Avui, 26 d’octubre, s’escau el 138\u00e8 aniversari de la inauguraci\u00f3 de la instituci\u00f3 que com a institut apadrinem, la Biblioteca Museu V\u00edctor Balaguer. Si voleu saber m\u00e9s de l’origen i la significaci\u00f3 d’aquest equipament de la nostra ciutat, continueu llegint. La Biblioteca Balaguer va ser inaugurada l’any 1884, amb tota solemnitat i no sense pol\u00e8mica. Les forces conservadores locals acusaren la instituci\u00f3 d\u2019impia i de contr\u00e0ria a la fe cat\u00f2lica. El pare escolapi Eduard Llanas, col\u00b7laborador de Balaguer, prengu\u00e9 partit a favor de la instituci\u00f3 i, de fet, pocs mesos m\u00e9s tard va haver d\u2019abandonar Vilanova. El que en el fons es dirimia \u00e9s quina concepci\u00f3 es volia tenir de la societat i de la hist\u00f2ria: una perviv\u00e8ncia, de fet impossible, de l\u2019antic r\u00e8gim, o una evoluci\u00f3 progressiva cap a la culturalitzaci\u00f3 dels individus, incloent-hi les classes populars? No cal dir que Balaguer apostava clarament i expl\u00edcita per la segona d\u2019aquestes vies, com a bon liberal progressista.
\nPer contextualitzar b\u00e9 la Biblioteca Balaguer cal posar-la en la constel\u00b7laci\u00f3 dels grans canvis que experimenta Vilanova al llarg del segle XIX: la urbanitzaci\u00f3 en forma d\u2019eixample modern m\u00e9s enll\u00e0 dels nuclis del casc antic i de la Geltr\u00fa (Rambla, Pla\u00e7a de la Vila, Caputxins, resta de carrers de la trama en forma de quadr\u00edcula); el desenvolupament industrial, fonamentalment t\u00e8xtil; l\u2019arribada del ferrocarril, que t\u00e9 lloc el 1881; la fundaci\u00f3 de l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis, una de les sis de tot l\u2019Estat en el seu moment, l\u2019any 1886, i el decantament pol\u00edtic cap al liberalisme m\u00e9s avan\u00e7at, com correspon a una zona industrial, costanera i de tarann\u00e0 obert. El que aporta la Biblioteca a aquesta constel\u00b7laci\u00f3 de canvis \u00e9s la voluntat ferma de facilitar que els coneixements d\u2019una nova \u00e8poca de progr\u00e9s puguin traduir-se en oportunitats de desenvolupament personal i social de les classes populars. Dit en paraules m\u00e9s planeres: fer que a trav\u00e9s de la lectura la poblaci\u00f3 tingu\u00e9s acc\u00e9s a una promoci\u00f3 professional i personal que revert\u00eds en el progr\u00e9s del conjunt. Aquesta orientaci\u00f3 \u00e9s la mateixa que, en un pla superior, persegueix Balaguer quan esdev\u00e9 president del Consejo de Instrucci\u00f3n P\u00fablica (1886), \u00f2rgan governamental a nivell estatal creat dins del que ara en dir\u00edem un macroministeri de Foment que englobava obres p\u00fabliques, agricultura, ind\u00fastria, comer\u00e7, educaci\u00f3 i cultura. Diuen els historiadors que la segregaci\u00f3 d\u2019aquest organisme, en un primer moment encara dins del macroministeri, \u00e9s en gran part fruit de la tenacitat de Balaguer.
\nUn segon element que ens pot ajudar a contextualitzar la Biblioteca Museu Balaguer \u00e9s la voluntat, mai reeixida en aquest cas, que fos tamb\u00e9 acad\u00e8mia de la Corona d\u2019Arag\u00f3, veritable obsessi\u00f3 del Balaguer historiador. En canvi, s\u00ed que la instituci\u00f3 acull l\u2019esperit de l\u2019ala m\u00e9s progressista de la Renaixen\u00e7a liter\u00e0ria catalana, representada pel mateix Balaguer. \u00c9s sabut que aquesta tend\u00e8ncia no va tenir la for\u00e7a de la m\u00e9s conservadora i tradicionalista (Torras i Bages, Verdaguer) dins del moviment de recuperaci\u00f3 de la nostra literatura culta. I que, de fet, no \u00e9s fins al moment del Modernisme (darrera d\u00e8cada del segle XIX) que aquest corrent m\u00e9s avan\u00e7at ser\u00e0 hegem\u00f2nic (nucli intel\u00b7lectual de la revista titulada justament L\u2019Aven\u00e7).
\nLa import\u00e0ncia de la Biblioteca Museu en la hist\u00f2ria de la literatura catalana del segle XIX \u2014no debades conserva, per exemple, el manuscrit original de les principals novel\u00b7les de Narc\u00eds Oller\u2014 degu\u00e9 ser un dels motius de pes perqu\u00e8 Joaquim Molas i Batllori (1930-2015), primer catedr\u00e0tic de llengua i literatura catalanes de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona encara sota el franquisme i formador d\u2019una generaci\u00f3 sencera de professorat de la mat\u00e8ria, decid\u00eds donar la seva biblioteca i el seu arxiu personal, cabdals per a l\u2019estudi de la literatura catalana del segle XX, a la BMVB.
\nVistes la intenci\u00f3 fundacional i la rellev\u00e0ncia de la Biblioteca que apadrinem, no \u00e9s balder que la relacionem amb altres biblioteques que, tamb\u00e9 al segle XIX, van tenir les mateixes o similars pretensions. Pensem, per exemple, en la Biblioteca P\u00fablica Ar\u00fas, al passeig de Sant Joan de Barcelona, tamb\u00e9 vinculada a la ma\u00e7oneria, o en la biblioteca del Centre de Lectura de Reus. Totes elles orientades a donar servei al conjunt de la poblaci\u00f3, no exclusivament a un p\u00fablic burg\u00e8s, com podria ser el cas de la biblioteca de l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s. S\u00f3n, per dir-ho d\u2019alguna manera, biblioteques privades amb vocaci\u00f3 p\u00fablica. Caldr\u00e0 esperar a la pol\u00edtica de biblioteques de la Mancomunitat, ja a la segona d\u00e8cada del segle XX, perqu\u00e8 la promoci\u00f3 d\u2019aquests equipaments culturals sigui plenament assumida per la iniciativa p\u00fablica i es cre\u00ef l\u2019embri\u00f3 del teixit territorial del qual encara ara som usuaris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui, 26 d’octubre, s’escau el 138\u00e8 aniversari de la inauguraci\u00f3 de la instituci\u00f3 que com a institut apadrinem, la Biblioteca Museu V\u00edctor Balaguer. Si voleu saber m\u00e9s de l’origen i la significaci\u00f3 d’aquest equipament de la nostra ciutat, continueu llegint.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":14262,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[29,143],"tags":[],"class_list":["post-14261","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada","category-textures"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14261","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14261"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14261\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14264,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14261\/revisions\/14264"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14261"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14261"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14261"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}