{"id":19180,"date":"2024-05-08T17:00:19","date_gmt":"2024-05-08T15:00:19","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/?p=19180"},"modified":"2024-05-07T17:19:20","modified_gmt":"2024-05-07T15:19:20","slug":"premis-sant-jordi-6","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/portada\/premis-sant-jordi-6\/","title":{"rendered":"PREMIS SANT JORDI (6)"},"content":{"rendered":"<p>Avui publiquem el treball premiat a l&#8217;aula d&#8217;acollida, titulat <span style=\"font-family: inherit; font-size: 1em;\">\u201cQuan em mira\u201d i escrit per la Leylani Yusti Mar\u00edn, de 2n d&#8217;ESO B.\u00a0<\/span><\/p>\n<p><strong>QUAN EM MIRA<\/strong><\/p>\n<p>El meu nom \u00e9s Jenny i tinc 15 anys. Soc de Seattle. M&#8217;agrada la m\u00fasica, el disseny, pintar\u2026 En resum, m&#8217;agrada tot all\u00f2 art\u00edstic, tinc molts somnis i un \u00e9s convertir-me en una dissenyadora de moda molt famosa. Us explicar\u00e9 la meva hist\u00f2ria i com vaig con\u00e8ixer aquest noi d&#8217;ulls mel que em mira com mai ning\u00fa m&#8217;havia mirat.<\/p>\n<p>Tot va comen\u00e7ar aquell mat\u00ed que em van donar la not\u00edcia que em mudar\u00e9 a l&#8217;altra banda del m\u00f3n, a It\u00e0lia. Ho deixaria tot enrere, els meus amics, el meu institut, la meva fam\u00edlia i pr\u00e0cticament la meva vida. Per si en voleu saber m\u00e9s, viatjar\u00e9 a It\u00e0lia perqu\u00e8 el meu pare es tornar\u00e0 a casar, ja ho s\u00e9, \u00e9s horrible. Haur\u00e9 de con\u00e8ixer la meva marastra i el meu futur germanastre.<\/p>\n<p>Doncs aqu\u00ed em teniu, nouvinguda a It\u00e0lia. Que fort! It\u00e0lia \u00e9s bonic: les vistes, els paisatges, tot \u00e9s tan&#8230; <em>guau<\/em>!. Especialment Mil\u00e0. Diuen que \u00e9s la ciutat de la moda, \u00e9s un somni complert. Estar aqu\u00ed \u00e9s el millor. Ara mateix he arribat a la casa de la Celine. \u00c9s la promesa del meu pare, i al seu costat hi havia aquell noi d&#8217;ulls mel, amb els cabells una mica arrissats de color caf\u00e8. Semblava tenir una personalitat diferent de tots els nois que havia conegut, era fred per\u00f2 amable, i alhora era tan misteri\u00f3s&#8230; El seu nom era Jake, tenia 19 anys. S\u00ed, ja ho s\u00e9, era 4 anys m\u00e9s gran que jo. El seu pare era de Nova York i la mare era italiana. Quan vaig acabar de desempacar totes les meves coses vaig tenir una xerrada amb el meu pare, ja sabeu, les t\u00edpiques xerrades de com est\u00e0s?, et sents c\u00f2moda?, qu\u00e8 et sembla la teva nova fam\u00edlia?\u2026 La veritat, us dir\u00e9 una cosa, no \u00e9s f\u00e0cil, em sento fatal, jo no vull estar aqu\u00ed, estimava la meva vida a Seattle, per\u00f2 de vegades no et queda elecci\u00f3. No puc creure que estigui aqu\u00ed menjant amb la meva nova fam\u00edlia, enyoro molt la meva mare, des que va morir tot \u00e9s un caos. El meu pare, quan ella va morir, estava destrossat, no sabia qu\u00e8 fer&#8230; Per\u00f2 b\u00e9, despr\u00e9s va con\u00e8ixer la Celine i, b\u00e9, ja sabeu qu\u00e8 va passar. La meva mare va morir fa ja 4 anys i mig, ja s\u00e9 que ha passat temps, per\u00f2 jo encara no aconsegueixo superar-ho. Sabeu el sentiment aquest que t&#8217;estreny el pit? Doncs m&#8217;he sentit aix\u00ed des que una de les persones m\u00e9s importants per a mi se&#8217;n va anar. M&#8217;alegro molt de veure el meu pare feli\u00e7, per\u00f2 de vegades em pregunto qu\u00e8 diria la meva mare.