El dia 12 de desembre a la classe de 1r ESO C l’alumnat va fer una proposta, que era si pod\u00edem fer l’amic invisible. La professora Mireia ens va dir ho pensaria i parlaria amb la tutora si li semblava b\u00e9.<\/p>\n
Vam esperar impacients la resposta i per fi va arribar, per\u00f2 no era el que ens esper\u00e0vem. Ens van dir que si ens semblava b\u00e9 no far\u00edem l’amic invisible perqu\u00e8 gastar\u00edem o tirar\u00edem els diners per comprar alguna cosa innecess\u00e0ria. Al final ho vam canviar per un pica-pica que rebia el nom de Jornada de Conviv\u00e8ncia, que consistia en que cada nen port\u00e9s un menjar t\u00edpic d’on viu o que mengi molt sovint. I si volien, podien venir els pares.<\/p>\n
Nosaltres sense pensar-ho vam convidar al professorat que ens fa classe: vam convidar a la Maria Sell\u00e9s que ens fa Matem\u00e0tiques, la Maria Giner que ens feia Visuals, al Fidel Florensa que ens fa Socials i Catal\u00e0, a la Mireia Gonell que ens fa Variable a Mida i a la nostra tutora Gl\u00f2ria Serra que ens fa Castell\u00e0 i Angl\u00e8s. A la S\u00edlvia Pascual que ens fa Tecnologia tamb\u00e9 la vam convidar, per\u00f2 per desgr\u00e0cia tenia classe i no podia venir.<\/p>\n
Jo estava nerviosa i impacient que arrib\u00e9s el dia i al final va arribar. Em vaig ficar mitges grises amb una faldilla gris i calentadors negres amb botins de pell negra i per acabar una camiseta blanca i grisa.<\/p>\n
Quan va comen\u00e7ar l’hora del pati l’alumnat va ficar les taules juntes formant un quadrat molt gran i amb ajuda del professorat ho vam decorar molt bonic. Quan vam acabar vam convidar als pares i als professors que podien vindre a entrar a la nostra classe.<\/p>\n
Tots vam seure en les cadires, que feien una rodona al voltant del quadrat format per taules. En el sentit contrari de les agulles del rellotge, s’aixecava cada nen o nena i es presentava, dient el seu nom i explicant qu\u00e8 havia portat i com es deia.<\/p>\n
La F\u00e1tima El Mesbahy va portar un past\u00eds t\u00edpic del Marroc; el Mohammed El Housaini una esp\u00e8cie de tortes igual que l’Ayoub Zohtan per\u00f2 de diferent forma, tamb\u00e9 t\u00edpiques del Marroc; el Mustaf\u00e1 El Malki va portar un past\u00eds de xocolata que per sobre tenia fideus de xocolata de colors que es deia past\u00eds; l’Ismael El Malki un past\u00eds quadrat de xocolata que es deia past\u00eds; la Merc\u00e8 Lasierra unes galetes en formes de figures que es deien galetes; l’Adela Monz\u00f3n uns trossos de pastissos molt dol\u00e7os t\u00edpics de Per\u00fa; l’Andrea Manases va portar unes galetes plenes de xocolata t\u00edpiques de Romania; el Ruslan Vall\u00e9s va portar patates de color taronja i estirades que es deien patates; el Sergi Santamaria va portar iogurt de diferents sabors amb trossos de fruita dintre del iogurt que es deia iogurt; l’Elias patates amb formes rodones que es deien patates; el Bachir Ouhemmi una rosca gegant que es deia rosca i que l’havia fet la seva germana; el Serigne no va poder portar res per\u00f2 ell estava per provar-ho tot i jo unes pizzes de diferents ingredients que es deien pizzes. Tot estava bon\u00edssim i et donava ganes de no parar de menjar de tan bo que era. Abans que els pares marxessin\u00a0 els vam ensenyar tot i es van quedar molt contents de veure com treball\u00e0vem i del b\u00e9 que ho f\u00e8iem.<\/p>\n
Quan se’n van anar els vam acompanyar a la porta de fora i vam tornar a classe. Quan vam arribar vam ficar m\u00fasica i vam ballar, \u00e9s a dir, que ens vam divertir molt i ens va agradar molt\u00edssim. I al final vam recollir tot entre tots i la classe va quedar molt neta i ordenada.<\/p>\n