Avui publiquem el segon premi de prosa de 1r i 2n d\u2019ESO. Correspon al treball \u201cExisteixen els monstres?\u201d, de Pep Caelles Olmedo (2n d\u2019ESO C).<\/p>\n
Existeixen els monstres?<\/strong><\/p>\n Fa deu anys, a classe, l\u2019Emma, que mirava moltes pel\u00b7l\u00edcules de por, li va preguntar a la mestra si existien els monstres. A la Roser, que encara no s\u2019havia pres el caf\u00e8 de bon mat\u00ed i que ja de per si solia ser una miqueta desagradable, aquell comentari li va semblar tan absurd que tota la classe vam haver d\u2019aguantar una escridassada de nivell.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, jo, Pau Vila-seca, encara continuava amb el dubte. Normalment, no participava gaire a classe, m\u00e9s aviat em dedicava \u00fanicament a escoltar. Despr\u00e9s de formular teories encara no ho tenia clar. Dia rere dia em trobava amb comportaments sospitosos… Com quan vaig anar al supermercat a comprar-me dos paquets de patates fregides \u00fanicament amb monedes de dos i cinc c\u00e8ntims. El noi de la caixa es va enfadar tant, que gaireb\u00e9 em fa fora a puntades de peu. Igualment, no se li veien ni antenes ni taques color p\u00farpura, aix\u00ed que vaig suposar que nom\u00e9s estava enfadat. O el dia que un tal Rafael Nadal va perdre una final. El meu pare estava tan enfurismat que per poc que no tira balc\u00f3 avall la televisi\u00f3. De totes maneres no li van sortir ni banyes ni vuit ullals, o sigui que potser nom\u00e9s estava decebut amb aquell tenista professional.<\/p>\n Per aix\u00f2 vaig decidir inventar l\u2019ag\u00e8ncia IEMA (Investigaci\u00f3 sobre l\u2019Exist\u00e8ncia dels Monstres Abstractes). Tot i que no era un nom incre\u00efble, passava per bo. Ens dedic\u00e0vem a buscar tota la informaci\u00f3 possible sobre el tema, jo i el millor equip del m\u00f3n: el Marius, que a part de ser el meu millor amic, feia atletisme. Per tant, era rapid\u00edssim i ning\u00fa l\u2019atrapava; l\u2019Emma que, com ja he dit abans, era una fan\u00e0tica de les hist\u00f2ries i les pel\u00b7l\u00edcules de por i ning\u00fa en sabia m\u00e9s que ella. I per acabar, l’\u00c0lex, que \u00e9s el meu germ\u00e0 bess\u00f3 i que, tot i que tenim discussions bastant freq\u00fcents, \u00e9s la persona que m\u00e9s m\u2019estimo al m\u00f3n.<\/p>\n Al principi era una excusa per passar l\u2019estona dels patis d\u2019escola entretinguts. En qualsevol cas, a poc a poc, vam comen\u00e7ar a prendre\u2019ns-ho seriosament. Tots els caps de setmana, les tardes lliures i fins i tot alguns dies d\u2019escola els pass\u00e0vem intentant resoldre les diverses inc\u00f2gnites que ens plantej\u00e0vem cadasc\u00fa.<\/p>\n A mi i el meu germ\u00e0 sempre ens havia agradat anar a la biblioteca, per tant, la Ramona ens tenia molt d\u2019afecte. Era la millor bibliotec\u00e0ria del m\u00f3n. Fins al punt que, quan li vam comentar aix\u00f2 de l\u2019ag\u00e8ncia, va estar encantada de deixar-nos el soterrani del local per fer les nostres investigacions. No era un lloc gaire agradable, per\u00f2 em transmetia una aura m\u00edstica.<\/p>\n Remenant i remenant, van passar els primers dos anys. Fins que el 26 d\u2019agost del 2016, l’\u00c0lex i jo vam arribar a la biblioteca i, sorprenentment, estava tancada (cosa que era d\u2019estranyar). La Ramona vivia en aquell edifici i, per tant, nom\u00e9s tancava els diumenges (aquell dia era dimarts…). Intrigats, vam mirar entremig de les cortines.<\/p>\n Jo no ho vaig veure gaire clar, per\u00f2 l\u2019\u00c0lex em va assegurar que distingia una intensa llum blava provinent del soterrani. No li vaig donar massa import\u00e0ncia… L’endem\u00e0 ens vam apropar una altra vegada al local. Aquesta vegada, com \u00e9s natural, s\u00ed que estava obert. Sense dubtar-ho ni un instant vam entrar, velo\u00e7os com el vent. Tant que per un moment quasi passem per alt el fet que la Ramona no hi fos. En aquest cas hi havia la que deia ser la seva cosina. No enten\u00edem res. Ens va explicar que per temes de salut es trobava a l\u2019hospital, per\u00f2 que no era gaire greu.