{"id":16066,"date":"2023-04-28T09:00:18","date_gmt":"2023-04-28T07:00:18","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/?p=16066"},"modified":"2023-04-28T10:09:53","modified_gmt":"2023-04-28T08:09:53","slug":"fem-assaig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/general\/fem-assaig\/","title":{"rendered":"Fem assaig"},"content":{"rendered":"

FELI\u00c7MENT, JO SOC UNA DONA<\/em>, DE MARIA AUR\u00c8LIA CAPMANY (1969)<\/p>\n

Feli\u00e7ment, jo soc una dona<\/em> \u00e9s una obra liter\u00e0ria de gran valor, no nom\u00e9s perqu\u00e8 retrati i desafi\u00ef les normes del g\u00e8nere femen\u00ed, sin\u00f3 perqu\u00e8 la seva genialitat resideix en la complexitat i en les seves contradiccions, que aconsegueixen oferir al lector una cr\u00edtica social cre\u00efble, realista.<\/p>\n

A trav\u00e9s de la hist\u00f2ria de la Carola, Maria Aur\u00e8lia Capmany ens presenta situacions conflictives i ens genera aquesta sensaci\u00f3 d’incomoditat constant. Aquesta sensaci\u00f3, tant a dins, tan perllongada en el temps, \u00e9s el m\u00e9s proper a poder explicar el sentiment de ser dona, que \u00e9s quelcom que no es pot expressar m\u00e9s que per un seguit de viv\u00e8ncies i de trag\u00e8dies personals com les de la Carola.<\/p>\n

Crec que \u00e9s important analitzar com Capmany utilitza elements literaris com els personatges, els temes i el simbolisme per transmetre el seu missatge en mat\u00e8ria de g\u00e8nere i classe i com la seva obra continua sent rellevant a la societat actual. A trav\u00e9s d’aquesta an\u00e0lisi actualitzada, espero ser capa\u00e7 de posar paraules al que m\u2019ha fet sentir l\u2019obra, a la vegada tan complex i contradictori com ella mateixa.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar, com a part del bloc de conceptes previs, cal tractar la relaci\u00f3 entre consentiment i desig, entenent, des de la meva perspectiva i el meu context, que el desig \u00e9s impl\u00edcit en l’acte de consentir i que el desig \u00e9s all\u00f2 que et permet ser-ne part\u00edcip, en comptes de deixar que alguna cosa et sigui feta com a element passiu. En segon terme, entenc que s’ha de superar l’estigma de la v\u00edctima de car\u00e0cter t\u00edmid, indefensa i sense recursos propis. Aix\u00f2 \u00e9s important a l’hora d’entendre com determinades experi\u00e8ncies violentes marquen la Carola i com les gestiona, sense que per aix\u00f2 deixin de poder-se considerar agressions sexuals. Al bell mig d’aquests dos punts hi trobem la q\u00fcesti\u00f3 de la prostituci\u00f3, que \u00e9s all\u00f2 que la Carola permet que li sigui fet a canvi de diners, per\u00f2 sense desig. En el seu cas i, malauradament, en general, all\u00f2 que permets que et sigui fet no es limita a l’\u00e0mbit sexual, sin\u00f3 que tamb\u00e9 implica viol\u00e8ncia verbal, f\u00edsica i simb\u00f2lica.<\/p>\n

El seu context hist\u00f2ric i social determina la base del seu sistema de creences, de la seva ideologia. La Carola creu en el diner, \u00e9s la seva meta vital. Aix\u00f2 s’ent\u00e9n tenint en compte les condicions del seu naixement i la p\u00e8rdua d’innoc\u00e8ncia en aquells replans bruts de l\u2019edifici del carrer Jaume Giralt que l’empenyen a sobreviure, el qual \u00e9s suficient per entendre que potser no conscientment, per\u00f2 s\u00ed a trav\u00e9s dels seus actes, ella defensa que el fi justifica els mitjans i aix\u00f2 \u00e9s el que li concedeix la llibertat per obrar sense preocupar-se pel valor \u00e8tic de les seves accions, que \u00e9s el que a nosaltres, com a lectors, ens fa sentir desolats en determinats moments cr\u00edtics de la narraci\u00f3.<\/p>\n

