una sola cara i un sol contorn. Si comencessis a caminar des d\u2019un punt qualsevol d\u2019aquesta cinta i no paressis mai, no arribaries mai a un punt final. Encara m\u00e9s, si no haguessis marcat el teu punt d\u2019inici, series incapa\u00e7 de saber on comencen i on acaben les voltes que estaries donant. De fet, no serien realment voltes, ja que una cinta de M\u00f6bius es retor\u00e7a, serien camins, jornades interminables d\u2019alguna manera circulars. Per acabar-ho de rematar, una cinta de M\u00f6bius \u00e9s una superf\u00edcie no orientable, \u00e9s a dir, no sabries on \u00e9s el nord, no sabries quin \u00e9s el sentit horari. Clar que, a la vida real, no podries caminar per una cinta com aquesta, perqu\u00e8 seria impossible de construir i la gravetat hauria de funcionar de manera diferent. Digues-me, si realment et trobessis en una cinta de M\u00f6bius, dreta en un punt a l\u2019atzar, i fossis capa\u00e7 de comen\u00e7ar a caminar i caminar i caminar\u2026 caminaries? Clar, no t\u2019he donat tots els detalls. Tinc dues preguntes diferents. La primera pregunta \u00e9s: si tu et trobessis en\u00a0 aquesta cinta, dreta en un punt a l\u2019atzar, i sabessis que, efectivament, ets en una cinta de\u00a0 M\u00f6bius i tot el que aix\u00f2 suposa, caminaries? L\u2019altra pregunta que et faig \u00e9s la seg\u00fcent: si tu t\u2019hi trobessis, conscientment, i ja haguessis decidit caminar, quan pararies?<\/p>\n Probablement, creus que tu ets diferent, que ets una persona especial. Si no ho creus, \u00e9s que nom\u00e9s ho tens acceptat en el fons de la teva ment, del teu subconscient. En el fons, creus que ets diferent de la resta, encara que no ho puguis admetre ni a tu mateixa. \u00c9s per aix\u00f2 que creus, o creus que saps, que tu ets la protagonista de la hist\u00f2ria. Encara que siguis conscient de les persones que tens al voltant, no n\u2019ets realment. Tu, encara que s\u00e0pigues molt de les seves vides, encara que les coneguis des que vas n\u00e9ixer, nom\u00e9s vius al voltant de tu mateixa. Les altres persones s\u00f3n, des del teu punt de vista, personatges secundaris. Tu les pots veure durant tot el dia, per\u00f2, quan van a dormir, quan van al lavabo, quan van a treballar, quan parlen per tel\u00e8fon\u2026, ja no saps qu\u00e8 fan exactament. Tampoc saps mai qu\u00e8 pensen realment. No saps com \u00e9s viure la seva vida, ni com \u00e9s viure la vida a trav\u00e9s seu. Tu nom\u00e9s la saps viure a trav\u00e9s de tu mateixa. Per aix\u00f2, penses, encara que sigui en un lloc molt profund, que ets el centre de la hist\u00f2ria. Aquest complex de protagonista et fa creure que ets diferent, \u00fanica, especial, com vulguis dir-li. Et fa creure que certes coses no et passarien mai a tu, que nom\u00e9s s\u00f3n hist\u00f2ries curioses que alguna coneguda t\u2019explica o que has vist a les not\u00edcies. Et fa creure que tu actuaries diferent de la resta en certes situacions, perqu\u00e8 tu penses diferent, perqu\u00e8 ets diferent, perqu\u00e8 tu, en el fons ben profund, en saps m\u00e9s, no?<\/p>\n T\u2019ha passat mai que et trobes en algun espai p\u00fablic, com un autob\u00fas o un parc, mires una persona a l’atzar i, per casualitat, ella tamb\u00e9 et mira a tu durant uns segons? Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2 jo, que soc m\u00e9s conscient de la nostra condici\u00f3 egoista, del nostre inevitable afany de protagonisme, i que en realitat \u00e9s mentida i ho soc tant com tu per\u00f2 que no ho puc evitar pensar, penso: aquella persona m\u2019ha mirat. Potser ella tamb\u00e9 acaba de pensar que jo l\u2019he mirada. Ara, potser ella acaba de pensar aix\u00f2 \u00faltim, que jo he pensat que potser ella tamb\u00e9\u00a0 ha pensat que l\u2019he mirada. I potser tamb\u00e9 est\u00e0 pensant aix\u00f2. I potser est\u00e0 pensant que jo estic pensant que ella est\u00e0 pensant tot aix\u00f2. I potser est\u00e0 pensant aix\u00f2 tamb\u00e9, i aix\u00f2 tamb\u00e9\u2026 Segurament, les persones que miro sense cap motiu pel carrer i que resulta que em tornen la mirada no estiguin mai pensant el mateix que jo estic pensant. Podria ser que no m\u2019haguessin ni mirat a mi, sin\u00f3 que s\u2019haguessin fixat en un colom que passava pel meu costat. Per\u00f2, deixant de banda aquesta possibilitat tan avorrida, si realment els nostres\u00a0 pensaments s\u2019haguessin sincronitzat d\u2019aquesta manera, seria aix\u00f2 la telepatia? Podria considerar-nos capaces de llegir ments? Jo crec que s\u00ed, per\u00f2 que \u00e9s poc probable que passi. Tamb\u00e9 crec que seria una connexi\u00f3 molt especial, i em preocupa que mai podr\u00e9 comprovar si s\u2019ha donat, mai sabr\u00e9 qu\u00e8 pensa aquella persona desconeguda despr\u00e9s que les nostres mirades es creuin. Potser pensa en mi tota la tarda, potser nom\u00e9s cinc minuts, potser no hi pensa. Jo puc assegurar, per si tranquil\u00b7litza a alguna altra v\u00edctima d\u2019aquesta situaci\u00f3 tan desconcertant, que estar\u00e9 donant voltes a l\u2019assumpte una bona estona.