Aquesta tarda us proposem la lectura del segon premi de prosa de 3r i 4t d’ESO. Es tracta del relat “El llegat del mar”, de la Irene Llop Mart\u00ednez, de 4t d’ESO C. Us hi embarqueu, com s’embarca la protagonista?<\/p>\n
EL LLEGAT DEL MAR<\/strong><\/p>\n Avui \u00e9s el meu primer dia de feina i el meu pare m\u2019ha trobat un treball servint a alta mar, dins d\u2019un vaixell, a un mariner que fa molt mala espina.<\/p>\n Porto una motxilla amb coses per a dues setmanes, que \u00e9s el temps que m\u2019han dit que estar\u00e9 navegant. El vaixell no inspira gaire confian\u00e7a perqu\u00e8 hi pugis, per tant, espero no morir.<\/p>\n Per sort he agafat un llibre que podr\u00e9 llegir. El t\u00edtol no m\u2019agrada, per\u00f2 el meu pare me l’ha regalat i l\u2019haur\u00e9 de llegir si no vull avorrir-me massa a la feina.<\/p>\n Pujo al vaixell i el capit\u00e0 em comenta que es diu V\u00edctor de Le\u00f3n i que l\u2019haig de tractar amb molt respecte i\u2026 bla, bla, bla. Tamb\u00e9 em diu el meu horari. B\u00e0sicament, \u00e9s treballar molt, de sol a sol i durant aquest per\u00edode de temps tinc tres hores de descans per menjar. No \u00e9s mal horari. Em diu que l\u2019ajudi per l\u2019arrencada del vaixell i que, despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, em puc ficar a la meva cabina fins que arribem al dest\u00ed. Despr\u00e9s d\u2019ajudar el capit\u00e0 em fico a la meva cabina. Deixo la motxilla a terra en trec el llibre que es titula La profecia oblidada<\/em>, i comen\u00e7o a llegir:<\/p>\n \u201cUna noia va a visitar la seva \u00e0via i li porta flors pel seu aniversari. Quan arriba a casa de l\u2019\u00e0via la saluda i seu al sof\u00e0. Llavors l\u2019\u00e0via s’apropa i li explica a la seva neta una hist\u00f2ria que li explicava la seva \u00e0via sobre un temps en el qual la gent amb poders i sense convivien tranquil\u00b7lament fins que un dictador va pujar al poder i va ordenar que matessin totes les persones m\u00e0giques. La noia es queda perplexa per la hist\u00f2ria de l\u2019\u00e0via i li pregunta si \u00e9s real; l\u2019\u00e0via posa cara de confusi\u00f3 i li respon que \u00f2bviament ho \u00e9s, perqu\u00e8 ella era una persona molt seriosa i no s’inventava hist\u00f2ries com aquesta per entretenir. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2 neta i \u00e0via van continuar el dia normal. Al vespre la noia va marxar despr\u00e9s d\u2019acomiadar-se de la seva \u00e0via. Va marxar caminant cap a casa pensant en la hist\u00f2ria i que, si era real, havien de quedar evid\u00e8ncies que demostressin l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquestes persones. El dictador no podia haver eliminat tants anys d\u2019hist\u00f2ria. <\/em><\/p>\n Quan va arribar a casa agaf\u00e0 el port\u00e0til i comen\u00e7\u00e0 a buscar informaci\u00f3 i no trob\u00e0 res. \u00c9s clar que no \u00e9s tan f\u00e0cil com buscar i trobar, \u00e9s clar que la gent troba coses molt rares a internet. En qualsevol cas despr\u00e9s la noia va continuar la seva vida normal i es va oblidar de tot el tema de la m\u00e0gia.<\/em><\/p>\n Un dia la seva \u00e0via li truc\u00e0 per demanar-li ajuda per buidar el traster\u201d.