En una lectura superficial, potser amb una perspectiva m\u00e9s tradicional, \u00e9s possible que el lector entengui que el fenomen que determina la inf\u00e0ncia de la Carola \u00e9s aquesta suposada ‘maduresa preco\u00e7’, que l’empaita com un fantasma i la condiciona. La desaparici\u00f3 de la mare, les pallisses de l’avi i les insinuacions als replans no s\u00f3n m\u00e9s que agents de la situaci\u00f3 de vulnerabilitat de la Carola, que nom\u00e9s \u00e9s una nena. La manera en qu\u00e8 aquesta situaci\u00f3 es veu reflectida en ella t\u00e9 m\u00e9s a veure amb el seu desenvolupament cognitiu, amb la seva falta d’afecte, atenci\u00f3 i protecci\u00f3. Aix\u00ed, la seva perspectiva es distorsiona, no segueix el seu corrent natural pel que fa a la maduresa. Aquesta \u00e9s l’explicaci\u00f3 real i constatada del que significa per a un infant haver d’adaptar-se a medis hostils, encara que s’hagi volgut fer passar per un seny desenvolupat. De fet, la Carola mai acaba d’assolir aquest grau de maduresa, sin\u00f3 que es fa seu aquest car\u00e0cter infantil: es mou per instints, desitja l’atenci\u00f3 dels altres, pateix atacs de rebel\u00b7lia poc significatius, es tanca en ella mateixa si van mal dades\u2026<\/p>\n

\ud83d\ude76<\/em>Per\u00f2 no hi havia res de dolor\u00f3s en tot aix\u00f2, perqu\u00e8 jo ho vivia com un triomf, com formant part de la meva indument\u00e0ria.<\/em>\ud83d\ude77<\/em> (p\u00e0g. 296, despr\u00e9s d\u2019explicar el relat de les agressions sexuals de l\u2019Esteve)<\/p>\n

Aquesta manera tan seva de gestionar (o no) els efectes d’aquestes situacions marca profundament la seva visi\u00f3 del m\u00f3n i, potser, el fet de no permetre’s sanar i identificar les problem\u00e0tiques del que li ha passat \u00e9s el que impedeix que quan decideix marxar d’un ambient, es fiqui en un altre de m\u00e9s podrit, de m\u00e9s fosc. Sorpr\u00e8n, per\u00f2, que els moments en els quals confessa que no pot suportar narrar en primera persona, s\u00f3n aquells que deixen una ferida emocional profunda, aquells on la Carola no es pot protegir amb el seu cos o el seu orgull. La mort del primer amor genu\u00ed i rebel i el per\u00edode de postguerra la marquen profundament. A partir d’aqu\u00ed, m’atreveixo a assegurar que si hagu\u00e9s conegut la hist\u00f2ria de la mort d’en Benito, si s’hauria decidit a narrar-la, ho hagu\u00e9s fet tamb\u00e9 en tercera persona.<\/p>\n

\ud83d\ude76<\/em>On s\u2019explica la vida de la Carola durant els anys que ella anomenaria els anys de la por. S\u2019hi explica la tornada a Barcelona, l\u2019espera in\u00fatil i per fi l\u2019acceptaci\u00f3 de la derrota, amb la humiliaci\u00f3 i el menyspreu de si mateixa. Carola preferiria no parlar d\u2019aquests anys i per aix\u00f2 en parlar\u00e0 en tercera persona.<\/em>\ud83d\ude77<\/em>\u00a0 (p\u00e0g. 327)<\/p>\n

La protagonista es defensa amb el cos. \u00c9s la seva eina, \u00e9s la seva manera de comprendre el m\u00f3n i de viure. Quan estima, ho fa amb el cos. Quan guanya diners, \u00e9s gr\u00e0cies al seu cos. Quan emmalalteix, troba a faltar la vitalitat i la llibertat de moviment. Quan pateix, i ha patit molt, el seu cos ho sap, la seva pell ho absorbeix, tot i que ella no vulgui fer-se\u2019n c\u00e0rrec emocionalment.<\/p>\n

