Avui publiquem el primer premi de prosa de 1r i 2n d’ESO. Correspon al treball “Un m\u00f3n millor\u201d, d’Emma Garc\u00eda Mart\u00ednez (1r d’ESO B). Una narraci\u00f3 inquietant per\u00f2 molt ben travada i molt ben escrita.<\/p>\n
Un m\u00f3n millor<\/strong><\/p>\n Tota la meva fam\u00edlia havia mort, la ciutat on m\u2019havia criat estava destru\u00efda. Quin sentit tenia continuar vivint? No tenia ning\u00fa. Vivia al bosc, em refugiava sota els arbres. M\u2019alimentava a base de coses que anava recollint de terra. Amb prou feines bevia aigua, perqu\u00e8 no n\u2019hi havia. Trobava tolls, per\u00f2 no eren suficients. Si continuava aix\u00ed, no sobreviuria. Va haver-hi un dia en qu\u00e8 em vaig rendir. No podia m\u00e9s. Em vaig estirar a terra, esperant que se m\u2019emport\u00e9s el vent.<\/p>\n Per\u00f2 de sobte alguna cosa va envair la pau que havia pogut construir. R\u00e0pidament, vaig obrir els ulls, i el que em vaig trobar va ser un cop que em va deixar inconscient. Qu\u00e8 dimonis acabava de passar?<\/p>\n ***<\/p>\n Vaig obrir les parpelles intentant situar-me, el cap em donava voltes. On dimonis estava? Quan vaig aconseguir enfocar la vista vaig tractar d\u2019aixecar-me, per\u00f2 tenia les mans i els peus lligats. Vaig tractar de situar-me buscant un punt de refer\u00e8ncia, per\u00f2 nom\u00e9s veia caixes i prestatgeries buides. Hi havia molta humitat, estava tot molt buit. Vaig procurar deslligar-me fent for\u00e7a amb els canells i donant puntades de peu per alliberar-me d\u2019aquella corda molesta, que ja comen\u00e7ava a coure. El so de la porta obrint-se em va sobresaltar. Va entrar un home vestit amb una camisa de color blau clar ficada per dins d\u2019uns pantalons texans una mica desgastats i uns botins marrons lluents. No era gaire m\u00e9s gran que jo, devia tenir uns vint-i-cinc, trenta com a molt.<\/p>\n Es va dirigir cap a mi mentre lentament anava traient un ganivet del seu cintur\u00f3. Quan el vaig tenir davant, vaig arrufar les celles i vaig abaixar el cap, esperant-me el pitjor, per\u00f2 l\u2019\u00fanica cosa que va fer va ser tallar les cordes. \u00abEspera, no em mataran?\u00bb, vaig pensar.<\/p>\n \u2014Qu\u00e8…? \u2014vaig aconseguir preguntar mentre l\u2019home m\u2019ajudava a aixecar-me\u2014. Qu\u00e8…? \u2014vaig repetir sense entendre absolutament res.<\/p>\n \u2014Tranquil\u00b7la \u2014la seva veu era suau, tranquil\u00b7litzadora\u2014, no et passar\u00e0 res.<\/p>\n \u2014Qu\u00e8…? On soc? \u2014vaig preguntar confusa.<\/p>\n \u2014Ets a The Resources of the Land.<\/p>\n \u2014C-c-com he arribat aqu\u00ed?<\/p>\n \u2014Et vam trobar enmig del bosc i et vam portar aqu\u00ed.<\/p>\n \u2014P-p-per\u00f2 per qu\u00e8?<\/p>\n Va encongir les espatlles mentre em guiava cap a la porta i sort\u00edem a un passad\u00eds gris cendra amb portes a banda i banda. Vam caminar una bona estona fins que de sobte l\u2019home es va aturar davant una de les portes de color lila. La va obrir lentament mentre em donava una lleu empenta perqu\u00e8 entr\u00e9s. Es va asseure en un dels llits lliures que hi havia, els altres estaven plens de roba escampada pel damunt. En veure que em quedava dreta davant d\u2019ell, em va indicar que havia d\u2019asseure\u2019m. Jo no acabava de refiar-me\u2019n, per\u00f2 vaig acabar cedint i em vaig asseure al seu costat.