Avui us presentem el primer premi de prosa de Batxillerat i Cicles Formatius. \u00c9s obra de J\u00falia de Arias Tutusaus, de 1r de Batxillerat C i es titula “Mig concert”. Per als amants de la literatura, de la m\u00fasica, de les arts esc\u00e8niques, de l’espectacle…<\/p>\n
MIG CONCERT<\/strong><\/p>\n El concert ha de comen\u00e7ar. La N\u00e0dia no sabia com treure\u2019s all\u00f2 del cap mentre caminava de\u00a0 pressa pels carrers de Barcelona. Anava amb un monyo alt i engominat, un vestit verd de seda que li arribava fins als turmells i uns talons negres que la feien veure m\u00e9s alta del que ja era. Com de costum, tamb\u00e9 portava el sax\u00f2fon penjat a l\u2019esquena dins la seva funda negra i unes quantes partitures plegades a les butxaques exteriors d\u2019aquesta, tot nom\u00e9s per si es quedava en blanc al moment de la veritat. Avui era un dia important. Ni ella sabia com s\u2019ho havia fet perqu\u00e8 la deixessin actuar en un teatre tan conegut com \u00e9s el Gran Teatre del Liceu, estava conven\u00e7uda que seria la primera saxofonista a fer-hi una exhibici\u00f3 completament en solitari, sense cap altre m\u00fasic que l\u2019acompany\u00e9s.<\/p>\n En arribar va veure com ja hi havia cua a l’entrada, i, intentant passar el m\u00e0xim de desapercebuda, va aconseguir entrar-hi en q\u00fcesti\u00f3 de segons. Juraria que hauria d’haver\u00a0 accedit a l’edifici per una altra banda, per\u00f2 no tenia temps per pensar-s’ho massa. Ja quasi corrent va dirigir-se darrere la plataforma, s\u2019hi va trobar amb els encarregats d’organitzar l’espectacle i d\u2019ajudar-la en cas d’imprevist. No va trigar gens a disculpar-se: per variar, havia arribat deu minuts tard respecte a l’hora prevista. Els planificadors no semblaven del tot contents, per\u00f2 ho van deixar passar. Li van dir que an\u00e9s al vestuari si necessitava retocar-se el maquillatge o la vestimenta, i que en cinc minuts an\u00e9s a l’escenari, darrere el tel\u00f3. I aix\u00ed ho va fer. Impulsivament va entrar a la primera habitaci\u00f3 que va trobar i, sense pensar-s’ho dos cops, va col\u00b7locar-se davant el mirall. All\u00e0 estava ella, un tirabuix\u00f3 de cabells castanys li tapava part de la cara, la gomina no havia perdurat massa. Va pitjar el bot\u00f3 de l’aixeta, i amb l’aigua que rajava, va mullar-se les mans. Tot seguit, amb nom\u00e9s dos dits i un moviment que anava des del front fins al monyo que portava, va aconseguir fer que el floc de cabells qued\u00e9s enganxat enrere just amb la resta. Va eixugar-se les mans amb la tovallola del costat i va tornar a la seva posici\u00f3 inicial, i es va mirar, ara s\u00ed, directament als ulls. Hi veia el reflex d’una N\u00e0dia nerviosa, emocionada per\u00f2 decidida, d’una nena que ja feia temps era una dona, per\u00f2 que mantenia encara el mateix esperit de sempre. Desitjava entrar en acci\u00f3 i mostrar a tothom la interpretaci\u00f3 de les partitures que feia tant de temps que practicava, i que, des de feia dos dies, tamb\u00e9 havia estat assajant al Liceu. Tot nom\u00e9s per poder fer b\u00e9 el que podria ser un dels concerts m\u00e9s importants que faria en molts anys. Es moria d’\u00e0nsies per fer una gran actuaci\u00f3, aix\u00ed seria capa\u00e7 de compartir amb m\u00e9s gent l’\u00fanica cosa que mai l’havia decebuda quan la necessitava: la m\u00fasica.<\/p>\n Va deixar la funda a terra i es va quedar \u00fanicament amb l’instrument entre les mans. Despr\u00e9s,\u00a0 va anar cap a darrere el tel\u00f3 i all\u00e0 es va trobar amb un individu d’uns quaranta anys que tenia\u00a0 cara de simp\u00e0tic. Era un dels organitzadors.<\/p>\n \u2014 Ja ets aqu\u00ed, perfecte. Aviat comen\u00e7arem a deixar entrar al p\u00fablic. Hi ha res que necessitis \u00a0practicar ara que no vas poder assajar ahir? \u2014 va dir l’home r\u00e0pidament.<\/p>\n \u2014 N-No… \u2014 va respondre la N\u00e0dia no gaire segura d’all\u00f2.<\/p>\n \u2014 Molt b\u00e9, doncs, recorda que aquest \u00e9s el centre de l’escenari, per\u00f2 que pots moure’t \u00a0lliurement, el teatre \u00e9s teu. \u2014 l’home assenyalava a terra, just al mig d’aquella plataforma \u2014 ara queda’t al rac\u00f3 pel qual has entrat, i quan et fem un senyal, surts lentament. Despr\u00e9s, tot ja \u00e9s cosa teva. \u2014 va explicar l’home mentre somreia.<\/p>\n \u2014 D’acord, gr\u00e0cies \u2014 va dir la N\u00e0dia, i, sense saber qu\u00e8 m\u00e9s respondre, va fer mitja volta i \u00a0va dirigir-se a la cantonada des d’on havia de sortir.