\ud83d\ude76<\/em>\u2013 La noia es pensa que ell l\u2019ha violada, i ell no l\u2019ha tocada tan sols. Jo no m\u2019ho crec. Tot el que passa en el teu cos, tant si et fan mal com si et fan una car\u00edcia, no t\u2019ho han d\u2019enviar a dir. Ho saps. Queda en el teu cos encara que l\u2019altra gent no ho noti. I tu ets el teu cos.<\/em>\ud83d\ude77<\/em> \u00a0(p\u00e0gs. 250-251)<\/p>\n

L\u2019amor \u00e9s, per a la Carola, cos i rebel\u00b7li\u00f3. I amb molt tacte tractar\u00e9 d\u2019explicar-ho sense caure en els estereotips del feminisme liberal: hi ha un component rom\u00e0ntic en entregar-se completament a l\u2019altre i la Carola \u00e9s capa\u00e7 de fer-ho amb dignitat alhora que s\u2019empodera i es rebel\u00b7la. Enamorar-se de revolucionaris suposa entregar-se no nom\u00e9s a ells, sin\u00f3 a les seves causes tamb\u00e9. En aquest cas est\u00e0 clar que es tracta d\u2019un gest pol\u00edtic, transcendent. Aquest gest, molt encaixat en el context de la primera meitat del s.XX, em transmet una mena de sentiment d\u2019universalitat: quan una dona s\u2019entrega a un home, amb els riscos que aix\u00f2 pot comportar per a ella, no nom\u00e9s s\u2019est\u00e0 decidint a estimar-lo amb cos i \u00e0nima, sin\u00f3 que s\u2019est\u00e0 comprometent amb la seva causa i decideix ser-ne part\u00edcip. \u00c9s una concepci\u00f3 de l\u2019amor molt personal, potser anacr\u00f2nica, idealista, per\u00f2 coherent i sentida.<\/p>\n

\ud83d\ude76<\/em>Hi havia en la m\u00e9s ignorada profunditat de mi mateixa el buit que mai no havia ocupat la pres\u00e8ncia d\u2019un home respectable. Havia conegut sempre un m\u00f3n de dones astutes, tramposes, amb una for\u00e7a secreta i despietada, i no havia conegut mai la viva seguretat que pot inspirar un pare, per obeir-lo o per odiar-lo, i amb avidesa acceptava l\u2019autoritat leg\u00edtima de la valentia i la generositat.<\/em>\ud83d\ude77<\/em> \u00a0(p\u00e0g. 318-319)<\/p>\n

En Feliu Tobies i en Benito Garrido nom\u00e9s s\u00f3n dos exemples de com la Capmany introdueix els personatges en la novel\u00b7la per a comunicar la seva visi\u00f3 del m\u00f3n. Als personatges se’ls pot agrupar per les tem\u00e0tiques generals que retraten: els or\u00edgens i la classe obrera (l’avi, la mare, en Feliu), el convent, la prostituci\u00f3, la burgesia (la senyora Reinal, els Plans), la maduresa i la cerca de llibertat (Benito, Adrien), i aix\u00ed podria seguir. Individualment, cada personatge concreta una q\u00fcesti\u00f3 particular. Podem parlar dels antecedents de la viol\u00e8ncia que viur\u00e0 m\u00e9s endavant en la vida i mencionar les pallisses de l’avi, profundament frustrat per la decepci\u00f3 que han suposat les dones a la seva vida i discutir com la Carola creix condicionada pels actes de v\u00e0ries generacions de dones anteriors a ella, i sobre com l’avi no \u00e9s capa\u00e7 d’entendre o perdonar, m\u00e9s aviat al contrari, castiga.<\/p>\n

\ud83d\ude76<\/em>[…] tota una determinada ascend\u00e8ncia femenina tenia el poder de perpetuar la mena d\u2019animal vici\u00f3s que jo era.<\/em>\ud83d\ude77<\/em> (p\u00e0g. 103)<\/p>\n

