![](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-content\/uploads\/usu209\/2023\/04\/Captura-de-pantalla-2023-04-12-171419.jpg\")
<\/p>\n
El tel\u00f3 s\u2019aixeca i deixa veure un decorat d\u2019una f\u00e0brica for\u00e7a deixada amb una zona inferior i una m\u00e9s elevada, a la qual es pot accedir mitjan\u00e7ant una escala met\u00e0l\u00b7lica. Els actors se situen d\u2019esquena al p\u00fablic i estan tots en fila, movent el cos de banda a banda mentre sona una m\u00fasica que fa que aquest moviment sigui m\u00e9s pronunciat. Immediatament, l\u2019espectador associa aquesta representaci\u00f3 amb el mecanisme d\u2019un rellotge, on els actors simbolitzen les pr\u00f2pies agulles. De sobte, un personatge peculiar anomenat Nil amb una dessuadora grisa s\u2019aparta de la resta per a comen\u00e7ar una can\u00e7\u00f3 inicial que posaria en context el p\u00fablic. Amb frases com <<pobles habitats per\u00f2 poc habitables>>, <<atrapats entre quatre carreteres>> o <<han perdut el tren del moment>>, el Nil presenta el Poble Gris, on transcorrer\u00e0 tota l\u2019acci\u00f3. La resta d\u2019actors s\u2019uneixen a la can\u00e7\u00f3 per a fer una pregunta que tindr\u00e0 vital import\u00e0ncia en la hist\u00f2ria:<<i qui ens despertar\u00e0?>>, un despertar que es menciona constantment al llarg de l\u2019obra.<\/p>\n
A continuaci\u00f3, apareixen en escena el fill de l\u2019alcalde anomenat Joanet i la seva parella Lina. Em crida l\u2019atenci\u00f3 que els dos \u00fanics personatges que no formaven part de la hist\u00f2ria original, per\u00f2 que han sigut introdu\u00efts en l\u2019obra de teatre, tenen noms amb una certa simetria (Lina i Nil si els uneixes forma \u201clinanil\u201d, on pots llegir tots dos noms tan d\u2019esquerra a dreta com de dreta a esquerra). Despr\u00e9s de la presentaci\u00f3 d\u2019aquests personatges, em resulta curi\u00f3s que l\u2019alcalde sigui representat per una dona, per\u00f2 que els personatges el tractin d\u2019home per a seguir fidels a la versi\u00f3 original. Toca el torn del circ, el qual \u00e9s presentat pel Clown. Vull destacar el magn\u00edfic paper que fa l\u2019\u00c0ngels Gonyalons, la qual interpreta dos personatges completament oposats a la vegada com s\u00f3n el Clown i l\u2019alcalde i que posteriorment es veur\u00e0 encara m\u00e9s reflectit en un mon\u00f2leg on l\u2019actriu es llueix realitzant un di\u00e0leg entre els dos, interpretant-los al mateix temps. Dagoll Dagom canvia una mica al Cop de Puny: canviant-li el nom a Puck i passa de ser un for\u00e7ut vulgar a un guitarrista agressiu que li recorda constantment a la Zaira que si no fos per ell, ella no seria res.<\/p>\n
El que em meravella d\u2019aquesta pe\u00e7a teatral s\u00f3n els canvis contemporanis respecte a la versi\u00f3 original. Es canvia un poble amb caire rural i cat\u00f2lic per un poble completament industrialitzat, on l\u2019esgl\u00e9sia i la f\u00e0brica intercanvien els seus papers d\u2019influ\u00e8ncia sobre la societat. Es dona protagonisme a aspectes que en el llibre no donen tanta import\u00e0ncia, com el cas de la promesa del Joanet, la qual agafa un rol cada vegada m\u00e9s protagonista conforme avan\u00e7a l\u2019obra. M\u2019encanta la caracteritzaci\u00f3 de l\u2019alcalde convertit en antagonista, ja que li dona una funci\u00f3 m\u00e9s interessant en la trama i fa que la pe\u00e7a teatral tingui un aire completament diferent respecte al llibre. El personatge de Nil incorporat com a fil conductor em sembla brillant pel simple motiu de ser l\u2019encarregat de fer moure l\u2019acci\u00f3 de manera din\u00e0mica i al mateix temps trenca la quarta paret, sent l\u2019\u00fanic que es conscient de la falta de llibertat del poble i enfrontant-se en repetides ocasions a l\u2019alcalde. Sobre la quarta paret, se m\u2019ha fet interessant que quan el circ actua, no hi ha cap p\u00fablic de la suposada f\u00e0brica mirant l\u2019espectacle, sin\u00f3 que el circ sembla que actu\u00ef per a nosaltres. Aquest fet em fa pensar una teoria: i si nosaltres som el Poble Gris?<\/p>\n
