Arracades de cireres<\/p>\n
Una cirera cau amb dol\u00e7or i gr\u00e0cia sobre el seu caparr\u00f3, que \u00e9s tan ple d\u2019idees, tan ple de somnis, tan ple de vida! La cull amb la m\u00e0 i se la posa sobre l\u2019orella, com quan l\u2019\u00e0via en treu de postres i ella se les penja com si fossin arracades, i deixen anar una rialla innocent.
\nAixeca el cap del llibre que llegeix, al\u00e7a la mirada i observa el seu voltant amb curiositat. A la terrassa, prop d\u2019ella, asseguts a taula, la mare xerra amb l\u2019oncle. Diuen no s\u00e9 qu\u00e8 dels preus i parlen de pol\u00edtica, coses de grans que no m\u2019interessen, pensa. M\u00e9s enll\u00e0, a les hamaques, ben a la vora de la piscina, els cosins grans juguen a videojocs amb els m\u00f2bils. Els petits, orfes encara de possessions tecnol\u00f2giques, juguen a fet i amagar i s\u2019empaiten, tot omplint el pati de rialles i crits. Al balanc\u00ed del porxo, l\u2019avi toca fluixet la guitarra a la Clara, la petita, mentre l\u2019\u00e0via la bressola. A poc a poc, en silenci, que dorm!, xiuxiueja l\u2019\u00e0via al Pere, que s\u2019apropa corrent per fer un pet\u00f3 al front de la seva germaneta. Dins, a la cuina, el pare i les tietes riuen enfeinats mentre acaben de preparar el sopar. Des d\u2019aqu\u00ed, sota el cirerer, pot olorar la flaire del past\u00eds de poma, que encara \u00e9s al forn, i frisa per tastar.
\nM\u00e9s enll\u00e0 de les fulles, que li fan de refugi sota l\u2019arbre, m\u00e9s enll\u00e0 de la terrassa i el jard\u00ed, una fin\u00edssima l\u00ednia perfectament horitzontal separa l\u2019infinit mar platejat del gegant llen\u00e7 que alg\u00fa, d’amagatotis, ha pintat amb petits estels daurats. Una gran cara s\u2019al\u00e7a al cel somrient, i il\u00b7lumina amb el seu rostre i la seva mirada el petit m\u00f3n que s\u2019est\u00e9n sota seu. Avui hi ha lluna plena, i l\u2019Alba est\u00e0 del tot segura que l\u2019ha vist, reflectida a l\u2019aigua, picar-li l\u2019ullet. Si \u00e9s que ja ho diuen, que a Vilanova som una mica llun\u00e0tics!
\nFa aquella temperatura agradable de les nits d\u2019estiu, la humitat exacta, el ventet fresc. Sota les bombetes antigues que il\u00b7luminen el pati, se senten les suaus notes de la guitarra, el repic de timbals de la cercavila que s\u2019allunya, les divertides rialles de les criatures, les converses atrafegades dels adults. L\u2019olor del gessam\u00ed es barreja amb la flaire del past\u00eds de poma i la salabror de la mar. Al pit sent aquella c\u00e0lida sensaci\u00f3 de ser a casa.<\/p>\n
Piquen al timbre, la tieta obre i apareixen la padrina i el Panxeta. Petons, abra\u00e7ades; bup bup, fa el Panxeta; a taula!, crida el pare. Corren cap a l\u2019assortiment de truites, croquetes, pa amb tom\u00e0quet i embotit. Abans de comen\u00e7ar, els avis aixequen el got i somriuen tot dient com s\u00f3n de feli\u00e7os de veure’ls a taula, junts, despr\u00e9s d\u2019aquests dos anys d\u2019a\u00efllament i solitud. I brinden pel compartir, i per la fam\u00edlia, i per les llargues nits d\u2019estiu sota els estels. L\u2019Alba, fent ballar les seves sabatetes blanques, agafa una llesca de pa i la mossega amb delit. L\u2019oncle serveix trossets de truita als nens i la tieta reparteix piruletes de pernil dol\u00e7 i formatge. D\u2019amagat, l\u2019avi dona un trosset de formatge al gos, que salta i borda tot movent la cua alegrement.<\/p>\n
Amb aquella mirada pr\u00f2pia de la inf\u00e0ncia, l\u2019Alba creu que els adults de la taula sempre parlen de coses avorrides. Amb ells se sent una mica com l\u2019aviador del Petit Pr\u00edncep quan ensenya el seu primer dibuix, que \u00e9s clarament un elefant dins una boa, i ells li pregunten si \u00e9s un barret! Per sort, no tots s\u00f3n aix\u00ed! L\u2019\u00e0via \u00e9s un d\u2019aquells adults que no s\u2019obliden que, un dia, ells tamb\u00e9 van ser nens.