Podem parlar de la mare, que no se’n fa c\u00e0rrec, i com la Carola ho accepta i ho repeteix anys m\u00e9s tard amb la seva pr\u00f2pia filla. La Capmany realment introdueix molt aviat un debat sovint ignorat que a hores d’ara encara queda molt lluny de l’ull de l’opini\u00f3 p\u00fablica, perqu\u00e8 s’ent\u00e9n que no queda b\u00e9 visibilitzar que les dones poden no estimar els seus fills per la gr\u00e0cia de la natura, tot i que s’est\u00e0 tractant de reivindicar i visibilitzar les dones que han passat per una depressi\u00f3 postpart o que simplement no tenen cap mena de connexi\u00f3 emocional, pel motiu que sigui.<\/p>\n

En aquesta l\u00ednia, la senyora Reinal \u00e9s per a la Carola una segona mare, tot i que la relaci\u00f3 entre ambdues est\u00e0 profundament marcada per les relacions de poder i per les necessitats individuals. D’una banda, la Carola desitja la posici\u00f3 de la mestressa i rep atenci\u00f3 constant, la consent, i aix\u00f2 li agrada, com a qualsevol noia que hagi sigut deixada de banda per la seva fam\u00edlia. Per a la senyora Reinal, la Carola \u00e9s la criatura, indefensa, necessitada, mal\u00b7leable. La Capmany es serveix d’aquest personatge per a retratar el feminisme burg\u00e8s de primers del segle XX, tan pudor\u00f3s, tan paternalista, prepotent, poc desenvolupat. Personalment, hi trobo una impressi\u00f3 impl\u00edcita de l’autora, que des de les l\u00ednies de di\u00e0leg tan prudents i assenyades de la senyora Reinal, ens adverteix que un feminisme sense perspectiva de classe \u00e9s un feminisme ins\u00edpid, insubstancial.<\/p>\n

\ud83d\ude76<\/em>Que f\u00e0cil era mentir. Com m\u2019abandonava a les mans de la senyora Reinal que modelaven una dona nova. Com un animalet ensinistrat jo endevinava sempre. […] Era f\u00e0cil per a mi perqu\u00e8, de fet, jo volia oblidar totes les hores viscudes, i fer-me neta del tot, sense rastre que pogu\u00e9s tornar enrere. <\/em>\ud83d\ude77<\/em> (p\u00e0g. 156)<\/p>\n

Finalment, cal tractar el bloc de personatges relacionats amb la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere que pateix la Carola durant la seva joventut i maduresa, d’en\u00e7\u00e0 que s’introdueix en el m\u00f3n de la prostituci\u00f3, arrossegada pels referents familiars i per la necessitat pr\u00f2pia de la seva classe social, fins a la fugida a Par\u00eds. L’Esteve Plans, possessiu, rancor\u00f3s, malalt\u00eds, exerceix constantment viol\u00e8ncia sexual, f\u00edsica i econ\u00f2mica sobre la Carola. La seva relaci\u00f3 exemplifica a la perfecci\u00f3 el que \u00e9s una relaci\u00f3 abusiva i desigual des de dins.<\/p>\n

\ud83d\ude76<\/em>Potser no he sabut mai ben b\u00e9 com era l\u2019Esteve Plans. Quan tens molt a prop una persona durant tants anys se t\u2019esborra la imatge per culpa de la proximitat. El mal que et pot fer \u00e9s un mal que tu portes a dintre, i l\u2019altre potser no hi t\u00e9 art ni part.<\/em>\ud83d\ude77<\/em> (p\u00e0g. 269)<\/p>\n

En Pere Subietas, astut i manipulador, que amb els seus discursos i la seva falsa mod\u00e8stia ensarrona la Carola i que \u00e9s un clar exemple del que representa la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica, l’opini\u00f3 generalitzada de les classes benestants en aquell determinat per\u00edode respecte a les dones.<\/p>\n

\ud83d\ude76<\/em> \u2013Un moment, un moment \u2013li deia jo\u2013. A veure si l\u2019entenc. Vost\u00e9 vol dir que l\u2019obligaci\u00f3 d’una dona \u00e9s ser bonica. I que l\u2019home pot ser lleig, que tant se val.<\/em><\/p>\n

\u2013Exacte. Perqu\u00e8 l\u2019home \u00e9s esperit, esperit diferenciat, que vol dir persona.<\/em><\/p>\n