<\/p>\n L’home se’n va anar. Ara la N\u00e0dia es trobava sola, nom\u00e9s comptava amb la companyia del \u00a0seu sax\u00f2fon i aix\u00f2 la feia pensar massa. A poc a poc va comen\u00e7ar a sentir un dolor a \u00a0l’est\u00f3mac, estava realment intranquil\u00b7la. Era al Liceu, no s’ho creia. No va passar m\u00e9s d’un minut i escoltava passes, el p\u00fablic ja entrava. Ara una sabata la molestava, sentia un dels turmells escanyat. Tamb\u00e9 notava com se li clavava un clip al cap i les mans mullades per la suor que relliscaven sobre el saxo. I, de cop i volta, va deixar de sentir-ho tot en adonar-se que el tel\u00f3 s’obria. Alg\u00fa va donar-li delicadament dos cops en una espatlla.<\/p>\n \u2014 N\u00e0dia, quan tu vulguis.<\/p>\n La N\u00e0dia, en sentir-ho, va tancar els ulls, va inspirar i expirar una sola, per\u00f2 llarga, vegada i \u00a0va tornar a obrir les parpelles. Finalment, va dirigir-se al centre de l’escenari. Sense fixar-se\u00a0 en qui tenia davant, despr\u00e9s d’empassar saliva, es va apropar el bec del sax\u00f2fon als llavis i \u00a0va comen\u00e7ar a tocar. Una nota, dues, tres, ara tot era m\u00e9s f\u00e0cil. Havia deixat de pensar com continuava la partitura, per\u00f2 no va parar de moure els dits, anaven sols. En canvi, ella, ella ballava amb el cos al ritme del comp\u00e0s, es movia tant com podia per donar m\u00e9s \u00e8mfasi al que tocava. Com m\u00e9s llarga i potent era la nota, m\u00e9s s’inclinava cap enrere. I, en un instant, \u00a0ja havia acabat la primera partitura. Ning\u00fa va aplaudir, tots esperaven abans escoltar la resta de melodies que li faltaven per tocar. Aix\u00ed que, sense decebre’ls, la N\u00e0dia va continuar amb el concert. Notava els batecs del cor, la ruixada d’aire que li acaronava la cara com si es tract\u00e9s de brisa, la llum dels focus que l’ajudaven a brillar, el sentiment de silenci i el so de la calma. Tota ella com si fos una amb el sax\u00f2fon va continuar tocant, tocant i tocant fins que, en definitiva, va acabar amb tot el que aquell dia havia de mostrar. Va allunyar-se l’instrument de la boca i, amb l’altre bra\u00e7 tapant-se el ventre, va fer una rever\u00e8ncia. Cinc segons li van fer falta per aixecar la vista i mirar al p\u00fablic. Per fi, van comen\u00e7ar a aplaudir. Molts s’aixecaven per fer-ho i se’ls veia emocionats, la N\u00e0dia va poder distingir ll\u00e0grimes en les galtes d’alguns dels que s’asseien a primera fila. Estava commoguda. Quan tenia la impressi\u00f3 que els aplaudiments havien d’afluixar encara perduraven amb la mateixa for\u00e7a que al principi. Ara era ella qui plorava, quan, de sobte, els llums s’apaguen. Semblava que alguna cosa no anava\u00a0 b\u00e9.<\/p>\n <\/p>\n Foscor.<\/p>\n <\/p>\n La N\u00e0dia es trobava en una habitaci\u00f3 blanca estirada sobre un llit.<\/p>\n \u2014 Sembla que ha obert els ulls. Ho reconeix! Reconeix la melodia!\u2014 cridava una dona de \u00a0mitjana edat mentre abra\u00e7ava a qui semblava la seva filla.<\/p>\n A la seva dreta s\u2019estaven dues persones assegudes i esverades, que s’abra\u00e7aven. Una d’elles tenia un radiocasset a la falda. En canvi, a l’esquerra nom\u00e9s hi havia aixecada una<\/p>\n dona vestida de blanc. Del dispositiu sonava una melodia, era familiar, la N\u00e0dia llegia cada \u00a0nota que sentia sense necessitat de veure res, i \u00e9s que s’ho sabia de mem\u00f2ria.<\/p>\n \u2014 Mama, aix\u00f2 s\u00ed que ho recordes?\u2014 li va dir la mateixa dona que feia uns segons estava \u00a0cridant mentre la mirava fixament.<\/p>\n La N\u00e0dia no entenia res, estava confosa. Un pressentiment li va fer dubtar del temps que havia passat des d’aquell concert. Tenia buits en la mem\u00f2ria i una infinitat de dubtes, per\u00f2 nom\u00e9s les forces justes per formular-ne un.<\/p>\n \u2014 On \u00e9s el meu sax\u00f2fon?<\/p>\n J\u00falia de Arias Tutusaus (1r Batxillerat C)<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui us presentem el primer premi de prosa de Batxillerat i Cicles Formatius. \u00c9s obra de J\u00falia de Arias Tutusaus, de 1r de Batxillerat C i es titula “Mig concert”. Per als amants de la literatura, de la m\u00fasica, de les arts esc\u00e8niques, de l’espectacle…… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":19257,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29,143],"tags":[],"class_list":["post-19256","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada","category-textures"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19256","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19256"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19256\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19258,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19256\/revisions\/19258"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19257"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19256"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19256"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19256"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}