<\/p>\n Tot seguit d\u2019una intensa i llarga xerrada sobre l\u2019estat de salut de la bibliotec\u00e0ria, ens va donar perm\u00eds per a anar al nostre amagatall. Com que ja nom\u00e9s faltaven deu dies per tornar a l\u2019institut (deu dies que, per alguna ra\u00f3 que en aquell moment encara no comprenia, els nostres pares volien passar en fam\u00edlia), ens va tocar recollir la cova. Com que ten\u00edem molt a fer, vam anar per feina. Mentre mon germ\u00e0 recollia llibres, jo em vaig fixar en un detallet que hav\u00edem ignorat per complet. Un armari al costat d\u2019on deix\u00e0vem les bicicletes. F\u00edsicament no era gran cosa. I un cop obert, \u00fanicament hi vaig veure una pila de diaris de l\u2019any de la picor. Un em va cridar l\u2019atenci\u00f3 en especial. Era una not\u00edcia que deia que una nena de quatre anys havia desaparegut en aquesta mateixa zona, un 26 d\u2019agost de 1962. El m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que en aquest local, que en aquell moment era un pis abandonat, s\u2019hi van albirar les mateixes llums blaves que el meu germ\u00e0 assegurava haver vist el dia anterior… Despr\u00e9s d\u2019una estona pensant, hi vaig caure. Nom\u00e9s existia una persona al m\u00f3n que em pogu\u00e9s donar una explicaci\u00f3. L\u2019\u00c0lex es va oferir a vigilar el niu mentre jo anava a l\u2019hospital. Un cop dins, vaig preguntar per la Ramona Dom\u00ednguez Vidal. Em van dir que pass\u00e9s, per\u00f2 que at\u00e8s que estava en un estat for\u00e7a greu, nom\u00e9s tenia mitja hora per visitar-la, aix\u00ed que no tenia temps per perdre. No recordo ben b\u00e9 com va anar la conversa, per\u00f2, el que mai podr\u00e9 oblidar \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de p\u00e0nic que se li va dibuixar a la cara a l\u2019ensenyar-li el diari. De sobte, era ella qui feia les preguntes: \u201cd\u2019on l\u2019has tret? qui te l\u2019ha donat?… T\u2019has begut l\u2019enteniment? Tu no entens el que va passar. Jo nom\u00e9s tenia quatre anys quan, al no voler ser devorada per un pitbull, vaig entrar inconscientment al pis en runes situat a la pla\u00e7a central. Devien ser al voltant de les 8:30 i no hi havia ning\u00fa. De sobte, una intensa llum blava em va enlluernar i, sense saber ben b\u00e9 qu\u00e8 havia passat, un mes despr\u00e9s vaig tornar com si no hagu\u00e9s passat res. Tot i aix\u00f2, recordo a mitges la sensaci\u00f3 de tenir al davant un \u00e9sser estrany, per\u00f2 suposo que van ser imaginacions meves. Pensa que tenia quatre anys.\u201d<\/p>\n De tant parlar se\u2019m va passar el temps volant. Uns metges em van fer fora de l\u2019habitaci\u00f3, per\u00f2 igualment ja tenia el que volia. Corrent com si m\u2019hi an\u00e9s la vida vaig arribar a la biblioteca. Un cop dins del soterrani per poc em desmaio! No nom\u00e9s no hi havia l\u2019\u00c0lex per enlloc, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, un portal de color blau es situava sobre el meu escriptori!<\/p>\n He de recon\u00e8ixer que en aquella \u00e8poca era una miqueta inconscient, ja que, pensant-ho b\u00e9, si ara mateix em trob\u00e9s un portal aix\u00ed, el primer que pensaria no seria precisament: \u201centrem-hi que segur que no ens passa res!\u201d Per\u00f2 en aquell moment, davant la possibilitat de no tornar a veure la persona que m\u00e9s m\u2019estimo al m\u00f3n i sense sumar-li el fet que quan m\u00e9s tindria la possibilitat d\u2019entrar en un portal… He d\u2019admetre que una mica de gr\u00e0cia s\u00ed que em feia…<\/p>\n Decidit, hi vaig anar entrant cautelosament, passet a passet. I un cop dins, la veritat \u00e9s que vaig quedar-me una mica decebut. L\u2019\u00fanica cosa que hi havia era mon germ\u00e0 d\u2019esquena parlant amb alguna cosa que, degut a l\u2019escandalosa esquena de l\u2019\u00c0lex, no distingia. Silenciosament vaig anar-m\u2019hi apropant, i quan l\u2019\u00c0lex i jo vam creuar la mirada va dir-me: \u201cmira Pau, he fet un amic!\u201d A continuaci\u00f3 va deixar-me veure el que semblava una bola peluda de mig metre amb ulls enormes i potes de gallina. I \u00e9s clar, tu veus el teu germ\u00e0 parlant amb una cosa no identificable i com reacciones? Doncs es veu que jo cridant durant mig minut.<\/p>\n He de dir, per\u00f2, que en establir una conversa amb aquell \u00e9sser la cosa va canviar. Era afable, comprensiu i emp\u00e0tic (al contrari que la majoria de gent que conec). Per aix\u00f2, igual que el meu germ\u00e0, em va entendrir.<\/p>\n La Ramona va tornar uns dies despr\u00e9s i en veure\u2019l va recordar-ho tot. Ens va explicar que ell va estar cuidant-la com si fos el seu pare, i per aix\u00f2 ella va llogar aquest local. Per protegir-lo. A partir d\u2019aquell dia en Bufi (un nom improvisat que, sorprenentment, li va encantar al monstre), va viure amb la bibliotec\u00e0ria. Jo i l\u2019\u00c0lex el vam presentar a la colla (que a l\u2019estar de vacances tot l\u2019estiu no ens van poder ajudar). I fins a l\u2019incident de les llums vermelles, tot va acabar b\u00e9 (per\u00f2 aix\u00f2 ja \u00e9s una altra hist\u00f2ria).<\/p>\n Pep Caelles Olmedo (2n ESO C)<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"