{"id":4509,"date":"2018-06-20T16:59:25","date_gmt":"2018-06-20T14:59:25","guid":{"rendered":"http:\/\/web.insatorroja.cat\/?p=4509"},"modified":"2023-11-05T09:06:05","modified_gmt":"2023-11-05T08:06:05","slug":"teresa-porredon-vida-docencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/general\/teresa-porredon-vida-docencia\/","title":{"rendered":"Teresa Porredon: Tota una vida impartint doc\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

\"\"La Teresa Porredon ha estat durant molts anys professora del Departament de Socials al nostre centre. Ara, despr\u00e9s de molts anys dedicats a la doc\u00e8ncia, es jubila. En Marc Cases de 2n de Batxillerat l’ha entrevistada per saber-ne m\u00e9s coses sobre ella.<\/p>\n

Per qu\u00e8 vas triar estudiar hist\u00f2ria i despr\u00e9s fer de professora de secund\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

De fet va ser al rev\u00e9s. Jo volia ser mestra des de molt petitona, per\u00f2 l\u2019argument era tan poder\u00f3s com que m\u2019agradava escriure amb guix a la pissarra. El per qu\u00e8 d\u2019hist\u00f2ria va ser molt puntual i a \u00faltima hora, fruit d\u2019una reflexi\u00f3 m\u00e9s adulta, quan m\u2019adono despr\u00e9s de COU que m\u2019agrada molt la literatura i vec que no la puc entendre b\u00e9 del tot si no s\u00e9 m\u00e9s hist\u00f2ria de la que sabia en aquell moment. L\u2019atzar va fer que no en sab\u00e9s gaire, pels diferents professors que havia tingut o perqu\u00e8 no l\u2019havia estudiat del tot b\u00e9.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s t\u2019agrada del fet de ser-ho?<\/strong><\/p>\n

M\u2019agrada sobretot el contacte amb els alumnes. Pensar que pots incidir d\u2019alguna manera en la seva formaci\u00f3 \u00e9s el que m\u00e9s em crida l\u2019atenci\u00f3.<\/p>\n

Quants anys has estat a l\u2019Institut?<\/strong><\/p>\n

Uns 10 o 15 anys, en diferents etapes. Vaig arribar aqu\u00ed l\u2019any 89, per\u00f2 he estat voltant intermitentment per nombrosos pobles i ciutats: T\u00e0rrega, Lleida, Solsona, Calaf\u2026<\/p>\n

En quins aspectes creus que ha canviat l\u2019educaci\u00f3 d\u2019en\u00e7\u00e0 que vas comen\u00e7ar?<\/strong><\/p>\n

B\u00e0sicament la tecnologia. La manera d\u2019ensenyar i les eines que utilitzem \u00e9s el que m\u00e9s ha canviat, no obstant, la ess\u00e8ncia \u00e9s la mateixa. Els adolescents dels anys 80 s\u00f3n els mateixos que els del 2000.<\/p>\n

Despr\u00e9s de tants anys al centre, qu\u00e8 sents a l\u00b4haver de marxar?<\/strong><\/p>\n

Quan hi penso m\u2019emociono. La veritat \u00e9s que sento una mica de vertigen. No s\u00e9 imaginar-me la vida de cada dia sense al\u00e7ar-me a les 7 del mat\u00ed i pensar en l\u2019horari i les classes que em toquen. He sigut molt feli\u00e7 treballant, he disfrutat molt. Em costa imaginar com ser\u00e9 feli\u00e7 sense tots aquests alumnes que me n\u2019han fet durant tants anys. Malgrat aix\u00f2, tamb\u00e9 sento tranquil\u00b7litat i pau ja que penso que he fet el que he pogut.<\/p>\n

Qu\u00e8 n\u2019extreus de tots aquests anys sent professora, tant a nivell professional com a nivell personal?<\/strong><\/p>\n

