{"id":5120,"date":"2022-02-17T20:18:34","date_gmt":"2022-02-17T19:18:34","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/?p=5120"},"modified":"2022-02-17T23:06:11","modified_gmt":"2022-02-17T22:06:11","slug":"lesglesia-nova-un-projecte-de-recerca-dalumnat-de-4t-deso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/general\/lesglesia-nova-un-projecte-de-recerca-dalumnat-de-4t-deso\/","title":{"rendered":"L\u2019ESGL\u00c9SIA NOVA, UN PROJECTE DE RECERCA REALITZAT PER ALUMNES DE 4t D\u2019ESO"},"content":{"rendered":"

El juny del 2021 el grup format per Mar Gras, Alba Mart\u00ednez, Ona Perib\u00e1\u00f1ez i Jeremy Torres van realitzar un projecte de recerca que tenia com a eix central l\u2019Esgl\u00e9sia Nova.<\/i><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

El treball tracta d\u2019aquest edifici i una descripci\u00f3 breu del context hist\u00f2ric en qu\u00e8 fou constru\u00efda. Tot seguit es fa una descripci\u00f3 arquitect\u00f2nica i es fa refer\u00e8ncia a les diferents funcions d\u2019aquesta construcci\u00f3 arquitect\u00f2nica. Tota una repassada hist\u00f2rica per a una edificaci\u00f3 nascuda, en un principi, per complir les demandes religioses dels primers habitants de la R\u00e0pita fins a la nostra actualitat.<\/span><\/p>\n

L\u2019Esgl\u00e9sia Nova \u00e9s un dels monuments m\u00e9s representatius de la R\u00e0pita situat a l\u2019avinguda Catalunya. Actualment, a la R\u00e0pita hi ha tres esgl\u00e9sies: l\u2019esgl\u00e9sia de la Sant\u00edssima Trinitat , la parr\u00f2quia de Sant Josep i, finalment, l\u2019Esgl\u00e9sia Nova. Cal dir que, quan es va fundar l\u2019Esgl\u00e9sia Nova, no hi havia cap altra esgl\u00e9sia al poble. L\u2019Esgl\u00e9sia Nova va construir-se a finals del segle XVIII sota el regnat de Carles III.<\/span><\/p>\n

Es tracta d\u2019un edifici de planta de creu grega que nom\u00e9s es va construir fins al nivell de les cobertes i t\u00e9 un espai central sobre el qual es pensava aixecar una c\u00fapula i, al voltant d\u2019aquest espai, hi ha tribunes i balcons. T\u00e9 passadissos i cambres perimetrals que conformen el quadrat exterior. Tot l\u2019edifici es va construir amb murs i amb els marcs de les obertures; els s\u00f2cols i les cantonades s\u00f3n de pedra. La fa\u00e7ana \u00e9s de car\u00e0cter classicista i es troba dividida en dos pisos per una cornisa horitzontal i la centra una porta amb dues columnes j\u00f2niques gegantines. L\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s un edifici del segle XVIII, d\u2019arquitectura equilibrada i discreta i el seu estil arquitect\u00f2nic es relaciona amb el neocl\u00e0ssic, el qual evoca les esgl\u00e9sies del Renaixement itali\u00e0, tot i que encara es poden veure algunes caracter\u00edstiques d\u2019estil barroc.<\/span><\/p>\n

En un principi, es va dedicar a funcions administratives i \u00e9s un edifici que es pot considerar un monument hist\u00f2ric. De fet, no trobem cap document que ens indiqui que fos constru\u00efda com un temple. L\u2019edifici es volia basar en les idees fisiocr\u00e0tiques imperants de l\u2019\u00e8poca i a principis de l\u2019any 1991 es van dur a terme les obres de consolidaci\u00f3 de l\u2019edifici.<\/span><\/p>\n

Francesc Canals, un jove comerciant de Barcelona, creia molt necessari complir les demandes religioses dels habitants de la R\u00e0pita. Per aix\u00f2, volien la destinaci\u00f3 d\u2019un capell\u00e0 que almenys celebr\u00e9s l\u2019eucaristia dels dies festius. No podien fer la lit\u00fargia religiosa a la capella de les monges, aix\u00ed que es necessitava un lloc amb perfil religi\u00f3s per fer la missa. El prior d\u2019Amposta es va assabentar i els va proporcionar un cavall per al transport i els elements necessaris per a la celebraci\u00f3 de l\u2019ofici religi\u00f3s. Canals li va dir al capell\u00e0 Francisco Calsa, que estava assignat a la torre de Sant Joan i feia missa a un nombre molt redu\u00eft de pescadors, que podia ser destinat permanentment a la R\u00e0pita. Aquest va exercir com a capell\u00e0 des de l\u2019any 1781.<\/span><\/p>\n

Les monges santjoanistes van manifestar el seu rebuig pel que fa a la pres\u00e8ncia del capell\u00e0 a la seva capella i van acudir a la jurisdicci\u00f3 eclesi\u00e0stica de Tortosa per intervenir contra Miguel Sanz i despr\u00e9s contra Francisco Calsa. Argumentaven, ja que consideraven que no tenien cap dret ni jurisdicci\u00f3 per fer missa a la R\u00e0pita. Al\u00b7legaven que aquell era un indret del qual elles tenien la senyoria territorial i la jurisdicci\u00f3 espiritual. El governador de Tortosa, don Francisco Pou, a qui les monges van presentar den\u00fancia, va ser l\u2019encarregat de defensar els interessos de les religioses davant el fiscal, mentre que el capell\u00e0 va tenir el suport del prior d\u2019Amposta. El prior va informar de la mala situaci\u00f3 en qu\u00e8 les monges havien deixat aquella capella i va argumentar que no tenien inter\u00e8s de cuidar-la ni de mantenir-la.<\/span><\/p>\n

