{"id":13361,"date":"2022-05-19T16:40:38","date_gmt":"2022-05-19T14:40:38","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/?p=13361"},"modified":"2022-05-19T16:40:38","modified_gmt":"2022-05-19T14:40:38","slug":"a-traves-de-les-paraules","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/general\/a-traves-de-les-paraules\/","title":{"rendered":"A trav\u00e9s de les paraules"},"content":{"rendered":"

Vermell:<\/strong> Com plora l\u2019\u00e0nima de la vida quan la mort mulla els peus del m\u00f3n. La lluna tremola quan el seu interior s\u2019omple d\u2019exteriorismes, destruint el que no existeix d\u2019ella mateixa. Quan una ll\u00e0grima cau, la irradiaci\u00f3 de llum inversemblant \u00e9s repulsiva. Des que el vent bufa des de l\u2019horitz\u00f3 que el vaixell de les emocions no torna. Crec que s\u2019ha enfonsat. O ho he fet jo? Les fulles dels arbres ballen amb una coreografia moderna, i el guepard \u00e9s ca\u00e7at per la gasela. <\/p>\n

Titelles: <\/strong>Titelles aut\u00f2noms que fingeixen ser fred a trav\u00e9s del foc. Una fulla que cau en plena primavera i vola pel cel fent siluetes d\u2019ira. Un pet\u00f3 que dota el meu cos amb gemmes de diamants, i organismes bombardejats d\u2019on surt un fum que cega els meus miratges.<\/p>\n

Nirvana:<\/strong> Un n\u00favol al tur\u00f3 de la muntanya impedeix gaudir de l\u2019horitz\u00f3, all\u00e0 on les paradoxes prenen sentit, on les ant\u00edtesis es tornen pleonasmes, on el Nirvana resideix. Per\u00f2, on soc ara, si no al cim de la Talaia? S\u2019apodera del meu \u00e9sser la bogeria, i expulso el seny. Aix\u00f2 em provoques, com estels caient al vent. Que bonica que \u00e9s la nit, que maca que \u00e9s l\u2019Amor.<\/p>\n

Inversemblan\u00e7a:<\/strong> Com quan els ocells canten, la brisa s\u2019atura i col\u00b7lapsa les mol\u00e8cules d\u2019aigua que lliscaven a trav\u00e9s de l\u2019aire per tornar a casa. Aix\u00ed com els ping\u00fcins ballen i neixen flors blanques que irradien un color inversemblant. Que lluny \u00e9s l\u2019aprop quan marxa a l\u2019horitz\u00f3, i que proper \u00e9s l\u2019horitz\u00f3 quan t\u2019apropes.<\/p>\n

Incandescent:<\/strong> S\u2019obria un cel roig davant meu, deixant entreveure un \u00e0cid sentiment en una pl\u00e0cida nit. Crema per dins el que per fora sembla gel, i congela per fora el que per dins sembla foc. Pluja de llamps que tronen pel meu cap, que generen un dolor incandescent. Fulla de tardor que balla en plena primavera quan cessa el vent d\u2019hivern. Colpeja l\u2019arbreda que fa tant temps havia estat refugi meu.<\/p>\n

Impregnar: <\/strong>Quan l\u2019ess\u00e8ncia del drac impregna la rosa, neix un sentiment contradictori com l\u2019amor odia l\u2019odi i l\u2019odi estima l\u2019amor. Quan la m\u00e0gia impregna el nostre cor es forma una fal\u00b7l\u00e0cia que dif\u00edcilment podrem identificar, anomenada felicitat. Quan la sang frega el meu bra\u00e7 i arriba al terra, aquest s\u2019impregna d\u2019un aroma \u00e0cid i dolor\u00f3s, i dol\u00e7 i suau. La vie\u2026 diuen. La mort\u2026 dic jo.<\/p>\n

Groc: <\/strong>Fou quan la lleugera brisa d\u2019hivern passej\u00e0 per la vora del meu rostre el moment en qu\u00e8 l\u2019ombra de l\u2019esperan\u00e7a s\u2019al\u00e7\u00e0 enfront meu i deix\u00e0 entreveure la c\u00e0lida llum d\u2019estiu. Va ser llavors quan els meus ulls s\u2019obriren i de tanta il\u00b7luminaci\u00f3 quedaren cegats. \u00c9s que potser la bellesa de la vida ens mostra alhora la seva faceta fosca? La llum tamb\u00e9 \u00e9s foscor, igual que la neu \u00e9s foc i l\u2019hivern \u00e9s estiu. <\/p>\n

Oriol Farr\u00e9 Paredes
\n3r d\u2019ESO A<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Continuem la publicaci\u00f3 dels treballs premiats per Sant Jordi amb els poemes en prosa de l’Oriol Farr\u00e9, titulats “A trav\u00e9s de les paraules”. Potser no ho entendreu tot, per\u00f2 deixeu-vos portar pel vast m\u00f3n de sugger\u00e8ncies po\u00e8tiques que aquests breus textos us desvetllaran. Enhorabona, Oriol… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":13362,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29,143],"tags":[],"class_list":["post-13361","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada","category-textures"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13361","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13361"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13361\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13363,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13361\/revisions\/13363"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}