<\/p>\n Tornant a la nostra conversa, caminaries? Si \u00e9s que s\u00ed, quan pararies? Probablement, creus que tu ets diferent, que, si decidissis caminar, sabries marcar d\u2019alguna manera o recordar el punt d\u2019on havies comen\u00e7at. O que podries comptar les voltes, perqu\u00e8 \u201cno seria tan\u00a0 complicat\u201d. Per\u00f2 no tindria sentit. Primer de tot, per qu\u00e8 voldries caminar? Si tu saps\u00a0 exactament qu\u00e8 implica una cinta de M\u00f6bius, qu\u00e8 et dona l\u2019esperan\u00e7a que caminant, emprenent aquest cam\u00ed infinit, trobaries una soluci\u00f3 als teus problemes? Qu\u00e8 et fa pensar que realment ets la protagonista i que, per tant, tu s\u00ed que te\u2019n sortiries? I despr\u00e9s, sent plenament conscient del teu dest\u00ed des del primer moment que has donat una passa, per\u00a0 qu\u00e8 creus que et salvaries? Ara b\u00e9, quedant-te quieta tampoc solucionaries res, perqu\u00e8 si et trobessis en una cinta de M\u00f6bius, dreta en un punt a l\u2019atzar, no tindries cap mena de possibilitat de sobreviure, de sortir d\u2019all\u00e0.<\/p>\n Per sort, jo crec que, si et trobessis en una cinta aix\u00ed, no t\u2019hi trobaries sola. M\u2019agrada pensar que si passessis aquesta estona infinita, si estiguessis atrapada en aquest lloc eternament en pausa amb alg\u00fa, seria amb qui compartissis una connexi\u00f3 especial. Crec aix\u00f2 perqu\u00e8, quan romans en una carretera sense principi ni fi amb alg\u00fa altre, acabeu sent una sola persona, acabeu fonent-vos en un sol \u00e9sser. Els vostres ulls veuen tota l\u2019estona el mateix, les vostres orelles senten el mateix, els vostres peus caminen, o no, pel mateix terra no orientable, les vostres vides es fan eternes i, alhora, arriben al seu final a la vegada. \u00c9s per\u00a0 aix\u00f2 que, en una cinta de M\u00f6bius, nom\u00e9s hi podries estar, si \u00e9s que realment hi estiguessis acompanyada, amb una persona amb la qual haguessis compartit uns instants de\u00a0 sincronitzaci\u00f3 mental, de telepatia. Perqu\u00e8 nom\u00e9s arribem a viure la vida des d\u2019un altre punt\u00a0 de vista, nom\u00e9s canviem de protagonista, nom\u00e9s deixem de ser el centre de la hist\u00f2ria en els breus instants en els quals pensem el mateix que alg\u00fa altre. Aquells moments s\u00f3n com un buit en el temps, com si el m\u00f3n s\u2019atur\u00e9s durant uns segons per deixar que les dues us mireu i penseu el que pensa l\u2019altra, perqu\u00e8 visqueu exactament la mateixa experi\u00e8ncia,\u00a0 perqu\u00e8 us conegueu realment, perqu\u00e8 l\u2019altra deixi de ser un personatge secundari de la vostra vida, perqu\u00e8 pugueu veure l\u2019una dins l\u2019altra i veure-us a vosaltres mateixes, com un mirall. Aix\u00f2 \u00e9s el que viuries en una cinta de M\u00f6bius amb alguna altra persona, per\u00f2 nom\u00e9s ho podries viure amb alg\u00fa compatible, amb alg\u00fa amb qui haguessis comprovat altres vegades que \u00e9s possible. Suposo que \u00e9s aix\u00f2 el que volen dir quan diuen \u201c\u00e0nimes bessones\u201d. Potser cada dia mirem sense voler a la nostra \u00e0nima bessona, potser en podem tenir m\u00e9s d\u2019una.<\/p>\n Per\u00f2 clar, a la vida real, no podries caminar per una cinta com aquesta, perqu\u00e8 seria impossible de construir i la gravetat hauria de funcionar de manera diferent. Llavors, suposo que des d\u2019un principi no et trobaries en una cinta de M\u00f6bius.<\/p>\n Bruna Da Silva Cuenca (1r Batxillerat D)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui acabem amb la publicaci\u00f3 dels premis literaris de Sant Jordi amb el treball guardonat amb el segon premi en la modalitat de prosa i categoria de Batxillerat i Cicles Formatius. \u00c9s el text “La cinta de M\u00f6bius”, de la Bruna Da Silva Cuenca, de 1r de Batxillerat D. Una bella mostra de com es poden fondre ci\u00e8ncia i literatura.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":19272,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29,143],"tags":[],"class_list":["post-19271","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","category-textures"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19271","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19271"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19271\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19275,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19271\/revisions\/19275"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19272"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19271"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19271"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19271"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}