En aquesta obra es pot veure l\u2019enfortiment de la figura femenina, representada en la fortalesa de Lina i Zaira. Com que aquest tema em semblava tan interessant, m\u2019he posat en contacte amb les dues actrius que les interpreten: J\u00falia Gen\u00eds i Mariona Castillo respectivament. J\u00falia Gen\u00eds ens ho explica: <<m\u2019he posat en la pell d\u2019una noia intel\u00b7ligent que volia aspirar a grans metes, per\u00f2 que<\/p>\n
les circumst\u00e0ncies l\u2019han portat a acomodar-se en un lloc qualsevol. Encara aix\u00ed, ella \u00e9s capa\u00e7 d\u2019al\u00e7ar la veu i oposar-se a les situacions que li semblen injustes, defensant fins al final la seva postura. Voldria destacar la gran feina dels encarregats de maquillatge i vestuari, ja que si et fixes la Lina t\u00e9 una vestimenta molt correcta i seria, per\u00f2 t\u00e9 un maquillatge molt llumin\u00f3s als ulls amb perles<\/p>\n
blaves que desperta la seva mirada ambiciosa>>. Aquest maquillatge als ulls que simbolitza aquesta ambici\u00f3, m\u2019he fixat que est\u00e0 present en la majoria de personatges, menys l\u2019alcalde. Seguim amb les declaracions de la Mariona Castillo: << em semblava molt complicat el fet de ser una diva del pop, llavors em vaig inspirar amb la Beyonc\u00e9 per a transmetre empoderament i una sensaci\u00f3 de llibertat. Amb la seva part m\u00e9s fosca, m\u2019he inspirat amb l\u2019Amy Winehouse, la qual va tenir grans problemes amb les seves relacions t\u00f2xiques. Estic molt satisfeta amb la meva feina!>>.<\/p>\n
L\u2019obra conclou en un final agredol\u00e7, on es mescla la sensaci\u00f3 de dol\u00e7or de l\u2019alliberament de la Lina amb l\u2019acidesa de veure com Joanet es queda al poble i la Zaira tamb\u00e9 marxa del circ. Curiosament, gr\u00e0cies al fet que Nil es queda al Poble Gris per a intentar \u201cdespertar\u201d m\u00e9s habitants, em sento m\u00e9s tranquil que amb la versi\u00f3 original. Em resulta ir\u00f2nic que un personatge nou millori, des del meu punt de vista, la hist\u00f2ria escrita pel propi Rusi\u00f1ol.<\/p>\n
Per a finalitzar, el propi Pau Oliver, actor que fa de Joanet, ens donar\u00e0 la seva conclusi\u00f3 final: << diria que L\u2019alegria que passa \u00e9s un espectacle total i diferent al que estem acostumats a veure, ja que \u00e9s un musical que barreja molts llenguatges diferents. M\u2019encanta amb l\u2019equip que he treballat perqu\u00e8 tots venim de mons molt diferents. Et podria dir mil i una coses, per\u00f2 ja est\u00e0 tot dit!>>. Ja ho\u00a0saps, deixar de llegir aquest article i ves a veure-la!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ferran Castell\u00e0 Garcia (2n batxillerat B) Alumnes de l\u2019institut Els Alfacs visiten el Teatre Poliorama de Barcelona i queden meravellats amb l\u2019\u00faltima pe\u00e7a de la companyia Dagoll Dagom. L\u2019alegria que passa, una obra per sortir dels teus dies grisos alumnes de l\u2019institut Els Alfacs visiten el Teatre Poliorama de Barcelona i queden meravellats amb l\u2019\u00faltima […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":6151,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-6147","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6147","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6147"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6147\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6155,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6147\/revisions\/6155"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6151"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6147"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6147"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6147"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}