Aviat la capacitat i les condicions de la capella van resultar insuficients a causa de l\u2019augment de fam\u00edlies al poble. A partir de l\u2019any 1785 es va pensar en la construcci\u00f3 d\u2019una esgl\u00e9sia amb m\u00e9s bones condicions.<\/span><\/p>\n

A partir d\u2019aquell moment es van comen\u00e7ar a plantejar idees per a la localitzaci\u00f3 i la construcci\u00f3 de la que, posteriorment, seria la primera esgl\u00e9sia que s\u2019ha constru\u00eft a la R\u00e0pita.<\/span><\/p>\n

L\u2019esgl\u00e9sia havia de tenir una capacitat per a dues-centes persones i, a m\u00e9s, havia de disposar d\u2019una habitaci\u00f3 per a la capella i un cementiri. L\u2019Esgl\u00e9sia Nova es va construir amb la finalitat d\u2019estar destinada a usos comercials o oficials propis del projecte borb\u00f2nic. Tamb\u00e9 s\u2019utilitzava com a lloc de vigil\u00e0ncia per guaitar si s\u2019apropaven els vaixells pirates a la badia.<\/span><\/p>\n

Actualment, l\u2019Esgl\u00e9sia Nova s\u2019utilitza per fer actes com ara exposicions i cerim\u00f2nies (batejos, comunions, casaments…). Sovint s\u2019organitzen diferents tipus d\u2019actes m\u00e9s did\u00e0ctics i solen ser gratu\u00efts per a la poblaci\u00f3 com ara foodtrucks, xocolatades, visites dels Reis Mags a Nadal, entre altres. Tamb\u00e9 fa d\u2019oficina de turisme i de Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 de la Il\u00b7lustraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

L\u2019esgl\u00e9sia va estar molt de temps sense tenir un paper important a la poblaci\u00f3, per\u00f2 el setembre del 1983 es va celebrar la Setmana de la Cultura Popular, que va tenir un gran \u00e8xit en tots els aspectes. Va haver una participaci\u00f3 massiva i, despr\u00e9s de dos-cents anys de silenci, l\u2019Esgl\u00e9sia Nova va tornar a tenir un paper important. Dimarts 6 de setembre del 1983, l\u2019Esgl\u00e9sia Nova obria, per primera vegada, les seues portes a un p\u00fablic realment emocionat. Dijous 8 de setembre del mateix any es va celebrar el programa \u00abAra va de bo\u00bb i el mateix dia a la nit es va realitzar un col\u00b7loqui interessant en el qual van participar quatre arquitectes que van expressar la seva versi\u00f3 de com seria la nova esgl\u00e9sia. Uns quants ciutadans van participar i van donar la seua opini\u00f3 i tots van coincidir en el fet que era necessari posar en valor aquest edifici que podia servir de lloc de trobada per a parlar del passat i de la hist\u00f2ria local.<\/span><\/p>\n

En conclusi\u00f3, l\u2019Esgl\u00e9sia Nova \u00e9s una construcci\u00f3 que tot i la seua llarga decad\u00e8ncia ha aconseguit retornar amb tota la dignitat que li pertocava. Moltes edificacions del nostre poble haurien de seguir la mateixa sort per poder recuperar la seua dignitat i esplendor.<\/span><\/p>\n

Bibliografia<\/span><\/p>\n

La nova i reial poblaci\u00f3 de Sant Carles de la R\u00e0pita<\/em> de No\u00e8lia Borr\u00e0s Matamoros.<\/span><\/p>\n

La R\u00e0pita en el temps<\/em> de Paco Carles Gu\u00e0rdia i Llu\u00eds Millan Roca.<\/span><\/p>\n

L\u2019Esgl\u00e9sia Nova de Sant Carles de la R\u00e0pita<\/em> de Paco Carles Gu\u00e0rdia.<\/span><\/p>\n

Webgrafia<\/span><\/p>\n

Petitfute<\/span><\/p>\n

https:\/\/www.petitfute.es\/v70657-sant-carles-de-la-rapita\/c1173-visites-points-d-interet\/c925-edifice-religieux\/1589885-eglise-nova.html<\/span><\/u><\/span><\/span><\/p>\n

Viquip\u00e8dia<\/span><\/p>\n

https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Esgl%C3%A9sia_Nova_(Sant_Carles_de_la_R%C3%A0pita<\/span><\/a><\/u><\/span><\/span>)<\/span><\/p>\n

Diputaci\u00f3 de Tarragona<\/span><\/p>\n

https:\/\/www.dipta.cat\/marc\/web\/diputacio-de-tarragona\/sant-carles-de-la-rapita\/esglesia-nova<\/span><\/u><\/span><\/span><\/p>\n

Jacks Online<\/span><\/p>\n

https:\/\/www.jacksonlive.es\/sala\/esglesia-nova<\/span><\/u><\/span><\/span><\/p>\n

La R\u00e0pita<\/span><\/p>\n

http:\/\/arxius.larapita.cat\/POUM\/volum-iii-els_equipaments.pdf<\/span><\/u><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El juny del 2021 el grup format per Mar Gras, Alba Mart\u00ednez, Ona Perib\u00e1\u00f1ez i Jeremy Torres van realitzar un projecte de recerca que tenia com a eix central l\u2019Esgl\u00e9sia Nova. El treball tracta d\u2019aquest edifici i una descripci\u00f3 breu del context hist\u00f2ric en qu\u00e8 fou constru\u00efda. Tot seguit es fa una descripci\u00f3 arquitect\u00f2nica i […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":5121,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-5120","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5120","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5120"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5120\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5125,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5120\/revisions\/5125"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5121"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5120"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5120"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/iesalfacs\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}