<\/p>\n \u2014Ja s\u00e9 que aix\u00f2 et pot semblar molt estrany \u2014va comen\u00e7ar a dir l\u2019home\u2014. Segurament et preguntar\u00e0s per qu\u00e8 alg\u00fa voldria que t\u2019asseguessis en un llit despr\u00e9s d\u2019haver-te lligat a una cadira en una altra sala i haver-te fet rec\u00f3rrer mig edifici. Si et soc sincer, jo tampoc ho s\u00e9, a mi nom\u00e9s m\u2019han ordenat que et port\u00e9s aqu\u00ed. El que s\u00ed que m\u2019han demanat que t\u2019expliqui \u00e9s el funcionament de la ciutat i que et faci una petita visita guiada per a ensenyar-te les coses m\u00e9s essencials, les altres ja les anir\u00e0s descobrint tu a poc a poc. \u2014Vaig assentir poc conven\u00e7uda\u2014. S\u2019esmorza a un quart de nou. Es dina a dos quarts de tres i es sopa a tres quarts de nou. Entesos?<\/p>\n \u2014Entesos \u2014vaig dir cabotejant.<\/p>\n \u2014Oh, gaireb\u00e9 me n\u2019oblidava. Com et dius?<\/p>\n \u2014Leah.<\/p>\n \u2014Un nom bonic \u2014va dir, obligant-me a somriure, mentre apuntava alguna cosa que no vaig arribar a veure en una llibreta.<\/p>\n ***<\/p>\n L\u2019home que m\u2019havia explicat el funcionament d\u2019aquella ciutat ja feia una estona que havia marxat. M\u2019havia explicat que tindria companyes d\u2019habitaci\u00f3, per\u00f2 ara mateix no hi eren, i m\u2019havia dit que, mentre elles no arribessin, fes un cop d\u2019ull a l\u2019habitaci\u00f3. Li vaig fer cas, quina altra cosa podria fer? Al cap d\u2019un quart d\u2019hora, ja havia examinat tota l\u2019estan\u00e7a; tampoc era gran cosa, aix\u00ed que vaig poder fer-ho r\u00e0pidament. Despr\u00e9s vaig agafar un llibre i vaig comen\u00e7ar a llegir. Feia temps que no podia fer-ho. Ho havia trobat a faltar.<\/p>\n ***<\/p>\n Vaig aixecar el cap del llibre que estava llegint quan vaig sentir el so de la porta obrint-se. Van entrar tres noies, que vaig suposar que eren les meves noves companyes d\u2019habitaci\u00f3. Em van saludar amb molt d\u2019entusiasme.<\/p>\n \u2014Ens vam il\u00b7lusionar molt quan ens van dir que tindr\u00edem una nova companya \u2014va dir una d\u2019elles, que em mirava amb un gran somriure\u2014. Jo soc l\u2019Ol\u00edvia \u2014va afegir allargant-me la m\u00e0 perqu\u00e8 la hi estreny\u00e9s\u2014. Ella \u00e9s l\u2019Isa \u2014va indicar assenyalant-me una noia rossa, m\u00e9s o menys de la meva edat, que em va saludar amb un somriure t\u00edmid\u2014, i ella \u00e9s la Grace.<\/p>\n \u2014Molt de gust, jo soc…<\/p>\n \u2014La Leah \u2014va dir l\u2019Ol\u00edvia abans que pogu\u00e9s acabar la frase\u2014, ja ho sabem.<\/p>\n Llavors va mirar distretament un rellotge que portava al canell dret, va fer un bot i va comen\u00e7ar a endre\u00e7ar l\u2019habitaci\u00f3.<\/p>\n \u2014Qu\u00e8 passa? \u2014vaig preguntar confosa.<\/p>\n \u2014S\u00f3n les dues i deu. \u2014En veure la meva cara, l\u2019Ol\u00edvia va sospirar i va deixar de fer el que estava fent\u2014. Suposo que no t\u2019ho han explicat… A un quart de tres, sempre passa un inspector per a comprovar si les nostres habitacions estan netes abans d\u2019anar a dinar.<\/p>\n \u2014I aix\u00f2 per qu\u00e8? \u2014vaig replicar tancant el llibre i apartant-lo cap a un costat.