\nQuan l\u2019Alba seu al seu costat, es converteix en les orelles m\u00e9s atentes per no perdre\u2019s cap detall de les mil i una hist\u00f2ries que aquella veu que tant ha viscut li explica. L\u2019\u00e0via sempre li diu que per viatjar al lloc m\u00e9s amagat del planeta i con\u00e8ixer les cultures m\u00e9s llunyanes n\u2019hi ha prou amb una bona hist\u00f2ria, amagada entre les p\u00e0gines dels llibres i les paraules que volen per damunt el seu cap. Quan li confessa que ha fet la volta al m\u00f3n diverses vegades, l\u2019Alba posa els ulls com taronges i obre la boca. Que t\u2019entrar\u00e0 una mosca!, la renya l\u2019\u00e0via tot rient.<\/p>\n
En acabar de sopar, el pare porta el past\u00eds a taula. Quina oloreta!, pensa la nena de sabatetes blanques i ocells al cap. Li encanta la textura de la poma desfeta, la dol\u00e7or del sucre, la suavitat del pa de pessic. L\u2019hem fet amb la recepta de l\u2019avi!, anuncia la mare. L\u2019Alba corre a buscar-ne un tros i li porta a l\u2019avi. Com trobava a faltar aquests sopars d\u2019estiu! Li fa una abra\u00e7ada i quan torna, al seu lloc ja l\u2019espera una tallada de past\u00eds. Mmmm!, fa fluixet, el past\u00eds de poma t\u00e9 un gust diferent quan es comparteix en fam\u00edlia!<\/p>\n
El rellotge de la cuina toca tres quarts de dotze, bup bup, ja \u00e9s gaireb\u00e9 l\u2019hora del castell de focs! Afanyeu-vos! Panxeta, vine! Pau, acaba\u2019t les postres! \u00c0via, dona\u2019m la m\u00e0! Va, padrina! L\u2019Alba corre amunt i avall mentre els adults recullen. Vaaaa! Afanyeu-vos!
\nA poc a poc, gaireb\u00e9 empesos per la nena, surten del porxo i s\u2019apropen a la barana de la terrassa. \u00c9s gaireb\u00e9 mitjanit i el castell est\u00e0 a punt de comen\u00e7ar. De sobte, una llum brillant il\u00b7lumina la ciutat i un fort so fa callar totes les converses. Silenci! El cel es pinta de llumetes de colors que peten amb una energ\u00e8tica melodia.
\nL\u2019\u00e0via apropa la m\u00e0 a la seva neta, que \u00e9s al seu costat i mira al cel bocabadada mentre assenyala les palmeres daurades. Despr\u00e9s de molt de temps sense poder veure\u2019s, aquesta \u00e9s la primera nit d\u2019estiu que passen junts, de blanc, com sempre, a casa els avis. En el silenci que espera la traca final, l\u2019avi cull dues cireres del cirerer i les deixa caure suaument sobre les orelles de l\u2019Alba. Ella el mira, observa el cel, contempla la fam\u00edlia, sent el Panxeta bordar, i somriu. Avui, que porta arracades de cireres i vestit blanc, torna a ser 5 d\u2019agost, torna a ser Festa Major!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Comencem la publicaci\u00f3 dels premis literaris de Sant Jordi amb el primer premi de prosa de Batxillerat, que va guanyar en Bru G\u00f3mez Bonilla, de 2n Cient\u00edfic. \u00c9s un relat ambientat a l’estiu i a la nostra Vilanova.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":12929,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1,29,215,195,143],"tags":[],"class_list":["post-12928","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada","category-premis","category-sant-jordi","category-textures"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12928","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12928"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12928\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12932,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12928\/revisions\/12932"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12929"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12928"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12928"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iescabanyes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12928"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}