Aquest passat Sant Jordi vam demanar que, de forma voluntària, les famílies llegissin un fragment d’un text que fos especial per algun motiu. Tots els que en vàreu fer arribar van ser molt emotius, triats amb amor i transmesos amb la il·lusió del moment. Però va haver-hi un que ens va fer reflexionar molt sobre la situació actual. La mare del Cristóbal, la Yolanda, poetessa que anteriorment ja havia visitat l’escola, ens va fer arribar, en veu del seu fill un poema escrit per ella mateixa. Ens van semblar unes paraules tan adients per al moment que vam fer la proposta d’un miniprojecte comú com una forma de mirar cara a cara el present i les circumstàncies. Conscients de la dificultat de la feina a distància, estem més que orgullosos del resultat. Esperem que us agradi i que el gaudiu tant com nosaltres.
https://youtu.be/xdiXb2dQHuY