![](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-content\/uploads\/usu209\/2022\/03\/CollageMaker_20220314_002038549-min-scaled.jpg\")
<\/p>\nAquest dissabte 12 de mar\u00e7 a la pla\u00e7a 1 d’octubre les alumnes Carla Rodr\u00edguez, Carolina Esteban i Paula Raya de 3r d’ESO van participar en l’acte organitzat pel col\u00b7lectiu feminista “les Muixes” en representaci\u00f3 de l’institut Els Alfacs.<\/p>\n
<\/p>\n
El nom de “les Muixes” s’inspira en Angelina<\/strong> Sans.<\/strong> La periodista Andrea Capilla <\/strong>ens explica la hist\u00f2ria d’aquesta dona rapitenca avan\u00e7ada al seu temps en l’article “La hist\u00f2ria de la Muixa<\/em>, una rapitenca empresonada per roja i feminista” publicat al Setmanari de l’Ebre<\/em> el 8 de mar\u00e7 del 2021. Reprodu\u00efm l’article sencer d’Andrea Capilla:<\/p>\n “Angelina Sans<\/strong> va ser una dels m\u00e9s de dos centenars d\u2019h\u00f2mens i dones de la R\u00e0pita dels Alfacs -nom que va rebre el municipi des de finals de 1936 fins a principis de 1938- que van ser jutjats per mitj\u00e0 de procediments sumar\u00edssims d\u2019urg\u00e8ncia amb\u201ccert regust venjatiu\u201d. En aquell moment es perseguien, segons detalla el llibre La R\u00e0pita en temps de guerra\u00a0de l\u2019historiador Josep Pitarch \u201ctotes aquelles persones que havien format part del comit\u00e8 antifeixista, dels membres dels ajuntaments republicans, dels milicians, dels que van marxar voluntaris al front, dels funcionaris de diferents organismes, dels responsables sindicals, dels que estaven en camps de presoners i en batallons de treballadors, entre d\u2019altres\u201d. \u201cDurant els set anys previs a la Guerra Civil, ma mare va ser presidenta de la secci\u00f3 de dones del Sindicat Agr\u00edcola de la UGT, el que seria ara una entitat social\u201d<\/strong>, detalla \u00c0ngela Zaragoza, la filla m\u00e9s petita de Sans. Esta societat, que comptava amb m\u00e9s de mil afiliats i tenia una junta totalment femenina, servia per a ajudar aquells que ho necessitaven, detallava la mateixa protagonista, en l\u2019\u00fanica entrevista en qu\u00e8 va participar, publicada l\u2019any 1986 a la Revista R\u00e0pita. \u201cA la mort d\u2019una membre se li captava per al ta\u00fct, als malalts els compr\u00e0vem els medicaments, quan una dona tenia una criatura li pag\u00e0vem tot\u2026 Quasi totes \u00e9rem gent pobra i d\u2019esquerres\u201d,<\/strong>\u00a0afirmava Sans i aix\u00ed ho recorden la seua filla \u00c0ngela, i neta Pilar Mu\u00f1oz.<\/em><\/p>\n Angelina Sans va ser una dona avan\u00e7ada per a l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 vivia, activa dins la societat i la pol\u00edtica, fent valdre la veu femenina, i va protagonitzar la portada de la revista\u00a0Companya, el 7 de juliol de 1937, on apareixia dalt d\u2019una barca, amb un marbre a les mans, acompanyada del t\u00edtol \u201cAquesta dona de la R\u00e0pita dels Alfacs apr\u00e8n a pescar per a mantenir els seus fillets quan el marit se n\u2019haja d\u2019anar al front\u201d.Segons conta \u00c0ngela Zaragoza, al seu costat, entre les dones que apareixen hi havia l\u2019anarquista Frederica Montseny, la primera dona ministra d\u2019Espanya durant la Segona Rep\u00fablica i una de les figures cabdals del moviment llibertari catal\u00e0.\u00a0\u201cLes altres dones eren de Barcelona que van vindre perqu\u00e8 li don\u00e9ssem una explicaci\u00f3 de les pesqueres\u201d<\/strong>, deia la protagonista a la Revista R\u00e0pita. Despr\u00e9s d\u2019aix\u00f2, la van convidar a donar una confer\u00e8ncia a Barcelona, motiu per qu\u00e8 va tornar a sortir a la revista\u00a0Companya\u00a0amb un micr\u00f2fon al davant. Estes imatges, juntament amb altres c\u00e0rrecs, van ser les proves que la condemnarien a pres\u00f3.\u00a0<\/em><\/p>\n La Muixa<\/strong>\u00a0estava casada amb Camilo Zaragoza Esteve (1900-1980), regidor de l\u2019ajuntament anomenat del\u201cFront d\u2019Esquerres\u201ddes de l\u2019octubre del 1936 fins a l\u2019abril del 1938. Camilo Zaragoza va exiliar-se a Fran\u00e7a amb la resta de membres de la Corporaci\u00f3 Municipal, tot i que despr\u00e9s va estar empresonat a la Punxa de Tarragona. Sans tenia 37 anys quan la van jutjar i tres fills: Pilar, de 12 anys, Camilo, de 9, i Joan, de 4.\u00a0\u201cNo vaig viure aquell moment en qu\u00e8 ma mare va entrar a pres\u00f3, perqu\u00e8 jo vaig n\u00e0ixer despr\u00e9s -el 1945-, per\u00f2 mons germans van patir molt i van haver de viure amb la iaia, ja que el meu pare es trobava exiliat a Fran\u00e7a i despr\u00e9s empresonat\u201d<\/strong>, explica \u00c0ngela.