<\/em><\/p>\n No he pogut continuar la meva lectura perqu\u00e8 el capit\u00e0 em crida- des de l\u2019exterior perqu\u00e8 ja hem arribat al nostre dest\u00ed i est\u00e0 clar que jo no estic aqu\u00ed per descansar sin\u00f3 per treballar. Aix\u00ed que em poso a treballar ajudant el capit\u00e0 en el que puc. Netejo la coberta del vaixell, l\u2019ajudo a tirar la xarxa de pesca i m\u2019explica com llegir un mapa despr\u00e9s d\u2019insultar el meu pare per no haver-me ensenyat tot aix\u00f2 tan essencial per a la vida.<\/p>\n Despr\u00e9s de fer moltes m\u00e9s coses de les que he explicat, el capit\u00e0 m\u2019ordena que vagi a la seva cabina i l\u2019esperi all\u00e0. Obeeixo i em dirigeixo cap all\u00e0 i l\u2019espero dret, ja que em fa por que entri, em vegi assegut i em digui que ell no m\u2019ha donat perm\u00eds per asseure’m. Em fixo en la cabina, que \u00e9s molt bonica, per\u00f2 sobretot en el mapa que hi ha penjat a la paret i en un arp\u00f3 amb unes inscripcions al costat.<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019uns vint minuts, entra a la cabina i em demana que m\u2019assegui, i em parla del motiu pel qual m\u2019ha contractat, ja que ell \u00e9s un esperit lliure i no treballa amb criatures. Em diu que em va contractar perqu\u00e8 el meu pare li va demanar el favor de contractar-me i instruir-me en el m\u00f3n del mar. Em diu que devia un favor al meu pare, perqu\u00e8 li va salvar la vida davant d’un atac de taur\u00f3, i em mostra l\u2019arp\u00f3 que t\u00e9 penjat a la paret.<\/p>\n Despr\u00e9s de l\u2019explicaci\u00f3 del capit\u00e0 he tornat a la meva cabina per continuar llegint el llibre que fins al moment no em cridava l\u2019atenci\u00f3.<\/p>\n “Mentre la noia ajuda l\u2019\u00e0via a buidar el traster, li explica que la casa on viu ella actualment havia estat propietat de la seva \u00e0via. M\u00e9s tard la noia va pensar que potser troba alguna cosa relacionada amb les persones m\u00e0giques. Li demana a la seva \u00e0via que surti, que ja acaba ella, per poder buscar amb tranquil\u00b7litat. Quan ja fa mitja hora que busca entre les caixes, paper per paper, decideix obrir una \u00faltima caixa per veure si, per fi, troba el que amb tanta emoci\u00f3 ha estat buscant tanta estona. Una evid\u00e8ncia sobre la veritat de la hist\u00f2ria de la seva \u00e0via. A l’\u00faltima capsa troba un paper, un p\u00e8l desgastat i groguenc on hi ha escrita una antiga profecia que prediu la tornada de la m\u00e0gia. Aquest descobriment l\u2019emociona tant que surt escopetejada a ensenyar-li a la seva \u00e0via. Quan li ensenya, l\u2019\u00e0via no se sorpr\u00e8n i diu a la seva neta que no ent\u00e9n res del que hi ha escrit. La noia se n’estranya, ja que quan gira el paper un altre cop, hi veu la mateixa inscripci\u00f3 que abans.<\/em><\/p>\n Al principi creu que la seva \u00e0via li est\u00e0 fent algun tipus de broma, per\u00f2 en veure-li la cara pot comprovar que no, l’\u00e0via no ent\u00e9n res de l\u2019escrit. <\/em><\/p>\n M\u00e9s tard l\u2019\u00e0via li diu que si hi ha una inscripci\u00f3 sobre la m\u00e0gia, \u00e9s molt probable que tingui un conjur perqu\u00e8 el dictador no la pogu\u00e9s entendre. Per\u00f2 quin podria ser el conjur perqu\u00e8 alg\u00fa el pogu\u00e9s llegir? L’\u00e0via, despr\u00e9s de molt reflexionar, crida: \u00e9s clar, persones m\u00e0giques!! L’\u00e0via diu que la condici\u00f3 \u00e9s que nom\u00e9s ho puguin entendre persones m\u00e0giques i que, per tant, la seva neta \u00e9s una persona amb poders, per\u00f2 que no els ha despertat perqu\u00e8 ning\u00fa no l\u2019hi ha ensenyat\u201d.