<\/p>\n \u2014Ni idea \u2014va contestar l\u2019Ol\u00edvia\u2014. S\u00e9 que, si l\u2019inspector passa i tens l\u2019habitaci\u00f3 desendre\u00e7ada, et quedes sense menjar durant la resta del dia. Suposo que, en haver-hi tan poc menjar, fan qualsevol cosa per a estalviar-lo.<\/p>\n ***<\/p>\n An\u00e0vem cap al menjador, on menjaven tots els habitants de la ciutat. Estava ple a vessar, faltaven taules. Hi havia molta gent asseguda a terra, n\u2019hi havia uns altres que s\u2019asseien damunt les taules per a menjar. Les meves noves \u00abamigues\u00bb \u2014no s\u00e9 si oficialment podia anomenar-les aix\u00ed, perqu\u00e8 acabava de con\u00e8ixer-les, per\u00f2 estava b\u00e9 poder parlar amb alg\u00fa de tant en tant\u2014 em van explicar que all\u00e0 sempre menjaven carn. Nom\u00e9s hi havia altres coses en ocasions especials, per\u00f2 res gaire sofisticat. Em van explicar que per Nadal havien menjat amanida. Que potser abans ning\u00fa se la menjava, per\u00f2 que despr\u00e9s d\u2019estar menjant carn tot l\u2019any, la van devorar. Tampoc \u00e9s que la carn que ens van servir fos especialment bona; aix\u00f2 no obstant, era molt millor que el que jo menjava abans.<\/p>\n Quan vam acabar, ens vam dirigir novament cap a la nostra habitaci\u00f3. Un cop all\u00e0, vam comen\u00e7ar a parlar de com era la nostra vida abans, on viv\u00edem…<\/p>\n Mentre xerr\u00e0vem, em van entrar ganes d\u2019anar al lavabo, aix\u00ed que els vaig preguntar on era. Elles em van indicar que al fons del passad\u00eds, a la dreta. Anava caminant en direcci\u00f3 al bany quan de sobte vaig sentir un crit provinent d\u2019una de les habitacions. Em vaig desviar del meu cam\u00ed, per a poder anar a veure qu\u00e8 estava passant. La porta de l\u2019estan\u00e7a estava entreoberta. Vaig treure una mica el cap intentant veure una cosa del que estava passant. Vaig aconseguir col\u00b7locar-me en una posici\u00f3 en la qual jo podia veure-hi perfectament i les persones que eren dins l\u2019habitaci\u00f3 no podien veure\u2019m, ja que estaven d\u2019esquena. La sala no era com les altres que jo havia pogut veure. Aquesta estava buida, amb tan sols una taula met\u00e0l\u00b7lica al mig i una noia estirada damunt i lligada de mans i peus. Li estaven tapant el nas i la boca amb un drap amb el que, vaig deduir, era cloroform. En q\u00fcesti\u00f3 de segons, la noia va quedar inconscient. Un dels homes, que anaven vestits de metges, va agafar llavors un ganivet i li va clavar directament al pit. La noia va comen\u00e7ar a sagnar, mentre ells intentaven que no caigu\u00e9s ni una gota de sang a terra. Tot seguit, els altres homes van agafar un parell de serres i van comen\u00e7ar a tallar-li les extremitats.<\/p>\n \u2014Merda, John. No podies haver aconseguit una altra persona? Amb aix\u00f2 no ens arriba ni per a la meitat de la gent \u2014va dir un dels homes.<\/p>\n \u2014Est\u00e0 b\u00e9, en buscar\u00e9 un altre a temps \u2014va contestar l\u2019altre paio\u2014, tu ocupa\u2019t d\u2019aquesta.<\/p>\n L\u2019home va comen\u00e7ar a treure\u2019s la bata que portava posada. Em vaig adonar que es disposava a sortir, aix\u00ed que em vaig dirigir cap al bany sigil\u00b7losament.<\/p>\n ***<\/p>\n Vaig tancar la porta de l\u2019habitaci\u00f3. Les meves companyes continuaven xerrant, agitades. En veure la meva cara, van deixar de parlar a l\u2019instant.