<\/em><\/p>\n \u201cPrimero piensa en la anciana\/ de los nevados cabellos\/ que cuida de tres tesoros\/amados de sus sue\u00f1os, \/ en el esposo querido que tanto ansia por verlos \/ se halla tras unos muros\/ con los mismos sufrimientos\u201d<\/strong>.\u00a0Este \u00e9s nom\u00e9s un fragment dels molts poemes que va escriure Angelina Sans durant el temps que va estar empresonada, primer a Vinar\u00f2s, despr\u00e9s a Saragossa i finalment a Saturradan (Guip\u00fascoa). Uns poemes que la seua filla petita no ha pogut llegir mai \u201cperqu\u00e8 ma mare va escriure sobre tot el que va viure i s\u2019ho va passar molt malament. No puc llegir-ho perqu\u00e8 em poso a plorar\u201d,<\/strong>\u00a0conta emocionada Zaragoza.\u00a0<\/em><\/p>\n Gr\u00e0cies als avals de gent del poble i els informes bons dels testimonis locals, Sans va ser alliberada despr\u00e9s de tres anys.\u00a0 En tornar al poble, juntament amb el seu marit, que tamb\u00e9 havia sortit de la pres\u00f3, molt\u00edssima gent va anar a rebre-la. Una rebuda agredol\u00e7a, perqu\u00e8 duia el seu fill menut en bra\u00e7os\u00a0\u201ci no em coneixia\u201d,<\/strong>\u00a0relatava a la revista local entre ll\u00e0grimes la protagonista.\u00a0<\/em><\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019estos anys convulsos, Angelina Sans no va vincular-se m\u00e9s en pol\u00edtica.\u00a0\u201cTenia molta por i no volia recordar aquells temps\u201d<\/strong>, afirma Zaragoza. L\u2019\u00fanica de la seua descend\u00e8ncia que va anar posteriorment a les llistes d\u2019ERC municipals va ser la\u00a0 filla gran, Pilar Zaragoza, que va morir el 2015.<\/em><\/p>\n \u201cNo ha sortit ning\u00fa m\u00e9s amb esta iniciativa\u201d,<\/strong>\u00a0assenyala la neta de la Muixa, Pilar Mu\u00f1oz, que recorda la seua \u00e0via com una persona\u00a0\u201cmolt reflexiva, amb molts consells, sempre disposada a ajudar els altres, i a l\u2019estar allunyada dels seus, em va transmetre la import\u00e0ncia de mantenir la uni\u00f3 familiar\u201d.<\/strong><\/em><\/p>\n Havent aclarit d’on prov\u00e9 el nom d’aquest col\u00b7lectiu feminista rapitenc, la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’institut va consistir en una lectura conjunta d’un poema de Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al, “Avui les fades i les bruixes s’estimen” que s’inclou a la tercera part de Bruixa de dol<\/em> publicat el 1979 despr\u00e9s que la poeta reb\u00e9s el premi Carles Riba per Cau de llunes<\/em> (1977).<\/p>\n Avui, sabeu? les fades i les bruixes s’estimen. \u00c9s que han begut de l’aigua de la Font dels Lil\u00e0s Davallen a la pla\u00e7a en revessa process\u00f3, Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera, Tot seguit, cadascuna va llegir un relat de La pols dels dies<\/em> de Carme Cruelles relacionat amb temes d’igualtat. En concret, Carla Rodr\u00edguez va llegir “Brillant”, un relat \u00edntimament vinculat amb una entrevista de V\u00edctor Amela a “La Contra” de la Vanguardia<\/em> on la cantant Buika es “despulla” i assegura el maltractament psicol\u00f2gic que va patir de ben petita: “Ets negra, ets rara, ets lletja, ets dolenta, ets maldestra, no far\u00e0s res”.<\/p>\n “Brillant”, del llibre La pols dels dies de Carme Cruelles<\/a><\/p>\n Carolina Esteban va llegir “Un test” que fa refer\u00e8ncia al fam\u00f3s compendi establert per la il\u00b7lustradora i escriptora nord-americana Alison Bechdel que serveix de base per saber si una pel\u00b7l\u00edcula presenta trets masclistes o tot el contrari. Al llibre de relats, apareixen dues dones i porten una conversa marcada pel simbolisme i la ironia.<\/p>\n “Un test” del llibre La pols dels dies de Carme Cruelles<\/a><\/p>\n Paula Raya va fer la lectura de “Micromasclisme” l’\u00faltim relat de La pols dels dies basat en un cas real d’assetjament a trav\u00e9s de les xarxes.<\/p>\n\n
\nHan canviat entre elles escombres i varetes.
\nI amb cucurull de nit i tarot de poetes
\nendevinen l’enll\u00e0, on les ombres s’animen.<\/p>\n
\ni han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.
\nHan ofert al no-res foc de cera d’abella
\ni han aviat lib\u00e8l.lules per desxifrar-ne el tra\u00e7.<\/p>\n
\ncom la serp cargolada entorn de la pomera,
\ni enceten una dansa, de punta i de tal\u00f3.<\/p>\n
\nesbala\u00efda veig que v\u00e9nen cap a mi
\ni em criden perqu\u00e8 hi entri. Ullpresa, els dic que s\u00ed.<\/p>\n<\/div>\n\nMARIA MERC\u00c8 MAR\u00c7AL I SERRA<\/div>\nBruixa de dol, 1979<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-content\/uploads\/usu209\/2022\/03\/IMG-20220311-WA0031-1-889x1024.jpg\")
<\/a><\/p>\n