A l’assignatura de Literatura Catalana de 2n de Batxillerat hem treballat l’obra teatral “L’alegria que passa”, de Santiago Rusi\u00f1ol. L’Adri\u00e0 Lizano Garc\u00eda ens va interpretar alguna de les peces que donen forma musical a aquest quadre l\u00edric tan representatiu del Modernisme esteticista, a partir de la partitura d’Enric Morera. La Mae Pascual Arans ens va cantar la can\u00e7\u00f3 de Zaira continguda en la part central d’aquesta obra, en el museu del Cau Ferrat, durant la visita que vam fer-hi recentment. I avui us oferim el dibuix amb qu\u00e8 la Chlo\u00e9 L\u00f3pez Isla ha representat el missatge de l’obra i, concretament, el seu desenlla\u00e7: el circ se’n va d’un poble gris i mediocre que no nom\u00e9s no accepta l’art i la vida boh\u00e8mia del circ que hi passa, sin\u00f3 que els escridassa. Els membres destacats del circ, el Clown i la Zaira, rebutgen les monedes que han recollit despr\u00e9s de la representaci\u00f3, perqu\u00e8 no volen res que vingui de tanta insensibilitat. I en Joanet, fill de l’alcalde del poble, s’ho mira estupefacte al centre de l’escena, d’esquena, perqu\u00e8 amb el circ i la Zaira li fuig una il\u00b7lusi\u00f3 que potser no mereix, arrelat com est\u00e0 en la monotonia i falta d’ambici\u00f3 del poble.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A l’assignatura de Literatura Catalana de 2n de Batxillerat hem treballat l’obra teatral “L’alegria que passa”, de Santiago Rusi\u00f1ol. L’Adri\u00e0 Lizano Garc\u00eda ens va interpretar alguna de les peces que donen forma musical a aquest quadre l\u00edric tan representatiu del Modernisme esteticista, a partir de la partitura d’Enric Morera. La Mae Pascual Arans ens va cantar la can\u00e7\u00f3 de Zaira continguda en la part central d’aquesta obra, en el museu del Cau Ferrat, durant la visita que vam fer-hi recentment. I avui us oferim el dibuix amb qu\u00e8 la Chlo\u00e9 L\u00f3pez Isla ha representat el missatge de l’obra i, concretament, el seu desenlla\u00e7:… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":17410,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29,143],"tags":[],"class_list":["post-17408","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada","category-textures"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17408","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17408"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17408\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17438,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17408\/revisions\/17438"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17410"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17408"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17408"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17408"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}