<\/p>\n<p>Avui \u00e9s el meu primer dia d&#8217;institut i no puc negar que estic una mica nerviosa. Haur\u00e9 de con\u00e8ixer gent nova, per\u00f2 b\u00e9, tant se val! Aix\u00ed \u00e9s la vida encara que no ho vulguis.<\/p>\n<p>El Jake m&#8217;ha esperat a l&#8217;entrada de casa per acompanyar-me a l&#8217;institut, ell tamb\u00e9 va igual que jo. No \u00e9s que em caigui\u00a0gaire b\u00e9, per\u00f2 ens suportem ja que \u00e9s el que toca. Arribem per fi i la meva primera classe \u00e9s Art. En entrar a l&#8217;aula tothom se m&#8217;ha quedat mirant i ha estat molt inc\u00f2mode. Per\u00f2 tot just he entrat, una noia molt amable s&#8217;ha acostat a mi, m&#8217;ha fet una foto.<\/p>\n<p>\u2014 \u00c9s la foto del primer dia. Tots en tenim una. Les pengem a l&#8217;anuari de l&#8217;any. Tu ets la nova, oi? \u2014m&#8217;ha preguntat.<\/p>\n<p>\u2014 S\u00ed, soc la nova, em dic Jenny. \u2014li he respost.<\/p>\n<p>\u2014 Doncs un gust, Jenny. Jo em dic Sami. Vens amb nosaltres a l&#8217;hora del pati?<\/p>\n<p>\u2014 D&#8217;acord \u2014he dit, mentre pensava en com de f\u00e0cil havia estat la primera presa de contacte i pensant en la cara de bona nena que havia d&#8217;haver posat mentre em feia aquesta foto.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s ha entrat la professora, ha comen\u00e7at amb el tema i m\u2019ha dit que em presenti a tota la classe, aix\u00ed que \u00e9s el que he fet. Jo entenia l&#8217;itali\u00e0 molt b\u00e9, encara que no el parlava gaire. De petita em vaig apuntar a classes, per\u00f2 despr\u00e9s ho vaig deixar.<\/p>\n<p>Ha arribat l&#8217;hora del pati i hi he anat amb la Sami. M\u2019ha ensenyat tot l&#8217;institut. Despr\u00e9s un noi molt maco se m\u2019ha acostat. Pel que sembla, era un dels nois m\u00e9s populars de l&#8217;institut. Ah, se m&#8217;oblidava dir-vos que el meu germanastre tamb\u00e9 \u00e9s un dels nois m\u00e9s populars de l&#8217;institut, t\u00e9 fins i tot club de fans. Tots el coneixen.<\/p>\n<p>La cosa \u00e9s que quan el noi se m\u2019ha acostat, m\u2019ha dit:<\/p>\n<p>\u2014 Hola, tu ets la nova, oi?<\/p>\n<p>\u2014 S\u00ed, soc la nova \u2014he contestat una mica nerviosa, he d&#8217;admetre-ho.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s alg\u00fa li ha trucat, per\u00f2 abans de marxar, m\u2019ha dit:<\/p>\n<p>\u2014 Encantat de con\u00e8ixer-te, ens veiem despr\u00e9s.<\/p>\n<p>El que no sabia era que el meu germanastre estava mirant des d&#8217;una de les cantonades de l&#8217;institut i quan els nostres ulls s\u2019han creuat m\u2019he quedat hipnotitzada. El sol il\u00b7luminava els seus ulls mel, ell estava mirant fixament i des d&#8217;aquell moment la seva mirada s\u2019ha clavat a la meva \u00e0nima i al meu cor.<\/p>\n<p>Quan han acabat les classes ell estava esperant a l&#8217;entrada de l&#8217;institut i us juro que em tremolaven les cames. No sabia qu\u00e8 fer, em feia r\u00e0bia no saber qu\u00e8 sentia. Sabeu aquesta sensaci\u00f3 de no saber qu\u00e8 sents ni qu\u00e8 vols? Doncs justament aix\u00f2 era el que em passava.