<\/p>\n \u2014Qu\u00e8 et passa? \u2014va preguntar la Grace alarmada.<\/p>\n \u2014J-j-jo… \u00c9s que… \u2014vaig murmurar asseient-me al meu llit.<\/p>\n \u2014Ei… Tranquil\u00b7la. Vinga, explica\u2019ns qu\u00e8 t\u2019ha passat.<\/p>\n \u2014J-jo anava cap al bany… \u2014vaig empassar saliva amb un nus a la gola\u2014 i de sobte vaig sentir un soroll. Em vaig acostar a veure qu\u00e8 passava… I em vaig trobar a uns homes esquarterant una noia \u2014vaig dir amb un fil de veu.<\/p>\n \u2014Q-q-qu\u00e8? \u2014va tartamudejar l\u2019Isa.<\/p>\n \u2014I vaig sentir que deien \u2014vaig deixar anar un petit sanglot\u2014 que amb una persona no n\u2019hi hauria prou per a alimentar-nos a tots…<\/p>\n \u2014Un moment… Est\u00e0s insinuant que…?<\/p>\n Vaig assentir amb el cap cot.<\/p>\n \u2014Per aix\u00f2 falten tantes persones… \u2014va assenyalar la Grace.<\/p>\n \u2014Qu\u00e8 vols dir? \u2014vaig preguntar novament amb un nus a la gola.<\/p>\n \u2014Fa temps que la gent desapareix d\u2019un dia per l\u2019altre. Ens deien que marxaven de la ciutat, per\u00f2 jo no m\u2019ho acabava de creure. Encara que tampoc m\u2019esperava aix\u00f2…<\/p>\n \u2014Hem de fer alguna cosa.<\/p>\n \u2014No podem deixar que continu\u00efn fent aix\u00f2 \u2014va concordar l\u2019Isa.<\/p>\n \u2014En qualsevol moment podr\u00edem ser les seg\u00fcents \u2014va afegir la Grace.<\/p>\n ***<\/p>\n Vam entrar sigil\u00b7losament al despatx del president. Un cop a dins, l\u2019Ol\u00edvia va activar el micr\u00f2fon, per on es transmetia tota la informaci\u00f3. L\u2019Ol\u00edvia es va acostar al micro i va comen\u00e7ar a parlar:<\/p>\n \u2014Hola, se\u2019m sent?… Soc l\u2019Ol\u00edvia Gilbert, i volia informar-vos que en el men\u00fa d\u2019aquesta nit se servir\u00e0 carn humana, habitants d\u2019aquesta ciutat. Les meves amigues i jo marxem ara mateix cap al nord. Als que estigueu decidits a fugir d\u2019aqu\u00ed esperem trobar-vos. Ara s\u00ed: correu!<\/p>\n Entre totes hav\u00edem acordat anar cap al nord, all\u00e0 no havien caigut tantes bombes, aix\u00ed que gran part del terreny era f\u00e8rtil.<\/p>\n ***<\/p>\n Unes setmanes m\u00e9s tard<\/em><\/p>\n Sospiro mentre em trec la suor del front. Estem intentant reconstruir una antiga ciutat abandonada que v\u00e0rem trobar. Tot va succeir com esper\u00e0vem, la majoria de la gent va aconseguir sortir d\u2019all\u00e0 i entre tots estem intentant que tot sigui com abans.<\/p>\n Procurem que tot sigui el m\u00e9s normal possible. \u00d2bviament, no ens mengem a ning\u00fa. La nostra suposici\u00f3 va ser bona i en q\u00fcesti\u00f3 de dies ja havien brotat moltes plantes, perqu\u00e8 en aquesta zona plou sovint. No ho hav\u00edem planejat, per\u00f2 ens va ser de gran ajuda.<\/p>\n Seguim treballant per a construir un m\u00f3n millor. Encara que sembli que aquesta hist\u00f2ria s\u2019ha acabat, de fet, acaba de comen\u00e7ar. Continuarem lluitant contra les coses que no estan b\u00e9. Continuarem fent el millor per a nosaltres i la nostra gent. Continuarem fent-ho perqu\u00e8 tenim l\u2019esperan\u00e7a que encara no est\u00e0 tot perdut.<\/p>\n Emma Garc\u00eda Mart\u00ednez (1r ESO B)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"