\u2013I la dona no \u00e9s una persona?<\/em><\/p>\n

\u2013No! Per aix\u00f2 accepta l\u2019amor de qualsevol home, sense distingir. El desig que desperta en l\u2019home la fa sentir plenament satisfeta.<\/em>\ud83d\ude77<\/em> (p\u00e0g. 253)<\/p>\n

Per acabar, la Rossy, que \u00e9s la filla engendrada fruit de les violacions de l’Esteve, una realitat molt invisibilitzada fins al punt de passar desapercebuda durant la lectura de l’obra. N’ha de responsabilitzar-se, la Carola? Com a lectors, hem d’esperar que accepti el rol de mare? Crec que la nostra protagonista ja s’enfronta a les situacions amb prou dignitat per a esperar, des de l’\u00f2ptica actual, que emprengui una lluita contra les forces socials que la condicionen. Tot i aix\u00f2, \u00e9s important posar nom i no deixar passar l’oportunitat per explicar la realitat d’all\u00f2 que ha estat molt temps a l’ombra, i identificar-ho en el nostre dia a dia.<\/p>\n

\ud83d\ude76<\/em>Durant l\u2019embar\u00e0s havia imaginat que seria un noi, per\u00f2 quan vaig saber que era una noia em vaig tranquil\u00b7litzar. A una noia li \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil agafar qualsevol drecera i comen\u00e7ar a viure. Vaig pensar que a la meva fam\u00edlia, les dones havien engendrat dones i despr\u00e9s havien desaparegut. Jo no desapareixeria per a la Rosa, per\u00f2 amb el temps aquella coseta arrupida, com un conill escorxat, tan meva, seria una dona, que jo no podria estimar.<\/em>\ud83d\ude77<\/em> (p\u00e0g. 277)<\/p>\n

La Capmany, com la resta de dones que hem llegit aquest curs, ja siguin de perfils tan diferents entre elles com Merc\u00e8 Rodoreda o Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al, no \u00e9s m\u00e9s que una altra de les dones que viuen l’experi\u00e8ncia femenina i que senten la necessitat d’expressar-la, d’agafar les viv\u00e8ncies traum\u00e0tiques i fosques que les han marcat i que les han fet dones per tal de convertir-les en una nova experi\u00e8ncia, m\u00e9s elevada, m\u00e9s bonica, m\u00e9s perenne, a trav\u00e9s de la literatura.<\/p>\n

Immediatament despr\u00e9s de la lectura, en calent, pot semblar-nos una obra descarada, irreverent, ‘pol\u00edticament incorrecta’ si \u00e9s que alg\u00fa pot dictar all\u00f2 que \u00e9s correcte o incorrecte. Quan la deixem reposar, per\u00f2, all\u00f2 que semblava ofensiu s’esvaeix i la podem a mirar amb uns altres ulls. Quan la Capmany diu feli\u00e7ment, jo soc una dona<\/em>, no pret\u00e9n restar valor a la reivindicaci\u00f3 sobre la dificultat i els perills de ser dona, sin\u00f3 que la redimensiona: ser dona no \u00e9s f\u00e0cil, jo soc una dona, em fa feli\u00e7 ser-ho, em fa forta, em fa rebel, ho reivindico.<\/p>\n

Anna Roset Ruiz (2n Batxillerat D)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el marc de la mat\u00e8ria de Literatura Catalana de 2n de Batxillerat, despr\u00e9s de barallar-nos amb la hist\u00f2ria de la literatura i el comentari de text durant tot el curs, ens hem arriscat a produir assaigs sobre una de les obres que hem llegit, concretament Feli\u00e7ment, jo soc una dona, de Maria Aur\u00e8lia Capmany. N’hi ha hagut uns quants d’interessants, per\u00f2 no volem abusar del web de l’institut i us n’oferim un, que podeu llegir clicant l’enlla\u00e7:… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":16068,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29,143],"tags":[],"class_list":["post-16066","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada","category-textures"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16066","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16066"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16066\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16083,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16066\/revisions\/16083"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16068"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16066"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16066"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16066"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}