<\/p>\n<p>M\u00e9s tard, a casa, la meva marastra m\u2019ha posat un munt de roba a sobre i m\u2019ha demanat que la don\u00e9s al Jake i l\u2019avis\u00e9s que el menjar estava a punt. Quan he arribat a la seva habitaci\u00f3, ell no hi era, aix\u00ed que he entrat i li he deixat la roba sobre el llit.<\/p>\n<p>Quan ja me n&#8217;anava ha arribat ell i m\u2019ha preguntat:<\/p>\n<p>\u2014 Qu\u00e8 fas a la meva habitaci\u00f3? No et vaig dir que no hi entressis?<\/p>\n<p>I sense deixar que li respongu\u00e9s, m\u2019ha posat contra una de les parets i s\u2019ha acostat lentament a mi.<\/p>\n<p>\u2014 Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 que sento per tu? Qu\u00e8 m&#8217;has fet? Cada cop que estic amb tu el meu cor s&#8217;accelera. Sento que es parteix en dos i la meva \u00e0nima se sent buida. Et demano si us plau que et mantinguis allunyada de mi.<\/p>\n<p>\u2014 I despr\u00e9s s\u2019ha apartat, per\u00f2 no gaire, nom\u00e9s prou per mirar-me als ulls i dir-me:<\/p>\n<p>\u2014 No te&#8217;n vagis mai, si us plau, perqu\u00e8 sense tu no em sento viu.<\/p>\n<p>\u2014\u00a0 Despr\u00e9s m\u2019ha abra\u00e7at i m\u2019ha dit:<\/p>\n<p>\u2014 T&#8217;estimo, papallona meva.<\/p>\n<p>\u2014 He vist com una ll\u00e0grima baixava per la seva galta i quan s&#8217;estava allunyant, l\u2019he agafat de la m\u00e0, l\u2019he mirat als ulls, he eixugat la ll\u00e0grima que queia de la seva galta i li he dit:<\/p>\n<p>\u2014 Jo tampoc s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el que sento per tu, per\u00f2 el que s\u00ed que s\u00e9 \u00e9s que vull tenir-te a prop mentre pugui.<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3 m\u2019ha agafat per la cintura i m\u2019ha fet un pet\u00f3.<\/p>\n<p>Sabeu? \u00c9s veritat que ell estava trencat, per\u00f2 jo tamb\u00e9. Des que l\u2019he conegut la meva vida ha canviat. No s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el que vindr\u00e0 a continuaci\u00f3, ni si em far\u00e0 mal o no. La veritat, no ho s\u00e9, per\u00f2 estic molt segura d&#8217;alguna cosa: viuria el meu present, m&#8217;oblidaria del meu passat i no m&#8217;atabalaria pel futur. El m\u00e9s important \u00e9s que podria assegurar que era \u201cfeli\u00e7\u201d. I s\u00ed, amb aquell noi d&#8217;ulls mel que em mira com mai ning\u00fa no m&#8217;ha mirat.<\/p>\n<p>Leylani Yusti Mar\u00edn (2n ESO B).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui publiquem el treball premiat a l&#8217;aula d&#8217;acollida, titulat \u201cQuan em mira\u201d i escrit per la Leylani Yusti Mar\u00edn, de 2n d&#8217;ESO B.\u00a0&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/portada\/premis-sant-jordi-6\/\" title=\"Read PREMIS SANT JORDI (6)\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":19181,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29,143],"tags":[],"class_list":["post-19180","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","category-textures"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19180"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19183,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/19180\/revisions\/19183"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19181"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=19180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=19180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}