Va una mica lligat. A nivell professional, ha suposat una actualitzaci\u00f3 constant, \u00e9s una feina que t\u2019obliga a llegir, informar-te, tant com pel contingut com per les maneres en qu\u00e8 has de transmetre all\u00f2 que vols als alumnes. A nivell personal, m\u2019emporto relacions humanes molt gratificants, molts companys i molts alumnes que m\u2019han estimulat a trobar el sentit a la feina que feia.<\/p>\n

Quin \u00e9s el record o l\u2019an\u00e8cdota m\u00e9s satisfact\u00f2ria que has experimentat aqu\u00ed a l\u2019Institut Antoni Torroja?<\/strong><\/p>\n

Tinc molts records. No et sabia especificar, en tot cas, la idea global \u00e9s un record molt entranyable.<\/p>\n

Se sap que tens certa experi\u00e8ncia com a traductora. Per qu\u00e8 vas comen\u00e7ar? En quin idioma? I qu\u00e8 has tradu\u00eft?<\/strong><\/p>\n

M\u2019agradava molt el franc\u00e8s. En aquells temps feia cursos, viatges\u2026 En un moment determinat tinc una persona que em coneix i sap que aquest cuquet de barallar-me amb les paraules sempre m\u2019ha fascinat. Sorgeix la possibilitat gr\u00e0cies a una editorial petita, que ara s\u2019ha fet molt gran, de traduir un llibre en qu\u00e8 no troben ning\u00fa que s\u2019hi vulgui ficar per la dificultat hist\u00f2rica que comporta, sobretot. Aquesta persona em proposa traduir un llibre anomenat Les croades vistes pels \u00e0rabs. Clar, un tema que sempre has explicat des de la perspectiva i la visi\u00f3 cristiana, diguem, tenir la possibilitat de llegir documents aut\u00e8ntics de cronistes \u00e0rabs sobre com viuen l’assetjament dels cristians, vaig trobar que era necessari, bonic i indispensable de traduir. M\u2019hi vaig llen\u00e7ar i va tenir molt \u00e8xit. D\u2019aqu\u00ed van anar venint d\u2019altres editorials. Jo nom\u00e9s em posava una condici\u00f3: que els llibres fossin relacionats amb la hist\u00f2ria. A l\u2019editorial els deia que no hi hagu\u00e9s pressa. Vaig traduir Les presons de la miseria, Cr\u00f2niques d\u2019un altre m\u00f3n, El vents dels khazars i, l\u2019\u00faltima, \u00e9s una novel\u00b7la que em fa molt\u00edssima il\u00b7lusi\u00f3 i que es diu Un llarg diumenge de prometatge, ambientada a la Fran\u00e7a Atl\u00e0ntica durant la 1a Guerra Mundial.<\/p>\n

Quant temps tardaves a traduir un llibre?<\/strong><\/p>\n

Podia passar-hi entre dos i sis mesos. Tenia una taula amb tots els diccionaris estesos, i tot i ser una feina molt lenta i solit\u00e0ria, m\u2019ho passava molt b\u00e9, la veritat.<\/p>\n

Tens la intenci\u00f3 de reprendre aquesta activitat?<\/strong><\/p>\n

No ho crec, ja que va molt lligat al fet que ja et coneguin. I ara hauria de fer-me con\u00e8ixer una altra vegada, i em produeix una certa mandra.<\/p>\n

L\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica catalana est\u00e0, actualment, en el punt de mira, sobretot des de Madrid, que critiquen l\u2019objectivitat i la neutralitat dels docents. Qu\u00e8 en penses?<\/strong><\/p>\n

