El dimecres dia 16 els mestres d’educació infantil, de primària i els professors de secundària van rebre la formació i assessorament en projectes de la mà de la Neus Sanmartí. Aquesta formació ja la vam començar el curs passat i ens és molt útil per reflexionar, opinar, i millorar els nostres projectes quan calen.

La Neus Sanmartí és professora i química, doctora en ciències químiques i especialista en didàctica de les ciències. Ha treballat especialment en recerca sobre l’avaluació formativa, el llenguatge en relació a l’aprenentatge científic i l’educació ambiental, així com en la formació permanent del professorat de ciències. Ha estat una de les professionals encarregades d’opinar sobre la nova llei d’educació a Finlàndia i està molt ben considerada dins de les xarxes innovadores per totes les idees que aporta als docents.

Segons la Neus, hi ha tres puntals a tenir en compte en el camp de l’educació:

1. Sense coneixements no es pot ser competent. En paraules de Jacques Delors, l’educació ha de proporcionar els mapes d’un món complex i en canvi constant, que han de ser la brúixola per navegar-hi.
2. Cal ensenyar a trobar el plaer en el coneixement. Quan es parla tant de la cultura de l’esforç cal reivindicar la del plaer. És cert que per arribar a sentir plaer t’has d’esforçar, però això no és contradictori amb la necessitat de trobar, dia a dia, el plaer en el coneixement, el plaer que sorgeix de comprovar que ens serveix per explicar moltes més coses que les que demana el professorat a l’escola, per prendre decisions quan tenim dubtes i per passar-ho bé i augmentar la nostra autoestima. Quan un alumne descobreix aquest plaer, l’esforç ve al darrere. Però també és cert que per poder arribar a experimentar-lo, tant la família com l’escola ha d’acompanyar l’aprenent, especialment a l’inici, quan el camí és dur, quan cal superar obstacles i és fàcil caure sovint. El procés de descobriment d’aquest plaer no és lineal, sinó que necessita anar acumulant petites experiències que fan que un dia, sense esperar-ho, es produeixi el “clic” i ja no es deixi d’estimar el saber.
3. L’autonomia passa per ser capaços d’autoavaluar-nos. La finalitat fonamental de tot procés d’ensenyament és afavorir que els alumnes arribin a ser aprenents el més autònoms possible, que siguin capaços de reconèixer els seus errors i trobar camins per superar-los.

És amb aquestes premises, i amb moltes altres idees i conceptes que des de fa temps portem a terme al nostre centre, que continuem reflexionant i aprenent.