\u201d\u00a0 La Daniela Ch\u00e1vez Alarc\u00f3n, alumna de 1r de batxillerat tecnol\u00f2gic, i l\u2019Ana-Lin Estrada De la Parte, de 1r de Batxillerat Cient\u00edfic, van participar divendres 30 d\u2019octubre al concurs \u201cTancats al museu! Nit Lab MAC 2015\u201d, des de les vuit del vespre fins a les dues de la matinada, escrivint en un ambient de sorpreses \u201cterror\u00edfiques\u201d. Des del departament de catal\u00e0, els hem animat a participar-hi i hem fet les gestions oportunes per fer-hi efectiva la inscripci\u00f3.<\/p>\n
L\u2019Ana-Lin Estrada i la Daniela Ch\u00e1vez van guanyar juntament amb l\u2019Alba Riera Retamero, filla de l\u2019Encarna). El grup del Carlos Sierra va quedar en segon lloc.<\/p>\n
<\/p>\n
TEXT GUANYADOR:<\/p><\/blockquote>\n
Nit de portes obertes<\/h3>\n
L\u2019Am\u00e0lia va trobar el cam\u00ed del laboratori a la primera. Aix\u00f2 tenia molt de m\u00e8rit perqu\u00e8 cap dels fanals del passeig funcionava, el laboratori ara era un museu i, per si aix\u00f2 fos poc, ella duia gaireb\u00e9 trenta anys morta. No va tenir l\u2019oportunitat de ser enterrada dignament, que \u00e9s el que sempre havia volgut. Sabia on es trobava el seu cos, per\u00f2 mai havia tingut l\u2019oportunitat de recuperar-lo fins llavors, trenta anys despr\u00e9s. Aquella nit del 31 d\u2019octubre, l\u2019Am\u00e0lia va decidir que havia de fer-hi alguna cosa: estava preparada per retrobar-se amb el seu cos.
\nPer a una \u00e0nima en pena, el retrobament amb el cos sempre \u00e9s un tema delicat. No \u00e9s el mateix poder recollir-se davant d\u2019un sepulcre que visitar, per exemple, unes restes descompostes perdudes al marge d\u2019una carretera, o, com era el seu cas aquella nit concreta, aventurar-se en un espai com el de l\u2019antic laboratori a la recerca de no sabia encara qu\u00e8.
\nAra era l\u2019hora, l\u2019hora d\u2019entrar en aquell vell laboratori i complir el seu objectiu: ara o mai. Per\u00f2\u2026 l\u2019aspecte del lloc era molt diferent, ella no ho recordava aix\u00ed. Va dubtar durant uns instants, per\u00f2 finalment va seguir el cam\u00ed fins a la porta de l\u2019entrada, perduda entre sentiments de malenconia i confusi\u00f3.
\nTot estava a les fosques, nom\u00e9s se sentia un silenci ple de tensi\u00f3 que no la deixava pensar amb claredat. Es va intentar moure en l\u2019obscuritat i va sentir el seu cos immaterial travessant alguna cosa s\u00f2lida. En aquell moment, una sensaci\u00f3 de tristesa la va envair, i li va fer recordar que estava morta. De sobte, els llums de la sala en la qual es trobava es van encendre en sentir la seva pres\u00e8ncia. Un cop adaptada a la nova il\u00b7luminaci\u00f3, va poder observar millor el seu entorn: l\u2019envoltaven una pila de quadres penjats en parets pintades de blanc. Confosa, va arribar a la conclusi\u00f3 que el laboratori que ella coneixia s\u2019havia convertit en un museu d\u2019art modern.
\nQu\u00e8 volia dir aquell canvi per a ella? Va pensar, trista, que la mort l\u2019havia convertit en una figura est\u00e0tica, en un record imm\u00f2bil en el temps, que ja mai no envelliria, ni canviaria, ni evolucionaria. En canvi, el m\u00f3n dels vius es movia constantment. El laboratori ara era un museu, i una part del que havia estat el seu m\u00f3n havia deixat d\u2019existir, com ella mateixa.
\nPer\u00f2 l\u2019esperan\u00e7a era l\u2019\u00fanic valor que encara no havia perdut, estava preparada per fer tot el possible. Tot i el seu estat an\u00edmic, es va disposar a buscar per tots llocs el seu cos. Deambulant pels passadissos de l\u2019actual museu, va trobar unes escales que baixaven a un soterrani estranyament polseg\u00f3s. Un cop a baix, es va trobar davant dels seus ulls una atmosfera t\u00e8trica: hi havia una taula de ferro oxidada, amb diferents estris i eines de dissecci\u00f3. La seva mirada es va passejar per tota l\u2019habitaci\u00f3, escodrinyant cada rac\u00f3 i, de sobte, es va aturar en un grup d\u2019ossos amuntegats sobre una taula de fusta. Aquells ossos\u2026 Se\u2019ls va quedar observant durant una estona que se li va fer eterna: eren els seus. Havien dissecat i manipulat el seu cos, i ara nom\u00e9s en quedaven uns quants ossos rosegats pels animals que s\u2019havien establert all\u00ed. Va intentar agafar-los, per\u00f2 un cop m\u00e9s, la tasca se li va fer impossible. I, desconsolada davant l\u2019horror de con\u00e8ixer la seva fi, va prometre que tornaria a l\u2019antic laboratori cada nit de Difunts per vetllar les seves tristes restes i per mirar de descobrir algun dia qu\u00e8 havia succe\u00eft en realitat. A partir d\u2019aquella nit, ella seria l\u2019espectre melangi\u00f3s que encantaria aquelles sales.<\/p>\n<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"\u201d\u00a0 La Daniela Ch\u00e1vez Alarc\u00f3n, alumna de 1r de batxillerat tecnol\u00f2gic, i l\u2019Ana-Lin Estrada De la Parte, de 1r de Batxillerat Cient\u00edfic, van participar divendres 30 d\u2019octubre al concurs \u201cTancats al museu! Nit Lab MAC 2015\u201d, des de les vuit del vespre fins a les… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[8,3,4,5,6,7,29],"tags":[38],"class_list":["post-109","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-batxillerat","category-eso","category-eso-1","category-eso-2","category-eso-3","category-eso-4","category-portada","tag-sant-jordi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=109"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/109\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":392,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/109\/revisions\/392"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesbanus\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}