Em ve al cap una dita popular molt nostra: Qui mal pensa mal fa. Per tant, si a Madrid malpensen dels docents deu ser perqu\u00e8 s\u00f3n ells qui practiquen aquesta subjectivitat i manipulaci\u00f3 de la historia, segurament. Estic conven\u00e7uda que aqu\u00ed el que fem \u00e9s explicar el m\u00e9s objectivament possible la realitat i els fets. Crec que \u00e9s m\u00e9s aviat un problema de base. No parlem ni el mateix idioma ni ens podem entendre. Les paraules m\u00e9s elementals no volen dir al mateix aqu\u00ed que all\u00e0. Ells per for\u00e7a veuen que, si expliquem la hist\u00f2ria de Catalunya, estem manipulant. Nosaltres, per exemple, a 2n de Batxillerat, expliquem la hist\u00f2ria d\u2019Espanya per\u00f2 tamb\u00e9 la de Catalunya. No obstant, ells s\u00ed que ignoren el que ha succe\u00eft aqu\u00ed. No s\u00e9 com els hi podr\u00edem fer entendre. Crec que tenim esquema mental molt diferent. Sempre he fomentat l\u2019esperit cr\u00edtic, donant tots els documents i eines de totes bandes als alumnes. Una altra cosa \u00e9s que el docent, com a persona, no sigui neutre, que aix\u00f2 \u00e9s un aspecte diferent al l\u2019objectivitat. Els alumnes han de saber de quin peu cal\u00e7o, vull ser el m\u00e9s honesta possible.<\/p>\n

Com creus que la teva assignatura, hist\u00f2ria, t\u00e9 incid\u00e8ncia en la construcci\u00f3 ideol\u00f2gica de l\u2019alumne?<\/strong><\/p>\n

Bastant, vull creure. Ha estat un dels sentits de la feina i de l\u2019assignatura. Per descomptat crec que serveix per ser agra\u00efts amb el passat. \u00c9s necessari estimular aquest aspecte, recon\u00e8ixer amb gratitud que el que tenim ens ha estat regalat. D’altra banda ser m\u00e9s conscient del que tenim, per poder tenir una capacitat d’an\u00e0lisi m\u00e9s \u00e0mplia. No obstant, no en el sentit d\u2019adoctrinar com es diu des de Madrid, sin\u00f3 per ser capa\u00e7os d\u2019elaborar el vostre propi discurs a partir de tota la informaci\u00f3 proporcionada. Ara b\u00e9, si em pregunten si he adoctrinat, la resposta \u00e9s s\u00ed. He adoctrinat valors com l\u2019esfor\u00e7, el treball, la llibertat, la responsabilitat, cap a aquest cam\u00ed sempre.<\/p>\n

En qu\u00e8 es basar\u00e0 el teu futur m\u00e9s pr\u00f2xim? Quines fites o metes tens plantejades per al teu futur?<\/strong><\/p>\n

No he fet mai gaires plans. Ara potser menys. No s\u00f3c molt conscient que tindr\u00e9 tot un dia lliure per a mi. El que penso \u00e9s que tinc tres netes i un net preciosos, i m\u2019hi dedicar\u00e9 m\u00e9s. Poder llegir, anar al gimn\u00e0s, reprendre uns estudis de piano que havia fet quan era joveneta i estar amb els meus, s\u00f3n els meus principals objectius. Tanmateix, no em penso deslligar de la comunitat en qu\u00e8 estic ni del pa\u00eds en el qual visc. Per tant, com diu Espriu, des d\u2019all\u00e0 on estigui, em mantindr\u00e9 fidel, per sempre m\u00e9s, al servei d\u2019aquest poble.<\/p>\n

Teresa, moltes gr\u00e0cies per tot i molta sort!<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Teresa Porredon ha estat durant molts anys professora del Departament de Socials al nostre centre. Ara, despr\u00e9s de molts anys dedicats a la doc\u00e8ncia, es jubila. En Marc Cases de 2n de Batxillerat l’ha entrevistada per saber-ne m\u00e9s sobre ella.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4522,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[479,1],"tags":[364],"class_list":["post-4509","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2017-2018","category-general","tag-professors"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4509","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4509"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4509\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7980,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4509\/revisions\/7980"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4509"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4509"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesantonitorroja\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4509"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}