<\/em><\/p>\n Ja he llegit prou, avui, dem\u00e0 continuar\u00e9. Ara vaig a sopar amb el capit\u00e0, que m\u2019ha dit que quan vulgui sopar li digui. Em dirigeixo a la cabina del capit\u00e0 i truco a la porta. M\u2019obre i en el moment que m\u2019obre em torno a fixar en l\u2019arp\u00f3 i les seves inscripcions. El capit\u00e0 em diu que si vull sopar, que m\u2019ho escalfi jo, sopi i me’n vagi a dormir, que ja \u00e9s tard i dem\u00e0 em llavar\u00e0 ben d\u2019hora perqu\u00e8 comprovi per mi mateix que dura \u00e9s la vida d\u2019una persona que treballa al mar i que aprengui a apreciar aquesta feina tan sacrificada.<\/p>\n Despr\u00e9s de sopar marxo a la meva cabina i m’adormo. L’endem\u00e0 el capit\u00e0 em lleva a les cinc de la matinada i em posa a treballar sense haver esmorzat. A la meva pausa per dinar menjo molt, ja que no he esmorzat, i em tanco a la cabina per veure si aconsegueixo que el llibre m\u2019agradi.<\/p>\n \u201cLa noia que havia descobert que tenia poders intenta veure com alliberar-los, pensa que com ella deu haver-hi m\u00e9s gent que tamb\u00e9 tingui poders. L\u2019\u00fanic que ha de fer \u00e9s trobar-los, reunir-los i aprendre alliberar els seus poders tots junts. Comen\u00e7a la seva cerca per la web, per\u00f2 igual que fa uns mesos no pot ser tan f\u00e0cil trobar gent amb poders nom\u00e9s buscant a internet\u201d.<\/em><\/p>\n Tanco el llibre d’un cop, ja que no m\u2019est\u00e0 agradant gens ni mica i decideixo tirar-lo per la borda i acabar la meva temporada a alta mar sense fer res. Per\u00f2 abans de tirar el llibre, em ve al cap l\u2019arp\u00f3 i penso en les inscripcions. Quin idioma podria ser?, potser l\u2019idioma que utilitzaven els mags per codificar missatges? Corro cap a cabina del capit\u00e0 i truco a la porta. Quan m\u2019obre, agafo l\u2019arp\u00f3 sense sentir els crits del capit\u00e0 dient-me que el deixi. Quan l\u2019apropo obro el llibre i comprovo que \u00e9s la mateixa inscripci\u00f3 del llibre, i soc capa\u00e7 d\u2019entendre el que diu. Li pregunto al capit\u00e0 qu\u00e8 vol dir el que hi ha escrit, per\u00f2 em diu que no ent\u00e9n el que posa. Per tant, puc confirmar que soc una persona m\u00e0gica.<\/p>\n Acabo la meva travessia desitjant arribar a casa i continuar llegint. Ara entenc per qu\u00e8 el meu pare ha fet arribar aquest llibre a les meves mans. En arribar a terra ferma li explico al meu pare tot el que el capt\u00e0 m\u2019ha ensenyat i li dic que m\u2019ha agradat molt el seu llibre i que aquest temps no nom\u00e9s m\u2019ha ajudat a ser millor mariner, sin\u00f3 descobrir una mica m\u00e9s de mi. El meu pare m’ha obert les portes a un nou m\u00f3n, per\u00f2 encara tinc moltes preguntes i poques respostes.<\/p>\n Irene Llop Mart\u00ednez (4t ESO C)<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\n