Dissabte 18 de febrer a l’Església Nova de la Ràpita es va celebrar el Dia Mundial de la Ràdio amb una programació especial: Descobrim la ràdio i Ajudem els refugiats amb l’institut Els Alfacs.
Aquest acte té interès per a la nostra comunitat educativa per molts motius i sobretot perquè alumnes voluntaris de 4t d’ESO han col·laborat de 13:00 a 14:00 a fer ràdio tot fent una repassada històrica d’aquest mitjà de comunicació tan potent i a través d’una taula rodona on han pogut exposar de manera argumentativa temes com ara “Els efectes de la televisió sobre la ràdio”, “Primera emissió el 1922”, “La ràdio durant les guerres”…
El senyor Carlos Sanchís, regidor d’Atenció a les Persones i de Medi Ambient, ha agraït la col·laboració de l’institut per recaptar diners per ajudar els refugiats.
CLIQUEU AQUÍ PER VEURE TOTES LES IMATGES.
Us deixem algunes de les aportacions dels alumnes a la taula rodona:
ALBA RIUS I PAU VENTURA:
La ràdio és un aparell creat el 1907 que va servir per a compartir informació i entretenir mitjançant la música. Aquest medi massiu de comunicació va desenvolupar un paper important tant en la Primera com en la Segona Guerra Mundial. Va influir en el factor social, armamentístic, bel·ligerant, polític, econòmic, etc.
Els mitjans de comunicació eren l’altaveu de la política de Franco i qui vulgués sentir una altra veu s’havia d’arriscar a sintonitzar clandestinament emissores que emetien des de l’estranger.
JOEL REVERTER I AARON LLASAT:
L’impacte de la televisió va ser molt gran i va provocar que una simple cadena de televisió pogués igualar i fins i tot superar l’audiència que tenen tots els canals de ràdio diàriament. Tot i això, la ràdio no està ni molt menys morta amb 10 milions d’oients.
Es podria dir que la ràdio i la televisió viuen en una “diarquia”, fet que afavoreix l’audiència. Els nous invents mai acaben substituint plenament els seus predecessors.
La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major força estètica i significativa. En moltes ocasions el pes comunicatiu recau exclusivament en l’expressió oral dels locutors. De les paraules dels radiofonistes hem de considerar dos nivells expressius: el dels continguts, és a dir, el què es diu; i el de la forma, és a dir, com es diu, com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora.
